Marià Rius i Montaner
Marià Rius i Montaner (Tarragona, 19 d'octubre de 1838[1] – Scala Dei, 12 de gener de 1894) era un empresari i polític català, fill de Marià Rius i Espina, comerciant d'Altafulla, i de Vicenta Montaner i Avellaner, de Cumanà (Veneçuela). El 1871 Amadeu I li concedí el títol de comte de Rius.[2]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 19 octubre 1838  Tarragona | ||
| Mort | 12 gener 1894 (55 anys) Scala Dei | ||
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg&lang=ca){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 29 d'abril de 1872 – 22 de març de 1873 | |||
| Circumscripció | Falset | ||
 Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 25 de febrer de 1876 – 30 de desembre de 1878 | |||
| Circumscripció | Falset | ||
| Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 30 d'agost de 1881 – 29 de desembre de 1890 | |||
| Circumscripció | Tarragona | ||
| 10 d'abril de 1893 – 19 de novembre de 1894 | |||
| Circumscripció | Tarragona | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | polític | ||
| Partit | Partit Liberal | ||
| Altres | |||
| Títol | Comtat de Rius (1871–1894) | ||
| Cònjuge | Elisa Olózaga Camarasa (1864–) | ||
| Fills | Elisa Rius i Olózaga | ||
| Parents | Joaquim de Querol i de Rius, fill de la filla Ferran de Querol i de Bofarull, gendre Salustiano de Olózaga Almandoz, sogre | ||
Biografia
modificaEl 1853 va marxar a Madrid per a estudiar lleis. Allà va conèixer Salustiano de Olózaga Almandoz, amb la filla del qual es va casar el 1864 i mercè el qual es va afiliar al Partit Progressista. Fou un dels caps d'aquest partit a Tarragona i participà tant a la insurrecció de Tarragona de 1867 com a la revolució de 1868. Amic íntim de Joan Prim i Prats, fou vicepresident de la Junta Revolucionària de Tarragona. A les eleccions de 1869 fou elegit diputat per Tortosa i fou nomenat secretari del Congrés dels Diputats. A instància de Prim, formà part de la delegació que anà a Itàlia a buscar Amadeu per tal d'oferir-li el tron espanyol. Quan aquest es va exiliar, l'acompanyà a Lisboa i Torí. Fou elegit diputat per Falset a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872, i durant un temps alcalde de Tarragona i president de l'Ateneu de Tarragona. Fou escollit novament diputat a les eleccions de 1876, però no volgué ocupar l'escó per fidelitat a Amadeu I.
Poc després formà part de la Izquierda Liberal Dinástica, per la qual fou elegit diputat per Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1881. Després ingressà al Partit Liberal Fusionista, amb el que fou novament diputat per Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1884, 1886 i 1893. Per influència seva es va construir el pont sobre el riu Francolí, les obres del port de Tarragona i l'estació de ferrocarril. Li oferiren el càrrec de senador vitalici, però el va rebutjar.
Referències
modifica- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 16 juny 2022].
- ↑ «Marià Rius i Montaner». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
modifica- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- Joan Palomas i Moncholi, El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans (1876-1885) Arxivat 2014-01-03 a Wayback Machine., p. 544-545
- Asunción Díaz López, La correspondencia familiar del conde de Rius Arxivat 2014-01-05 a Wayback Machine.