Macari el Gran
Macari Major (Macarius, Μακάδριος) fou un asceta egipci probablement deixeble o almenys contemporani de Sant Antoni, conegut també com a Macari Magne o Macari el Gran o Macari el Vell. És venerat com a sant per certes grups de la cristiandat.[1]
 Icona egípcia, s. XVIII | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Μακάδριος (Makárdrios) 300 (Gregorià)  Baix Egipte |
| Mort | 391 (90/91 anys) Uadi el Natrun (Egipte) |
| Sepultura | Monestir de Sant Macari el Gran (Wadi El Natrun) |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | monjo cristià oriental |
| Període | Baix Imperi Romà |
| anacoreta i sant | |
| |
| Celebració | Església Catòlica Romana, esglésies orientals, Església Ortodoxa Copta, Església Ortodoxa Grega |
| Pelegrinatge | Monestir de Sant Macari |
| Festivitat | 15 de gener (occident); 19 de gener (orient); 27 Paremhat (4 d'abril, coptes) |
| Iconografia | Vell, amb una gran barba, semidespullat com a ermità o amb hàbit de monjo |
Hagiografia
modifica
L'esmenten principalment Rufí i Teodoret. Va néixer a l'Alt Egipte. Als trenta anys va optar per la vida solitària i es va retirar al desert d'Escetis (Gran desert de Líbia) a entre 100 i 200 km al sud d'Alexandria. Als quaranta anys fou ordenat sacerdot. Hauria tingut els dons de curar, allunyar els dimonis i de fer profecies, i que fins i tot va ressuscitar un home per convèncer un heretge. Els mateixos Rufí i Pal·ladi que en donen notícia, mencionen la cosa sabien només d'oïda.
Fou desterrat per ortodox durant el govern del patriarca Luci, arrià, juntament amb Macari d'Alexandria i altres solitaris egipcis, i es van establir a una illa rodejada de maresmes, terres habitades només per pagans.
Va morir als noranta anys vers el 390 o 391. Fou declarat sant tant per l'església llatina com per la grega que el celebren el 15 de gener i el 19 de gener.
Obres
modificaVa deixar escrites unes epístoles, però altres llibres de més dubtosa autoria s'han publicat sota el seu nom:
- 1. Ὁμιλίαι πνευματιακαι, Homiliae Spirituales.
- 2. Περὶ τελειότος ἐν πνεύματι, De Perfectione in Spiritu
- 3. Περὶ προσευχῆς, De Oratione
- 4. Περι ὑπομονῆς καὶ διακρίσεως, De Patientia et Discretione
- 5. Περὶ ὑψώσεως τοῦ νοός, De Eleratione Mentis
- 6. Περὶ ἀγαπῆς, De Charitate
- 7. Περὶ ἐλευθεριας νοός, De Libertate Mentis
Referències
modifica
- ↑ Mühlek, Karl. «Makarios der Ägypter». A: Biographisch-bibliographisches Kirchenlexikon (en alemany). Volum 5: Leyden, Nikolaus fins a Moench, Antonius. Nordhausen: Herzberg, 1993, p. 596-597. ISBN 978-3-88309-040-5.