Llarg diumenge de festeig

Llarg diumenge de festeig
Un long dimanche de fiançailles
Fitxa
Direcció	Jean-Pierre Jeunet
Protagonistes	Audrey Tautou; Gaspard Ulliel; Dominique Pinon; Clovis Cornillac; Albert Dupontel; Denis Lavant; Jean-Pierre Darroussin; Marion Cotillard; André Dussollier; Jodie Foster; Julie Depardieu; Chantal Neuwirth; Ticky Holgado; Bouli Lanners; Dominique Bettenfeld; Elina Löwensohn; Éric Fraticelli; Florence Thomassin; François Levantal; Frankie Pain; Jean-Claude Dreyfus; Jean-Paul Rouve; Jean-Pierre Becker; Jérôme Kircher; Marcel Philippot; Maud Rayer; Michel Robin; Michel Vuillermoz; Philippe Duquesne; Rodolphe Pauly; Rufus; Tchéky Karyo; Thierry Gibault; Urbain Cancelier; Xavier Maly; Frédérique Bel; Christian Pereira; Patrick Paroux
Producció	Francis Boespflug, Bill Gerber i Jean-Louis Monthieux (en)
Dissenyador de producció	Aline Bonetto
Guió	Jean-Pierre Jeunet i Guillaume Laurant
Música	Angelo Badalamenti
Fotografia	Bruno Delbonnel
Muntatge	Hervé Schneid
Productora	2003 Productions (en) , Warner Bros. França, TF1 Films Production i Canal+
Distribuïdor	Warner Independent Pictures i Vudu
Dades i xifres
País d'origen	França
Estrena	2004
Durada	128 min
Idioma original	francès ; alemany ; cors
Versió en català	Sí
Rodatge	Locronan i Penmarc'h
Color	en color
Pressupost	56.600.000 $
Recaptació	70.115.868 $
Descripció
Gènere	drama, cinema bèl·lic, cinema romàntic i pel·lícula basada en una obra literària
Tema	Primera Guerra Mundial, persona desapareguda, deserció militar, esperança i investigació
Lloc de la narració	París
Època d'ambientació	període d'entreguerres
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor fotografia (2005); Oscar a la millor direcció artística (2005); César a la millor actriu (2005); Premis del Cinema Europeu a la millor actriu (2005); Premi del Cine Europeu al millor director de fotografia europeu (2005); Premi del Cinema Europeu al millor muntatge (2005); Premi Jameson del públic a la millor actriu (2005); Premis del Cinema Europeu - premi del públic a la millor direcció (2005); Premi del Cinema Europeu a la millor escenografia (2005) ;
Premis	César a la millor actriu secundària ; Premi del Cinema Europeu a la millor escenografia (2005) ;
Lloc web	wwws.warnerbros.fr…

Llarg diumenge de festeig (títol original: Un long dimanche de fiançailles)^[1] és un llargmetratge dirigit per Jean-Pierre Jeunet, estrenat el 2004 (França, Suïssa i Bèlgica) asaptació del llibre homònim de Sébastien Japrisot.^[2] Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.^[1]

Argument

A les trinxeres de la Somme, durant la Primera Guerra mundial, cinc soldats estan acusats d'haver-se automutilat per escapar al seu deure. Condemnats a mort per un tribunal militar, són conduïts fins a una posició avançada anomenada «Bingo crepuscle »^[3] i abandonats a la seva sort en el no man's land que separa els dos camps. Entre ells està Manech, el promès de l'heroïna de la pel·lícula, una jove romàntica anomenada Mathilde que no creu en la mort del seu amant. Si fos mort, ho sabria. Imbuïda d'aquesta intuïció, fa la seva investigaació i recull a poc a poc els indicis que la portaran a descobrir què va passar aquell dia a «Bingo crepuscle». Utilitzant supersticions, és duta a aixecar la catifa d'aquest assumpte fosc i misteriós.^[4]

Repartiment

Audrey Tautou: Mathilde
Gaspard Ulliel: Manech o Jean Etcheverry anomenat « Le Bleuet »
Dominique Pinon: Sylvain
Clovis Cornillac: Benoît Notre-Dame, anomenat « Cet Home »
Jérôme Kircher: Bastoche
Chantal Neuwirth: Bénédicte
Albert Dupontel: Célestin Poux
Denis Lavant: Six-Sous
François Levantal: Thouvenel
Jean-Pierre Becker: Esperanza
Dominique Bettenfeld: Ange Bassignano
Jean-Pierre Darroussin: caporal Benjamin Gordes, anomenat « Biscotte »
Marion Cotillard: Tina Lombardi
André Dussollier: Maître Pierre-Marie Rouvières
Ticky Holgado: Germain Pire, el detectiu privat
Jodie Foster: Élodie Gordes
Julie Depardieu: Véronique Passavant
Michel Vuillermoz: P'tit Louis
Bouli Lanners: caporal Chardolot
Jean-Paul Rouve: el carter
Tcheky Karyo: el capità Favourier
Jean-Claude Dreyfus: el comandant Lavrouye
Michel Robin: el vell que visita el camp de batalla
Urbain Cancelier: el capellà de Cet Home
Philippe Duquesne: Favart, un soldat a les trinxeres
Thierry Gibault: el tinent Estrangin
Elina Löwensohn: la germana de Günther
Rufus: Breton
Solène Le Péchon: Mathilde als 10 anys
Virgil Leclaire: Manech als 13 anys
Maud Rayer: Sra. Desrochelles
Stéphane Butet: Philippot
Marc Faure: el director de la presó
Rodolphe Pauly: Jean Desrochelles
Myriam Roustan: la serventa
Xavier Maly: el company de Chardolot
Sandrine Rigault: Mariette Notre-Dame
Till Bahlmann: el presoner alemany
Jean-Gilles Barbier: el sergent
Marc Robert, Pierre Heitz, Philippe Maymat, Eric Debrosse i Michel Gondoin: els soldats
Marcel Philippot
Pascale Lievyn
Frankie Pain: la patrona del bordell
Esther Sironneau: la infermera
Stéphanie Gesnel i Frédérique Bel: les prostitutes
Jean-Philippe Bèche: Georges Cornu
Anaïs Durand: Hélène Pire, la filla de Germain Pire
Florence Thomassin la narradora (veu)
Éric Fraticelli: home que demana a Germain Pire si busca Tina Lombardi a Còrsega

Anècdotes

La pel·lícula és l'adaptació de la novel·la del mateix nom de Sébastien Japrisot, els drets de la qual constitueixen la participació minoritària de l'estudi de Hollywood Warner al costat de TF1, Canal+, Tapioca (la societat de producció de Jean-Pierre Jeunet) i la nova societat 2003 Production. Encara que la majoria dels actors siguin francesos i el conjunt de les escenes rodades a França, aquesta coproducció ha estat jutjada de diversos països el 26 de novembre de 2004 per la forta participació de la societat americana Warner Bros. Pictures en les despeses de producció. La pel·lícula participarà no obstant això als Césars en la categoria general. Amb un cost de 45 milions d'euros, és una de les pel·lícules «franceses» més cares que mai no hagin estat produïdes.
En una de les escenes de la pel·lícula, es veu un dels soldats condemnats a mort anant cap als alemanys cridant «no em mateu! Sóc cors, no francès! ». Una polèmica se n'ha seguit en Còrsega, a més el personatge era apàtic, covard i sorneguer. En principi, el soldat havia de ser marsellès, però el realitzador ha escollit fer-lo cors perquè ell, explica, volia a qualsevol preu filmar la bellesa de l'illa (i no crear una polèmica).
La pel·lícula ha estat retirada de les sales de cinema a Còrsega per les nombroses crítiques respecte a una frase pronunciada per un dels personatges, Ange Bassignano:

«

jo no sóc francès, sóc cors, jo

»

. Molts corsos es van apuntar voluntaris per servir en l'exèrcit francès durant la Primera Guerra mundial; aquesta frase perjudicava la seva memòria.

Es troben en aquesta pel·lícula nombroses fonts d'inspiració: el color sípia de la imatge evoca l'atmosfera dels àlbums de còmics de Jacques Tardi, algunes escenes al·ludeixen al Jour de fête de Jacques Tati, i la banda sonora recorda el tema de la pel·lícula Els senders de la glòria.
Certes escenes han estat rodades a l'hangar Y de Meudon. Les escenes del poble bretó han estat rodades a Locronan i sobretot als jardins de l'antic presbiteri. Desgraciadament, aquest jardí arreglat per la producció de la pel·lícula no ha durat més que una temporada. El lloc de la residència de Mathilde se situa a Plougrescant.
Les escenes de trinxera han estat rodades prop de Montmorillon (Vienne), sobre un terreny militar (antigament terreny dels exèrcits de l'OTAN).^[5] L'equip havia cavat trinxeres que són ara recobertes.
El making off de la pel·lícula ( Un any al Front ), verdadera mina d'informacions i d'anècdotes, ha obtingut el premi del Jurat al Festival de Making-of el 2006.

Premis i nominacions

Premis

2005. César a la millor actriu secundària per Marion Cotillard
2005. César a la millor esperança masculina per Gaspard Ulliel
2005. César a la millor fotografia per Bruno Delbonnel
2005. César al millor vestuari per Madeline Fontaine
2005. César a la millor direcció artística per Aline Bonetto

Nominacions

2005. Oscar a la millor fotografia per Bruno Delbonnel
2005. Oscar a la millor direcció artística per Aline Bonetto
2005. Globus d'Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa
2005. BAFTA a la millor pel·lícula de parla no anglesa
2005. César a la millor pel·lícula
2005. César al millor director per Jean-Pierre Jeunet
2005. César a la millor actriu per Audrey Tautou
2005. César al millor guió original o adaptació per Jean Pierre Jeunet i Guillaume Laurant
2005. César a la millor banda sonora per Angelo Badalamenti
2005. César al millor muntatge per Hervé Schneid
2005. César al millor so per Jean Umansky, Gérard Hardy i Vincent Arnardi

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «Llarg diumenge de festeig». esadir.cat. [Consulta: 28 gener 2020].
↑ filmaffinity. Un long dimanche de fiançailles. filmaffinity.
↑ Sébastien Japrisot explica al seu llibre que un Retrat de Byng al crepuscle dona el nom de la trinxera Bingo Crepuscle . Destacar que aquesta explicació no surt al film.
↑ amg. Un long dimanche de fiançailles (en anglès). amg.
↑ Al segle xx, les forces de l'OTAN van adquirir a les bones o expropiant les granges de l'est de Montmorillon. Les últimes parcel·les van ser comprades el 1956. Tropes americanes van ocupar el camp fins al novembre de 1966 en què les autoritats franceses van prendre possessió del terreny.

Enllaços externs

Llarg diumenge de festeig - Lloc web oficial

[esadir-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «Llarg diumenge de festeig». esadir.cat. [Consulta: 28 gener 2020].

[2] ty. Un long dimanche de fiançailles. filmaffinity.

[3] Sébastien Japrisot explica al seu llibre que un Retrat de Byng al crepuscle dona el nom de la trinxera Bingo Crepuscle . Destacar que aquesta explicació no surt al film.

[4] . Un long dimanche de fiançailles (en anglès). amg.

[5] Al segle xx, les forces de l'OTAN van adquirir a les bones o expropiant les granges de l'est de Montmorillon. Les últimes parcel·les van ser comprades el 1956. Tropes americanes van ocupar el camp fins al novembre de 1966 en què les autoritats franceses van prendre possessió del terreny.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]