Lladurs

Lladurs
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	42° 02′ 41″ N, 1° 30′ 31″ E / 42.044719°N,1.508591°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Solsonès
Capital	Lladurs
Població humana
Població	185 (2023) (1,45 hab./km²)
Llars	60 (1553)
Gentilici	Lladurenc, lladurenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat d'abastament d'aigua del Solsonès
Superfície	128 km²
Banyat per	Cardener i Ribera Salada
Altitud	834 m
Limita amb	Odèn ; Solsona ; Olius ; Navès ; Castellar de la Ribera
Identificador descriptiu
Codi postal	25283
Codi INE	25124
Codi IDESCAT	251240
Lloc web	lladurs.cat

Lladurs és un municipi de la comarca del Solsonès^[1] (el segon més extens de la comarca) i, alhora, una de les 7 entitats de població o pobles que hi ha al municipi.

Entitat de població	Habitants (2023)
Lladurs	57
Montpolt	37
els Torrents	24
Terrassola	19
Timoneda	19
la Llena	17
el Pla dels Roures	11
Font: Idescat

Geografia

Llista de topònims de Lladurs (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc)

Mapa del relleu de Lladurs.

Tan sols la part baixa de la vall de la Ribera Salada està per sota dels 600 m. d'altitud. Les màximes altituds s'assoleixen a l'extrem nord-oriental del terme, al Serrat de Prat d'Estaques (amb diversos cims per damunt dels 1.300 m.) i a la Ventolada (1.301 m.). Per l'extrem nord-occidental la màxima altitud s'assoleix al Tossal de Carissols (1.217 m.).

La major part del terme municipal està comprès entre el 600 i els 1.000 m. d'altitud i en aquest sector hi ha una certa abundància de plans que alternen la seva presència amb suaus serralades o turons.

El nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya^[2] inclou els següents accidents orogràfics:

Serralades: La Carena del Soler, el Serrat Alt, la Serra Alta (1.354,3 metres), la Serra de Juncar, la Serra de la Móra, la Serra de Vila-seca, la Serra del Puit, una segona Serra del Puit, el Serrat de Cal Marc, el Serrat de Cal Poca, el Serrat de la Casanova, el Serrat de la Font Vella, el Serrat de l'Alzina, el Serrat de l'Om, el Serrat de Prat d'Estaques, el Serrat de Rotgers i el Serrat del Vent.

Cims: El Cap d'Estaques, el Cogulló, la Creueta, la Roca de Montpol, la Ventolada, el Prat d'Estaques, el Serrat de Carissols, el Serrat de Castellà, el Serrat de Graus, el Serrat de la Creu de la Contrella, el Serrat de la Fusta, el Serrat de la Sentinella, el Serrat de Porredon, el Serrat de Puigpinós, el Serrat del Castell, el Serrat del Marquet, el Serrat del Moro, el Serrat del Rector, el Serrat dels Rovellons, el Tossal de la Guàrdia i el Turó de Sant Gili.

Collades: El Coll de Llop, el Coll de Marina, el Coll del Quer, la Collada de Clarà, la Collada de Pedreguers i el Collet dels Lladres.
Plans: El Planàs, el Pla de Riard i el Pla Gran
Altres orònims: El Bosc de Cinca, el Bosc de la Caseta, el Bosc de la Caseta de Solans, el Bosc de Riard, el Bosc de Roquerot, el Bosc de Solanelles, la Costa de Borrells, el Cap del Pla, la Costa Solana, la Cova del Pouet (?), la Devesa d'Aubets, la Devesa Vella, la Teuleria i l'Obaga de la Salada

Hidrografia de Lladurs.

La major part del terme municipal forma part de la conca de la Ribera Salada. La part oriental, però, forma part de la conca del Cardener, bé mitjançant rases que baixen del vessant occidental de la vall que hi aboquen directament el seu curs, ja que el Cardener fa de frontera natural entre ela municipis de Lladurs i Navès, bé mitjançant el riu Negre i algun dels seus afluents.

La Ribera Salada es forma a Aigüesjuntes amb la confluència del Riu Fred i la Riera de Canalda. Durant el seu trajecte pel terme municipal (des d'Aigüesjuntes al Pla dels Roures) rebrà afluents tant per la dreta que baixen de Montpol com per l'esquerra. El principal de tots ells és el Riard.

També destaca el Castell de Lladurs.

Clima

Clima mediterrani continental propi d'un territori que està a unes altituds que es mouen entre els 600 m i els 1.300 m.

A la capital del municipi (Lladurs, 827 m d'altitud) les precipitacions són d'uns 750 mm anuals amb el maig com el mes més plujós (88 mm de mitjana) i el febrer com el mes més sec (31 mm de mitjana).

La temperatura mitjana anual és de d'11,2 °C amb el gener com a mes més fred (-1,7 °C de mitjana de les mínimes) i amb el juliol com el mes més càlid (27,8 °C de mitjana de les màximes).

La mitjana de la radiació solar és d'uns 14.510 w/m²/dia. A l'hivern no són estranys els dies de boira plana cobrint bona part del municipi.^[3]

Taula de les mitjanes climàtiques mensual a Lladurs^{[Enllaç no actiu]}^{[Enllaç no actiu]}^{[Enllaç no actiu]}^{[Enllaç no actiu]}^[3] PDF

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
61	45	60	566	518	1.259	843	884	608	617

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
649	728	729	707	567	454	304	251	260	260

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
238	250	244	227	221	207	212	193	180	195

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
187	179	180	190	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Menors de 15 anys	De 15 a 64 anys	Més de 64 anys
DISTRIBUCIÓ PER EDAT I SEXE (2001)^[4]
15 homes i 14 dones	77 homes i 67 dones	22 homes i 25 dones

Economia

L'activitat econòmica del municipi se centra de manera molt destacada en el sector primari per bé que en aquests últims anys el turisme rural ha experimentat un considerable augment.

Agricultura

Tipologia	hectàrees	% superfície del municipi	% comarcal d'aquesta tipologia
% SUPERFÍCIE MUNICIPAL DESTINADA A ÚS AGRÍCOLA (1999)^[4]
Terres llaurades	1.612	12,6	7,9
Pastures permanents	310	2,4	3,9
Boscos	7.940	62,0	15,5

Bestiar

Tipologia	1982	1999	% comarcal	caps de bestiar per habitant
CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)^[4]
Boví	208	1.507	11,0	6,1
Oví	875	3.674	12,5	14,8
Cabrum	26	349	11,0	1,4
Porcí	926	4.198	3,2	16,9
Aviram	25.662	40.584	5,1	163,0
Conilles mare	103	1.292	12,4	5,2
Equí	12	23	19,0	0,1

Població activa

De les 96 persones que configuraven la població activa de Lladurs l'any 2001 (103 el 1996), 44 treballaven al municipi i 52 es desplaçaven a treballar fora del municipi.

Al municipi hi havia 53 llocs de treball. 44 eren ocupats per residents i els 9 restants per persones que es desplaçaven des d'un altre municipi.^[5]

Primari	Indústria	Construcció	Serveis
% DE POBLACIÓ ACTIVA PER SECTORS^[5]
44,8%	13,5%	6,2%	35,4%

Índex de motorització

any	Cotxes	Motocicletes	Camions i furgonetes
PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants)^[4]
1991	448,82	11,81	200,79
2006	632,85	14,49	289,86
Catalunya (2006)	447,39	74,61	108,28

Etimologia del topònim

La seva etimologia és preromana. A l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell (de l'any 839) apareix escrit com a Ladurci^[6] i en documentció posterior també apareix escrit amb el mots Ladurco = Ladurço, Ladurç i fins i tot, La Durç. El filòleg Joan Coromines era del parer que el terme durç feia referència a una font. Sigui com sigui, a la comarca encara hi ha gent que en comptes del Lladurs oficial, ho pronuncia Ladurs.

Festes

Caramelles
Revetlla de sant Joan (23 de juny)
Festa Major de Lladurs (últim cap de setmana de juliol).
Turronada

Escola

És una escola petita i els seus alumnes ronden sempre entre els 5 o 7 alumnes, i està en el mateix edifici que l'ajuntament. Va ser renovada l'estiu de l'any 2009.

L'Escola del Lladurs va ser premiada el dilluns dia 18 de juny de 2009 a La MOSTRA 09 de produccions audiovisuals en la modalitat de fotografia pel treball "ENS AGRADARIA".^[7]

L'any 2010 va tornar a guanyar La Mostra 10.

Referències

↑ «Lladurs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www10.gencat.net/ptop/binaris/SOLP1094_tcm32-11697.pdf Arxivat 2008-05-13 a Wayback Machine.
↑ ^3,0 ^3,1 «Atles Climàtic Digital de Catalunya». Arxivat de l'original el 2021-04-15. [Consulta: 29 maig 2017].
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 IDESCAT: Bases de dades municipals
↑ ^5,0 ^5,1 IDESCAT: Fitxes municipals
↑ [https://web.archive.org/web/20040826061207/http://dcvb.iecat.net/ Arxivat 2004-08-26 a Wayback Machine. Diccionari català-valencià-balear]
↑ Aquest treball, les novetats de l'escola, els teatres, fotografies, etc. Es poden trobar a la seva pàgina web

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lladurs

[gec_lladurs-1] «Lladurs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] {[enllaç sense format]} http://www10.gencat.net/ptop/binaris/SOLP1094_tcm32-11697.pdf Arxivat 2008-05-13 a Wayback Machine.

[meteosol-3] 3,0 ^3,1 «Atles Climàtic Digital de Catalunya». Arxivat de l'original el 2021-04-15. [Consulta: 29 maig 2017].

[idescat-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 IDESCAT: Bases de dades municipals

[idescat01-5] 5,0 ^5,1 IDESCAT: Fitxes municipals

[6] [https://web.archive.org/web/20040826061207/http://dcvb.iecat.net/ Arxivat 2004-08-26 a Wayback Machine. Diccionari català-valencià-balear]

[7] Aquest treball, les novetats de l'escola, els teatres, fotografies, etc. Es poden trobar a la seva pàgina web

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]