Lied

composició musical per a veu, solista o cor, amb acompanyament instrumental o sense, sobre la base d'un text generalment estròfic, en la tradició de la música clàssica occidental

El lied (cançó, en alemany; pl. lieder) és un tipus de composició breu en alemany per a veu i piano. Va sorgir en el Classicisme, va florir durant el Romanticisme i va projectar-se durant el segle xx.[1]

Infotaula de gènere musicalLied
Portada de la primera edició del cicle de Lieder Dichterliebe de Robert Schumann Modifica el valor a Wikidata
Creació1810 Modifica el valor a Wikidata
Part decançó de concert Modifica el valor a Wikidata

Haydn, Mozart i Beethoven van compondre els primers lieder, si bé van ser Weber, Schubert, Mendelssohn, Schumann i Liszt els que van dur el gènere a les cotes més elevades de genialitat. També van compondre bells lieder Bruckner, Brahms, Wolf, Mahler, Richard Strauss i Reger.

El gènere és conegut a França amb el nom de mélodie. Hi van destacar Fauré, Debussy i Poulenc. La versió catalana n'és la cançó o cançó de concert,[2][3][4][5] amb autors com Vives, Granados, Montsalvatge, Toldrà i Mompou, moltes cançons dels quals va estrenar la soprano catalana Conxita Badia.[6] A Espanya, els seus majors representants són Falla i Turina. Els anglesos Benjamin Britten i Ralph Vaughan Williams també van compondre algunes cançons. Max Ansorge n'és un altre compositor destacat.

Història

modifica
 
Franz Schubert (1827)

El terme lied té una llarga història per als parlants alemanys, que va des de les cançons de trobadors del segle xii a través de les cançons populars i els himnes d'església fins a les cançons de protesta del segle xx. Tanmateix, a Alemanya, l'època daurada de la cançó va ser durant el segle xix. Els compositors alemanys i austríacs havien escrit peces per a veu i piano abans, però va ser l'esplendor de la literatura alemanya durant el Classicisme i el Romanticisme que va inspirar els compositors a posar música a la poesia i van fer créixer, així, el gènere conegut com a lied.

Per bé que els inicis d'aquesta tradició es troben en les cançons de Haydn, Mozart i Beethoven, va ser Schubert qui va saber trobar l'equilibri entre la lletra i la música, una nova integració de la música en el sentit de les paraules. Schubert va escriure unes 600 cançons; algunes, en seqüències o cicles de cançons i que expliquen una història. A Catalunya i amb lletres escrites en català, segueixen la tradició Morera, Pahissa, Mompou, Toldrà i d'altres.

El cos musical i poètic creat per la tradició del lied, com la del madrigal italià tres segles abans, resulta en una de les produccions més belles de la sensibilitat humana.

Referències

modifica
  1. «Lied». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Pizà, Antoni. La dansa de l'arquitecte. publisher, 2012, p. 172. ISBN 978-84-939148-7-5. 
  3. Santacana, Mònica Pagès i. Conxita Badia, 1897-1997: centenari del seu naixement. Institut Català de la Dona, Generalitat de Catalunya, 1997, p. 63. ISBN 978-84-393-4336-3. 
  4. «Concert Líric Àngel Ódena» (en anglès), 15-04-2021. [Consulta: 3 gener 2022].
  5. «La soprano egípcia Fatma Said i el pianista Malcolm Martineau proposen demà al Petit Palau un diàleg Est-Oest, en el cicle Palau Cambra Lied». [Consulta: 3 gener 2022].
  6. Bayo, Eliseu; Barnat, Jaume. Els Catalans: vida i costums. Nauta, 1979, p. 231. ISBN 978-84-278-0329-9. 

Vegeu també

modifica