Joan II de França

Joan II de França
	;
Nom original	(fr) Jean II de France
Biografia
Naixement	26 abril 1319 ; Le Mans (França)
Mort	8 abril 1364 (44 anys); Londres
Sepultura	basílica de Saint-Denis
Rei de França
	22 agost 1350 – 8 abril 1364 ; ← Felip VI de França – Carles V de França →
Duc de Normandia
	1332 (Gregorià) – 1350 (Gregorià) ; ← Domini reial de França – Carles V de França →
Comte d'Anjou
Comte d'Alvèrnia
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	sobirà
Carrera militar
Conflicte	batalla de Poitiers
Altres
Títol	Comte d'Alvèrnia ; Rei de França
Família	Dinastia Valois
Cònjuge	Joana I d'Alvèrnia (1350, 1350 (Gregorià)–1360); Bona de Luxemburg (1332, 1332 (Gregorià)–1349)
Fills	Carles V de França; () Joan II de FrançaBona de Luxemburg; Lluís I de Provença; () Joan II de FrançaBona de Luxemburg; Joan I de Berry; () Joan II de FrançaBona de Luxemburg; Felip II de Borgonya; () Joan II de FrançaBona de Luxemburg; Joana de Valois; () Joan II de FrançaBona de Luxemburg; Maria de França; () Joan II de FrançaBona de Luxemburg; Isabel de Valois i de Luxemburg; () Joan II de FrançaBona de Luxemburg
Pares	Felip VI de França i Joana de Borgonya i de França
Germans	Joana de França; Felip III de Valois
Parents	Blanca de Valois, tia
Cronologia
1337-1453	Guerra dels Cent Anys

Joan II de França (francès: Jean II de France) (Le Mans, 26 d'abril de 1319 - Londres, 8 d'abril de 1364) dit «el Bo», fou comte d'Anjou i Maine i duc de Normandia (1332-1350) i rei de França (1350-1364).^[1]

Llinatge

Va néixer el 1319 sent el segon fill, però el primer mascle, del rei Felip VI de França i de la seva primera esposa, Joana de Borgonya.^[1] Era net per línia paterna de Carles I de Valois i de Margarida d'Anjou, i per línia materna de Robert II de Borgonya i d'Agnès de França.

Es va casar el 6 d'agost de 1332 a Melun amb Bonna de Luxemburg, filla del comte Joan I de Luxemburg i d'Elisabet de Bohèmia. D'aquesta unió nasqueren:

la princesa Blanca de França (1336)
el príncep Carles V de França (1337-1380), rei de França
la princesa Caterina de França (1338)
el príncep Lluís I d'Anjou (1339-1384), rei de Nàpols i comte de Provença
el príncep Joan de França (1340-1416), duc de Berry
el príncep Felip II de Borgonya (1342-1404), duc de Borgonya
la princesa Joana de Valois (1343-1373), casada el 1353 amb el rei Carles II de Navarra^[1]
la princesa Maria de Valois (1344-1404), casada el 1364 amb el duc Robert I de Bar
la princesa Agnès de França (1345-1349)
la princesa Margarida de França (1347-1352)
la princesa Isabel de França (1348-1372), casada el 1360 amb el duc Joan I de Visconti

El 19 de febrer de 1349 es casà, en segones núpcies, a Nanterre, amb la comtessa Joana d'Alvèrnia, filla de Guillem XII d'Alvèrnia i de Margarida d'Evreux. D'aquesta unió nasqueren:

la princesa Blanca de França (1350)
la princesa Caterina de França (1352-1352)
un fill sense nom (1354)

Ascens al tron i conflictes

Fou coronat rei de França el 26 d'agost de 1350 a la Catedral de Reims.

Va devaluar la moneda francesa per aconseguir els fons necessaris per poder afrontar les despeses franceses a la Guerra dels Cent Anys. A més d'enfrontar-se al rei anglès, també es va enfrontar constantment amb Carles II de Navarra.

Lluitant contra el Príncep Negre, fill d'Eduard III d'Anglaterra, va ser capturat i fet presoner a la Batalla de Poitiers de l'any 1356.^[1]^[2] Fou enviat a Londres, on va ser tancat a la Torre. El 1360, arran de la Pau de Bretigny, retornà a França amb el compromís de pagar un elevat preu pel seu alliberament.^[1] Al no poder aconseguir la quantitat demanada, va tornar a ser fet presoner i fou deportat a Anglaterra, on morí el 1364.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 «Joan II de França | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 setembre 2024].
↑ Urban, William L. Medieval Mercenaries: The Business of War (en anglès). Greenhill Books, 2006, p. 99. ISBN 1853676977.

Precedit per: domini reial	Comte d'Anjou i Maine Duc de Normandia 1332-1350	Succeït per: domini reial
Precedit per: Felip VI l'Afortunat	Rei de França 1350-1364	Succeït per: Carles V el Prudent