Vila de Gràcia

barri de Barcelona, dins el districte de Gràcia
(S'ha redirigit des de: Gràcia)
Aquest article tracta sobre el barri de Barcelona. Vegeu-ne altres significats a «Gràcia (desambiguació)».

La Vila de Gràcia, per antonomàsia Gràcia, és un dels barris més populars i actius de la ciutat de Barcelona. Dona el nom al districte de Gràcia, que inclou, a més a més, els barris de Vallcarca i els Penitents, el Coll, La Salut i el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova.

Plantilla:Infotaula geografia políticaVila de Gràcia
Imatge
Torre del rellotge, coneguda amb el nom de Campanar de Gràcia, a la Plaça de la Vila de Gràcia
Tipusbarri administratiu de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Epònimesglésia de la Verge de Gràcia i Sant Josep Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 41° 24′ 14″ N, 2° 09′ 21″ E / 41.404°N,2.1559°E / 41.404; 2.1559
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteGràcia Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població50.456 (2021) Modifica el valor a Wikidata (38.051,28 hab./km²)
Geografia
Superfície132,6 ha Modifica el valor a Wikidata

El seu monument més identificatiu és la Torre del Rellotge, que s'alça al bell mig de la plaça de la Vila, on hi ha l'antic ajuntament, avui seu del districte.

Història

modifica

El barri de Vila de Gràcia fou el nucli principal de l'antiga vila independent de Gràcia (1850-1897), i el que li donava nom. El municipi estava format per aquest nucli i per la zona agrícola i de masos del Camp d'en Grassot.

Premsa gracienca

modifica

Es considera que la primera publicació de la Vila va ser El Eco de Gracia, que es començà a editar el 1866, i que defensava l'agregació de Gràcia a Barcelona. La publicació gracienca més remarcable de la Vila ha estat possiblement la revista satírica La Campana de Gràcia.[1]

Dels pocs diaris locals que ha tingut la vila, aquests es concentren al segon període independent de Gràcia (1850-1897). El primer va ser El Diario de Gracia, d'ideologia liberal, que s'edità només durant menys d'un mes (4 de novembre — 28 de novembre de 1884). El segon, Diario de Gracia, d'ideologia demòcrata, que s'edità de l'1 de juny al 2 de setembre de 1890; aquest darrer diari es caracteritzà per la seva crítica contínua a l'alcalde gracienc del moment.[1]

També són remarcables: El Cronista de Gracia, El Eco de la Alianza Graciense, El Eco de la Verdad, La Estrella de Gracia, La Autora de Gracia, La Linterna de Gracia, La Revista, Revista Graciense. També hi destaquen publicacions no exclusives de la Vila com El Eco de las Afueras, El Cronista de las Afueras, La Antigua Unión o Las Afueras de Barcelona.[1]

Entre les ràdios històriques gracienques, hi ha la ràdio lliure La Campana, que començà les seves emissions el 13 de juny de 1979, i Ràdio Gràcia de concessió municipal de 1990. En el cas de la televisió, hi ha TV-Gràcia, que emeté durant la Festa Major de 1986 o Gràcia TV.[1]

Associacions gracienques

modifica
 
4 de 8 dels Castellers de la Vila de Gràcia a la plaça de la Vila (maig del 2010)

Festes, fires i festivals

modifica

Fills i filles il·lustres de Gràcia

modifica
 
Escut de Gràcia com a municipi, en ús fins almenys 1897, any de l'agregació a Barcelona.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 AVV; Albert Musons (article). «Una premsa molt prolífica». A: Els barris de Barcelona: volum III, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris. 1a ed.. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997, p. 41. ISBN 84-412-2770-5 [Consulta: 27 juliol 2013]. 
  2. «Festa Major de Gràcia (Assemblea de joves de Gràcia)». Arxivat de l'original el 2017-02-02. [Consulta: 21 gener 2017].
  3. Notícies sobre la PEJG[Enllaç no actiu] a BTV
  4. «Ateneu La Torna». Arxivat de l'original el 2017-02-01. [Consulta: 21 gener 2017].
  5. la Fundació a guiabcn
  6. Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«[{{{url}}} Foguerons de Sant Antoni de Sa Pobla Gràcia]». La meva Barcelona. ajuntament de Barcelona.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica