Viquipèdia

Gladys Afamado

pintora uruguaiana

Gladys Afamado (Montevideo, 24 de maig de 1925) és una artista, gravadora i poeta uruguaiana. Exponent fonamental del gravat a l'Uruguai i l'exterior, tècnica que va realitzar durant un llarg període creatiu. Posteriorment es va dedicar en diferents llenguatges plàstics i en els últims anys destaca la seva tasca en l'art digital.[1]

Plantilla:Infotaula personaGladys Afamado
Biografia
Naixement24 maig 1925 Modifica el valor a Wikidata (99 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Nacional de Belles Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, poetessa, pintora, escultora, gravadora Modifica el valor a Wikidata
Membre de
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansEthel Afamado Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia

modifica

Gladys Afamado va ser la segona dels cinc fills d'Isaac Isidoro Afamado (immigrant jueu radicat a Montevideo), i la seva dona Julia Soriano (filla d'immigrants italians, nascuda a Dolores).

Va assistir a l'Escola Pública i a casa va rebre una educació oberta i lliure, en la qual es fomentaven l'art, les lletres i la música. La seva germana Ethel Afamado ha tingut una destacada carrera en música i poesia.

Va rebre formació artística amb Adolfo Pastor i Domingo Bazzurro en el Cercle de Belles Arts i en l'Escola Nacional de Belles Arts entre 1940 i 1950. Posteriorment va realitzar cursos de ceràmica amb Duncan Quintela i serigrafia amb Rimer Cardillo. Va estudiar semiòtica amb Jorge Medina Vidal i literatura amb Jorge Arbeleche.[2]

Entre 1945 i 1950 va estudiar violí amb Beatriz Tusset, i entre 1951 i 1952 va participar en l'orquestra de cambra Anfión dirigida per Tusset.

Va ser integrant del Club de Gravat de Montevideo (CGM) des de 1964. En el mateix va realitzar la portada de l'almanac titulada Canción con todos (1974) que va ser censurat i tret de circulació pel govern de facto.[3][4]

El 1984 va viatjar a Espanya becada per concurs, on va assistir a un curs de paper artesanal a Capellades, amb Laurence Barker i Frederic Amat, material que empraria posteriorment en les seves obres.

El 1986 va realitzar el curs de postgrau en gravat en metall en el Museu Nacional d'Arts Visuals (MNAV) dictat per David Finkbeiner del Purchase College de la Universitat de Nova York.

En la seva obra destaquen les figures femenines de grans ulls que miren directament a l'espectador, característics de l'etapa de les edicions del Club de Gravat de Montevideo.

En 2016 el Museu Nacional d'Arts Visuals (MNAV) va organitzar la mostra antològica Gladys Afamado: una cita sense fi, amb curatela de María Eugenia Grau.[5]

Obra

modifica

L'artista és reconeguda en el mitjà uruguaià i internacional a través del gravat, però, la versatilitat que ha desplegat en l'experimentació de diferents tècniques i materials la situen entre les més interessants creadores actuals. La seva llarga i constant indagatòria (pràctica i subjectiva), la va conduir per diversos suports expressius: ceràmica, tèxtils, collage, manufactura de paper, tècniques digitals, intervencions sobre roques, objectes, poesia. Gran part de la seva obra constitueix una estètica del reciclatge, on materials i temàtiques van creant un ordit de cites de meditació i acció al llarg d'una extensa trajectòria.

Com a poeta, reforça i desdobla les seves obres obrint perspectives de memòries, amb una sostinguda delicadesa (els exemples més significatius estan en les seves representacions femenines) i una mirada irònica, sorprenent, davant del món contemporani. De vegades emergeix un detall en una obra que apareix com a assumpte central en una altra.

El mateix procediment s'observa en l'ocupació de tècniques: gravats en caixes, collage en producció digital, impressions digitals i gravats en llibres d'artista tèxtils, versos en els seus gravats, criptolits que esdevenen en suport digital. En el seu procediment creatiu el temps lineal no té importància, torna presents objectes passats. L'artista crea, reprèn (sense que això impliqui una pura reiteració), conjuga, metamorfosa i s'al·ludeix amb fragments d'altres obres de la seva autoria.[6]

Premis

modifica

Va rebre nombrosos premis per la seva tasca artística. Entre ells es destaquen:[7]

  • 1r Premi de Gravat, Saló Nacional de Belles Arts, Uruguai, 1966.
  • 1r Premi, Saló del Club de Gravats de Montevideo, 1966.
  • 2n Premi, Concurs Almanac FUNSA, Uruguai, 1969.
  • Premi, Saló de Poemes Il·lustrats, Montevideo, 1969.
  • Premi, Concurs Nacional d'Arts Gràfiques, Montevideo, 1974, 1975, 1976 i 1977.
  • Menció d'Honor, 5è Concurs Nacional d'Arts Gràfiques, 1978.
  • 5è Premi de Dibuix, Saló del BROU, Montevideo, 1980.
  • Premi de Gravat, Saló de San José, Uruguai, 1980.
  • Premi AFE, Saló de San José, Uruguai, 1981.
  • Premi de Gravat, Biennal de Salto, Uruguai, 1981.
  • Premi Biennal de Gravat Hispanoamericà, MAC, Montevideo, 1983.
  • Menció d'Honor, BID, Punta del Este, Uruguai, 1985.
  • 4t Premi, Saló de Pintura del BROU, Montevideo, 1984.
  • 1r Premi (6 iguals), Almanac INCA. Montevideo, 1986.
  • Menció Honorífica, Saló Municipal, Montevideo, 1986.
  • Premi, Saló de Dibuix i Gravat de Fray Bentos, Uruguai, 1986.
  • Premi de Gravat, 2n Saló d'Arts Plàstiques de Soriano, Uruguai, 1988.
  • Premi Adquisició, Mini-Print de Cadaqués, Catalunya, 1989.
  • 2n Premi, Saló de Gravat i Aquarela del BROU, Montevideo, 1989.
  • Premi Miró, a la tasca artística annual, Maldonado, Uruguai, 1991.
  • Menció, Saló d'Arts Plàstiques del BROU, Montevideo, 1998.
  • Premi Morosoli de Gravat, Minas, Uruguai, 2000.
  • Diploma d'Honor, Premi "Ateneu del Gravat", 2004.
  • 2n Premi, "Mosto & Rojas" Art Digital Internacional Argentina, 2005.
  • Premi Figari en reconeixement a la seva trajectòria, 2008.

Obra poètica

modifica

També va rebre reconeixement per la seva obra poètica en diferents oportunitats:[7]

  • Menció, Premi Casa de les Amèriques, La Habana, Cuba, 1968.
  • 2n Premi Poesia, Casa del Poeta Llatinoamericà, Montevideo, 1979.
  • 1r Premi Poesía Inédita, Club Banc d'Assegurances, pel libro "El perejil y sus adyacencias", 1983.
  • 1r Premio, Bienal Internacional de Poesia Breu, Valparaíso, Xile, 1983.
  • Menció especial, llibre inèdit de poesia, No espero respuesta, Casa de Cultura del PCU, Montevideo, 1987.
  • Menció, Concurs Annual Municipi de Montevideo, al llibre de poesia No espero respuesta, 1989.
  • 1r Premi per al llibre de poesía No espero respuesta, Ministeri d'Educación i Cultura (Uruguai), 1989.
  • 1r Premi per al llibre de poesia En la casa de la espera, Ministeri d'Educació i Cultura (Uruguai), 1995.
  • Menció per al llibre de poesía En la casa de la Espera, Ministeri d'Educació i Cultura (Uruguai), 1998.

Libres publicats:[8]

  • Signos vitales (Col·lecció Poetas de hoy), Ed. Géminis, 1978.
  • No Espero Respuesta, Ed. Signos, 1989.
  • En la casa de la espera, 1997.
  • Por los siglos de los siglos, Ed. Graffiti, 1995.

Referències

modifica
  1. ↑ «Arte Activo» (en castellà). Museos.
  2. ↑ Di Maggio, Nelson. Artes Visuales en Uruguay: diccionario crítico (en castellà), 2013. ISBN 978-9974-99-156-9. 
  3. ↑ «Grabados Uruguayos» (en castellà). Grabados.
  4. ↑ Rocca, Pablo Thiago. Premio Figari 2006. Leonilda González (en castellà). Montevideo: Banc Central de l'Uruguai, 2007. 
  5. ↑ «Gladys Afamado: una cita sin fin» (en castellà). Museu Nacional d'Arts Visuals (Uruguai) (MNAV). Arxivat de l'original el 2016-03-11. [Consulta: 8 abril 2020].
  6. ↑ Grau, María Eugenia «Gladys Afamado. Una cita sin fin» (  PDF) (en castellà). Catálogo de exposición (MNAV), 2016.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Currículum de Gladys Afamado» (en castellà). MTOP. Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 8 abril 2020].
  8. ↑ «Publicacions de Gladys Afamado». Worldcat.

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gladys_Afamado&oldid=30833470»