Viquipèdia

Frank Sinatra

cantant i actor estatunidenc

Francis Albert Sinatra (Hoboken, Nova Jersey, 12 de desembre de 1915 - Los Angeles, Califòrnia, 14 de maig de 1998),[1] Frank Sinatra, conegut com La veu, fou un cantant i actor estatunidenc. Al llarg de cinc dècades, va gravar no pas menys de 1300 cançons per a quatre companyies discogràfiques, i va guanyar l'Oscar al millor actor secundari per la seva actuació a D'aquí a l'eternitat.

Plantilla:Infotaula personaFrank Sinatra
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFrancis Albert Sinatra
12 desembre 1915 Modifica el valor a Wikidata
Hoboken (Nova Jersey) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 maig 1998 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaDesert Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsFrank Sinatra,
Ol' Blue Eyes,
The Chairman of the Board,
La veu
ResidènciaHoboken Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicItaloamericà Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióHoboken High School Modifica el valor a Wikidata
Alçada172 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor de televisió, productor de cinema, director de cinema, realitzador, actor de veu, actor, cantant, actor de cinema, productor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1935–1995
PartitPartit Republicà dels Estats Units (1972–)
Partit Demòcrata dels Estats Units (1944–1972) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereJazz vocal, música de big band, blues, jazz, música pop tradicional, swing i música lleugera Modifica el valor a Wikidata
Influències
VeuBaríton Modifica el valor a Wikidata

InstrumentUkulele, triangle, castanyoles, simbomba i veu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficColumbia, Capitol, Reprise
Família
CònjugeBarbara Sinatra (1976–1998), mort de la persona
Mia Farrow (1966–1968), divorci
Ava Gardner (1951–1957), divorci
Nancy Sinatra (1939–1951), divorci Modifica el valor a Wikidata
ParellaJudith Campbell
Angie Dickinson Modifica el valor a Wikidata
FillsNancy Sinatra
 () Nancy Sinatra
Frank Sinatra Jr.
 () Nancy Sinatra
Tina Sinatra
 () Nancy Sinatra Modifica el valor a Wikidata
ParesAnthony Martin Sinatra Modifica el valor a Wikidata  i Dolly Sinatra Modifica el valor a Wikidata
ParentsMaureen O'Sullivan, sogra
Estefania de Mònaco, fillols Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc webPàgina web oficial
IMDB: nm0000069 Allocine: 1952 Rottentomatoes: celebrity/frank_sinatra Allmovie: an1821 TCM: 178264 TV.com: people/frank-sinatra IBDB: 79640 TMDB.org: 4347
Facebook: sinatra X: FrankSinatra Youtube: UCJtvg6ZFwzdFdtcHBqetvwg Spotify: 1Mxqyy3pSjf8kZZL4QVxS0 Apple Music: 171366 Last fm: Frank+Sinatra Musicbrainz: 197450cd-0124-4164-b723-3c22dd16494d Songkick: 404713 Discogs: 52833 Allmusic: mn0000792507 Amazon Music: B000QJI8WM Find a Grave: 2953 Deezer: 617 Modifica el valor a Wikidata

És un dels autors més exitosos de la història. Va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat de mans del president Ronald Reagan, i es va endur onze premis Grammy, entre altres.

Biografia

modifica

Considerat per molts com el millor cantant popular de la història, el seu repertori es basa en l'obra dels compositors més importants populars nord-americans (Cole Porter, Sammy Cahn…) i la seva categoria artística es fonamenta en unes considerables qualitats com a intèrpret que li permeten de transmetre les emocions i sentiments implícits en les lletres de les cançons. Tècnicament, es caracteritza per la seva precisió acurada en el fraseig i el seu domini del control de la respiració. El rang de la seva veu és pròxim al d'un baix-baríton.

A Sinatra se li reconeix, a més, l'haver estat el primer cantant que fa un ús conscient dels mitjans d'amplificació del so per tal de situar la seva veu no ja únicament per sobre de les orquestres (que eren qui dominaven la música popular nord-americana de principis del segle xx), sinó d'aproximar-la a la intimitat de l'orella de l'oient.

La popularitat extrema de Sinatra va ser pràcticament constant al llarg de tota la seva vida; no obstant això, van ser els anys quaranta i cinquanta els més reeixits, sent aquests últims en concret els considerats com els de major qualitat artística a causa de la seva producció discogràfica per a la companyia Capitol.[2]

Com a actor, Sinatra va ser un artista purament intuïtiu, incapaç per la seva personalitat de sotmetre's als assaigs i repeticions habituals en un enregistrament, per la qual cosa les seves interpretacions solen ser molt intenses i irregulars. La importància en la seva vida del seu treball actoral va ser considerable, ja que va ser, precisament, a través del seu paper a D'aquí a l'eternitat (1953) com va aconseguir sortir d'un sot personal i artístic en el trànsit dels anys quaranta als cinquanta per a encumbrar-se definitivament al cim de la seva popularitat, guanyant per la seva interpretació l'Oscar al millor actor secundari.[3]

Vida pública

modifica

Sinatra es va casar el 1939 amb Nancy Barbato. Els continus viatges del cantant van possibilitar la seva infidelitat gairebé des del començament del matrimoni, tot i que van arribar a tenir tres fills (Nancy, Frank i Tina). De fet, Sinatra va intentar mantenir una imatge pública a través dels mitjans d'home familiar, però la situació es va fer tan insostenible per a ella que, el Sant Valentí del 1950, Nancy va anunciar la seva decisió de separar-se definitivament d'ell, en sortir a la llum la relació que mantenien el seu marit i Ava Gardner. L'anul·lació del matrimoni arribaria el 31 d'octubre del 1951, i poc després, Sinatra i Gardner es van casar. La seva lluna de mel la van fer a Cuba, allotjant-se a l'Hotel Nacional de l'Havana. Tot i aquesta ruptura i de les raons per a aquesta, al llarg dels anys ella mai va fer el més mínim retret públic a Sinatra; alhora, Sinatra no li va donar mai l'esquena a ella ni als seus fills.[4]

La seva relació amb Ava Gardner va ser extraordinàriament problemàtica. Profundament enamorats l'un de l'altre, amb una càrrega eròtica molt palpable, el xoc de caràcters va destruir la relació. Sinatra va patir a les seves pròpies carns el mateix que havia patit la seva dona Nancy per les seves infidelitats. Ava Gardner no només era una actriu immensament popular, sinó que la seva bellesa i desig sexual eren molt coneguts. Gelosia, baralles violentes, borratxeres, intents de suïcidi per part de Sinatra i dos avortaments intencionats van ser alguns dels problemes que va enfrontar la parella. El 27 d'octubre del 1953 van decidir separar-se, cosa que va provocar un tercer intent de suïcidi de Sinatra, impedit per un amic del cantant.[5] En divorciar-se de Gardner va trobar un gran suport en Marilyn Monroe, que també s'havia separat del seu marit Joe DiMaggio. Es van fer molt amics i fins i tot Monroe se'n va anar a casa de Sinatra a viure un temps, poc abans de la mort de l'actriu.[6]

El magnetisme de Sinatra es va materialitzar públicament en la formació espontània d'un grup d'amics que Lauren Bacall va anomenar Rat Pack. Aquesta banda estava composta per multitud d'actors i actrius, com Jerry Lewis, Dean Martin, Sammy Davis Jr., Peter Lawford, Joey Bishop, Shirley MacLaine, David Niven, Don Rickles o Humphrey Bogart. Aquest últim diria: «Ens admiràvem mútuament i no necessitàvem res més». Eren famoses les festes i les orgies d'aquest grup, sempre acompanyades de molt alcohol, drogues i prostitutes. Frank era el pack master, per la qual cosa era admirat i respectat per la resta dels packers.[7][8]

Es va casar per tercera vegada amb l'actriu Mia Farrow el 1966, però l'enllaç només duraria dos anys,[9] així que es va casar una quarta i última vegada amb Barbara (exdona de Zeppo Marx) el 1976, amb qui seguia casat a la mort del cantant i actor.[10]

Obra destacada

modifica
  • Strangers in the Night lletra de Charles Singleton i Eddie Snyder, música de Bert Kaempfert convertit en número ú per Frank Sinatra el 1966.

Filmografia

modifica

A continuació es mostra una relació amb els films on apareix Sinatra.[11]

Curtmetratges i migmetratges

En el seu propi paper:

Llargmetratges i telefilms

Guardons

modifica
 
Frank Sinatra (1947)

Premis

modifica

Nominacions

modifica

Honors

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ Holden, Stephen. «Frank Sinatra Dies at 82; Matchless Stylist of Pop» (en anglès americà). The New York Times, 16-05-1998. [Consulta: 15 novembre 2022].
  2. ↑ Friedwald, 1997, p. 140.
  3. ↑ Sánchez, Astrid. «‘De aquí a la eternidad’: El filme que le dio el Oscar a Frank Sinatra» (en anglès). La Jornada Maya, 14-05-2021. [Consulta: 15 novembre 2022].
  4. ↑ Ingham, 2005, p. 11.
  5. ↑ Benalal, Noah. «Frank Sinatra y Ava Gardner: su tumultuosa historia de amor» (en espanyol europeu). RTVE, 22-12-2021. [Consulta: 15 novembre 2022].
  6. ↑ Epstein, Edward Z. FRANK & MARILYN : the lives, the loves, and the fascinating relationship of frank sinatra and... marilyn monroe.. Post Hill, 2022. ISBN 1-63758-586-1. 
  7. ↑ Gehman, Richard. Sinatra and His Rat Pack (en anglès). Belmont Books, 1961. 
  8. ↑ Michel, Peter. «The Rat Pack» (en anglès americà). University of Nevada, 08-09-2008. Arxivat de l'original el 2008-09-08. [Consulta: 15 novembre 2022].
  9. ↑ Piñeiro, Raquel. «Desembarco en Las Vegas en sendos jets privados y una ceremonia de 4 minutos: la boda de Mia Farrow y Frank Sinatra» (en espanyol europeu). Vanity Fair, 16-07-2022. [Consulta: 15 novembre 2022].
  10. ↑ Sinatra, Barbara. Lady blue eyes : my life with Frank. 1st ed, 2011. ISBN 978-0-307-38233-7. 
  11. ↑ «Filmografía Frank Sinatra» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 15 novembre 2022].

Bibliografia

modifica

Bibliografia complementària

modifica

Enllaços externs

modifica
En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquidites
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Frank_Sinatra&oldid=33333101»