Francesca Piñón i Peña
Francesca Piñón i Peña (nascuda un 27 de març, Dia Mundial del Teatre)[1] és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió, i també directora teatral.
| |||
| Nom original | (es) Francesca Piñón  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | (es) Francesca Piñón Peña 27 març 1963 (61 anys)Catalunya (Espanya) | ||
| Grup ètnic | Raça mediterrània | ||
| Formació | Institut del Teatre | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Interpretació | ||
| Ocupació | actriu, directora de teatre | ||
| Activitat | 1988 - | ||
| Premis | |||
  
| |||
A la televisió és coneguda principalment per les sèries La memòria dels Cargols, El cor de la ciutat, Amar en tiempos revueltos, Kubala, Moreno i Manchón i El ministerio del tiempo, tot i que també ha treballat en pel·lícules com El perfum: història d'un assassí, Incerta glòria, La vida sense la Sara Amat i La vampira de Barcelona. Ha actuat dalt dels escenaris en obres tant de teatre clàssic (El caballero de Olmedo, Fedra, El baile...)[2] com amb companyies com La Fura dels Baus, Dagoll Dagom o La Cubana, i també ha dirigit actrius en monòlegs i a La dona trencada.[1][3]
El 1998 va rebre el Premi de la Crítica de Barcelona pel muntatge Olga sola (de Joan Brossa amb direcció de Rosa Novell), i el 2009 el Premi a la millor actriu en el Festival de Cinema d'Islantilla i el Premi a la millor interpretació al Festival Internacional de Cinema Independent d'Elx pel curtmetratge Turismo, de Mercè Sampietro.[3]
Biografia
modificaDe jove, els seus pares la van apuntar a fer teatre per a superar la seva extrema timidesa i ajudar-la a relacionar-se més fàcilment.[1][2] Ella, que volia ser escriptora o pintora, va encarregar-se de les escenografies i el vestuari, fins que un dia va haver de substituir una de les actrius a l'escenari.[2] Va trobar en el teatre el seu «refugi», i ja mai més no en va sortir.[1]
S'inicià en el món de la interpretació als 16 ó 17 anys[1] i va estudiar Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona. En acabar, va actuar a l'obra Minim.mal Show (1986), de Miquel Górriz i Sergi Belbel, amb qui ha treballat també als espectacles L'avar, Morir, Dissabte, diumenge i dilluns, Madre (el drama padre), Primera plana i El baile.[3]
Des dels seus inicis ha estat molt interessada a «experimentar i fer coses molt diferents». Per ella, la interpretació és com «un joc on poder viure altres vides», se sent «molt orgullosa» de la seva carrera i la fa feliç ser, com es considera, una «obrera del teatre». Professionalment, considera que el seu «repte està en la direcció» i lluita contra la «preocupant realitat» que afecta les actrius de més de cinquanta anys d'edat i que les condemna a ser sempre «mares, monges,... Estem "al servei de". No ens escriuen una obra per a nosaltres, un personatge interessant. I això que és la millor edat, per l'experiència adquirida».[1]
Va estar a punt d'interpretar a Barcelona My Name Is Rachel Corrie, d'Alan Rickman, però finalment va desestimar l'oferta perquè preferia ser dirigida per Rickman, a qui li unia una estreta amistat des que van coincidir a El perfum: història d'un assassí.[4]
La lectura ha estat sempre una de les seves grans passions: als 12 anys d'edat llegia obres d'Honoré de Balzac i Fiódor Dostoievski, i assegura que no se'n va a dormir fins que no ha llegit com a mínim un poema.[1] William Shakespeare és un dels seus autors preferits.[2] Té altres aficions, com fer punt o la pintura, malgrat en els darrers anys ha quedat relegada per la seva atracció per les pedres semiprecioses i per fer peces de joieria en plata.[1]
Filmografia
modifica| Any | Títol | Personatge | Mitjà | Notes |
|---|---|---|---|---|
| 1988 | L'alfabet | sèrie de televisió | 1 episodi | |
| Daniya, el jardí de l'harem (Daniya, jardín del harem) | pel·lícula | |||
| 1989 | Verònica L. Una dona al meu jardí | pel·lícula | ||
| 1990 | Qui? | Sílvia / atracadora | sèrie de televisió | 2 episodis |
| 1992 | Teresina S.A. | sèrie de televisió | 2 episodis | |
| 1994 | Poblenou | Paquita | sèrie de televisió | 2 episodis |
| 1995 | Secrets de família | Raquel | sèrie de televisió | 2 episodis |
| Estació d'enllaç | Conxita | sèrie de televisió | 1 episodi | |
| 1997 | Per a què serveix un marit? | Perruquera 2 / Amanda | sèrie de televisió | 2 episodis |
| El show de la Diana | clienta / mare gos | sèrie de televisió | 3 episodis | |
| El joc de viure | Marisa | sèrie de televisió | ||
| 1999 | La memòria dels Cargols | Constança | sèrie de televisió | |
| 2001 | Plats bruts | Maria Dolors | sèrie de televisió | 1 episodi |
| El paraíso ya no es lo que era | Fermina | pel·lícula | ||
| 2001-2002 | Des del balcó | Lluïsa | sèrie de televisió | |
| 2002 | Majoria absoluta | recepcionista immobiliària | sèrie de televisió | 3 episodis |
| Psico express | sèrie de televisió | 1 episodi | ||
| 2003 | Platillos volantes | veïna 2 | pel·lícula | |
| La Mari | Hermana Celeste | minisèrie de televisió | ||
| Jet Lag | dona policia | sèrie de televisió | 1 episodi | |
| 2004 | Sévigné | Romy Sallés | pel·lícula | |
| 2005 | L'un per l'altre | Tutusaus | sèrie de televisió | 1 episodi |
| 2006 | Camping | Antonia Garcés | telefilm | |
| El perfum: història d'un assassí (Das Parfum - Die Geschichte eines Mörders) | dona del propietari de la posada | pel·lícula | ||
| 2006-2007 | El cor de la ciutat | Virgínia | sèrie de televisió | |
| 2007 | Fuerte Apache | pel·lícula | ||
| 2008 | Turismo | Dona amb l'ull tapat | curtmetratge | Premi a la millor actriu en el Festival de Cinema d'Islantilla[3] Premi a la millor interpretació al Festival Internacional de Cinema Independent d'Elx[3] |
| Sing for Darfur | pel·lícula | |||
| 2009 | La Mari 2 | Hermana Celeste | sèrie de televisió | |
| 2010 | La Riera | Psicòloga | sèrie de televisió | 3 episodis |
| 2010-2011 | Amar en tiempos revueltos | Pilar | sèrie de televisió | |
| 2011-2014 | Kubala, Moreno i Manchón | Marga | sèrie de televisió | |
| 2012 | Insensibles | Infermera veterana | pel·lícula | |
| Mentiders | pel·lícula | [5] | ||
| 2014 | La que se avecina | jutgessa | sèrie de televisió | 2 episodis |
| 2015 | Paco Candel, l'altre català | La Coné | telefilm documental | |
| 13 dies d'octubre | Neus Companys | telefilm | ||
| El testament de la Rosa | ella mateixa | documental | [6] | |
| 2015-2020 | El ministerio del tiempo | Angustias | sèrie de televisió | |
| 2016 | Tiempo de confesiones | Angustias | sèrie de televisió | |
| 2017 | Incerta glòria | esposa alcalde nacional | pel·lícula | |
| 2019 | La vida sense la Sara Amat | pel·lícula | ||
| 2019-2020 | Cuéntame cómo pasó | Sor Teresa | sèrie de televisió | 2 episodis |
| 2020 | Las niñas | Madre Consuelo | pel·lícula | |
| La fiesta no es para feos | Neus Ferrer | pel·lícula | ||
| La vampira de Barcelona | Sor Engracia | pel·lícula | ||
| 2022 | Fácil | sèrie de televisió | ||
| Sis nits d'agost | Núria Roig | telefilm | en filmació |
Teatre
modifica| Any | Títol | Teatre | Dramatúrgia / Text | Direcció | Notes |
|---|---|---|---|---|---|
| 1988 | Minim.mal Show | Teatre Romea (Barcelona) | Miquel Górriz i Sergi Belbel | Sergi Belbel | [7] |
| 1990 | Quatre dones i el sol | Teatre Romea (Barcelona) | Jordi Pere Cerdà | Ramon Simó | [8] |
| 1994 | Tres dones: un poema per a tres veus | Sala Beckett (Barcelona) | Sylvia Plath (text) | Calixto Bieito | lectura dramatitzada[9] |
| A la meta | Teatre Adrià Gual (Barcelona) | Thomas Bernhard | Xavier Albertí | [10] | |
| 1996-1997 | L'avar | Centre Cultural de la Caixa de Terrassa Centre Cultural de Sant Cugat Teatre Conservatori de Manresa |
Molière | Sergi Belbel | [11] |
| 1998 | Olga sola | La Seca (Barcelona) | Joan Brossa | Rosa Novell | [12][13] Premi de la Crítica de Barcelona[3] |
| Morir | Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya | Sergi Belbel | Sergi Belbel | [14] | |
| 2000 | La confessió o l'esca del pecat | Espai Escènic Joan Brossa (Barcelona) | Josep Palau i Fabre | Hermann Bonnín | [15] |
| La plaça dels herois | TNC (Barcelona) | Thomas Bernhard | Ariel García Valdés | [16] | |
| 2001 | La dona incompleta | Sala Beckett (Barcelona) | David Plana | Sergi Belbel | [17] |
| Madre (el drama padre) | Teatro La Latina i CDN (Madrid) | Jardiel Poncela | Sergi Belbel | [18][19] | |
| 2002 | Fedra | Festival Grec de Barcelona | Jean Racine | Joan Ollé | [20] |
| 2003 | Primera plana | TNC (Barcelona) | Text de Ben Hecht i Charles MacArthur | Sergi Belbel | [21] |
| 2004 | Dissabte, diumenge i dilluns | TNC (Barcelona) | Eduardo De Filippo | Sergi Belbel | [22][23] |
| 2005 | Raccord | TNC (Barcelona), Teatre Rialto (València) | Rodolf Sirera | Carme Portaceli | [24][25] |
| 2008 | Borís Godunov | TNC (Barcelona), Teatro María Guerrero (Madrid) | David Plana (text); David Plana i Àlex Ollé (dramatúrgia) | David Plana i Àlex Ollé | Amb La Fura dels Baus[26][27] |
| 2010 | El baile | Teatro Valle-Inclán (Madrid) | Irène Némirovsky | Sergi Belbel | [28] Premi Butaca a la millor actriu de repartiment[29] |
| 2013 | Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach | TNC (Barcelona) | Marcel Borràs i Nao Albet | Marcel Borràs i Nao Albet | [30] |
| 2014 | El caballero de Olmedo | Teatre Lliure (Barcelona) | Lope de Vega | Lluís Pasqual | [31] |
| 2016 | A teatro con Eduardo | Teatre Lliure (Barcelona) | Eduardo De Filippo | Lluís Pasqual | [32] |
| 2018 | El ángel exterminador | Teatro Español (Madrid) | Luis Buñuel (text); Fernando Sansegundo (dramatúrgia) | Blanca Portillo | [33] |
| L'omissió de la família Coleman | Teatre Romea (Barcelona) | Claudio Tolcachir | Claudio Tolcachir | [34] | |
| Carola | Teatre La Gleva (Barcelona) | Maria Aurèlia Capmany (text) | Francesca Piñón | [35] | |
| 2019 | La agente literaria | Royal Hideway Hotel (Formentor) | Sergio Vila-Sanjuán | Manel Dueso | [36] |
| Èxit | Aquitània Teatre i Eixample Teatre (Barcelona) | Agustí Franch | Agustí Franch i Òscar Contreras | [37][38] | |
| 2020 | La dona trencada | TNC (Barcelona) | Simone de Beauvoir (text) | Francesca Piñón | Espai: Francesca Piñón[a] |
| 2021 | Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach | Teatro María Guerrero (Madrid) | Marcel Borràs i Nao Albet | Marcel Borràs i Nao Albet | [41] |
| La dona trencada | Sala Atrium (Barcelona) | Simone de Beauvoir (text) | Francesca Piñón | Espai: Francesca Piñón[42] | |
| L'habitació blanca | Sala Flyhard (Barcelona) | Josep Maria Miró | Lautaro Perotti | [43][44] | |
| 2022 | Crim i càstig | Teatre Lliure (Barcelona) | Fiódor Dostoievski (text); Pau Carrió (dramatúrgia) | Pau Carrió | [45] |
Notes
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Fernández, Gema. «Descubriendo a Francesca Piñón» (en castellà). Prográmate, 05-02-2021. Arxivat de l'original el 2022-05-19. [Consulta: daf].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Gente despierta: Francesca Piñón, una vida en el escenario, entrevista a RTVE Play, 28/11/2017 (castellà)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 DOSSIER ElAngelExterminador PROVISIONAL(2) (castellà)
- ↑ Alan Rickman, per Francesca Piñón: un anyell amb pell de llop, entrevista al pòdcast Memento, 12/9/2019
- ↑ Mentiders, a La Vanguardia (castellà)
- ↑ El testament de la Rosa, a Peliplat (castellà)
- ↑ Minim·mal Show, a l'Arxiu digital històric dels espectacles del Teatre Romea
- ↑ Montiel, Alejandro «Que veinte años no es nada. (Acerca de la dirección escénica de Ramon Simó en Quatre dones i el sol, 1990)» (en castellà). Pausa., 2010 [Consulta: 18 juliol 2022].
- ↑ Tres dones: un poema per a tres veus, a la Base de Dades d'Espectacles de l'Institut del Teatre
- ↑ A la meta, al CDAEM (castellà)
- ↑ recull de premsa de L'avar, al web de l'Hemeroteca Digital de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre
- ↑ Olga sola, a la base de dades cdmae.cat
- ↑ Los zapatos por pedestal, a El País, 19/12/2018 (castellà)
- ↑ Morir, al CDAEM (castellà)
- ↑ Francesca Piñon - La confessio o l'esca del pecat, al CDAEM (castellà)
- ↑ La plaça dels herois, al web del TNC
- ↑ La dona incompleta, al web de la Sala Beckett.
- ↑ Madre (el drama padre), al web Teatro.es (castellà)
- ↑ Villena, Miguel Ángel «Belbel escenifica el humor absurdo y transgresor de Jardiel Poncela» (en castellà). El País, 27-06-2001 [Consulta: 18 juliol 2022].
- ↑ Fedra, al web del Grec
- ↑ Primera plana, al web del TNC
- ↑ Dissabte, diumenge i dilluns, al web del TNC
- ↑ Ordóñez, Marcos «De Filippo, por la puerta grande» (en castellà). El País, 30-11-2002 [Consulta: 18 juliol 2022].
- ↑ «Rodolf Sirera estrena al TNC "Raccord", una obra ambientada a València que reflexiona sobre el temps i la memòria». VilaWeb, 12-04-2005 [Consulta: 18 juliol 2022].
- ↑ Zafra, Ignacio «Sirera deconstruye los últimos 80 años en el Rialto con 'Raccord'» (en castellà). El País, 12-05-2005 [Consulta: 18 juliol 2022].
- ↑ Borís Godunov, al web del TNC
- ↑ Borís Godunov. La Fura domesticada, a Madrid Teatro (castellà)
- ↑ El baile, de Irène Némirovsky, en el Teatro Valle-Inclán (castellà)
- ↑ «'El Ball' arrasa als premis Butaca». Ara, 30-11-2010 [Consulta: 18 juliol 2022].
- ↑ Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach, al web del TNC
- ↑ «Rosa María Sardà y Lluís Pasqual llevan "El caballero de Olmedo" al Lliure» (en castellà). La Vanguardia, 14-03-2012 [Consulta: 18 juliol 2022].
- ↑ «A teatro con Eduardo». Núvol, 24-03-2016 [Consulta: 18 juliol 2022].
- ↑ El ángel exterminador, a Godot (castellà)
- ↑ La família Coleman s’enfonsa, a Ara. Llegim, octubre 2018
- ↑ Prieto Nadal, Ana «L’atzarosa vida d’una gata de terrat». Núvol, 26-11-2018 [Consulta: 18 juliol 2022].
- ↑ La agente literaria, al web de la Fundació Romea
- ↑ Forero, Andrea «Que difícil situación. ¿Qué decisión tomarías tu en su lugar? : EnPlatea» (en castellà). En platea, 22-11-2019 [Consulta: 18 juliol 2022].
- ↑ Èxit, a l'Eixample Teatre
- ↑ Duran Oliu, Gina «“La dona trencada” de Simone de Beauvoir arriba al TNC». Núvol, 28-10-2020 [Consulta: 18 juliol 2022].
- ↑ Puigtobella, Bernat «Bitllet d’estrena inconsolable». Núvol, 31-10-2020 [Consulta: 18 juliol 2022].
- ↑ Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach, a Godot (castellà)
- ↑ La dona trencada, a Improrrogable (castellà)
- ↑ «Francesca Piñón protagonitza "L'habitació blanca"». CCMA, 21-09-2021 [Consulta: 18 juliol 2022].
- ↑ Figueras, Martí «L’última lliçó de la senyoreta Mercè». Núvol, 08-09-2021 [Consulta: 18 juliol 2022].
- ↑ Puig Taulé, Oriol «Crim i plàstic». Núvol, 02-03-2022 [Consulta: 18 juliol 2022].
Enllaços externs
modifica- Francesca Piñón: “Hi ha gent a qui li costa més renunciar a la seva imatge, a mi és el que més m’agrada”, entrevista a Offtherecord.cat, 16/5/2016
- Entrevista a Francesca Piñón, Angustias en 'El Ministerio del Tiempo', entrevista a Eltelevisero, 23/6/2020 (castellà)
- FRANCESCA PIÑÓN: ‘El Ministerio del Tiempo’ está tocada por los dioses, entrevista a La Cronosfera, 23/6/2020 (castellà)