Estrabó

geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia
Per a altres significats, vegeu «Estrabó (desambiguació)».

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amasia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Plantilla:Infotaula personaEstrabó
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Στράβων Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 63 aC Modifica el valor a Wikidata
Amasia (Regne del Pont) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 dC ↔ 24 dC Modifica el valor a Wikidata (84/85 anys)
Amasia (Imperi Romà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeografia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciógeògraf, filòsof, historiador, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsBoet Sidoni, Tirannió d'Amisos i Aristodem de Nisa el Jove Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Project Gutenberg: 42968

Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'Ecumene. Conservem una gran part de la seva obra mestra, Geografia, en 17 volums, on relata tant la situació geogràfica com aspectes humans.[1]

Biografia

modifica
 
Geografia d'Estrabó

Descendia per part de la seva mare d'una família grega notable, en la qual va figurar el seu avi Moafernes, que es va separar de Mitridates VI Eupator i va negociar pel seu compte amb Lucul·le. Va estudiar a Nisa de Cària, on va tenir per mestres el retòric i gramàtic Aristodem de Nisa el Jove, el filòsof peripatètic Xenarc de Selèucia, i Tirannió. Va completar la seva instrucció amb llargs viatges per Grècia, Itàlia i Egipte; i va conèixer altres llocs mitjançant relats de viatgers de la seva època. Amb les seves mateixes experiències i els relats compilats, va escriure una Geografia (Geographica) dividida en 17 llibres (pràcticament tots conservats) dels quals el III està dedicat a la península Ibèrica. En les seves descripcions, dona preferència al clima, produccions, moralitat, usos, costums, religió, institucions, etc. Durant la descripció de les Gàl·lies, esmenta sovint els grecs Hiparc, Eratòstenes, Polibi i Homer, i Juli Cèsar.

 
El món segons Estrabó

Estrabó va poder obtenir les seves dades sobre la Hispània Citerior de Marc Vipsani Agripa († 12 aC), que com a comandant de la flota romana havia pres part en les Guerres càntabres, i també de l'historiador grec Timàgenes, nascut a Alexandria i traslladat a Roma el 55 aC (primer com a presoner de guerra, però que després, ja lliure, va obrir-hi una escola de retòrica).

Obres

Geographica del qual el pla general és

  • Llibres I - II: justificació teòrica, de les fonts i defensa d'Homer.
  • Llibres III - X: geografia d'Europa (destaquen els tres llibres dedicats a Grècia, el llibre III està dedicat a Ibèria).[2]
  • Llibres XI - XIV: geografia d'Àsia menor.
  • Llibres XV - XVI: geografia de l'Orient.
  • Llibres XVII: geografia d'Àfrica (Líbia i Egipte).

Va escriure també una extensa obra històrica per complementar Polibi, però s'ha perdut gairebé del tot.

Referències

modifica
  1. Long, George. «Strabo». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Vol. III. Londres: John Murray, 1870, p. 915 a 921. 
  2. Per a una edició antiga del Llibre III vegeu: Estrabó. Llibre III de la Geografia d'Estrabó (en castellà). Madrid: Viuda de Ibarra, fills i companyia, 1787 (Llibre III de la Geografia). 

Vegeu també

modifica