Emerencià Roig i Bofill

metge catalpa

Emerencià Roig i Bofill (Santiago de Cuba, 30 de juliol de 1848 - Barcelona, 26 de novembre de 1901)[1] fou un metge català, cunyat del metge i polític Bartomeu Robert i Yarzábal.

Plantilla:Infotaula personaEmerencià Roig i Bofill
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Emerenciano Roig y Bofill Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 juliol 1848 Modifica el valor a Wikidata
Santiago de Cuba Modifica el valor a Wikidata
Mort26 novembre 1901 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
President Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears
1898 – 1901
President Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
1893 – 1896 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióobstetra Modifica el valor a Wikidata
Membre de

De pare sitgetà i mare jamaicana, va néixer a Cuba però de petit marxà amb la seva família a Sitges. Estudià medicina a la càtedra lliure de l'Institut Mèdic de Barcelona, on es llicencia el 1869, el mateix any en què es doctorà. Després d'estudiar un temps a París, el 1876 intentà obtenir una càtedra a l'Institut Mèdic de Barcelona, però en no assolir-ho s'especialitza en obstetrícia i treballa a l'Hospital del Sagrat Cor de Barcelona.[2]

Fou redactor de La Independencia Médica (1877) i de la Gaceta Médica Catalana.[3] Va mantenir una intensa vida social i cultural, participant com a vocal de les Juntes Municipal i Provincial de Sanitat de Barcelona. Fou vicepresident de l'Ateneu Barcelonès durant el bienni 1884-1885, i també presideix l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, des del 1898 al 1901. El 1872 ingressa a l'Acadèmia de Medicina de Barcelona, en va ser el vicepresident entre 1891 i 1892, i encara, posteriorment, el president durant dos biennis consecutius, de 1893 a 1894[4] i de 1895 a 1896.[1]

Can Roig

El mateix any de la seva mort va fer construir un edifici singular, la torre modernista de Can Roig a Camprodon, al Ripollès, actualment inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya; un habitatge que pretenia utilitzar com a casa d'estiueig, però de la qual va poder gaudir ben poc.[5]

  • La duración del parto normal (1890).
  • Tratado de las enfermedades del aparato digestivo (1889) amb Bartomeu Robert
  • De la anatomía patológica y naturaleza de la fiebre puerperal (1886)

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Roig i Bofill, Emergencià». Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2018].
  2. Miquel Bruguera i Cortada, Miquel «Emerencià Roig i Bofill». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona [Consulta: 18 febrer 2018].
  3. «Emerencià Roig i Bofill». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Notas locales: La Junta de Gobierno de la Real Academia de Medicina y Cirugía». La Vanguardia (Hemeroteca), 14-12-1892, pàg. 2 [Consulta: 17 febrer 2018].
  5. Oller, Sílvia «Camprodon restaurarà la torre modernista Can Roig». La Vanguardia (Hemeroteca), 22-04-2014, pàg. 4 [Consulta: 18 febrer 2018].

Enllaços externs

modifica


Premis i fites
Precedit per:
Miquel Arcàngel Fargas i Roca
President de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears
1898-1901
Succeït per:
Víctor Azcarreta i Colau
Precedit per:
Emili Pi i Molist
President de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
1893-1896
Succeït per:
Eduard Bertran i Rubio