Egina (mitologia)
Segons la mitologia grega, Egina (en grec antic Αἴγινα, en llatí Aegīna) va ser una nimfa, filla del riu Asop i de Mètope.
Tipus | nimfa grega |
---|---|
Context | |
Univers | mitologia grega |
Dades | |
Gènere | femení |
Família | |
Parella | Zeus |
Cònjuge | Àctor |
Mare | Mètope |
Pare | Asop |
Fills | Èac, Meneci i Damocracia |
Altres | |
Part de | nàiada |
Zeus es va enamorar d'ella, la va seduir transformat en una flama, la raptà i la dugué a l'illa d'Enone. El seu pare va recórrer tot el territori grec buscant-la, sense trobar-la. Sísif, que volia tenir una font d'aigua dalt de l'acròpoli de Corint, va explicar a Asop on podia trobar-la. Com a recompensa, Asop li va donar la font de Pirene. Més tard, Sísif va expiar aquesta traïció a l'Hades. Zeus va fulminar Asop amb el seu llamp i aquest va retornar al seu lloc d'origen. Des de llavors, el riu Asop porta carbó.
D'aquesta relació entre Zeus i Egina va néixer Èac, que va canviar el nom de l'illa d'Enone pel d'Egina, en honor de la seva mare.
Més tard, Egina va anar a Tessàlia on es casà amb Àctor. D'aquesta unió en va néixer un fill, Meneci, el pare de Pàtrocle.[1]
Referències
modifica- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 153. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
modifica- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 73. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1