Cerita-(CeCa)

La cerita-(CeCa) és un mineral de la classe dels silicats que pertany i dona nom al subgrup de la cerita. Va ser descrita per primera vegada per Cronstedt (1751) com a tungstè. Anomenada més tard per Hisinger i Berzelius (1804) com a cerita, pel planeta nan Ceres descobert per l'astrònom italià Giuseppe Piazzi l'any 1801. Fins el mes de juny de 2023 s'anomenava cerita-(Ce), canviant el nom a l'actual degut als canvis aprovats per l'IMA en la nomenclatura del grup de la cerita.

Cerita-(CeCa)
Fórmula química	(Ce₇Ca₂)□Mg(SiO₄)₃(SiO₃OH)₄(OH)₃
Epònim	Ceres, cerite series (en) i ceri
Localitat tipus	mina St Görans, Mines de Bastnäs, Riddarhyttan, Skinnskatteberg, Västmanland, Suècia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AG.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AG.20
Dana	52.4.6.1
Heys	14.8.13
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 10,779(6) Å; c = 38,061(7) Å
Grup puntual	3m - ditrigonal piramidal
Duresa (Mohs)	5,5
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,806 a 1,810 nε = 1,810 a 1,820
Birefringència	δ = 0,004
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i aprovat
Codi IMA	IMA1987 s.p.
Símbol	Crt-Ce
Referències

Característiques

La cerita-(CeCa) és un silicat que cristal·litza en el sistema trigonal. La seva fórmula química va ser redefinida l'any 2023, passant a ser: (Ce₇Ca₂)□Mg(SiO₄)₃(SiO₃OH)₄(OH)₃. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. És isostructural amb els membres fosfats del grup de la whitlockita. És també l'anàleg amb ceri de la cerita-(La).

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(La), aluminocerita-(CeCa), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina St Görans, que forma part de les mines de Bastnäs, a Riddarhyttan, Skinnskatteberg (Västmanland, Suècia). Ha estat descrita en altres indrets de pràcticament tots els continents, tot i que els jaciments on s'hi pot trobar són escassos.