Catedral de Monza

La Catedral de Monza (en italià Duomo di Monza) dedicada a Sant Joan Baptista, és a Monza (ciutat d'Itàlia). Va ser edificada entre el segle vi i vii i es troba a la plaça homònima de la ciutat llombarda.

Infotaula edifici Catedral de Monza
Façana de la Catedral de Monza i el seu campanar
Dades
Tipus	Catedral, església, conjunt d'edificis i basílica menor
Arquitecte	Matteo da Campione
Construcció	Primera construcció 595; nova 1300 -
Consagració	1365
Característiques
Estat d'ús	Bo
Estil arquitectònic	Gòtic italià
Campanar	gòtic  (1592 - 1620)
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Monza (Itàlia)
Localització	Piazza Duomo
45° 35′ 01″ N, 9° 16′ 32″ E
Patrimoni monumental d'Itàlia
Activitat
Categoria	Basílica
Diòcesi	arquebisbat de Milà
Religió	catolicisme
Festivitat	Sant Joan Baptista
Lloc web	duomomonza.it

Història

Fresc a la catedral representant a la reina Teolinda (1444)

Monza surt del paisatge boirós de les ciutats més petites a la zona de Milà durant el regne ostrogot. Pau el Diaca en la seva Historia Langobardorum, destaca la seva proximitat a Milà i la salubritat del clima, raons per les quals Teodoric el Gran hi va fer construir el seu magnum Palatium.

Posteriorment Monza té nova importància quan és escollida com residència d'estiu per la reina Teodolinda, princesa de Baviera, vídua d'Autari i esposa d'Agilulf, rei dels llombards, que va fundar un oratori, dedicat a Sant Joan Baptista l'any 595. L'oratori, que va néixer com una capella del palau, en el 603 s'utilitza excepcionalment com a lloc de baptisme per a Adaloald fill i hereu al tron d'Agilulf i Teodolinda. El baptisme va ser celebrat per Secondo di Trento, abat benedictí conseller de la reina.

Aquest primer edifici va ser de planta de creu grega; d'aquesta primera construcció només en queden els murs del segle vi. A la mort de la reina(627), encara que l'edifici no estava acabat, el seu cos va ser enterrat allà, al centre de la nau esquerra. Sobre les restes de l'oratori, al segle xii va ser construït un nou temple i després se'l va allargar cap a Occident.

La basílica va ser completament reconstruïda a partir de l'any 1300 sobre les ruïnes de l'església longobarda. Es realitza aleshores una església de planta de creu llatina i cimbori octogonal. A la segona meitat del segle s'afegeixen les capelles laterals i s'amplia, amb projecte de Matteo da Campione, amb la façana de marbres policroms blancs i verds sota l'influx del gòtic pisà. Del 1500 en endavant, a l'interior va ser reestructurat el cor i el sostre que constava de bigues i era cobert de volutes impostades en arcs rodons. Les parets i les volutes van ser pintades al fresc i ornades d'estuc. El campanar va ser erigit en el 1606 per Pellegrino Tibaldi i al segle xviii hi va ser annexat un cementiri al costat esquerre.

Les campanes

El campanar té un concert de vuit campanes en escala diatònica major de LA2, fosa el 1741 pel milanès Bartolomé Bozzi, també l'autor de les campanes de la Basílica de Sant Ambròs. Aquest campanar té la característica de tenir el so de campanes d'«impuls», una excepció en la diòcesi de Milà, que en lloc seu s'utilitza el sistema «Ambrosià».

Campana	Nota nominal	Fundidor	Any	Pes estimat
Primera	La3	Bartolomeo Bozzi	1741	372 kg
Segona	Sol#3	Bartolomeo Bozzi	1741	414 kg
Tercera	Fa#3	Bartolomeo Bozzi	1741	662 kg
Quarta	Mi3	Bartolomeo Bozzi	1741	993 kg
Quinta	Re3	Bartolomeo Bozzi	1741	1324 kg
Sexta	Do#3	Bartolomeo Bozzi	1741	1656 kg
Septima	Si2	Bartolomeo Bozzi	1741	2401 kg
Octava	La2	Bartolomeo Bozzi	1741	3315 kg

Bibliografia

• Pau el Diaca, Historia Langobardorum, edició de Georg Waitz a Monumenta Germaniae Historica, Hannover, 1878, Scriptores rerum Langobardicarum et Italicarum saec. III-IV Traducció a l'italià: Paolo Diacono, Lidia Capo (a cura di), Storia dei Longobardi, Milano, Lorenzo Valla/Mondadori, 1992. ISBN 8804330104. Es pot consultar a Wikisource.

Enllaços externs

• Web oficial de la Catedral (italià)
• Web amb imatges dels frescos (italià)