Carlos Fuentes Macías

escriptor mexicà
(S'ha redirigit des de: Carlos Fuentes)

Carlos Fuentes Macías (Ciutat de Panamà, 11 de novembre de 1928 - Ciutat de Mèxic, 15 de maig de 2012) fou un advocat i escriptor mexicà, un dels autors llatinoamericans més coneguts de finals del segle xx i que fou guardonat amb el Premi Cervantes el 1987.[1]

Plantilla:Infotaula personaCarlos Fuentes Macías

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 novembre 1928 Modifica el valor a Wikidata
Ciutat de Panamà Modifica el valor a Wikidata
Mort15 maig 2012 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse Modifica el valor a Wikidata
Ambassador of Mexico to France (en) Tradueix
1975 – 1978 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Nacional Autònoma de Mèxic
The Grange School, Santiago (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, dramaturg, prosista, periodista d'opinió, crític, professor lector, polímata, poeta advocat, advocat, guionista, periodista, diplomàtic, novel·lista, poeta Modifica el valor a Wikidata
Activitat1954 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorUniversitat Brown
Universitat de Colúmbia
Universitat Harvard
Universitat de Princeton
Universitat de Pennsilvània Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia i teatre Modifica el valor a Wikidata
Influències en
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeSilvia Lemus (1976–2012)
Rita Macedo (1957–1972) Modifica el valor a Wikidata
FillsCarlos Fuentes Lemus
 () Carlos Fuentes MacíasSilvia Lemus Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0297391 Allocine: 28195 Allmovie: p25243 TMDB.org: 1149698
X: CarlosFuentesMX Musicbrainz: 0bb3d315-85ff-442f-9d32-3bc9e7dab90b Discogs: 437888 Goodreads author: 1367127 Find a Grave: 90171250 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Fuentes nasqué l'11 de novembre de 1928 a Panamà, ja que el seu pare era membre del cos diplomàtic mexicà en aquest país. A Ciutat de Panamà va estudiar la història i geografia de Mèxic. Van passar diversos anys perquè conegués aquesta realitat, però mentrestant va viure a Santiago de Xile i Buenos Aires, on va rebre la influència de notables personalitats de l'esfera cultural americana, com Pablo Neruda i David Alfaro Siqueiros, entre d'altres.

Als 16 anys arribà a Mèxic. S'inicià com a periodista col·laborador de la revista Hoy i obtingué el primer lloc del concurs literari del Col·legi Francès Morelos. Posteriorment obtingué el títol de llicenciat en Dret per la UNAM, viatjant el 1950 fins a Europa on realitza estudis de Dret internacional a la Universitat de Ginebra.

El 1954 publicà els seus primers contes titulats Los días enmascarados, reunits en la col·lecció Los Presentes. Al costat d'Emmanuel Carballo va dirigir la Revista Mexicana de Literatura, i El Espectador amb Víctor González Olea i Enrique González Pedrero.

Durant la dècada de 1960 visqué a París, Venècia, Londres i Ciutat de Mèxic, establint-se a partir de la dècada de 1970 a Washington DC, on treballà a l'Institut Woodrow Wilson. El 1972 fou nomenat ambaixador de Mèxic a França, càrrec que renuncià l'any 1978 pel descontentament davant el nomenament de l'expresident Gustavo Díaz Ordaz com a ambaixador mexicà a Espanya.

El 1987 fou guardonat amb el Premi Cervantes, màxim guardó de les lletres castellanes, i el 1994 amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres per «la defensa que en la seva escriptura fa tant de la llibertat d'imaginació com de la dignitat del pensament; per l'aportació que la seva obra suposa a la cultura i igualment per la seva contribució a la solidaritat universal i al progrés dels pobles».

Morí el 15 de maig de 2012 a Ciutat de Mèxic a l'edat de 83 anys.[2][3]

Obres publicades

modifica

Novel·la

modifica
  • La región más transparente (1958)
  • Las buenas conciencias (1959)
  • Aura (1962)
  • La muerte de Artemio Cruz (1962)
  • Zona Sagrada (1967)
  • Cambio de piel (1967)
  • Cumpleaños (1969)
  • Terra Nostra (1975)
  • La cabeza de la hidra (1978)
  • Una familia lejana (1980)
  • Gringo Viejo (1985)
  • Cristóbal Nonato (1987)
  • Constancia y otras novelas para vírgenes (1990)
  • La campaña (1990)
  • El espejo enterrado (1992)
  • El naranjo o los círculos del tiempo (1993)
  • Diana o la cazadora solitaria (1996)
  • Los años con Laura Díaz (1999)
  • Instinto de Inez (2001)
  • La Silla del Águila (2003)
  • Todas las Familias Felices (2006)
  • La nueva novela hispanoamericana (1969)
  • El mundo de José Luis Cuevas (1969)
  • Casa con dos puertas (1970)
  • Tiempo mexicano (1971)
  • Cervantes o la crítica de la lectura (1976)
  • Valiente mundo nuevo (1990)
  • El espejo enterrado (1992)
  • Geografía de la novela (1993)
  • Nuevo tiempo mexicano (1995)
  • Retratos en el tiempo, amb Carlos Fuentes Lemus (2000)
  • Los cinco soles de México (2000)
  • En esto creo (2002)
  • Contra Bush (2004)
  • Los 68 (2005)
  • Los días enmascarados (1954)
  • Cantar de ciegos (1964)
  • Agua quemada (1981)
  • La frontera de cristal (1995)
  • Inquieta compañía (2004)
  • Todos los gatos son pardos (1970)
  • El tuerto es rey (1970)
  • Los reinos originarios: teatro hispano-mexicano (1971)
  • Orquídeas a la luz de la luna (1982)
  • Ceremonias del alba (1990)

Referències

modifica
  1. «Carlos Fuentes Macías». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
  2. «Mor als 83 anys l'escriptor mexicà Carlos Fuentes». 324.cat, 15-05-2012. [Consulta: 15 maig 2012].
  3. «Mor l'escriptor mexicà Carlos Fuentes als 83 anys». Ara.cat, 15-05-2012. [Consulta: 15 maig 2012].

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica


Premis i fites
Precedit per:
Gabriel García Márquez
Cien años de soledad
Premi Rómulo Gallegos
1977
Succeït per:
Fernando del Paso
Palinuro de México
Precedit per:
Pedro Laín Entralgo
Premi Internacional Menéndez Pelayo
1992
Succeït per:
José Manuel Blecua Teixeiro
Precedit per:
Ignacio Camacho
Umbrales
Premi César González-Ruano
2008
Succeït per:
Gabriel Albiac
La sandalia de Empédocles