Cambrià

Eó	Era	Període	Sèrie	Edat (Ma)
Fanerozoic	Cenozoic	Quaternari	Holocè	0,0117
			Plistocè	2,58
		Neogen	Pliocè	5,333
			Miocè	23,03
		Paleogen	Oligocè	33,9
			Eocè	56,0
			Paleocè	66,0
	Mesozoic	Cretaci	Superior	100,5
			Inferior	~ 145,0
		Juràssic	Superior	163,5 ± 1,0
			Mitjà	174,1 ± 1,0
			Inferior	201,3 ± 0,2
		Triàsic	Superior	~ 237
			Mitjà	247,2
			Inferior	251,902 ± 0,024
	Paleozoic	Permià	Lopingià	259,51 ± 0,21
			Guadalupià	272,95 ± 0,11
			Cisuralià	298,9 ± 0,15
		Carbonífer	Pennsylvanià	323,2 ± 0,4
			Mississippià	358,9 ± 0,4
		Devonià	Superior	382,7 ± 1,6
			Mitjà	393,3 ± 1,2
			Inferior	419,2 ± 3,2
		Silurià	Pridolià	423,0 ± 2,3
			Ludlowià	427,4 ± 0,5
			Wenlockià	433,4 ± 0,8
			Llandoverià	443,8 ± 1,5
		Ordovicià	Superior	458,4 ± 0,9
			Mitjà	470,0 ± 1,4
			Inferior	485,4 ± 1,9
		Cambrià	Furongià	~ 497
			Miaolingià	~ 509
			Segona sèrie	~ 521
			Terranovià	541,0 ± 1,0

El Cambrià és el període geològic que començà fa 538,8 ± 0,2 milions d'anys i s'acabà fa 485,4 ± 1,9 milions d'anys. Es tracta del primer període de l'era del Paleozoic. El seu nom deriva de Cambria, el nom llatí de Gal·les, que és l'àrea tipus del període.

El Cambrià és el període més antic en les roques del qual hom troba nombrosos organismes multicel·lulars grossos i particularment fossilitzables, que són més complexos que les esponges o els medusoides. Durant aquest període, uns cinquanta grans grups d'organismes (o embrancaments) aparegueren sobtadament, en molts casos sense tenir precursors evidents. Aquesta aparició d'embrancaments animals s'anomena «explosió cambriana».

Etimologia

Cambria o Cumbria és la forma llatinitzada de «Cymru», el nom nadiu de Gal·les. Adam Sedgwick, al final de la dècada del 1830, estudià una zona rica en roques cambrianes que aleshores pertanyia al nord de Gal·les, però que actualment pertany a Anglaterra, i en feu l'àrea tipus per al període que proposava. A mesura que la sèrie estratigràfica s'anava omplint, les parts més joves del Cambrià començaren a encavalcar-se amb les parts més antigues de la seqüència d'estrats del Silurià, que havia estat identificada per Roderick Murchison. El 1879, Charles Lapworth definí un període, l'Ordovicià, que incloïa els estrats encavalcats.

Subdivisions

El període Cambrià segueix l'Ediacarià i és seguit per l'Ordovicià. El Cambrià ha estat dividit clàssicament en tres sèries:

• Cambrià inferior, també anomenat «Caerfai» o «Georgià» (obsolet).
• Cambrià mitjà, també anomenat «Davidià» o «Acadià» (obsolet).
• Cambrià superior, també anomenat «Merionethià» o «Potsdamià» (obsolet).

Tanmateix, avui en dia es divideix en quatre sèries i deu estatges (vegeu la taula més amunt).

Datació

L'abast temporal del Cambrià ha estat definit entre fa 541 ± 1 milions d'anys i 485,4 ± 1,9 milions d'anys. El límit inferior del Cambrià ha estat situat tradicionalment en la primera aparició dels trilobits i els animals primitius formadors de coralls coneguts com a arqueociats. El final del període ha estat situat eventualment en un canvi en la fauna de gran importància ara identificat com un episodi d'extinció massiva. Els descobriments de fòssils i la datació radioactiva en l'últim quart del segle xx han qüestionat aquestes dates. Tanmateix, les inconsistències de dates (de fins a 20 milions d'anys) són comunes entre diferents autors. La Subcomissió Internacional d'Estratigrafia Global proposà l'any 2002 unes dates de fa entre 545 i 490 milions d'anys.

Una datació radiomètrica de Nova Brunswick situa el final del primer estatge del Cambrià al voltant de fa 511 milions d'anys. Això deixa 21 milions d'anys a repartir entre els altres dos períodes del Cambrià.

Recentment, s'ha proposat una data més exacta (fa 542 milions d'anys, +/- 300.000 anys) per a l'episodi d'extinció massiva al principi del Cambrià. Aquesta proposta es basaria en una caiguda notable en l'abundància del carboni 13 al límit del Cambrià, una «punxa inversa» que en paleontologia s'anomena «excursió». El fet que sigui molt comuna pot fer que sigui un bon indicador de la posició del límit Precambrià-Cambrià en seqüències estratigràfiques de més o menys aquesta edat. Un dels llocs on aquesta excursió de carboni 13 ben definida es presenta és a Oman. Alguns autors (Amthor (2003)) sostenen que l'evidència d'Oman indica que l'excursió de l'isòtop de carboni està relacionada amb una extinció massiva: la desaparició de fòssils característics del Precambrià coincidiria exactament amb l'anomalia del carboni 13. En la seqüència d'Oman, també hi coincideix un horitzó de cendra volcànica els zirconis de la qual mostren una edat molt precisa de 542 milions d'anys (+/- 300.000 anys) (calculat a partir de la vida mitjana de l'urani). Aquesta nova i precisa data contrasta amb les dates menys precises obtingudes amb l'anomalia del carboni 13, derivades de seqüències a Sibèria i Namíbia. Hi ha la possibilitat que aquesta data pugui ser la més acceptada en el futur com l'edat definitiva del principi de l'eó Fanerozoic, i per tant del començament del Paleozoic i el període Cambrià, tot i que de moment no ha estat acceptada internacionalment.

Correlació aproximada dels estatges globals i regionals en l'estratigrafia Cambriana

	Sèries internacionals	Estatges internacionals	Xinesos	Australians	Russos-Kazakhs	Nord Americans	Europeus
C a m b r i à	Furongià	"Estatge 10"	Niucheheà	Datsonià	Batyrbaià	Skullrockià / Ibexià (part)	Merionethià
				Payntonià		Sunwaptà / Trempealeauà
		Jiangshanià	Jiangshanià	Iverià	Aksaià
					Sakià
		Paibià	Paibià	Idameà		Steptoeà / Franconià
	Miaolingià	Guzhangià	Guzhangià	Mindyallà	Ayusokkanià	Marjumà / Dresbachià
				Boomerangià	Mayà		Acadià / St. David's
		Drumià	Wangcunià	Undillià
				Florià
		Wuliuà	Wuliuà	Templetonià	Amgà / Amgaià	Topazà
				Ordià		Delmarà
	Cambrià Sèrie 2	"Estatge 4"	Duyunià				Branchià / Comley (part)
					Toyonià
						Dyerà
					Botomià
		"Estatge 3"	Nangaoà
					Atdabanià	Montezumà
							Placentià / Comley (part)
	Terranovià	"Estatge 2"	Meishucunià		Tommotià*	Begadeà
			Jinningià		Nemakit-Daldynià*
		Fortunià
Ediacarià			Sinià	Adelaideà	Sakharà / Vendià	Hadrynià

* La majoria dels paleontòlegs russos defineixen el límit inferior del Cambrià a la base de l'Estadi Tommotià, caracteritzat per la diversificació i distribució global d'organismes amb esquelets minerals i l'aparició dels primers bioherms Arqueociats.

Paleogeografia

Hom pensa que els continents cambrians eren el resultat de la fragmentació d'un supercontinent neoproterozoic anomenat Rodínia. Les aigües del període Cambrià semblen haver cobert molta superfície i haver estat someres. També es pensa que els climes cambrians eren significativament més càlids que els de temps anteriors que havien experimentat èpoques glacials en la glaciació Varanger. La deriva continental durant el Cambrià podria haver estat anormalment ràpida. Hi ha paleomapes que reconstrueixen la posició i els moviments dels continents durant el Cambrià (vegeu Enllaços externs).

Fauna

A part d'algunes formes d'interpretació dubtosa (poden representar animals o no), tots els embrancaments moderns d'animals, excepte els briozous, semblen tenir representants en el Cambrià, i molts d'aquests excepte les esponges semblen haver-se originat just abans o just després del començament d'aquest període. Molts embrancaments extints i animals estranys que tenen relacions poc clares amb altres animals també apareixen en el Cambrià. L'aparent aparició "sobtada" de moltes faunes diverses sobre un període de només unes quantes desenes de milions d'anys rep el nom d'«explosió cambriana».

Les localitzacions més ben estudiades on s'han trobat parts toves fossilitzades d'organismes són els Esquists de Burgess (Burgess Shale) a la Colúmbia Britànica. Representen estrats del Cambrià mitjà i donen una gran informació sobre la diversitat animal primitiva. Faunes similars també s'han trobat en alguns altres llocs -més notablement en pissarres del Cambrià inferior a la província de Yunnan, a la Xina (vegeu Esquists de Maotianshan). S'ha identificat un bon nombre de faunes precambrianes ediacarianes durant els últims 50 anys, però llurs relacions amb les formes cambrianes no són clares.

Esdeveniments clau

En ordre cronològic:

• Aparició de Treptichnus pedum
• Primers halkièrids, mol·luscs, hiòlits i FPC
• Diversificació de la FPC, primers braquiòpodes i arqueociats
• Primers trilobits
• Organismes de Sirius Passet
• Organismes de Chengjiang
• Esquists d'Emu Bay
• Extinció dels arqueociats
• Organismes de Kaili
• Esquists de Burgess
• Fauna d'Orsten
• Possible primer vertebrat, Myllokunmingia fengjiaoa

Bibliografia

• Riba i Arderiu, O.; Reguant i Serra, S. Una taula dels temps geològics. Institut d'Estudis Catalans, 1986. ISBN 9788472830776 [Consulta: 28 juliol 2020]. 

Bibliografia complementària

• Amthor, J. E.; Grotzinger, John P.; Schröder, Stefan; Bowring, Samuel A.; Ramezani, Jahandar; Martin, Mark W.; Matter, Albert «Extinction of Cloudina and Namacalathus at the Precambrian-Cambrian boundary in Oman». Geology, vol. 31, 5, 2003, pàg. 431–434. Bibcode: 2003Geo....31..431A. DOI: 10.1130/0091-7613(2003)031<0431:EOCANA>2.0.CO;2.
• Collette, J. H.; Gass, K. C.; Hagadorn, J. W. «Protichnites eremita unshelled? Experimental model-based neoichnology and new evidence for a euthycarcinoid affinity for this ichnospecies». Journal of Paleontology, vol. 86, 3, 2012, pàg. 442–454. Bibcode: 2012JPal...86..442C. DOI: 10.1666/11-056.1.
• Collette, J. H.; Hagadorn, J. W. «Three-dimensionally preserved arthropods from Cambrian Lagerstatten of Quebec and Wisconsin». Journal of Paleontology, vol. 84, 4, 2010, pàg. 646–667. DOI: 10.1666/09-075.1.
• Getty, P. R.; Hagadorn, J. W. «Reinterpretation of Climactichnites Logan 1860 to include subsurface burrows, and erection of Musculopodus for resting traces of the trailmaker». Journal of Paleontology, vol. 82, 6, 2008, pàg. 1161–1172. Bibcode: 2008JPal...82.1161G. DOI: 10.1666/08-004.1.
• Gould, S. J.. Wonderful Life: the Burgess Shale and the Nature of Life. New York: Norton, 1989. ISBN 9780393027051. 
•  Howe, John Allen. «Cambrian System». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 05. 11a ed. Cambridge University Press, 1911, p. 86–89. 
• Ogg, J. «Overview of Global Boundary Stratotype Sections and Points (GSSPs)», 01-06-2004. Arxivat de l'original el 23 April 2006. [Consulta: 30 abril 2006].
• Owen, R. «Description of the impressions and footprints of the Protichnites from the Potsdam sandstone of Canada». Geological Society of London Quarterly Journal, vol. 8, 1–2, 1852, pàg. 214–225. DOI: 10.1144/GSL.JGS.1852.008.01-02.26.
• Peng, S.; Babcock, L.E.; Cooper, R.A.. «The Cambrian Period». A: The Geologic Time Scale, 2012. 
• Schieber, J.; Bose, P. K.; Eriksson, P. G. [et al.].. Atlas of Microbial Mat Features Preserved within the Clastic Rock Record. Elsevier, 2007, p. 53–71. ISBN 9780444528599. 
• Yochelson, E. L.; Fedonkin, M. A. «Paleobiology of Climactichnites, and Enigmatic Late Cambrian Fossil». Smithsonian Contributions to Paleobiology, vol. 74, 74, 1993, pàg. 1–74. DOI: 10.5479/si.00810266.74.1.

Enllaços externs

• Paleomapa (en anglès)
• Mapes regionals paleogeogràfics Arxivat 2005-12-15 a Wayback Machine., del Departament de Geologia de la Northern Arizona University (en anglès).