Bagà

Bagà
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	42° 15′ 17″ N, 1° 51′ 49″ E / 42.254722222222°N,1.8636111111111°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Catalunya Central
Comarca	Berguedà
Capital	Bagà
Població humana
Població	2.149 (2023) (49,86 hab./km²)
Llars	151 (1553)
Gentilici	Baganès, baganesa
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	43,1 km²
Banyat per	Bastareny
Altitud	785 m
Limita amb	Castellar de n'Hug ; Alp ; Montellà i Martinet ; Saldes ; Josa i Tuixén ; Urús ; Gisclareny ; Guardiola de Berguedà ; Das ; Bellver de Cerdanya
Identificador descriptiu
Codi postal	08695
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08016
Codi IDESCAT	080168
Lloc web	viladebaga.org

Bagà és un municipi de la comarca del Berguedà. Històricament pertanyia a la Baronia de Pinós i és la capital històrica de l'Alt Berguedà.

Al sud de Bagà, a uns 2 km de distància, es troba el barri de Terradelles (que forma part del municipi de Bagà). A l'extrem occidental del terme hi ha l'enclavament dels Cortils, separat pels municipis de Saldes i Gisclareny.

Situació

La vila es troba a 20 km de Berga i a 28 km de Puigcerdà, on es pot arribar a través del túnel del Cadí (la boca sud del qual es troba a 6 km de Bagà). Està situada a la vall del riu Bastareny, afluent per la dreta del Llobregat.

Està al nord de l'Alt Berguedà, a la província de Barcelona i a una altitud de 786 metres.

Història

La seva localització actual data del segle xiii, quan els Barons de Pinós decidiren construir-la amb una regulació urbanística de la qual queda el nucli antic amb una gran plaça, l'església (d'estil de transició del romànic al gòtic) i el Palau dels Barons de Pinós (actualment en procés de restauració després d'haver estat utilitzat per a diferents funcions, entre elles les d'habitació i granja).

En l'actualitat, i després de les crisis del sector tèxtil i el tancament de les mines de carbó, la població de Bagà s'ha estabilitzat al voltant dels 2.100 habitants.

Actualment, la majoria de la població activa es dedica al sector de serveis, ja que el turístic és el futur més clar que es veu per a la zona a causa de la seva situació dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, la proximitat a zones d'esquí (la Molina, Masella), la riquesa cinegètica (caça, pesca de la truita de riu, collita de bolets, etc.) i la recuperació de festes i tradicions.

Geografia

Llista de topònims de Bagà (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
98	110	151	617	1.237	966	923	793	800	894

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
886	1.021	916	1.275	2.410	2.388	2.122	2.142	2.131	2.131

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
2.114	2.096	2.078	2.133	2.122	2.178	2.321	2.361	2.396	2.225

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
2.162	2.152	2.140	2.167	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Manuel Cascante Davila	Independents	19/04/1979	--
1983–1987	Ignasi Camps Roca	Independents	28/05/1983	--
1987–1991	Josep Casals Farràs	CIU	30/06/1987	--
1991–1995	Josep Casals Farràs	CIU	15/06/1991	--
1995–1999	Josep Manuel Vargas Pérez / Ignasi Camps Roca	CIU / PSC	17/06/1995	--
1999–2003	Josep Maria Barrabés de Arribas	CIU	03/07/1999	--
2003–2007	Sergi Roca i Vargas / Nicolás Viso Alamillos	CIU / PSC	14/06/2003	--
2007–2011	Nicolás Viso Alamillos	PSC	16/06/2007	--
2011–2015	Nicolás Viso Alamillos	PSC	11/06/2011	--
2015–2019	Nicolás Viso Alamillos	PSC	13/06/2015	--
2019-2023	Joan Oña Folcrà	ERC	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--

Eleccions Municipals

Resultats electorals - Bagà, 2019^[1]
Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	Junts per Bagà - Acord Municipal	Joan Oña Folcrà	511	5	38,89%
	Compromís per Bagà - CP	María Angustias Viso Fernández	487	4	37,06%
	Agrupació d'Electors Bagà Endavant	Pep Llamas Gironès	283	2	21,54%
	Vot en blanc		33		2,51%
	Vot nul		21		1,57%
	Participació		1.335		73,63%
	Abstenció		478		26,37%
Total		votants		11

Regidors Electes en les Eleccions Municipals de 2019^[1]
Partit		Nom dels regidors
	Junts per Bagà-AM	Joan Oña Folcrà (alcalde), Pilar Grillé Planas, Marc Camps Casas, Joan Manuel González Camps, Jaume Amills Guerrero.
	Compromís per Bagà - CP	Maria Angustias Viso Hernández, Lluís Casas Prados, Francisco Maldonado Cara, Mariona Pons Yuste.
	Agrupació d'Electors Bagà Endavant	Pep Llamas Gironès, Ester Berenguer Cuyàs.

Comunicacions

Per carretera es troba a 20 km de Berga i a 28 de Puigcerdà, on es pot arribar pel túnel del Cadí, la boca sud del qual (que comunica amb la Cerdanya) es troba a 6 km de la població.

Economia

Plaça porxada de Bagà. Fira Medieval

La seva economia se centrava en la indústria tèxtil i en la mineria durant els segles XVIII, xix i xx, però la crisi d'aquests sectors ha orientat la seva economia al turisme rural i al turisme d'hivern atesa la seva situació privilegiada en els Pirineus, a prop d'importants instal·lacions d'esports d'hivern a través del túnel del Cadí que dona pas cap a la comarca de la Cerdanya.

Gastronomia

Bagà destaca per la seva rica cuina catalana. Entre els seus plats més típics hi ha l'escudella i carn d'olla, el blat de moro escairat, els trumfos eixuts amb rostes, la sopa de brou de la caldera, rovellons a la brasa, l'allioli de Nadal, la coca amb pebrot i arengades i les maduixes boscanes.

Antigament, dels ous que s'havien recollit en les cantades de les Caramelles (Camigeres, com se'n diu a Bagà), se'n feien truites que es repartien entre la quitxalla i els grans. La festa es manté encara, conservant així aquesta antiga tradició.

Llocs d'interès

Plaça Porxada de Bagà entre 1890 i 1923

Església gòtica i romànica de Sant Esteve, dels segles xiii i xiv.
Centre Medieval i dels Càtars (CMC) - Centre d'interpretació del catarisme.^[2]
Plaça Porxada de Bagà.
Oficina central del Parc Natural del Cadí-Moixeró
Estació d'esquí Coll de Pal
Santuari de la Mare de Déu de Paller
Palau dels Pinós
Pont de la Vila del segle xiii.

Festivitats

Hivern

Nit de Nadal - Festa de la Fia Faia
2n diumenge de febrer - Festa de l'Arròs

Primavera

Diumenge de Pasqua - Caramelles

Estiu

Mes de maig - Truitada
Juliol - Festes de la Baronia: Mercat medieval i Rescat de les Cent Donzelles, Sopar Medieval, Visites nocturnes guiades...
3 d'agost - Festa Major, per Sant Esteve

Tardor

Segon diumenge de setembre - Aplec de Paller
2 de novembre - Fira de Tots Sants

Baganesos notables

Arnau de Pinós (1300-1370), Frare dominic.
Pere Tomic (segle XIV) cavaller i historiador.
Ferran Planes i Vilella (1914-1985) intel·lectual i escriptor.
Maria Guiu i Serradell (1907-1987) nascuda a Barcelona, mestra i activista cultural, fundadora de l'Esbart Cadí.
Joan Pardinilla i Busquets (nascut al Poblenou, Barcelona i mort el 22 de febrer de 1976 a Alacant). Fou mestre i historiador que va viure a Bagà des del 1934. Durant la Guerra Civil va haver d'acudir al front republicà i deixà a la seva dona, Maria Guiu, al càrrec de l'escola i la biblioteca que regentava a la vila. Després de la guerra fou enviat a un camp de concentració francès abans de ser repatriat a Espanya. Després de patir uns judicis militars i civils els últims dels quals van condemnar-lo a desterrament a un poble de Burgos, Villorejo. En Joan va retornar a Bagà abans de conèixer la sentència que ho podia fer i a partir d'aquell moment va començar la tasca d'investigació històrica i va fundar la Biblioteca Municipal. Els seus àmbits d'estudi van ser els edificis patrimonials de la zona (Sant Llorenç prop Bagà, Santa Maria de Lillet, la Torre dels Senyors de la Baronia de Pinós, Palau, etc.) i els personatges històrics de Bagà i la seva contrada (els Barons de Pinós, els Senyors de Bagà...). A més a més, va escriure articles per a diferents revistes de cultura i folklore, entre elles Destino. Va treballar conjuntament amb el seu amic mossèn Serra Vilaró, que li va dedicar els seus tres volums de Baronies de Pinós i Matamala i tots els altres articles que va fer. També destaca que Joan Pardinilla va fundar l'Esbart Cadí de Bagà. L'ajuntament de Bagà va declarar-lo juntament amb la seva esposa com fills adoptius de Bagà i el Ministeri de l'Interior espanyol li va atorgar la Creu d'Alfons X el Savi. El 1980 l'Ajuntament de Bagà el va homenatjar dedicant-li un carrer.^[3]

Vegeu també

Bibliografia

Bàsica

Bagà, la capital històrica de l'Alt Berguedà, Bagà, 1988, Ajuntament de la Vila de Bagà, 270 pp.
Història gràfica de Bagà, vol. 1, Dels orígens el 1936, Bagà, 1992, Centre d'Estudis Baganesos.

Història medieval

Serra i Vilaró, Joan, Baronies de Pinós i Mataplana, investigació dels seus arxius., Bagà, 1989, Centre d'Estudis Baganesos, 3 volums, facsímil. (reedició moderna; l'original s'edità entre el 1930 i el 1950).^[4]
Tomic, Pere, Històries e conquestes dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Bagà, 1990, Centre d'Estudis Baganesos, 302 p. Reproducció facsímil d'un llibre de Pere Tomic que va viure a mitjans del segle xv que fou editat per primera vegada el 1495.^[4]
Pedrals, Xavier, Vida i obra de Pere Tomic, historiador baganès del segle XV, Bagà, 1991, 28 pp.

Santuari de Paller

Serra i Vilaró, Joan, El Santuari de la Mare de Déu de Paller que es venera a... Bagà. Tarragona, 1935, Successors de Torres & Virgili, 56 p.

Etnologia i folklore

Llegenda de les cent donzelles

Miquel, Francesc (pseudònim d'Eufemià Fort i Cogul). La llegenda de Galzeran de Pinós. Barcelona: Rafael Dalmau, 1972, 50 p.
Fort i Cogul, Eufemià. La llegenda del rescat de Sant Esteve. Vilaseca-Salou, 1973.
Riquer, Martí de. La leyenda de Galcerán de Pinós y el rescate de las cien doncellas. Barcelona: Real Academia de Buenas Letras, 1944. 24 p.
Rovira, Andreu; Notes històriques i tradicional, Miracle obrat per intercessió de Sant Esteve, protomàrtir, en el rescat de D. Galceran de Pinós, senyor de Bagà (1147-1152), Manresa, 1914, Domingo Vives, 39 pp.

Cançoners

Serra i Vilaró, Joan; El cançoner del Calic, Bagà, 1989, Ajuntament de Bagà, 138 pp. Edició facsímil d'un original editat entre el 1913 i el 1914.
Sala, Elisard; Cançoner de Bagà, Bagà, 1986, U.E.C. de Bagà, 63 pp.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Resultats eleccions municipals 2019 a Bagà». Nació Digital, 26-05-2019. [Consulta: 1r setembre 2019].
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 17. ISBN 84-393-5437-1.
↑ Caballé, Francesc: Aproximació a una biografia: Joan Pardinilla: mestre i historiador de Bagà, publicat a L'Erol, revista cultural del Berguedà, nº 4, març de 1983, pp. 10-11.
↑ ^4,0 ^4,1 bibliografia sobre Bagà a l'Erol nº42

Enllaços externs

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Bagà

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bagà

[ref-1] 1,0 ^1,1 «Resultats eleccions municipals 2019 a Bagà». Nació Digital, 26-05-2019. [Consulta: 1r setembre 2019].

[2] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 17. ISBN 84-393-5437-1.

[3] Caballé, Francesc: Aproximació a una biografia: Joan Pardinilla: mestre i historiador de Bagà, publicat a L'Erol, revista cultural del Berguedà, nº 4, març de 1983, pp. 10-11.

[biblio-4] 4,0 ^4,1 bibliografia sobre Bagà a l'Erol nº42

[1]

[2]

[3]

[4]