Viquipèdia

Arthur Schopenhauer

filòsof alemany

Arthur Schopenhauer (Gdańsk, 22 de febrer de 1788 - Frankfurt del Main, 21 de setembre de 1860)[1] fou un filòsof alemany.

Plantilla:Infotaula personaArthur Schopenhauer

(1859) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 febrer 1788 Modifica el valor a Wikidata
Gdańsk (Confederació de Polònia i Lituània) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 setembre 1860 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Frankfurt del Main (Confederació Germànica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinsuficiència respiratòria Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Principal (Frankfurt) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaGdańsk
Hamburg
Frankfurt del Main Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Humboldt de Berlín (1811–)
Universitat de Göttingen (1809–)
Ernestinum Gotha (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMetafísica, ètica, estètica, psicologia i història de la filosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor d'universitat, musicòleg, escriptor, filòsof, traductor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeFilosofia del segle XIX Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Berlin
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
MovimentIrracionalisme Modifica el valor a Wikidata
Influències
InstrumentFlauta Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
ParesHeinrich Floris Schopenhauer Modifica el valor a Wikidata  i Johanna Schopenhauer Modifica el valor a Wikidata
GermansAdele Schopenhauer Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Apple Music: 151840987 Musicbrainz: 852f26a1-228b-4908-b787-5e1a4887610b Discogs: 1730606 Goodreads author: 11682 Goodreads character: 5560 Find a Grave: 12793 Project Gutenberg: 3648 Modifica el valor a Wikidata

Arthur Schopenhauer [ˌˀaʶtʿuɐ̯ ˈʃoːpm̩hɑ͡ʊ̯ɐ][2] és conegut sobretot per la seva obra El món com a voluntat i representació de 1818 (ampliada el 1844), que caracteritza el fenomen com el producte d'una voluntat noumenal cega i insaciable.[3][4] Sobre la base de l'idealisme transcendental de Kant, Schopenhauer va desenvolupar un sistema ateu metafísic i ètic que rebutja les idees contemporànies de l'idealisme alemany.[5] Va ser un dels primers pensadors de la filosofia occidental a compartir i afirmar principis significatius de la filosofia índia, en especial els Upanixads, com l'ascetisme, la negació del jo i la noció del món com a aparença.[6] La seva obra ha estat descrita com una manifestació exemplar del pessimisme filosòfic.[7][8][9]

Tot i que la seva obra no va aconseguir captar una atenció substancial durant la seva vida, Schopenhauer va tenir un impacte pòstum en diverses disciplines, inclosa la filosofia, la literatura i la ciència. Els seus escrits sobre estètica, moralitat i psicologia han influït en molts pensadors i artistes. Entre els que han citat la seva influència hi ha filòsofs com Friedrich Nietzsche,[10] Ludwig Wittgenstein,[11] i Anthony Ludovici,[12] científics com Erwin Schrödinger i Albert Einstein,[13] psicoanalistes com Sigmund Freud[14] i Carl Jung, escriptors com Leo Tolstoi,[15] Herman Melville,[16] Thomas Mann, Hermann Hesse,[17] George Bernard Shaw, Machado de Assis,[18] Jorge Luis Borges, John Patric,[19] Marcel Proust,[20] Thomas Hardy,[21] Rainer Maria Rilke i Samuel Beckett [22] així com compositors com Richard Wagner, Johannes Brahms, Arnold Schoenberg [23] i Gustav Mahler.

Biografia

modifica

Va néixer a Danzig (llavors part de la Confederació de Polònia i Lituània) el 22 de febrer de 1788. Després d'emigrar des de la seva ciutat natal a Hamburg quan encara era un nen i treballar allà com a comerciant, Schopenhauer estudià Medicina a la Universitat de Göttingen. Progressivament anà agafant una formació molt diversa i completa a diferents universitats alemanyes, però s'interessà més per Plató, Aristòtil, Spinoza i Kant aconsellat pel seu professor Gottlob Ernst Schulze. Als anys 20 del segle xix fins i tot va exercir breument com a professor de Filosofia a la Universitat de Berlín, en una època marcada pels seus enfrontaments amb Hegel. Coherentment amb la seva complexa personalitat, creà un nou tipus de filosofia contrària a la racionalista i idealista hegemònica en l'Occident cristià, com el seu odiat Hegel. Amb una mirada exiliada d'aquesta filosofia occidental,[24] aprofundeix en temes científics (afirma haver anticipat Darwin), del Romanticisme i del pensament oriental, configurant una filosofia pròpia (l'anomenà pessimista) que anticipa perspectives de la sospita i el nihilisme, en la línia del seu gran deixeble Nietzsche. Morí a Frankfurt del Main el 21 de setembre de 1860.

La seva obra i treball

modifica

La seva obra més famosa fou El món com a voluntat i representació i és una obra clau del pessimisme occidental. L'obra fusionà les doctrines orientals que aprengué amb els coneixements que tenia de Plató i Kant, amb la qual cosa creà "el sistema Schopenhauer". Aquí veiem un exemple del seu llibre on critica la raó humana:

"Denn da der ganze Mensch nur die Erscheinung seines Willens ist; so kann nichts verkehrter sein, als, von der Reflexion ausgehend, etwas Anderes sein zu wollen, als man ist" (Ja que la persona en la seva totalitat és solament la manifestació de la seva voluntat, res pot resultar més absurd que, a partir de la reflexió, voler ser quelcom diferent del que hom és).

Encara que actualment la seva obra és molt valorada, durant la seva vida es vengueren molt pocs exemplars de les seves obres. La seva manera de pensar, pessimista, proposà la fugida del món mitjançant tres possibilitats:

  • Contemplació de l'art d'una forma desinteressada: l'esteticisme.
  • La pràctica de la compassió, ètica de Schopenhauer.
  • L'autonegació del jo, que seria semblant al nirvana oriental.

També caldria destacar que Schopenhauer fou el primer gran filòsof occidental que es posà en contacte amb els pensaments d'Orient i un dels primers de manifestar-se completament ateu.

La seva filosofia va ser un punt de partida per a una nova generació de filòsofs com Julius Bahnsen, Paul Deussen, Lazar von Hellenbach, Karl Robert Eduard von Hartmann, Ernst Otto Lindner, Philipp Mainländer, Friedrich Nietzsche, Olga Plümacher i Agnes Taubert. El seu llegat va donar forma al debat intel·lectual i va obligar els moviments que s'hi oposaven totalment, el neokantianisme i el positivisme, a abordar qüestions que d'altra manera haurien ignorat completament, i en fer-ho els va canviar notablement.[25] L'escriptor francès Maupassant comentava que "avui, fins i tot els que l'execran semblen portar en la seva ànima partícules del seu pensament".[26] Altres filòsofs del segle xix que van citar la seva influència inclouen Hans Vaihinger, Volkelt, Soloviov i Weininger.

Schopenhauer va ser ben llegit pels físics, sobretot Einstein, Schrödinger, Wolfgang Pauli,[27] i Majorana. Einstein va descriure els pensaments de Schopenhauer com un "consol continu" i el va qualificar de geni.[28] En el seu estudi de Berlín tres figures penjades al mur: Faraday, Maxwell, Schopenhauer.[27] Konrad Wachsmann va recordar: "Sovint s'asseia amb un dels volums de Schopenhauer ben gastats, i mentre estava assegut allí, semblava tan satisfet, com si estigués compromès amb una obra serena i alegre".[27]

Influència i llegat

modifica
 
Escultura de Schopenhauer d'Elisabet Ney

Schopenhauer va continuar sent el filòsof alemany més influent fins a la Primera Guerra Mundial.[25]

Quan Erwin Schrödinger va descobrir Schopenhauer ("el més gran savi d'Occident") va considerar canviar el seu estudi de la física a la filosofia.[29] Va mantenir els punts de vista idealistes durant la resta de la seva vida.[27] Wolfgang Pauli va acceptar el principi principal de la metafísica de Schopenhauer, que la cosa en si és voluntat.[30]

Però sobretot Schopenhauer és famós per la seva influència en els artistes. Richard Wagner es va convertir en un dels primers i més famosos adeptes de la filosofia schopenhaueriana.[31] L'admiració no va ser mútua, i Schopenhauer va proclamar: "Segueixo sent fidel a Rossini i Mozart!"[32] Així ha estat sobrenomenat "el filòsof de l'artista". Sota la influència de Schopenhauer, Lev Tolstoi es va convèncer que la veritat de totes les religions rau en la renúncia a si mateix. Quan va llegir la filosofia de Schopenhauer, Tolstoi va exclamar: "En l'actualitat estic convençut que Schopenhauer és el geni més gran entre els homes. És el món sencer en un reflex incomparablement bonic i clar." Va dir que el que ha escrit a Guerra i pau també ho diu Schopenhauer a El món com a voluntat i representació.[33]

Jorge Luis Borges va remarcar que la raó per la qual mai no havia intentat escriure un relat sistemàtic de la seva visió del món, malgrat la seva inclinació per la filosofia i la metafísica en particular, era perquè Schopenhauer ja l'havia escrit per a ell.[34]

Altres figures de la literatura que es van veure fortament influenciades per Schopenhauer van ser Thomas Mann, Thomas Hardy, Afanasy Fet, J.-K. Huysmans i George Santayana.[35] En els darrers anys de Herman Melville, mentre escrivia Billy Budd, va llegir els assaigs de Schopenhauer i el va marcar molt. L'estudiós Brian Yothers assenyala que Melville "va marcar nombrosos comentaris misantròpics i fins i tot suïcides, cosa que suggereix una atracció pels tipus de solitud més extrems, però també va prendre nota de la reflexió de Schopenhauer sobre les ambigüitats morals del geni".[36] L'atracció de Schopenhauer i les discussions sobre les religions oriental i occidental en conjunció entre elles van causar una impressió en Melville en els seus últims anys.

Serguei Prokófiev, encara que inicialment reticent a dedicar-se a obres destacades pel seu pessimisme, es va fascinar amb Schopenhauer després de llegir Aforismes sobre la saviesa de la vida a Parerga i Paralipomena. "Amb les seves veritats Schopenhauer em va donar un món espiritual i una consciència de la felicitat".[37]

Friedrich Nietzsche deu el despertar del seu interès filosòfic a la lectura El món com a voluntat i representació i va admetre que era un dels pocs filòsofs que respectava, dedicant-li el seu assaig "Schopenhauer als Erzieher" una de les seves Meditacions intempestives.

 
Segell commemoratiu del Deutsche Bundespost

A principis de la seva carrera, Ludwig Wittgenstein va adoptar l'idealisme epistemològic de Schopenhauer, i alguns trets de la influència de Schopenhauer (en particular el transcendentalisme schopenhauerià) es poden observar al Tractatus logico-philosophicus.[38][39] Més tard, Wittgenstein va rebutjar l'idealisme transcendental epistemològic pel realisme conceptual de Gottlob Frege. En anys posteriors, Wittgenstein es va tornar molt menyspreant amb Schopenhauer, descrivint-lo com un pensador en última instància superficial.[11][40] El seu amic Bertrand Russell tenia una mala opinió sobre el filòsof, i fins i tot va arribar a atacar-lo a la seva Història de la filosofia occidental per elogiar hipòcritament l'ascesi però sense actuar en conseqüència.[41]

Al contrari de Russell sobre els fonaments de les matemàtiques, el matemàtic holandès LEJ Brouwer va incorporar les idees de Kant i Schopenhauer a l'escola filosòfica de l'intuïcionisme, on les matemàtiques es consideren una activitat purament mental en lloc d'una activitat analítica on es revelen propietats objectives de la realitat. Brouwer també va ser influenciat per la metafísica de Schopenhauer, i va escriure un assaig sobre el misticisme.

La filosofia de Schopenhauer es va convertir en una novel·la, The Schopenhauer Cure, del psiquiatre existencial nord-americà i professor emèrit de psiquiatria Irvin Yalom.

La filosofia de Schopenhauer, i les discussions sobre el pessimisme filosòfic que ha engendrat, ha estat el focus de pensadors contemporanis com David Benatar, Thomas Ligotti i Eugene Thacker. El seu treball també va servir d'inspiració per a la popular sèrie de televisió d'HBO True Detective.[42]

Bibliografia

modifica
  • Primària:
    • SCHOPENHAUER, Arthur: Sämtliche Werke. Mannheim, Brockhaus, 1988 (Jubiläumausgabe in 7 Bänden). ISBN 3-7653-0410-7
    • — Die Kunst, mit Frauen umzugehen. München, Beck, 2010³. ISBN 978-3-406-61347-0
  • Secundària:
    • ALCOBERRO, Ramon i MAYOS, Gonçal (eds.) amb CABOT, Manuel, MOREY, Miguel, ROCA JUSMET, LLuís i SABORIT, Pere. Schopenhauer avui Barcelona: La Busca, 2011. ISBN 978-84-96987-89-0 (català)
    • GARDINER, Patrick: Schopenhauer. México, FCE, 1975. ISBN 968-16-5179-0 (castellà)
    • MACEIRAS FAFIÁN, Manuel: Schopenhauer y Kierkegaard: sentimiento y pasión. Madrid, Cincel, 1985. ISBN 84-7046-367-5 (castellà)
    • MAGEE, Bryan: The Philosophy of Schopenhauer. New York, Oxford University Press, 1997 (2nd.). ISBN 0-19-823722-7 (anglès)
    • MANN, Thomas: Schopenhauer, Nietzsche, Freud. Barcelona, Plaza & Janés, 1986. ISBN 84-01-45060-8 (castellà)
    • SAFRANSKI, Rüdiger: Schopenhauer y los años salvajes de la filosofía. Madrid, Alianza, 1991. ISBN 84-206-2699-6 (castellà)
    • ZABEL, Eugen: “Arthur Schopenhauer und sein Pessimismis” Editorial Neue Literatur, 1874 (alemany)

Referències

modifica
  1. ↑ Wells. Longman Pronunciation Dictionary. 3rd. Longman, 2008. ISBN 9781405881180. 
  2. ↑ En alemany, el nom de pila només porta accent secundari. Es recolza en el cognom, que és l'element del nom de la persona que porta l'accent primari. La terminació <-en>, que normalment es pronuncia com la sonant [n̩], s'assimila a una bilabial anterior en [m̩].
  3. ↑ Arthur Schopenhauer. Essays and Aphorisms. Penguin Classics, 2004, p. 23. ISBN 978-0-14-044227-4. 
  4. ↑ The Oxford Encyclopedic English Dictionary. 'Schopenhauer': Oxford University Press. 1991. p. 1298. ISBN 978-0-19-861248-3
  5. ↑ Dale Jacquette. Schopenhauer, Philosophy and the Arts. Cambridge University Press, 2007, p. 162. ISBN 978-0-521-04406-6. 
  6. ↑ Hergenhahn, B. R.. An Introduction to the History of Psychology. 6th. Cengage Learning, 2009, p. 216. ISBN 978-0-495-50621-8. 
  7. ↑ Arthur Schopenhauer. Essays and Aphorisms. Penguin Classics, 2004, p. 22–36. ISBN 978-0-14-044227-4. 
  8. ↑ Studies in Pessimism – audiobook from LibriVox.
  9. ↑ David A. Leeming. Encyclopedia of Psychology and Religion, Volume 2. Springer, 2009, p. 824. ISBN 978-0-387-71801-9. 
  10. ↑ Addressed in: Cate, Curtis. Friedrich Nietzsche. Chapter 7.
  11. ↑ 11,0 11,1 Culture & Value, p. 24, 1933–34
  12. ↑ Kerr, R. B. «Anthony M. Ludovici The prophet of anti-feminism». www.anthonymludovici.com, 1932. [Consulta: 5 maig 2019].
  13. ↑ Albert Einstein a Mein Glaubensbekenntnis Arxivat 2022-03-11 a Wayback Machine. (August 1932), Ch. II.
  14. ↑ Magee, Bryan. The Philosophy of Schopenhauer. ISBN 9780198237228. 
  15. ↑ Maertz, Gregory Wiener Slavistisches Jahrbuch, 40, 1994, pàg. 53–62. ISSN: 0084-0041. JSTOR: 24748326.
  16. ↑ Melville, Herman. «Melville's Marginalia». Melville's Marginalia Online. [Consulta: 1r setembre 2020].
  17. ↑ Punsly, Kathryn (2012). "The Influence of Nietzsche and Schopenhauer on Hermann Hesse". CMC Senior Theses. Paper 347. https://scholarship.claremont.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1353&context=cmc_theses Retrieved on 19 March 2021.
  18. ↑ Wicks, Robert. Schopenhauer's The world as will and representation : a reader's guide. Londres: Continuum, 2011. ISBN 978-0-8264-3181-3. OCLC 721337622. 
  19. ↑ Patric, John. Simon Legree's book, 1933. OCLC 25375905. 
  20. ↑ Shapshay, Sandra, "Schopenhauer's Aesthetics", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Summer 2018 Edition), Edward N. Zalta (ed.),https://plato.stanford.edu/archives/sum2018/entries/schopenhauer-aesthetics Retrieved on 19 March 2021.
  21. ↑ Kelly, Mary Ann Gauthier (1980). "Thomas Hardy's Reading in Schopenhauer: "Tess of The d'Urbervilles"". ETD collection for University of Nebraska - Lincoln. AAI8101219. https://digitalcommons.unl.edu/dissertations/AAI8101219 Retrieved on 19 March 2021.
  22. ↑ Wicks, Robert. Zalta. The Stanford Encyclopedia of Philosophy. Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2018. 
  23. ↑ «Schönberg's Library - Alphabetical List». www.schoenberg.at. [Consulta: 19 març 2021].
  24. ↑ "Schopenhauer: exiliat filosòfic i existencial d'Occident" Arxivat 2012-01-04 a Wayback Machine. de G. Mayos en Schopenhauer avui, Barcelona: La Busca, 2011, pp. 9-28.
  25. ↑ 25,0 25,1 Beiser, Frederick C. Weltschmerz, Pessimism in German Philosophy, 1860–1900. Oxford: Oxford University Press, 2008, p. 14–16. ISBN 978-0-19-876871-5. 
  26. ↑ Beside Schopenhauer's Corpse
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 Howard, Don. A Peek behind the Veil of Maya: Einstein, Schopenhauer, and the Historical Background of the Conception of Space as a Ground for the Individuation of Physical Systems. University of Pittsburgh Press, 1997. 
  28. ↑ Isaacson, Walter. Einstein: His Life and Universe. Nova York: Simon & Schuster, 2007, p. 367. ISBN 978-0-7432-6474-7. 
  29. ↑ Halpern, Paul. Einstein's Dice and Schrödinger's Cat: How Two Great Minds Battled Quantum Randomness to Create a Unified Theory of Physics, 2015, p. 189. ISBN 978-0-465-04065-0. 
  30. ↑ Raymond B. Marcin. «Schopenhauers Metaphysics and Contemporary Quantum Theory».[Enllaç no actiu]
  31. ↑ See e.g. Magee (2000) 276–278.
  32. ↑ Nicholas Mathew, Benjamin Walton. The Invention of Beethoven and Rossini: Historiography, Analysis, Criticism, p. 296. 
  33. ↑ Thompson, Caleb Common Knowledge, 15, 3, 2009, pàg. 395–411. DOI: 10.1215/0961754X-2009-020.
  34. ↑ Magee, 1997, p. 413.
  35. ↑ Caleb Flamm, Matthew Transactions of the Charles S. Peirce Society, 38, 3, 2002, pàg. 413–431. JSTOR: 40320900.
  36. ↑ Yothers, Brian. Sacred Uncertainty: Religious Difference and The Shape of Melville's Career. Evanston, Illinois: Northwestern University Press, 2015, p. 13. ISBN 978-0-8101-3071-5. 
  37. ↑ Morrison, Simon. Sergey Prokofiev and His World. Princeton University Press, 2008, p. 19, 20. ISBN 978-0-691-13895-4. 
  38. ↑ Glock, Hans-Johann. A Companion to Wittgenstein. Sussex, UK: Wiley Blackwell, 2017, p. 60. 
  39. ↑ Glock, Hans-Johann. The Cambridge Companion to Schopenhauer. New York, NY: Cambridge University Press, 2000, p. 424. 
  40. ↑ Malcolm, Norman. Ludwig Wittgenstein: A Memoir. Oxford University Press, 1958, p. 6
  41. ↑ Russell, Bertrand. History of Western Philosophy. Start of 2nd paragraph: George Allen and Unwin LTD, 1946, p. 786. 
  42. ↑ «Writer Nic Pizzolatto on Thomas Ligotti and the Weird Secrets of 'True Detective'». , 12-02-2014.

Enllaços externs

modifica
En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquidites
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arthur_Schopenhauer&oldid=33994016»