Aiguille de Bionnassay
L'aiguille de Bionnassay és una muntanya del massís del Mont Blanc, als Alps, de 4.052 msnm.[1][2][3][4]
| |||||
| Tipus | muntanya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Bionnassay (en)  | ||||
| Part de | Frontera entre França i Itàlia drainage divide between the Adriatic and Mediterranean seas (en) | ||||
| Localització | |||||
| Continent | Europa | ||||
| Entitat territorial administrativa | Saint-Gervais-les-Bains (França) i Courmayeur (Itàlia) | ||||
| Localització | Alta Savoia (Roine-Alps)  FrançaVall d'Aosta  Itàlia | ||||
| |||||
| Serralada | Massís del Mont Blanc, Alps de Graies | ||||
| Característiques | |||||
| Altitud | 4.052 m | ||||
| Prominència | 164 m | ||||
| Isolament | 1,8 km | ||||
Geografia
modificaEl cim es troba a la línia fronterera entre el departament de l'alta Savoia a la regió de Roine-Alps a França, i la regió autònoma de la vall d'Aosta a Itàlia. El punt culminant dista uns quatre quilòmetres a l'oest del cim del Mont Blanc.
Per l'est és veïna del dôme du Goûter de 4.304 msnm i situat a 1,8 quilòmetres, i el piton des Italiens de 4.002 msnm. Es connecta amb els seus cims pel coll de Bionassay (3.888 m). La seva prominència és de 164 metres, mesurada respecte d'aquest últim.
L'aresta sud connecta els dômes du Miage mitjançant el coll du Miage (3.367 msnm), on se situa el refugi Durier (3.369 msnm).
L'agulla està envoltada de glaceres per totes bandes. La cara nord està composta principalment per gel i algunes roques emergents, acabant-se a la glacera de Bionnassay, la qual finalitza a la val Montjoie. Aquesta glacera és visible en el curs del trajecte del tramvia del Mont Blanc.
Al sud, en territori italià, hi ha la glacera de Bionnassay italiana, que s'uneix a la glacera del Miage i després acaba el seu curs a val Veny.
Cap al sud-est hi ha la glacera du Dôme, que també s'uneix a la glacera du Miage.
Segons la SOIUSA, l'aiguille de Bionnassay es classifica:
Alpinisme
modifica
Història
modificaFou vençuda per primera vegada el 28 de juliol de 1865 pels anglesos E. N. Buxton, Florence Crauford Grove i Reginald S. McDonald, amb el guies Jean Pierre Cachat i Michel Payot, pel vessant nord-oest.
La primera per l'aresta sud fou conquerida el 13 de juliol de 1888 per G. Gruber amb Kaspar Maurer i Andreas Jaun.
La primera ascensió hivernal va ser assolida el 20 de març de 1929 per Armand Charlet i Roger Frison-Roche, i el mateix dia per H. Hoerlin, Erwin Schneider i H. Schroeder.
Rutes
modificaVia normal o aresta sud
modificaLa via d'ascens més fàcil (PD) és la cresta sud, al vessant italià, sortint del refugi Durier (3.369 msnm).
Vessant nord-oest
modificaAD amb pendents de 55°. Via clàssica de la primera ascensió. S'inicia al refugi de Tête Rousse (3.167 msnm).
Aresta nord-est
modificaPD. Pel vessant italià. Inici al refugi Gonella (3.071 msnm).
Encadenament
modificaLa via normal actual, per l'aresta sud, molt freqüentada, pot precedir-se de la travessa dels dômes de Miage (amb nit al refugi Durier), i continuar-se fins al Mont Blanc pel piton des Italiens i el dôme du Goûter, seguint fins al mont Maudit i el Mont Blanc du Tacul per arribar a l'aiguille du Midi en l'anomenada «ruta dels tres Mont Blanc»
Notes i referències
modifica- ↑ «Aiguille de Bionnassay» (en francès). Camptocamp.org. [Consulta: 17 juny 2012].
- ↑ «Aiguille de Bionnassay» (en anglès). Summitpost.com. [Consulta: 17 juny 2012].
- ↑ «Aiguille de Bionnassay» (en anglès). The Fourthousanders of the Alps. Thomas Schabacher, Daniel Roth. [Consulta: 17 juny 2012].
- ↑ «Llista dels 4.000 UIAA» (pdf). UIAA.
