Adalard de Corbie
Adalard (també Adalhard o Adelard, Alard en francès) (Soissons?, vers 752 - Abadia de Corbie, Picardia, 2 de gener de 826) fou un comte carolingi i després abat de Corbie. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Adalhard, Adélard 751  Huise (Bèlgica) | ||
| Mort | 2 gener 826 (74/75 anys) Corbie (França) | ||
| Sepultura | Casa dels jesuïtes de Saint-Acheul (Picardia) | ||
| Abat Saint-Pierre de Corbie | |||
| 820 (Gregorià) – 824 (Gregorià) | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptor | ||
| Alumnes | Pascasi Radbert | ||
| Orde religiós | Benedictins | ||
| abat | |||
| Celebració | Església catòlica, Església Ortodoxa, anglicanisme | ||
| Festivitat | 2 de gener | ||
| Iconografia | Hàbit benedictí i bàcul, cavant un jardí; amb una corona als peus, donant almoina als pobres, pregant, amb un drac als peus | ||
| Patró de | Jardiners | ||
| Família | |||
| Família | Arnulfians | ||
| Pare | Bernat | ||
| Germans | Vala de Corbie Bernat Gundrada Theodrada | ||
| Parents | Chrotais | ||
Biografia
modificaEra fill del comte Bernat (fill al seu torn de Carles Martell) amb la seva primera esposa, una dona franca el nom de la qual no es coneix. Com a cosí germà de Carlemany fou educat amb ell, i aquest el prengué com a conseller seu. Fou missus dominicus i va participar en diverses campanyes reials contra els saxons i els sarraïns. El 772 va abandonar el servei d'armes i va entrar com monjo a l'abadia de Montecassino i després traslladat a l'abadia de Corbie on fou jardiner i finalment abat el 781.
En aquest any fou designat tutor del jove rei Pipí d'Itàlia (fill de Carlemany), i el 796 fou el seu principal ministre. El 810 va morir Pipí i el va succeir el seu fill infant Bernat d'Itàlia i Adalard fou nomenat tutor d'aquest el 812. A la mort de Carlemany (814) va caure en desgràcia del seu fill i successor Lluís el Pietós i enviat exiliat al monestir de l'illa de Noirmoutier. El 821 va recuperar el favor imperial després de la mort de Benet d'Aniana i li va ser retornada l'abadia de Corbie. El 822, amb el seu germà Vala, va fundar l'abadia de Corvey (llatí Corbeia, a Westfàlia) no lluny de Höxter a la vora del Weser.
Fou comte palatí i un dels nou membres de l'Acadèmia Palatina fundada per Carlemany[1] i va morir el 2 de gener del 826.[2]
Va deixar alguns escrits com els Statuta antiqua abbatiae sancti Petri Corbeiensis.[3]
Veneració
modificaFou canonitzat el 1026 per Joan XIX a causa dels nombrosos miracles que s'atribuïen a les seves restes.,[4] que foren traslladades el 1040 a un nou altar a Corbie. Arran de la destrucció de l'abadia, bona part de les seves restes són des del 1827 a la comunitat jesuïta de Saint-Acheul.
La seva vida, Vita Adhalardis Corbiensis abbatis fou escrita poc després de la seva mort per l'abat de Corbie i deixeble seu Pascasi Radbert.
Tradició de Sant Adalard Genís
modificaA Catalunya, com explica Joan Amades,[5] es pensava que Adelart Genís havia estat enviat per Carlemany a Catalunya, com a home de confiança seu, per alliberar-la del domini sarraí, i que ocupà la seu del bisbat d'Urgell. Mentre que la primera part pot ésser versemblant, que fos bisbe d'Urgell és una tradició llegendària sense fonament històric.
Genealogia
modifica| Rotruda | Carles Martell | Chrotais | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pipí el Breu rei dels Francs | NN1 (franca) | Bernat comte | NN2 (saxona) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Carlemany emperador | Adalard abat de Corbie | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pipí d'Itàlia | Chrotais | Vala o Wala | Gundrada | Bernat monjo | Teodrada abadessa de Soissons | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Bernat d'Itàlia rei d'Itàlia | Adelaida | Adula | Gundrada | Berta | Teodrada | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Notes
modifica- ↑ Dictionnaire universel d'histoire et de géographie, editat per L. Hachette (París) el 1952
- ↑ Robertson, James Craigie. History of the Christian Church (en anglès). John Murray, 1856, p.241.
- ↑ Biografia breu d'Adalard de Corbie al lloc web de la Biblioteca Nacional Francesa
- ↑ Biografia breu d'Adalard de Corbie.
- ↑ J. Amades. Costumari català. v. 1, p. 396.
Bibliografia
modifica- Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, 1983, reimpressió 1997, ISBN 2-01-278851-3
- Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)