95 aC
any
L'any 95 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Cras i Escèvola (o, més rarament, any 659 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «95 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 95 aC (xcv aC) |
| Islàmic | 738 aH – 737 aH |
| Xinès | 2602 – 2603 |
| Hebreu | 3666 – 3667 |
| Calendaris hindús | -39 – -38 (Vikram Samvat) 3007 – 3008 (Kali Yuga) |
| Persa | 716 BP – 715 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 156 |
| Ab urbe condita | 659 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ii aC - segle i aC - segle i | |
| Dècades | |
| 120 aC 110 aC 100 aC - 90 aC - 80 aC 70 aC 60 aC | |
| Anys | |
| 98 aC 97 aC 96 aC - 95 aC - 94 aC 93 aC 92 aC | |
Esdeveniments
modificaAnatòlia
modifica- Tigranes II és coronat rei d'Armènia. És fill o germà d'Artavasdes II d'Armènia (no se sap amb seguretat). Forma part de la Dinastia Artàrxida.[2]
Imperi Selèucida
modifica- Antíoc IX de Cízic que dominava Celesíria i Fenícia, havia de ser reconegut com a únic rei l'any 96 aC, després de l'assassinat d'Antíoc VIII Grip però cinc fills d'Antíoc VIII es van revoltar i van reclamar els seus drets (Seleuc, Antíoc el major, Filip, Demetri i Antíoc el menor) i el més gran d'entre ells, és proclamat rei amb el nom de Seleuc VI Epifanes Nicàtor. La guerra civil torna a començar. Seleuc VI mor i el substitueix el seu germà Demetri III. Demetri s'imposa i Antíoc IX es suïcida aquest any per no caure en mans del seu rival. El seu fill Antíoc X Eusebios es fa proclamar rei i manté la lluita contra Demetri III.[3]
República Romana
modifica- Quint Muci Escèvola i Luci Licini Cras són elegits cònsols.[4]
- Durant el mandat dels cònsols s'aprova la lex Licinia Mucia de civibus regundis, que estableix un examen estricte de la ciutadania i priva dels drets civils als que no en feien un bon ús.[5] Davant de les peticions de ciutadania dels llatins i dels aliats, ordena que hom fos retornat al poble o ciutat d'on era natural i que allí fes ús del dret que li correspongués com a socii. Aquesta llei va ser una de les causes de la guerra social, ja que va provocar que els aliats italians veiessin llunyana la possibilitat d'obtenir la ciutadania romana i va afavorir la seva revolta.[6]
- Luci Licini Cras defensa Quint Servili Cepió acusat de traïció (majestas) pel tribú Gai Norbà per negar-se a col·laborar amb el seu superior durant la batalla d'Arausio, però Cepió és condemnat.[7]
- Luci Regí, tribú de la plebs, allibera de la presó al seu amic Quint Servili Cepió que havia estat condemnat aquest any a causa de la destrucció del seu exèrcit pels cimbres. L'havia acompanyat durant el seu exili.[8]
Naixements
modifica- Marc Porci Cató Uticense, polític romà.[9]
- Clòdia, filla de Api Claudi Pulcre i Cecília Metel·la.[10]
Necrològiques
modificaReferències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ «Tigranes II The Great | king of Armenia» (en anglès). [Consulta: 5 gener 2025].
- ↑ Smith, William (ed.). «Antiochus IX». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 5 gener 2025].
- ↑ Ciceró. Brutus, 35
- ↑ Ciceró. Dels deures, III, 11
- ↑ Puente u Franco, Antonio de. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 104 [Consulta: 17 abril 2022].
- ↑ Ciceró, De inventione, II, 37, 111; In Pisonem, 26, 62
- ↑ Valeri Màxim. De Factis Dictisque Memorabilibus, IV, 7, 3
- ↑ Miltner, F. «Porcius Cato 16». A: Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft. Vol. XXII,1. Stuttgart: J. B. Metzler, 1953.
- ↑ Schwap, Ludwig. Quaestiones Catullianae 1. Giessen: Ricker, 1862, p. 59.
- ↑ Grousset, René. Histoire de l'Arménie des origines à 1071. París: Payot, 1947, p. 84.