Fundació Enciclopèdia Catalana
La Fundació Enciclopèdia Catalana és una fundació catalana constituïda com a tal el 22 de juliol de 1980. Des de 2018, el seu president és Xavier Cambra i Vergés.[1][2] El 2013 va tenir un pressupost anual d'1,8 milions d'euros.[3]
 Actual seu del Grup Enciclopèdia Catalana i de la Fundació  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | fundació |
| Forma jurídica | fundació |
| Història | |
| Creació | 22 juliol 1980 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Xavier Cambra i Vergés (2018–) |
| Propietari de | |
| Lloc web | grupenciclopedia.cat… |
Localització geogràfica  | |
Història
Va ser fundada per Antoni Forrellad i Solà, Joan Casablancas i Bertran, Joan Baptista Cendrós i Carbonell, Joan Martí i Mercadal, Antoni Perramon i Dalmau.
Tot i que ja el 1969 es va publicar el primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana, no seria fins al 1980 que es crearia la Fundació.[4] Durant els anys 80 es van anar publicant títols com Gran geografia comarcal de Catalunya, Catalunya Romànica, Història Natural dels Països Catalans, Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans, Tradicionari o el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, entre molts altres. Entre 1983 i 2004, va tenir la seu a la casa Garriga Nogués, a l'Eixample de Barcelona.
Durant els anys 2000 la Fundació va començar a organitzar activitats com el Certamen nacional infantil i juvenil de lectura en veu alta (des de 2004)[4] El 2008 va organitzar el 1r Dictat en català obert a tothom. dins els actes de la Setmana del Llibre en Català. La Fundació és membre fundador del Centre Català de la UNESCO, i ja el 2008 va donar suport econòmic a algunes activitats realitzades per aquesta. Més endavant van obrir la Llibreria Proa Espais, especialitzada en llibre en català, que tenia com a objectiu posar a l’abast del públic la totalitat dels fons editorials catalans vius. La llibreria tancaria el 2011 per motius financers.
Actualment, la Fundació és la propietària del Grup Enciclopèdia Catalana, que al seu torn és propietari de diverses empreses i projectes editorials. Ha realitzat projectes de col·laboració amb diverses entitats culturals, entre les quals destaquen Acció Cultural País Valencià, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i Pen Català, entre d'altres.[3] Té la seva seu actual al carrer Josep Pla, 95, de Barcelona.
Patronat (2016)
- Antoni Subirà i Claus (president)
- Carles Sumarroca i Claverol (vicepresident primer)
- Josep Lluís Vilaseca i Requena (secretari patró)
- Joan Abellà i Barril (patró)
- Xavier Antich i Valero (patró)
- Joaquim Boixareu i Antolí (patró)
- Xavier Cambra i Vergés (patró)
- Àngel Castiñeira i Fernández (patró)
- Carme Miró (patró)
- Joan Oliveras i Bagués (patró)
- Josep Pujol i Ferrusola (patró)
- Glòria Riera i Alemany (patró)
- Josep Maria Rosanas (patró)[3]
Premis
La Fundació és la responsable d'atorgar diversos premis. Té relació (fundant, dotant o participant) amb diversos premis literaris:
- Premi Sant Jordi de novel·la. Convocat per Òmnium Cultural i Fundació Enciclopèdia Catalana
- Premi Carles Riba, de poesia. Convocat per Edicions Proa amb el patrocini de Fundació Enciclopèdia Catalana
- Premi Mercè Rodoreda, de contes i narracions (amb Òmnium Cultural). Convocat per Òmnium Cultural i Fundació Enciclopèdia Catalana
- Premi Folch i Torres.[5] Convocat per La Galera Editorial
- Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil. Convocat per La Galera Editorial
- Premi Carlemany de novel·la. Convocat pel Govern d'Andorra, Fundació Enciclopèdia Catalana i les editorials Proa i Columna
Presidents
Llista incompleta de presidents de la Fundació:
- ? - 1983 — Antoni Forrellad i Solà[6]
- 1983 - ? — Joan Casablancas i Bertran[6]
- ? - ? — Antoni Bascompte i Barlabé
- 1996 - 2006 — Raimon Carrasco[7]
- 2006 - 2011 — Agustí Montal i Costa[8]
- 2011 - 2016 — Jordi Porta i Ribalta[9]
- 2016 - 2018 — Antoni Subirà i Claus[10]
- 2018 - Xavier Cambra i Vergés[1]
Fons d'art
El 1988, la Fundació va instituir el Premi Obra Gràfica, atorgat anualment a un artista emergent. Gràcies a aquest premi la fundació ha anat creant un fons d'art propi, un recull de les obres guanyadores d'aquest premi, així com d'altres encàrrecs fets per artistes ja consagrats en el sector. Inclou obres d'artistes com Josep Maria Subirachs, Josep Guinovart, Albert Ràfols-Casamada, Josep Serra Llimona, i d'autors més joves com Jordi Pintó o Neus Martín Royo. El 2006 aquest fons es va poder veure en una exposició al Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.[11]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Enciclopèdia Catalana renova la presidència i la direcció general amb Xavier Cambra i Joan Abellà». Diari ARA, 04-07-2018 [Consulta: 21 agost 2019].
- ↑ «[www.lavanguardia.com/vida/20180704/45644008332/el-empresario-xavier-cambra-nuevo-presidente-de-enciclopedia-catalana.html El empresario Xavier Cambra, nuevo presidente de Enciclopèdia Catalana]». La Vanguardia, 04-07-2018 [Consulta: 21 agost 2019].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Fundació Enciclopèdia Catalana». Coordinadora catalana de fundacions. [Consulta: 4 juliol 2014].
- ↑ 4,0 4,1 «Dossier d'activitats 2008». Web. Memòria Fundació Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 juliol 2014].
- ↑ «Fundació Enciclopèdia Catalana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 6,0 6,1 «Estos son los ex directivos de Banca Catalana contra los que se ha dirigido la acción del fiscal». La Vanguardia, 10-07-1984, pp. 21-22.
- ↑ «Agustí Montal, nou president de la Fundació Enciclopèdia Catalana». Web. Vilaweb. [Consulta: 4 juliol 2014].
- ↑ «Relleu a Enciclopèdia Catalana». e-noticies.com, 2006 [Consulta: 4 juliol 2014].
- ↑ «Resum d'activitats 2011». Fundació Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 31 juliol 2014].
- ↑ «Antoni Subirà, nou president de la Fundació Enciclopèdica Catalana». VilaWeb, 20-01-2016 [Consulta: 15 octubre 2016].
- ↑ «Exposició del fons d'art de la Fundació Enciclopèdia Catalana al col·legi d'enginyers industrials». Web. Òmnium cultural. [Consulta: 4 juliol 2014].