Illa d'Axel Heiberg
L'illa d'Axel Heiberg (en anglès Axel Heiberg Island) és la setena illa més gran del Canadà. Forma part de les illes de la Reina Elisabet i, més concretament, de les illes Sverdrup. Pertany al territori de Nunavut.
Axel Heiberg Island (en)  | |||||
| |||||
| Tipus | illa | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Axel Heiberg | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Població humana | |||||
| Població | 8 (0 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 43.178 km² | ||||
| Mesura | 220 ( ) × 371 ( ) km | ||||
| Longitud de la costa | 3.061 km | ||||
| Banyat per | oceà Àrtic | ||||
| Altitud | 2.210 m | ||||
| Punt més alt | Outlook Peak (2.210 m) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
Geografia
L'illa d'Axel Heiberg està retallada per grans fiords, amb una superfície total de 43.178 km². El punt més alt és l'Outlook Peak, de 2.211 m d'altitud. El gel i les glaceres cobreixen 14.733 km² de l'àrea total.
Està separada de la veïna illa d'Ellesmere per l'estret de Nansen i l'estret d'Eureka.
Història
L'illa fou descoberta per Otto Sverdrup el 1900, que la va batejar amb el nom d'Axel Heiberg, el director de la companyia cervesera noruega Ringnes, empresa que va finançar l'expedició. L'exploració científica de l'illa va començar a la dècada del 1950. Actualment està deshabitada, excepte una petita estació científica que funciona només durant certes èpoques de l'any. Això no obstant, encara s'hi conserven restes de poblats inuits.
El 1985, a l'illa es va descobrir un bosc petrificat de l'eocè, datat fa 40 milions d'anys, cosa que indica que aquesta part de l'Àrtic era més càlida i humida que en l'actualitat.[1]
Referències
- ↑ «ParkWardens: Arctic Cordillera Ecozone Overview» (en anglès). [Consulta: 7 gener 2011].
Enllaços externs
- Atles del Canadà on-line (anglès) (francès)
- Illa d'Axel Heiberg a oceandots.com (anglès)