Marc Claudi Marcel (cònsol 166 aC)

cònsol romà el 166 aC
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 02:15, 18 juny 2017 amb l'última edició de ArnauBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Marc Claudi Marcel VI (Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) era fill del cònsol romà Marc Claudi Marcel IV (el pare va exercir aquesta magistratura el 196 aC) al qual va succeir en el càrrec de Pontifex a la seva mort el 177 aC.

Plantilla:Infotaula personaMarc Claudi Marcel
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 208 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort148 aC Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
mar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortofegament Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
166 aC – 166 aC
Juntament amb: Gai Sulpici Gal
Pretor
Governador romà
Tribú de la plebs
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaClaudi Marcel Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsMarc Claudi Marcel Modifica el valor a Wikidata
ParesMarc Claudi Marcel Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

El 169 aC fou pretor i se li va donar Hispània com a província (169-168 aC) i hauria desenvolupat un bon govern des del punt de vista de Roma.

El 166 aC va ser cònsol a Roma i va vèncer als gals dels Alps, victòria per la que va obtenir els honors del triomf.

El 155 aC va tornar a ser nomenat cònsol i va vèncer als ligurs. El 152 aC va ser nomenat cònsol per tercera vegada, junt amb Luci Valeri Flac, i enviat a Hispània per substituir a Quint Fulvi Nobilior, que havia donat mostres d'incapacitat per fer front a la rebel·lió dels celtibers.

Marcel va prendre diverses mesures militars prudents i adequades; i va saber guanyar-se als celtibers amb actes de clemència i de visió política. Oscilis se li va rendir i els arevacs van concertar una treva. Al sud els vetons i lusitans s'havien sotmès i Marc Atili havia controlat la seva obediència, però només aquest va abandonar la zona es van rebel·lar de nou; Marcel va acudir i va aconseguir que tornessin a l'obediència ocupant la ciutat de Nergobriga. L'hivern del 152 al 151 aC el va passar a Còrdova (llatí Corduba, on després fundaria una colònia). L'ambaixada dels arevacs a Roma no va poder concertar la pau, ja que el senat va acusar a Marcel d'indolència i no va ratificar l'acord, i va nomenar Luci Licini Lucul·le, el nou cònsol, per continuar la guerra; quan Marcel va conèixer la resolució del senat va sortir dels quarters d'hivern i va fingir un atac als celtibers, els quals es van sotmetre incondicionalment (sembla que fou un pacte preestablert) que el cònsol va acceptar, va signar la pau a Numància i es van restablir els antics tractats, i així va entregar la província al seu successor en estat de completa pau. La seva administració es va destacar per la fundació de la colònia de Corduba.

El 148 aC fou enviat com ambaixador a Masinissa I de Numídia, però el seu vaixell va naufragar i va morir.