Marc Claudi Marcel (cònsol 166 aC)
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Marc Claudi Marcel VI (Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) era fill del cònsol romà Marc Claudi Marcel IV (el pare va exercir aquesta magistratura el 196 aC) al qual va succeir en el càrrec de Pontifex a la seva mort el 177 aC.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 208 aC  antiga Roma | ||
| Mort | 148 aC (59/60 anys) mar Mediterrània | ||
| Causa de mort | ofegament | ||
| Senador romà | |||
| valor desconegut – valor desconegut | |||
 Cònsol romà | |||
| 166 aC – 166 aC Juntament amb: Gai Sulpici Gal | |||
| Pretor | |||
| Governador romà | |||
| Tribú de la plebs | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma | ||
| Període | República Romana mitjana | ||
| Família | |||
| Família | Claudi Marcel | ||
| Cònjuge | valor desconegut | ||
| Fills | Marc Claudi Marcel | ||
| Pares | Marc Claudi Marcel i valor desconegut | ||
.jpg)
El 169 aC fou pretor i se li va donar Hispània com a província (169-168 aC) i hauria desenvolupat un bon govern des del punt de vista de Roma.
El 166 aC va ser cònsol a Roma i va vèncer als gals dels Alps, victòria per la que va obtenir els honors del triomf.
El 155 aC va tornar a ser nomenat cònsol i va vèncer als ligurs. El 152 aC va ser nomenat cònsol per tercera vegada, junt amb Luci Valeri Flac, i enviat a Hispània per substituir a Quint Fulvi Nobilior, que havia donat mostres d'incapacitat per fer front a la rebel·lió dels celtibers.
Marcel va prendre diverses mesures militars prudents i adequades; i va saber guanyar-se als celtibers amb actes de clemència i de visió política. Oscilis se li va rendir i els arevacs van concertar una treva. Al sud els vetons i lusitans s'havien sotmès i Marc Atili havia controlat la seva obediència, però només aquest va abandonar la zona es van rebel·lar de nou; Marcel va acudir i va aconseguir que tornessin a l'obediència ocupant la ciutat de Nergobriga. L'hivern del 152 al 151 aC el va passar a Còrdova (llatí Corduba, on després fundaria una colònia). L'ambaixada dels arevacs a Roma no va poder concertar la pau, ja que el senat va acusar a Marcel d'indolència i no va ratificar l'acord, i va nomenar Luci Licini Lucul·le, el nou cònsol, per continuar la guerra; quan Marcel va conèixer la resolució del senat va sortir dels quarters d'hivern i va fingir un atac als celtibers, els quals es van sotmetre incondicionalment (sembla que fou un pacte preestablert) que el cònsol va acceptar, va signar la pau a Numància i es van restablir els antics tractats, i així va entregar la província al seu successor en estat de completa pau. La seva administració es va destacar per la fundació de la colònia de Corduba.
El 148 aC fou enviat com ambaixador a Masinissa I de Numídia, però el seu vaixell va naufragar i va morir.