Endorfina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegir enllaços |
m enllaç |
||
Línia 14:
== Mecanismes d'acció ==
La β-endorfina es alliberada a la sang des de la glàndula pituïtària i a la [[Medul·la espinal|medul•la espinal]] des de les neurones de l’hipotàlem. La β-endorfina que s’allibera a la sang no pot entrar al cervell en grans quantitats a causa de la [[Barrera hematoencefàlica|barrera hematoencefàlica]], fet que fa que la β-endorfina que pot ser mesurada a la sang no ens aporti una informació clara. Aquesta substància és un producte de la [[proopiomelanocortina]] (POMC), que també és precursora de l’hormona adrenocorticotrófica (ACTH). Els efectes en el comportament de la β-endorfina es deuen a la seva acció en el cervell i en la medul•la espinal i, probablement, les neurones de l’hipotàlem són la principal font de β-endorfina que tenen. En situacions en què el nivell de ACTH és elevat (com per exemple en el [[síndrome de Cushing
La β-endorfina té la major afinitat pel [[Receptor opioide|receptor d’opiacis]] μ1, una mica menys per als receptors μ2 i δ, i baixa afinitat pel receptor κ1. Els receptors d’opiacis μ són els principals receptors on actua la morfina. Tradicionalment, els receptors μ són presinàptics, i inhibeixen l’alliberament de neurotransmissors. Tot i aquest mecanisme, inhibeixen l’alliberament del neurotransmissor inhibidor GABA, i activen les vies de la [[Dopamina|dopamina]], fet que fa que hi hagi més quantitat d’aquesta substància per a ser alliberada. Aturant aquest procés, els opiacis exògens causen un alliberament de dopamina inadequat que porta a una gran plasticitat sinàptica, fet que produeix l’addicció a aquestes substàncies exògenes.
| |||