Evolució dels mamífers: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Mamífers del Juràssic: Consulta al TERMCAT |
m Espais |
||
Línia 142:
[[Fitxer:Sinodelphys szalayi.JPG|miniatura|esquerra|''[[Sinodelphys|Sinodelphys szalayi]]'' és el metateri més antic conegut. El seu nom vol dir ‘[[opòssum]] [[Xina|xinès]]’ i l'estructura de les seves potes indica que era arborícola.<ref>Z.-X. Luo, Q. Ji, J. R. Wible i C.-X. Yuan. 2003. An Early Cretaceous tribosphenic mammal and metatherian evolution. Science 302:1934-1939</ref>]]
{{article principal|Metateris}}
Els [[metateris]] vivents són tots [[marsupials]]. Alguns [[gèneres]] fòssils, com ara l'[[asiateri]] ([[Cretaci superior]] de [[Mongòlia]]), podrien ser marsupials o metateris basals.<ref>{{ref-web| url = http://www.palaeos.com/Vertebrates/Units/Unit440/440.100.html| títol = Metatheria - Palaeos| consulta = 2008-11-29| arxiuurl = https://web.archive.org/web/20070608042030/http://www.palaeos.com/Vertebrates/Units/Unit440/440.100.html| arxiudata = 2007-06-08}}</ref><ref>{{citar ref|cognom=Szalay |nom=F.S. |cognom2=Trofimov
El marsupial més antic conegut és ''[[Sinodelphys]]'', descobert en [[esquist]]s [[cretaci]]s de 125 milions d'anys d'antiguitat a la província de [[Liaoning]] (nord-est de la [[República Popular de la Xina|Xina]]). El fòssil està gairebé complet i inclou flocs de [[pèl]] i empremtes de teixit tou.<ref>{{ref-web| url = http://news.nationalgeographic.com/news/2003/12/1215_031215_oldestmarsupial.html|títol= Oldest Marsupial Fossil Found in China| editor = National Geographic News| data = 15-12-2003
Línia 153:
Tot i que alguns marsupials s'assemblen molt als placentaris, els esquelets dels marsupials tenen algunes característiques que els distingeixen dels placentaris.<ref>{{ref-web| url = http://lancelet.blogspot.com/2005/12/species-is-as-species-does-part-ii.html|títol= Species is as species does... Part II}}</ref> Alguns, com ara el [[llop marsupial]], tenen quatre [[dents molars]]. Cap placentari no en té més de tres. A més, els marsupials tenen un parell de [[finestra (anatomia)|finestres]] palatals, situades a la part inferior del crani.
Els marsupials també tenen un parell d'ossos, els [[os epipúbic|ossos epipúbics]], que suporten el marsupi en les femelles. Tanmateix, aquest no és un tret distintiu dels marsupials, car ha estat trobat en fòssils de multituberculats, monotremes i fins i tot euteris, de manera que és probablement una característica ancestral comuna que desaparegué en algun punt després que divergissin els llinatges marsupial i placentari.<ref>{{ref-web| url = http://paleo.amnh.org/bjburger/fossilmammal/ma3.html| títol = Marsupials| consulta = 2008-11-29| arxiuurl = https://web.archive.org/web/20030405212007/http://paleo.amnh.org/bjburger/fossilmammal/ma3.html| arxiudata = 2003-04-05}}</ref><ref>{{citar ref|cognom=Novacek |nom=M.J. |cognom2=Rougier
==== Euteris ====
Línia 325:
=== Potes erectes ===
L'evolució de les potes erectes en els mamífers és incompleta, car tots els monotremes vivents i fòssils tenen les potes eixancarrades. De fet, hi ha científics que creuen que la posició parasagital (no eixancarrada) de les potes és una [[sinapomorfia]], o tret característic, dels [[tribosfènides]], un grup que conté els [[teri]]s i que per tant inclou l'últim avantpassat comú tant dels marsupials com dels placentaris vivents i per consegüent, tots els mamífers anteriors haurien tingut potes eixancarrades.<ref>{{ref-publicació |cognom=Kielan−Jaworowska |nom=Z. |cognom2=Hurum
Els [[teràpsids]] tenien les potes anteriors eixancarrades i les potes posteriors semierectes.<ref>{{ref-publicació|cognom=Jenkins |nom=F. A. Jr. |títol=The postcranial skeleton of African cynodonts |publicació=Bulletin of the Peabody Museum of Natural History |exemplar=36 |pàgines=1-216 |any=1971|llengua= anglès}}</ref><ref name=Kemp/> Això suggereix que la [[limitació de Carrier]] hauria fet que fos bastant difícil per ells moure's i respirar alhora, però no tan difícil com ho és per animals com ara les sargantanes, que tenen les potes completament eixancarrades.<ref>{{ref-llibre | cognom=Pough | nom=F.H | cognom2=Heiser | nom2=J.B. | cognom3=McFarland | nom3=W.N. | títol=Vertebrate Life | editorial=Prentice-Hall | any=1996 | lloc=Nova Jersey | pàgines=798|llengua= anglès}}</ref> Tanmateix, els [[cinodonts]] tenien plaques costals que rigidificaven la [[caixa toràcica]] i haurien pogut reduir la flexió lateral del tronc durant el moviment, facilitant una mica respiració quan es movien.<ref>{{ref-publicació|cognom=Sidor |nom=C.A. |cognom2=Hopson
=== Sang calenta ===
Línia 343:
=== Paladar secundari ossi ===
Els mamífers tenen un paladar secundari ossi que separa les vies respiratòries de la boca, permetent-los menjar i respirar alhora. S'han trobat paladars secundaris ossis en els cinodonts més avançats, suggerint que tenien un ritme metabòlic elevat.<ref name=Brink/><ref name=Kemp/> Tanmateix, alguns vertebrats de [[sang freda]] també tenen paladars secundaris ossis ([[crocodilians]] i algunes sargantanes), mentre que els [[ocells]], que són de sang calenta, no en tenen.<ref name=Bennet_Ruben>{{citar ref|cognom=Bennett |nom=A.F. |cognom2=Ruben
=== Diafragma ===
| |||