Ibers: diferència entre les revisions

La presència d'un adstrat procedent dels [[camps d'urnes]] a la Catalunya costanera del nord del [[Llobregat]] quedaria reflectida amb la presència d'alguns déus com Bel ([[Rubí]]) o Herotoragus ([[Rellinars]]), que tenen paral·lelismes en el món gal del sud de França i topònims com [[Burriac]], lloc on se situà el poblat més important dels [[laietans]]. A més, M. Pilar García-Bellido (1998) també assenyala que la propensió a la còpia de la [[moneda]] aliena que practiquen els pobles preromans de l'actual Catalunya, que cerca el caire decoratiu de les línies, són característiques típiques de les monedes cèltiques. També alguns elements del [[folklore]] català, especialment al del nord del país, tenen clares reminiscències cèltiques o indoeuropees, com la creença en les [[mag|bruixes]], els [[follet]]s, les [[Dona d'aigua|dones d'aigua]]… García Alonso (2004) afirma que una sèrie de penetracions gàl·liques ja d'època tardana, és a dir, del {{segle|iI|-}}, imposarien sobre un substrat iber (que, en tot cas, ja havia rebut indoeuropeització amb la vinguda de les gents dels «camps d'urnes») uns topònims clarament celtes a la meitat nord de Catalunya i potser alguns dels elements culturals que hem esmentat.