Revisió del 13:47, 16 nov 2022 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.387.784 edits m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP) ← Edició anterior		Revisió del 21:31, 21 des 2022 modifica desfés InternetArchiveBot (discussió \| contribucions) Bots 492.033 edits Recuperant 2 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.9.2 Edició següent →
Línia 15: == Història == Bash es va començar a desenvolupar el 10 de gener de 1988 per Brian Fox després que [[Richard Matthew Stallman\|Richard Stallman]] quedés insatisfet amb els resultats de l'anterior desenvolupador.<ref>{{Ref-web\|url=~~https://web.archive.org/web/20211228023030/~~https://groups.google.com/g/comp.unix.questions/c/iNjWwkyroR8/m/yedr9yDWSuQJ\|títol=comentaris de Richard Stallman sobre el proper BSD Unix\|consulta=7 novembre 2022\|llengua=en\|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20211228023030/https://groups.google.com/g/comp.unix.questions/c/iNjWwkyroR8/m/yedr9yDWSuQJ\|arxiudata=28 de desembre 2021}}</ref> Tant Stallman com la [[Free Software Foundation]] (FSF) consideraven un intèrpret d'ordres lliure amb la capacitat d'executar scripts anteriors tan important per a un sistema operatiu completament lliure construït amb codi BSD i GNU, que van ser ells mateixos qui el van finançar.<ref>{{Ref-web\|url=~~https://web.archive.org/web/20110424064815/~~https://www.gnu.org/gnu/thegnuproject.html\|títol=About the GNU Project\|consulta=7 novembre 2022\|llengua=en\|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110424064815/https://www.gnu.org/gnu/thegnuproject.html\|arxiudata=24 d’abril 2011}}</ref> El mateix Brian Fox va publicar Bash com a versió beta amb la .99 el 8 de juny de 1989, i va seguir mantenint el codi fins a mitjans de 1994, quan va ser substituït per Chet Ramey.<ref>{{Ref-web\|títol=Bash 0.99 fixes & improvements\|url=https://groups.google.com/g/gnu.bash.bug/c/jgIKFVCQWAc/m/OETU9Yi2xx8J?hl=en\|consulta=2022-11-07}}</ref> Des d'aleshores, Bash s'ha convertit, amb diferència, en l'intèrpret de comandes més popular entre els usuaris de Linux, fins al punt on s'ha convertit en l'intèrpret interactiu predeterminat en varies [[distribucions Linux]],<ref>{{Ref-llibre\|títol=Mastering Linux\|url=https://books.google.es/books?id=tIjrVYbZmUAC&q=bash+most+popular+unix+shell&pg=PA363&redir_esc=y#v=snippet&q=bash%20most%20popular%20unix%20shell&f=false\|editorial=John Wiley & Sons\|data=2006-07-14\|isbn=978-0-7821-5277-7\|llengua=en\|nom=Arman\|cognom=Danesh\|nom2=Michael\|cognom2=Jang}}</ref> i al sistema operatiu macOS fins a la publicació de la versió Catalina l'octubre de 2019.<ref>{{Ref-web\|títol=Apple replaces bash with zsh as the default shell in macOS Catalina\|url=https://www.theverge.com/2019/6/4/18651872/apple-macos-catalina-zsh-bash-shell-replacement-features\|data=2019-06-04\|consulta=2022-11-07\|llengua=en-US\|nom=Tom\|cognom=Warren}}</ref> Actualment, Bash està disponible en altres plataformes distribuït a través de tercers: A Microsoft Windows a través de [[Cygwin]] i [[MinGW]], a [[DOS]] pel projecte DJGPP, a [[Novell NetWare]], a [[OpenVMS\|OpenVMW]] gràcies al projecte GNV,<ref>{{Ref-web\|títol=GNU for VMS / Wiki / InstallingGNVPackages\|url=https://sourceforge.net/p/gnv/wiki/InstallingGNVPackages/\|consulta=2022-11-07}}</ref> a ArcaOS<ref>{{Ref-web\|títol=Compatibility Subsystems\|url=https://www.arcanoae.com/wiki/arcaos/compatibility-subsystems/\|consulta=2022-11-07\|llengua=en-US}}</ref> i a [[Android]] mitjançant l'ús d'aplicacions.

Bash: diferència entre les revisions