Ordalia: diferència entre les revisions

Mitjançant l'ordalia es dictaminava, atenent a suposats mandats divins, la innocència o culpabilitat d'una persona o cosa ( [[Llibre|llibres]], obres d'[[art]], etcètera) acusada de pecar o de trencar les normes jurídiques. Entre [[Hidalgo (noble)|gentilhomes]] i nobles, si en un plet (o qüestió o "punt d'[[honor]] " referents als [[Delicte|delictes]] de [[traïdoria]] o traïció) l'ofès no acceptava el que decidís el tribunal, es dirimia qui deia la veritat en instància superior forçant l'altre a acceptar-la per mitjà de les armes en un [[duel]] anomenat ''repte'' o repte en el ''Fur reial'' i el ''[[Cantar de mio Cid]]'' ; el vencedor guanyava amb efectes jurídics, i el perdedor podia quedar mort.<ref>{{Ref-web|títol=Riepto|url=https://dej.rae.es/lema/riepto|obra=Diccionario del español jurídico|editor=Real Academia de la Lengua Española|data=2019}}</ref><ref>Cf. ''Fuero Real'', 4, 14, 6.</ref> En la seva forma més judicial consistia en proves que majoritàriament estaven relacionades amb [[Tortura|tortures]] causades pel [[foc]] o l' [[aigua]], on s'obligava a l'acusat a subjectar ferros candents, introduir les mans en una [[foguera]] o romandre llarg temps sota l' [[aigua]] . Si algú sobrevivia o no resultava gaire malmès, s'entenia que Déu ho considerava innocent i no havia de rebre cap càstig. D'aquests [[Judici (dret)|judicis]] es deriva l'expressió ''posar la mà al foc'',<ref>{{Ref-publicació|url=http://www.revistaelabasto.com.ar/zimmrman_88.htm|publicació=El Abasto|exemplar=88|any=junio de 2007|cognom=Zimmerman|nom=Héctor|article='Poner las manos en el fuego'}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Tres mil historias de frases y palabras que decimos a cada rato|cognom=Zimmerman|nom=Héctor|capítol='Poner las manos en el fuego'|editorial=Aguilar|lloc=Buenos Aires|any=1999}}</ref> per manifestar el respatller incondicional a alguna cosa o a algú. També aen deriva l'expressió ''prova de foc''.