Oligocè: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços |
m Format |
||
Línia 50:
[[Fitxer:Enaliarctos emlongi.JPG|miniatura|esquerra|''[[Enaliarctos|Enaliarctos emlongi]]'', un [[pinnípede]] primitiu, davant del [[cetaci]] ''[[Macrodelphinus]]''.]]
Durant la primera part del [[Cenozoic]], els [[perissodàctils]] ([[rinoceronts]], [[èquid]]s i altres) havien estat els [[ungulats]] dominants al planeta [[Terra]]. Tanmateix, els nous [[ecosistemes]] que oferia l'Oligocè donaren als [[artiodàctils]] ([[remugants]], [[camells]], [[porcs]] i altres) la possibilitat de destronar els perissodàctils, gràcies al seu particular [[aparell digestiu]], més adaptat a la [[vegetació]] de l'Oligocè.<ref name=EoM>{{ref-llibre| editor=Macdonald, D|autor= Janis, Christine & Jarman, Peter|any=1984 |títol= The Encyclopedia of Mammals| editorial= Facts on File|lloc=Nova York|pàgines= 498-499|isbn= 0-87196-871-1}}</ref> Tanmateix, algunes espècies de perissodàctils es convertiren en espècies de les més reeixides d'aquest període, incloent-hi el [[paracerateri]], que amb una alçada de cinc metres i mig a l'espatlla fou el mamífer terrestre més gran de tots els temps;<ref name="Encarta">{{ref-web | cognom = Microsoft Encarta | any = 2007 | url = http://encarta.msn.com/encyclopedia_761561349_2/Mammal.html#p81 | títol = Mammal | obra = [http://encarta.msn.com/encyclopedia_761561349_2/Mammal.html#p81 Entrada de l'Encarta] | editor = Microsoft Corpotation | consulta = 30-04-2008 | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20080415142412/http://encarta.msn.com/encyclopedia_761561349_2/mammal.html#p81 | arxiudata = 2008-04-15
Després dels primers passos en l'[[evolució dels cetacis]] durant l'Eocè, una segona onada de mamífers s'[[adaptació (biologia)|adaptaren]] a la vida marina. Les proves moleculars recents suggereixen que els [[pinnípede]]s evolucionaren d'un avantpassat semblant a un [[óssos|os]] fa aproximadament 23 milions d'anys durant el [[Catià]].<ref>{{ref-publicació| autor=John J. Flynn ''et al''.| article=Molecular Phylogeny of the Carnivora| publicació=Systematic Biology| any=2005| volum=54| pàgines=317 – 337| url=http://home.uchicago.edu/~johnf/pdf/Flynn_etal_2005.pdf| format=<sup>[http://scholar.google.co.uk/scholar?hl=ca&lr=&q=intitle%3AMolecular+Phylogeny+of+the+Carnivora&as_publication=Systematic+Biology&as_ylo=2005&as_yhi=2005&btnG=Search Scholar search]</sup>}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070630051528/http://home.uchicago.edu/~johnf/pdf/Flynn_etal_2005.pdf |date=2007-06-30
El fòssil més antic conegut de [[diprotodont]] (l'ordre més gran de [[marsupials]] avui en dia) data del [[Catià]] d'[[Austràlia]] i pertany a ''[[Litokoala kanunkaensis]]''.<ref name="PaleoDB-Referència">{{RefPD | títol = Diprotodontia | fitxa = 66275}}</ref> Tanmateix, és probable que aquests animals siguin molt anteriors, tenint en compte la gran diversitat dels diprotodonts coneguts de principis del [[Miocè]].<ref>Robert William Mederith, ''Phylogeny and evolution of Diprotodontia marsupials'' (2008). Thesis (Ph. D.)--University of California, Riverside</ref> Els grans buits en el registre fòssil d'[[Austràlia]] i de [[Nova Guinea]] explicarien per què no s'han trobat fòssils anteriors de diprotodonts. Els [[dasiüromorf]]s, que inclouen gairebé tots els marsupials [[carnivorisme|carnívors]], també aparegueren a l'Oligocè.
Línia 81:
Hi ha indicis que els [[herbassar]]s ([[ecosistemes]] on les herbes són la vegetació dominant) aparegueren abans a [[Àsia]] que la resta del món, segons es pot deduir de les [[adaptació (biologia)|adaptacions]] observades en els [[rosegadors]] i [[lagomorfs]] fòssils d'aquest continent. Aquests animals tenien unes [[dent]]s i un [[aparell digestiu]] especialment adaptats per processar les bastes fulles i tiges de les herbes.<ref name="Haines2001"/>
Durant l'Oligocè, les [[planta suculent|plantes suculentes]] i els [[cactus]] desenvoluparen una nova [[ruta metabòlica|ruta]] de [[fixació del carboni]] que augmenta l'eficiència de la [[fotosíntesi]]; es tracta del [[metabolisme àcid de les crassulàcies]].<ref name=Osborne2006>{{ref-publicació | autor = Osborne, C.P. | coautors = Beerling, D.J. | any = 2006 | article = Review. Nature's green revolution: the remarkable evolutionary rise of C<sub>4</sub> plants | publicació = Philosophical Transactions: Biological Sciences | volum = 361 | exemplar = 1465 | pàgines = 173–194 | url = http://www.journals.royalsoc.ac.uk/index/YTH8204514044972.pdf | consulta = 11-02-2008 | doi = 10.1098/rstb.2005.1737
== Submersió de l'Oligocè ==
Línia 87:
[[Nova Zelanda]] cavalca el límit entre dues [[placa tectònica|plaques tectòniques]]. La [[subducció]] de la [[placa pacífica]] sota la [[placa australiana]] resulta en [[vulcanisme]], especialment a la [[zona volcànica de Taupo]] ([[Illa del Nord]]). L'energia geotèrmica produïda és utilitzada en nombroses plantes d'energia hidrotèrmiques,<ref>Matthew Hall (2004) [http://www.med.govt.nz/upload/24445/geothermal.pdf Existing and Potential Geothermal Resource for Electricity Generation]. Ministry for Economic Development.</ref> Alguns punts volcànics també són cèlebres destinacions turístiques, com ara els [[guèiser]]s de [[Rotorua]].
La particular situació [[geologia|geològica]] de Nova Zelanda es troba a l'origen de l'anomenada '''submersió de l'Oligocè'''. A principis de l'Oligocè, la massa terrestre de Nova Zelanda començà a enfonsar-se davant l'impuls de la placa australiana vers el Pacífic, fins que fa 30-25 milions d'anys, només una cinquena part de la Nova Zelanda actual es trobava per sobre el nivell del mar.<ref name="Ministry"/> Aquesta submersió tingué un doble efecte. D'una banda, és probable que moltes espècies s'extingissin completament, causant una gran pèrdua en la [[biodiversitat]]. De l'altra banda, les parts més elevades de la Nova Zelanda actual quedaren aïllades en forma d'una cadena d'illes que romangueren separades durant milions d'anys. Això permeté que les poblacions que havien quedat aïllades a cada illa seguissin camins [[evolució|evolutius]] diferents i provocant una gran [[especiació]]: el resultat foren onze o més [[moa|moes]], quatre o més [[kiwi (ocell)|kiwis]], nombrosos [[lacèrtids]], molts [[invertebrats]] i múltiples [[plantes]].<ref name="Ministry">{{ref-web | títol = The Nature of New Zealand's Land Environment | url = http://www.mfe.govt.nz/publications/ser/ser1997/html/chapter8.5.html | editor = Ministeri del Medi Ambient de Nova Zelanda | consulta = 13/11/2008 | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20081016012729/http://mfe.govt.nz/publications/ser/ser1997/html/chapter8.5.html | arxiudata = 2008-10-16
Aquesta submersió arribà a la seva fi quan la massa terrestre de Nova Zelanda quedà encallada a la [[zona de subducció]] entre la placa australiana i la pacífica. Com que era massa gran com per ser subduïda, quedà a cavall entre les dues plaques, cosa que ha provocat una intensa activitat [[vulcanisme|volcànica]] i [[orogènesi|orogènica]] al llarg dels últims milions d'anys.
Línia 120:
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.minorisa.es/gjie/geologia/Oligoce.html Fauna i flora de l'Oligocè] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100409145420/http://www.minorisa.es/gjie/geologia/Oligoce.html |date=2010-04-09
* [http://www.scotese.com/oligocen.htm Clima de l'Oligocè] {{en}}
* [http://www.palaeos.com/Cenozoic/Oligocene/Oligocene.htm Oligocene life] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20041207032414/http://www.palaeos.com/Cenozoic/Oligocene/Oligocene.htm |date=2004-12-07
* [http://www.paleodirect.com/pl-003.htm Fulles fòssils de l'Oligocè] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20041211081307/http://paleodirect.com/pl-003.htm |date=2004-12-11
* [http://www.paleodirect.com/f1-001.htm Peixos fòssils de l'Oligocè] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20041103215522/http://www.paleodirect.com/f1-001.htm |date=2004-11-03
* [http://whc.unesco.org/pg.cfm?cid=31&id_site=698 Riversleigh al Patrimoni de la Humanitat] {{en}}
* [http://www.nps.gov/joda/ La Formació de John Day al web dels Parcs Nacionals dels EUA] {{en}}
|