Làmpada d'arc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m citació de "Transactions of the Society of Motion Picture Engineers"
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 52:
Al voltant del final del segle, els sistemes d'il·luminació d'arc estaven en decadència, però Thomson-Houston va controlar les patents claus dels sistemes d'il·luminació urbana. Aquest control va frenar l'expansió dels sistemes d'il·luminació incandescents desenvolupats per l'[[General Electric|Edison General Electric Company]] de [[Thomas Alva Edison|Thomas Edison]]. Per contra, el control d'Edison de la distribució de corrent directe i la generació de patents de maquinària va bloquejar l'expansió de Thomson-Houston. El traçat a l'expansió es va eliminar quan les dues empreses es van fusionar el 1892 per formar la [[General Electric|General Electric Company]].<ref name="Noble_6">[[David F. Noble]], ''America By Design: Science, Technology, and the Rise of Corporate Capitalism'' (New York: Oxford University Press, 1977), 6-10.</ref>
 
El 1915, Elmer Ambrose Sperry va començar a fabricar la seva invenció d'un focus de cerca d'arc de carboni d'alta intensitat. Es van fer servir en vaixells de guerra de totes les armades durant el segle XX per a senyalitzar i il·luminar enemics.<ref>I. C. B. Dear and Peter Kemp, eds., "Sperry, Elmer Ambrose," ''The Oxford Companion to Ships and the Sea'', 2nd ed. (New York: Oxford University Press, 2006). {{ISBN|0-19-920568-X}}</ref> Als anys vint, les làmpades d'arc de carboni es van vendre com a productes sanitaris familiars, un substitut de la llum natural.<ref>{{Ref-web|url=http://einhornpress.com/rays.aspx|títol=Eveready Carbon Arc Sunshine Lamp Advertisements|editor=The Einhorn Press|consulta= 11 novembre 2008|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090601175558/http://einhornpress.com/rays.aspx|arxiudata=1 juny 2009}}</ref>
 
Les làmpades d'arc van ser substituïdes per làmpades de filament en la majoria de rols, quedant només en algunes aplicacions mínimes com la [[Projector cinematogràfic|projecció de cinema]], els focus de seguiment i els focus de cerca. Fins i tot en aquestes aplicacions, les làmpades d'arc de carboni convencionals van ser empeses per les [[Làmpada de xenó|làmpades d'arc de xenó]] a l'obsolència, però encara es fabricaven com a focus almenys fins a 1982,<ref>{{format ref}} http://www.film-tech.com/manuals/STRSTRONGHIST.pdf {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20010613202309/http://www.film-tech.com/manuals/STRSTRONGHIST.pdf|date=2001-06-13}}</ref> i encara es fabriquen amb almenys un propòsit: simular la llum del sol en màquines "d'envelliment accelerat" destinades a estimar la rapidesa amb què es pot degradar un material per exposició ambiental.<ref>{{Ref-web|url=http://www.edisontechcenter.org/ArcLamps.html|títol=Arc Lamps - How They Work & History|cognom=Center|nom=Copyright 2015 Edison Tech|obra=www.edisontechcenter.org|consulta=2018-01-13|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170617231552/http://www.edisontechcenter.org/ArcLamps.html|arxiudata=2017-06-17}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.sca-shinyei.com/suga|títol=Index of /suga|consulta=2015-04-16|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150427143242/http://www.sca-shinyei.com/suga|arxiudata=2015-04-27}}</ref>
Línia 63:
El primer tipus de làmpada d’arc més comú en un estudi va ser l’arc tancat, el qual estava penjat sobre els decorats i complementat per làmpades de vapor de mercuri sobre suports o per projectors laterals d’arc obert sobre suports. No va ser fins la segona dècada del segle XX que els estudis incorporarien una innovació pel que fa a la il·luminació d’aquestes: làmpades d’arc candent. Aquesta innovació de 1898 consistia en barrejar sals químiques amb carbó per tal de controlar l’espectre de la llum produïda. El resultat va ser una llum de gran intensitat de llarga durada - ja que el carbó es cremava lentament- i altament sensible al cel·luloide ortocromàtic. La seva finalitat durant aquesta dècada va ser proporcionar una il·luminació general addicional, a més del control direccional per crear aquests efectes ocassionals.
 
El gran desenvolupament d’aquestes làmpades va arribar a principis de 1918, com a resultat de la [[Primera Guerra Mundial]], amb les làmpades d’arc voltaic d’alta intensitat, també anomenades arcs de llum solar, ja que proporciona una intensitat com la de la llum solar. Per promocionar-les i explicar els seus avantatges, la indústria va crear institucions com ara ''[[Transactions of the Society of Motion Pictures Engineers]]''<ref>{{Ref-web|url=https://ia800701.us.archive.org/6/items/transactionsofso37soci/transactionsofso37soci.pdf|títol=Transactions of the Society of Motion Picture Engineers|llengua=Anglèsanglès|data=1929}}</ref> i ''[[American Cinematographer Manual|American Cinematographer]]''. Aquesta tecnologia va permetre als realitzadors rodar de nit en exteriors o en grans estudis obscurs.
 
Aquestes eren molt flexibles gràcies als seus accessoris: un mirall parabòlic (podia intensificar la llum en un punt), un obturador de diafragma (permet reduir la llum a un punt sense una lent d’enfocament), una lent de cristall translúcid (permetia aconseguir una il·luminació més suau i difusa amb una gran potència lumínica) i una lent de cristall transparent (evita la irritació ulls-Kliegl produïda pels rajos ultraviolats).