Làmpada d'arc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
m Manteniment de plantilles
Línia 1:
[[Fitxer:Xenon_short_arc_1.jpg|miniatura| La [[Làmpada de xenó|làmpada d'arc curt de xenó de]] 15 kW usada en el sistema de projecció [[IMAX]] . ]]
[[Fitxer:Microscope_MercuryArcBulb_Detail.jpg|miniatura| Una [[Mercuri (element)|làmpada d']] arc de [[Mercuri (element)|mercuri]] d'un [[microscopi de fluorescència]]]]
Una '''làmpada d'arc''' o '''llum d'arc''' és una làmpada que produeix a partir d'un [[arc elèctric]] (també anomenat arc voltaic). La llum d'arc de carboni, que consisteix en un arc entre elèctrodes de carboni a l'aire, inventada per [[Humphry Davy]] a la primera dècada del 1800, va ser la primera [[llum elèctrica]] pràctica.<ref name="Whelan">{{Ref-web|cognom=Whelan|nom=M.|títol=Arc Lamps|obra=Resources|editor=[[Edison Tech Center]]|data=2013|url=http://www.edisontechcenter.org/ArcLamps.html|doi=|consulta= 22 novembre 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20141110140158/http://www.edisontechcenter.org/ArcLamps.html|arxiudata= 10 novembre 2014}}</ref> Va ser àmpliament utilitzada a partir de la dècada de 1870 per a la il·luminació de carrers i grans edificis fins que va ser substituïda per la [[Bombeta elèctrica|llum incandescent]] a principis del segle XX. Va continuar en ús amb aplicacions més especialitzades en que es necessitava una font de llum puntual d'alta intensitat, com ara reflectors i [[Projector cinematogràfic|projectors de cinema]] fins després de [[Segona Guerra Mundial|la Segona Guerra Mundial]]. La làmpada d'arc de carboni està actualment obsoleta en la majoria d'aquests propòsits, però encara s'utilitza com a font de llum [[Ultraviolat|ultraviolada]] d'alta intensitat.
 
El terme s'utilitza ara per a [[Làmpada de descàrrega|les làmpades de descàrrega de gas]], que produeixen llum a partir d'un arc entre elèctrodes metàl·lics a través d'un gas inert en una bombeta de vidre. La [[Llum fluorescent|làmpada fluorescent]] comuna és una làmpada d'arc de mercuri de baixa pressió.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Chen|nom=Kao|títol=Industrial Power Distribution and Illuminating Systems|editorial=Dekker|lloc=Nova York|any=1990|col·lecció=Electrical Engineering and Electronics|volum=65|pàgines=350|capítol=Fluorescent Lamps|isbn=978-0-8247-8237-5}}</ref> La [[Làmpada de xenó|làmpada d'arc de xenó]], que produeix una llum blanca d'alta intensitat, ara s'utilitza en moltes de les aplicacions que antigament utilitzaven l'arc de carboni, com ara projectors de cinema i projectors.
Línia 24:
[[Fitxer:Medical_arc_lamp.jpg|miniatura| Làmpada d'arc de carboni mèdic usada per tractar afeccions de la pell, 1909. ]]
[[Fitxer:Staite-Petrie_Lamp_1847.png|miniatura| Llum d'arc autorregulador proposada per William Edwards Staite i William Petrie el 1847 ]]
En ús popular, el terme ''llum d'arc'' significa només ''làmpada d'arc de [[carboni]]'' . En una '''làmpada d'arc de carboni''', els elèctrodes són barres de carboni a l'aire lliure. Per encendre la làmpada, les varetes es toquen, permetent així que un voltatge relativament baix xoqui contra l'arc.<ref name="Whelan">{{Ref-web|cognom=Whelan|nom=M.|títol=Arc Lamps|obra=Resources|editor=[[Edison Tech Center]]|data=2013|url=http://www.edisontechcenter.org/ArcLamps.html|doi=|consulta= 22 novembre 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20141110140158/http://www.edisontechcenter.org/ArcLamps.html|arxiudata= 10 novembre 2014}}</ref> Les barres se separen lentament i el corrent elèctric s'escalfa i manté un arc a través de la bretxa. Les puntes de les varetes de carboni s'escalfen i el carboni es vaporitza. El vapor de carboni de l'arc és altament lluminós, que és el que produeix la llum brillant. Les varetes es cremen lentament durant el seu ús i cal ajustar la distància entre elles regularment per mantenir l'arc.
 
Es van inventar molts mecanismes enginyosos per fer efectiva la distància de forma automàtica, principalment basada en solenoides. En una de les formes més senzilles de regulació mecànica (que aviat va ser substituïda per dispositius d'acció més fluida), els elèctrodes es munten verticalment. El corrent que subministra l'arc es fa en sèrie mitjançant un solenoide unit a l'elèctrode superior. Si es toquen els punts dels elèctrodes (com en l'encesa), la resistència disminueix, el corrent augmenta i l'atracció augmentada del solenoide separa els punts. Si l'arc comença a fallar, el corrent cau i els punts es tanquen de nou.
Línia 42:
La llum dura i brillant es va trobar més adequada per a zones públiques, com la plaça pública de Cleveland, ja que era al voltant de 200 vegades més potent que les [[Bombeta elèctrica|làmpades de filament]] contemporànies.
 
L'ús de les llums d'arc elèctric de Brush es va estendre ràpidament. ''[[Scientific American]] va'' informar el 1881 que el sistema s'estava utilitzant a: <ref>{{Ref-publicació|data=2 abril 1881|url=http://www.machine-history.com/Brush%20Electric%20Company|publicació=[[Scientific American]]|volum=44|exemplar=14|issn=|doi=}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110111040515/http://www.machine-history.com/Brush%20Electric%20Company |date=11 de gener 2011 }}; also Ohio Memory Collection [http://www.ohiomemory.org/cdm/compoundobject/collection/p267401coll36/id/19824/rec/2 cover reproduction] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160313001257/http://ohiomemory.org/cdm/compoundobject/collection/p267401coll36/id/19824/rec/2 |date=2016-03-13 }}</ref> 800 llums en laminadors, obres d'acer, botigues, 1240 llums en fàbriques de llana, cotó, lli, seda i altres fàbriques, 425 llums en grans botigues, hotels, esglésies, 250 llums en parcs, molls i estacions d'estiu, 275 llums en dipòsits i botigues de ferrocarrils, 130 llums en mines, obres de fosa, 380 llums en fàbriques i establiments de diversos tipus, 1.500 llums en estacions d'il·luminació, per a l'enllumenat de la ciutat, 1.200. llums a Anglaterra i altres països estrangers. En total, es van vendre més de 6.000 llums.
 
Es van produir tres avenços importants a la dècada de 1880: František Křižík va inventar el 1880 un mecanisme per permetre l'ajustament automàtic dels elèctrodes. Els arcs es tancaven en un petit tub per retardar el consum de carboni (augmentant la vida útil fins a unes 100 hores). ''Es'' van introduir ''làmpades d'arc de flama'' on les varetes de carboni tenien sals metàl·liques (generalment magnesi, estronci, bari o fluorurs de calci) afegides per augmentar la producció de llum i produir diferents colors.
Línia 64:
 
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre|nom=Harry|cognom=Braverman|any=1974|títol=Labor and Monopoly Capital|capítol=|coautors=|editorial=[[Monthly Review Press]]|lloc=Nova York|url=}}
* {{Ref-llibre|nom=Malcolm|cognom=MacLaren|any=1943|títol=The Rise of the Electrical Industry during the Nineteenth Century|capítol=|coautors=|editorial=[[Princeton University Press]]|lloc=Princeton|url=}}
* {{Ref-llibre|nom=David F.|cognom=Noble|enllaçautor=David F. Noble|any=1977|títol=America by Design: Science, Technology, and the Rise of Corporate Capitalism|capítol=|coautors=|pàgines=6–10|editorial=[[Oxford University Press]]|lloc=Nova York|url=}}
* {{Ref-llibre|nom=Harold C.|cognom=Prasser|any=1953|títol=The Electrical Manufacturers|capítol=|coautors=|editorial=[[Harvard University Press]]|lloc=Cambridge|url=}}
 
== Enllaços externs ==