Làmpada d'arc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Manteniment de plantilles
Línia 38:
 
=== Il·luminació d'arc de carboni als EUA ===
Als Estats Units, es van produir intents de produir làmpades d'arc comercialment a partir del 1850, però la manca d'un subministrament elèctric constant va frenar els esforços. D'aquesta manera els enginyers elèctrics van començar a centrar-se en el problema de millorar la dinamo [[Michael Faraday|Faraday]]. Diverses persones van millorar el concepte, entre ells [[William Edwards Staite]] i [[Charles Brush|Charles F. Brush]]. No va ser fins a la dècada de 1870 que es van començar a veure amb més freqüència llums com l'espelma de Yablochkov . El 1877, l'Institut Franklin va realitzar una prova comparativa de sistemes de dinamo. La que va desenvolupar Brush va ser la que va funcionar millor, i Brush va aplicar immediatament la seva dinamo millorada a la il·luminació d'arc en una primera aplicació que va ser a la plaça pública a [[Cleveland|Cleveland, Ohio]], el 29 d'abril de 1879.<ref>{{Ref-web|url=http://www.positivelycleveland.com/pdf/ClevPubArt08_f.pdf|títol=Cleveland+ Public Art|consulta=2009-05-18|cognom=|nom=|format=brochure|editor=[[Positively Cleveland]]|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080517020529/http://www.positivelycleveland.com/pdf/ClevPubArt08_f.pdf|arxiudata=2008-05-17}}</ref> El 1880, Brush va establir la Brush Electric Company .
 
La llum dura i brillant es va trobar més adequada per a zones públiques, com la plaça pública de Cleveland, ja que era al voltant de 200 vegades més potent que les [[Bombeta elèctrica|làmpades de filament]] contemporànies.
 
L'ús de les llums d'arc elèctric de Brush es va estendre ràpidament. ''[[Scientific American]] va'' informar el 1881 que el sistema s'estava utilitzant a: <ref>{{Ref-publicació|data= 2 abril 1881|url=http://www.machine-history.com/Brush%20Electric%20Company|publicació=[[Scientific American]]|volum=44|exemplar=14|pàgines=|issn=|doi=}}; also Ohio Memory Collection [http://www.ohiomemory.org/cdm/compoundobject/collection/p267401coll36/id/19824/rec/2 cover reproduction] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160313001257/http://ohiomemory.org/cdm/compoundobject/collection/p267401coll36/id/19824/rec/2|date=2016-03-13}}</ref> 800 llums en laminadors, obres d'acer, botigues, 1240 llums en fàbriques de llana, cotó, lli, seda i altres fàbriques, 425 llums en grans botigues, hotels, esglésies, 250 llums en parcs, molls i estacions d'estiu, 275 llums en dipòsits i botigues de ferrocarrils, 130 llums en mines, obres de fosa, 380 llums en fàbriques i establiments de diversos tipus, 1.500 llums en estacions d'il·luminació, per a l'enllumenat de la ciutat, 1.200. llums a Anglaterra i altres països estrangers. En total, es van vendre més de 6.000 llums.
 
Es van produir tres avenços importants a la dècada de 1880: František Křižík va inventar el 1880 un mecanisme per permetre l'ajustament automàtic dels elèctrodes. Els arcs es tancaven en un petit tub per retardar el consum de carboni (augmentant la vida útil fins a unes 100 hores). ''Es'' van introduir ''làmpades d'arc de flama'' on les varetes de carboni tenien sals metàl·liques (generalment magnesi, estronci, bari o fluorurs de calci) afegides per augmentar la producció de llum i produir diferents colors.
Línia 54:
S'utilitzaven llums d'arc en alguns primers estudis cinematogràfics per il·luminar les escenes interiors. Un dels problemes era que produïen un nivell de llum [[Ultraviolat|ultraviolada]] tan elevat que molts actors necessitaven portar [[ulleres de sol]] quan es [[Ulleres de sol|trobaven]] fora de càmera per alleujar els ulls adolorits resultants de la llum ultraviola. El problema es va resoldre afegint un full de vidre ordinari de la finestra davant la làmpada, bloquejant la ultraviola. {{Citació necessària|data= setembre 2015}} Amb l'arribada de les pel·lícules sonores, les làmpades d'arc havien estat substituïdes als estudis de cinema per un altre tipus de llums. {{Citació necessària|data= setembre 2015}} El 1915, Elmer Ambrose Sperry va començar a fabricar la seva invenció d'un focus de cerca d'arc de carboni d'alta intensitat. Es van fer servir en vaixells de guerra de totes les armades durant el segle XX per a senyalitzar i il·luminar enemics.<ref>I. C. B. Dear and Peter Kemp, eds., "Sperry, Elmer Ambrose," ''The Oxford Companion to Ships and the Sea'', 2nd ed. (New York: Oxford University Press, 2006). {{ISBN|0-19-920568-X}}</ref> Als anys vint, les làmpades d'arc de carboni es van vendre com a productes sanitaris familiars, un substitut de la llum natural.<ref>{{Ref-web|url=http://einhornpress.com/rays.aspx|títol=Eveready Carbon Arc Sunshine Lamp Advertisements|editor=The Einhorn Press|consulta= 11 novembre 2008 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090601175558/http://einhornpress.com/rays.aspx|arxiudata= 1 juny 2009}}</ref>
 
Les làmpades d'arc van ser substituïdes per làmpades de filament en la majoria de rols, quedant només en algunes aplicacions mínimes com la [[Projector cinematogràfic|projecció de cinema]], els focus de seguiment i els focus de cerca. Fins i tot en aquestes aplicacions, les làmpades d'arc de carboni convencionals van ser empeses per les [[Làmpada de xenó|làmpades d'arc de xenó]] a l'obsolència, però encara es fabricaven com a focus almenys fins a 1982,<ref>{{format ref}} http://www.film-tech.com/manuals/STRSTRONGHIST.pdf{{enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |fix-attempted=yes |data=2019 }}</ref> i encara es fabriquen amb almenys un propòsit: simular la llum del sol en màquines "d'envelliment accelerat" destinades a estimar la rapidesa amb què es pot degradar un material per exposició ambiental.<ref>{{Ref-web|url=http://www.edisontechcenter.org/ArcLamps.html|títol=Arc Lamps - How They Work & History|cognom=Center|nom=Copyright 2015 Edison Tech|obra=www.edisontechcenter.org|consulta=2018-01-13|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170617231552/http://www.edisontechcenter.org/ArcLamps.html|arxiudata=2017-06-17}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.sca-shinyei.com/suga|títol=Index of /suga|consulta=2015-04-16|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150427143242/http://www.sca-shinyei.com/suga|arxiudata=2015-04-27}}</ref>
 
== Vegeu també ==
Línia 64:
 
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre|nom=Harry|cognom=Braverman|enllaçautor=|any=1974|títol=Labor and Monopoly Capital|capítol=|editor=|coautors=|edició=|pàgines=|editorial=[[Monthly Review Press]]|lloc=Nova York|url=}}
* {{Ref-llibre|nom=Malcolm|cognom=MacLaren|enllaçautor=|any=1943|títol=The Rise of the Electrical Industry during the Nineteenth Century|capítol=|editor=|coautors=|edició=|pàgines=|editorial=[[Princeton University Press]]|lloc=Princeton|url=}}
* {{Ref-llibre|nom=David F.|cognom=Noble|enllaçautor=David F. Noble|any=1977|títol=America by Design: Science, Technology, and the Rise of Corporate Capitalism|capítol=|editor=|coautors=|edició=|pàgines=6–10|editorial=[[Oxford University Press]]|lloc=Nova York|url=}}
* {{Ref-llibre|nom=Harold C.|cognom=Prasser|enllaçautor=|any=1953|títol=The Electrical Manufacturers|capítol=|editor=|coautors=|edició=|pàgines=|editorial=[[Harvard University Press]]|lloc=Cambridge|url=}}
 
== Enllaços externs ==