Revolució francesa de Juliol: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Dubte és masculí: l'anomenat "dubte de 1830" Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 18:
L'origen del conflicte es va desencadenar quan, el 25 de juliol de 1830, el rei [[Carles X de França]] va intentar, després d'un llarg període d'agitació, primer ministerial i després parlamentària, assolir un cop de força per mitjà d'una sèrie de noves ordenances, conegudes com a "[[Ordenances de Juliol]]" o "de Saint-Cloud", entre les quals hi havia la dissolució de la Càmara dels Diputats, l'exclusió de la burgesia a les noves eleccions, la suspensió de la llibertat de premsa, etc. emparant-se en una interpretació personal de l'article 14 de la Constitució vigent a l'època.
Aquestes noves ordenances van ser publicades l'endemà pel diari ''Moniteur'' a París i ràpidament s'hi va generar una reacció de sublevació, que es va transformar en revolució republicana. A la capital es van organitzar barricades als carrers i els ciutadans es van enfrontar a les forces armades reials, comandades pel [[Auguste Marmont|mariscal Marmont]], amb un resultat de 200 morts de part dels soldats i prop de 800 entre els insurgents.<ref>Bernard Sarrans, [[ajudant de camp]] del general [[Marie-Joseph Paul Yves Roch Gilbert du Motier|La Fayette]] a l'època, avança la xifra de 6000 víctimes (morts i ferits) entre els insurgents, dels quals de 1000 a 1200 serien morts, mentre que, segons ell, les pèrdues a les tropes reials no hagueren pogut estar determinades: a ''Lafayette et la révolution de 1830, histoire des choses et des hommes de juillet'', Bernard Sarrans el jove, Paris, 1832, Ed. Thoisnier Desplaces</ref> Carles X i la família reial van fugir de París i els diputats liberals, majoritàriament monàrquics, van prendre en mà la revolució popular i, després de l'
==Notes i referències==
| |||