Tivadar Schwartz: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
'''Tivadar Schwartz''' ([[1894]]-[[1968]]) va ser un [[metge]], [[advocat]] i [[esperantista]] hongarès d'origen [[jueu]]. Va fer servir el pseudònim de '''Teo Melas'''. És el pare del financer [[George Soros]].
 
Tivadar Schwartz va canviar el seu cognom als anys 30 davant l'auge de l'antisemitisme. El nom Soros va ser triat per la seva doble forma en hongarès i esperanto. Va aprendre aquesta llengua auxiliar internacional durant el seu internament en un camp per a presoners de guerra a [[Sibèria]] durant la [[Primera Guerra Mundial]]. Es va escapar durant el caos del començament de la [[Revolució russa]]. La fuga va ser una aventura que posteriorment publicaria al llibre ''Modernaj Robinzonoj ''(Moderns Robinsons) el 1923.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Ivan Širjaev; Ludoviko Kökény; Vilmos Bleier; Kálmán Kalocsay|nom = |títol = Enciklopedio de Esperanto|url = |edició = |llengua = esperanto|data = 1933-1934|editorial = Literatura Mondo|lloc = Budapest|pàgines = |isbn = }}</ref>
 
A Budapest va cofundar [[Literatura Mondo]] el 1922, considerada la revista literària en esperanto més important del [[període d'entreguerres]].<ref>{{Ref-llibre|cognom En= aquestaIvan èpocaŠirjaev; vaLudoviko desenvoluparKökény; unaVilmos importantBleier; tascaKálmán editorialKalocsay|nom sobretot= com|títol a= mecenes,Enciklopedio juntamentde ambEsperanto|url els= escriptors|edició [[Kálmán= Kalocsay]]|llengua i= [[Julioesperanto|data Baghy]].= 1933-1934|editorial = Literatura Mondo|lloc = Budapest|pàgines = |isbn = }}</ref>
 
En aquesta època va desenvolupar una important tasca editorial sobretot com a mecenes, juntament amb els escriptors [[Kálmán Kalocsay]] i [[Julio Baghy]].
 
Durant la [[Segona Guerra Mundial]] i davant el començament de les persecucions antijueves, va optar per amagar-se i adoptar identitats falses per ell i per tota la seva família. Les seves peripècies les va descriure al llibre ''Maskerado ĉirkaŭ la morto'' (Mascarada al voltant de la mort), publicat el 1965 a [[La Laguna]] per [[Juan Régulo Pérez]] a l'editorial Stafeto. El llibre ha estat reeditat recentment i ha estat traduït a l'anglès, alemany, rus, hongarès i turc.