Maine: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: poc a poc -> a poc a poc |
m Corregit: en ocasions -> a vegades |
||
Línia 48:
Maine té més de 5.100 cursos fluvials, que desemboquen en l'oceà Atlàntic principalment a través dels rius Saint John, Saint Croix, [[riu Penobscot|Penobscot]], [[riu Kennebec|Kennebec]], [[Androscoggin]] i [[Saco]]. També té més de 2.200 llacs i estanys.
A Maine es distingeixen tres àrees climatològiques principals, que es corresponen amb la regió costanera, l'interior septentrional i l'interior meridional. La regió costanera s'estén uns 32 km cap a l'interior i gaudeix d'un clima marítim; aquí, la temperatura mitjana hivernal és molt més suau que a l'interior, mentre que en estiu és més fresca. La regió de l'interior septentrional, que ocupa prop del 60% de la superfície total de l'estat, té un clima continental, amb temperatures hivernals molt baixes i èpoques que permeten el desenvolupament de cultius inferiors als 100 dies. La regió interior meridional és la més càlida de Maine. Com en la major part de Nova Anglaterra, els tornados són poc freqüents a Maine, encara que,
Gairebé el 80% del territori de Maine està cobert de bosc; aproximadament dos terços estan composts per [[conífera|coníferes]], amb espècies com el pi blanc, el pi pitch, el pi de Noruega, l'[[avet balsàmic]], la [[tsuga]] i la [[picea]]. Entre les espècies arbóreas de fusta noble, que s'utilitzen en la fabricació de mobles, hi ha el [[cirerer negre]] i el [[fresno blanc]]. Altres espècies abundants són el roure vermell i el blanc, així com el [[bedoll blanc]] i el [[bedoll groc|groc]]. En els comtats de [[Washington (Maine)|Washington]] i [[Hancock]], al sud-est, els [[gerd]]s creixen en els sòls arenosos. Els [[gerd vermell|gerds vermells]] es troben dispersos pels pantans. Les flors silvestres més comunes són l'[[Anemone]], el [[ranuncle]], la [[margarita]], el [[llorer de muntanya]], el [[rododendre]] i la [[Viola (gènere)|violeta]].
| |||