Revisió del 18:43, 15 nov 2022 modifica Amortres (discussió \| contribucions) Autopatrullats 53.401 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 18:57, 15 nov 2022 modifica desfés Amortres (discussió \| contribucions) Autopatrullats 53.401 edits →La revolució Edició següent →
Línia 11: Les "[[Ordenances de Juliol]]" van ser publicades el dilluns [[26 de juliol]] al diari ''Moniteur'' i foren rebudes amb estupor. L'oposició esperava un cop d'estat, però ningú s'imaginava que el rei actuaria abans de la reunió de les Cambres prevista per al 3 d'agost. L'efecte sorpresa és, doncs, total, quan la majoria dels opositors encara no havien tornat a París. A primera hora de la tarda, els propietaris ~~del~~de ''Le Constitutionnel'' organitzaren una reunió amb el seu advocat, André Dupin i uns quants periodistes, entre ells Charles de Rémusat i Pierre Leroux del ''Globe'', i advocats com Odilon Barrot i Joseph Mérilhou. Dupin creia que les ordres eren contràries a la Constitució, i per tant il·legals. Rémusat i Leroux van a les oficines del ''National'', on s'aplegaven els periodistes al voltant de Thiers, Mignet i Carrel, i el diari publicà una edició especial demanant resistència a través de la vaga fiscal. Thiers i Rémusat proposen aixecar una protesta solemne que es redacta al moment i es publica l'endemà als diaris ''Le National'', ''Le Globe'' i ''Le Temps''.<ref>{{ref-llibre \|títol=La presse dans le centre de Paris, 1830-1851 \|pàgines=9 \|editorial=Société d'histoire du Ier et IIe Arrondissement (Paris, France), Délégation à l'action artistique de la ville de Paris \|any=1981 \|llengua=francès}}</ref> però els dos grans diaris, ''Les Débats'' i ''Le Constitutionnel'', es van abstenir. Immediatament, el prefecte de policia va ordenar la confiscació de les impremtes dels diaris i es van emetre ordres de detenció contra els signants de la protesta. Es van produir baralles entre la policia i els tipògrafs, que temien perdre la feina. Moltes botigues van tancar i acomiadar els seus empleats. A migdia, [[Jules de Polignac]] va nomenar al mariscal Marmont comandant de la divisió de París, i l'anunci de la seva nominació indignà la multitud. Marmont odiava Polignac i guardava rancor a les autoritats per no haver estat escollit per comandar el cos expedicionari a Algèria, i no li entusiasma haver estat escollit per a aquesta operació que considera poc gloriosa. Ràpidament s'hi va generar una reacció de sublevació, que es va transformar en revolució republicana. A la capital es van organitzar barricades als carrers i els ciutadans es van enfrontar a les forces armades reials, comandades pel mariscal [[Auguste Marmont]], amb un resultat de 200 morts de part dels soldats i prop de 800 entre els insurgents.{{efn\|Bernard Sarrans, [[ajudant de camp]] del general [[Marie-Joseph Paul Yves Roch Gilbert du Motier\|La Fayette]] a l'època, avança la xifra de 6000 víctimes (morts i ferits) entre els insurgents, dels quals de 1000 a 1200 serien morts, mentre que, segons ell, les pèrdues a les tropes reials no hagueren pogut estar determinades}}<ref>''Lafayette et la révolution de 1830, histoire des choses et des hommes de juillet'', Bernard Sarrans el jove, Paris, 1832, Ed. Thoisnier Desplaces</ref>▼ ▲Ràpidament s'hi va generar una reacció de ~~sublevació~~revolta, que es va transformar en revolució republicana. A la capital es van organitzar barricades als carrers i els ciutadans es van enfrontar a les forces armades reials, comandades pel mariscal [[Auguste Marmont]], amb un resultat de 200 morts de part dels soldats i prop de 800 entre els insurgents.{{efn\|Bernard Sarrans, [[ajudant de camp]] del general [[Marie-Joseph Paul Yves Roch Gilbert du Motier\|La Fayette]] a l'època, avança la xifra de 6000 víctimes (morts i ferits) entre els insurgents, dels quals de 1000 a 1200 serien morts, mentre que, segons ell, les pèrdues a les tropes reials no hagueren pogut estar determinades}}<ref>''Lafayette et la révolution de 1830, histoire des choses et des hommes de juillet'', Bernard Sarrans el jove, Paris, 1832, Ed. Thoisnier Desplaces</ref> El [[30 de juliol]] de [[1830]], Carles X hagué d'abdicar al [[Castell de Rambouillet]] i fugir amb la família reial cap a Anglaterra.<ref>{{ref-llibre \|títol=Marx. Llegir el Manifest del partit comunista (1848) \|pàgines=76 \|editorial=Universitat de València \|any=2012 \|isbn=9788437089683 \|url=https://books.google.es/books?id=Ajol6wfyt3IC&pg=PA76&dq=Revoluci%C3%B3+francesa+de+Juliol+carles+x&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwifnZHugt36AhUD_IUKHZPDB2oQ6AF6BAgIEAI#v=onepage&q=Revoluci%C3%B3%20francesa%20de%20Juliol%20carles%20x&f=false \|autor=Anacleto Ferrer Mas, Xavier García Raffi, Francesc J. Hernàndez i Dobon, Bernardo Lerma Sirvent}}</ref>

Revolució francesa de Juliol: diferència entre les revisions