Eva Perón: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 25359206 de 84.120.222.12 (Discussió)
Etiqueta: Desfés
Biografia: imprecisions
 
(37 revisions intermèdies per 14 usuaris que no es mostren)
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Eva Maria Duarte Ibarguren''', també coneguda com '''María Eva Duarte de Perón''' o, simplement, '''Evita''' ([[Junín (Argentina)|Junín]], [[7 de maig]] de [[1919]] - [[Buenos Aires]], [[26 de juliol]] de [[1952]]){{Efn|referència=La partida de naixement diu 1922, però hi ha consens entre els historiadors que la data real era 3 anys abans, i consideren que Eva Duarte va manar falsificar el document quan va contraure matrimoni amb Juan Perón.{{sfn|Borroni|Vacca|1970a|pp=23-24}}{{sfn|Halac|Cernadas|1986|p=12}}}} [[Primera Dama de l'Argentina]] i segona esposa del president [[Juan Domingo Perón]].<ref>{{Ref-web|títol=Eva Maria Duarte Ibarguren|url=https://enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/eva-maria-duarte-ibarguren|consulta=2023-10-11|llengua=ca|editor=[[Gran Enciclopèdia Catalana]]}}</ref>
| carrec = Primera dama de l'Argentina
| inici = {{Data inici|1946|7|4}}
| final = {{Data inici|1952|7|26}}
| predecessor = Conrada Victoria Torni de Farrell
| successor = Mercedes Villada Achával de Lonardi
| carrec2 = Candidata a Vicepresident de l'Argentina
| inici2 = 11 de novembre de 1951
| final2 = va renunciar
| partit_politic = [[Partit Justicialista]]
| ocupacio = Actriu i política
}}
'''María Eva Duarte de Perón''', més coneguda com a '''''Evita''''' ([[1919]]-[[1952]]) [[Primera Dama]] de l'[[Argentina]] i segona esposa del president [[Juan Domingo Perón]].
 
== Biografia ==
Nascuda filla il·legítima, als 15  anys marxà a [[Buenos Aires]], on actuà d'[[actriu]] en obres menors. Es va casar amb el coronel Perón el [[1945]] i, pels seus orígens modestos, va esdevenir el lligam entre ell i la fundació dels treballadors del seu partit "Justicialista": "Los Descamisados".<ref>{{Ref-web|títol=Eva Perón (Evita) y sus descamisados|url=https://www.lavanguardia.com/historiayvida/20200925/33486/evita-descamisados.html|data=2020-09-25|consulta=2023-10-10|llengua=es|editor=[[La Vanguardia]]}}</ref> EllaEva va fer campanya per al seu marit el [[1946]] fent servir retransmissions de ràdio de marcat to [[Populisme|populista]].<ref>{{Ref-publicació|article=Las estrategias comunicacionales de un líder populista (Juan D. Perón) y de uno neopopulista (Hugo Chávez): principales coincidencias y discrepancias|url=http://ve.scielo.org/scielo.php?script=sci_abstract&pid=S0254-16372014000100005&lng=es&nrm=iso&tlng=es|publicació=Argos|data=00/2014|issn=0254-1637|pàgines=78–96|volum=31|exemplar=60-61|llengua=es|nom=Herbert|cognom=Koeneke}}</ref>
 
Un cop Perón va ser elegit president Eva Perón tingué un destacat paper polític,. vaVa crear la [[Fundación Eva Perón]], que va construir hospitals i [[orfenat]]s que la van fer molt popular entre la gent més pobra.<ref>{{Ref-web|títol=Eva Perón, la mujer que promovió el sufragio femenino|url=https://www.ondacero.es/emisoras/comunidad-valenciana/castellon/noticias/eva-peron-mujer-que-promovio-sufragio-femenino_202203106229f1ffe2af800001e6fa40.html|data=2022-03-10|consulta=2023-10-10|llengua=es|editor=[[Onda Cero]]}}</ref>
 
=== Gira europea ===
[[Fitxer:Eva Duarte de Perón en España.jpg|miniatura|Eva Perón a la seva arribada a [[Madrid]], on va ser rebuda amb vint-i-una canonades i una multitud d'obrers espanyols]]
[[Fitxer:Eva Peron and a prelate.jpg|miniatura|El papa Pius XII i Eva Perón a Roma]]
El [[1947]] Eva va iniciar una gira per Europa amb un alt component propagandístic anomenada la "Gira de l'Arc de Sant Martí". Això li va permetre conèixer nombrosos dignataris i caps d'estat, com [[Francisco Franco Bahamonde|Francisco Franco]] i el [[Pius XII|papa Pius XII]].<ref>{{Ref-web|títol=«Evita»: calia plorar per aquella Argentina?|url=https://aboriginemag.com/evita-calia-plorar-per-aquella-argentina/|data=2021-11-10|consulta=2023-10-10|llengua=ca|editor=AB Origine Magazine|nom=Joan|cognom=Gabàs Sampedro}}</ref> Segons els biògrafs Fraser i Navarro, la gira va tenir el seu origen en una invitació que Franco havia fet al [[president argentí]] Juan Perón, únic país que no havia seguit el bloqueig que les [[Nacions Unides]] havien imposat a Espanya.<ref>{{Ref-web|títol=El repudio internacional, el fin del aislamiento y el ingreso en la ONU|url=https://www.elmundo.es/la-aventura-de-la-historia/2014/10/16/543fa199e2704e63458b4583.html|data=2014-10-16|consulta=2023-10-11|llengua=es|editor=[[El Mundo]]|nom=Consuelo|cognom=Font}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Evita en España: el viaje que salvó a Franco|url=https://www.lavanguardia.com/historiayvida/historia-contemporanea/20190505/47312048386/evita-en-espana-el-viaje-que-salvo-a-franco.html|data=2019-05-07|consulta=2023-10-11|llengua=es|editor=[[La Vanguardia]]|nom=Josefina|cognom=Hoyos Pérez}}</ref> Per raons polítiques es va decidir que fos Eva en lloc de Perón qui havia de fer el viatge. Argentina acabava de sortir de la seva "quarantena de guerra", reprenent el seu lloc a les Nacions Unides i millorant les relacions amb els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]. Per això, una visita a Franco i al [[president de Portugal]] [[António de Oliveira Salazar|Salazar]], els darrers dictadors d'Europa occidental en actiu, no seria vista amb bons ulls per la diplomàcia internacional. Eva va decidir que, si Juan Perón no podia acceptar la invitació de Franco per a una visita d'estat, ella sí que podia. Els seus assessors van decidir que, per canviar el focus, Eva hauria de visitar molts països europeus a més d'Espanya. Així no s'identificaria una especial simpatia d'Eva amb l'[[Espanya feixista de Francofranquista]] sinó amb tota Europa. La gira no es va descriure com a «gira política» sinó com una «gira de bona voluntat».{{sfn|Fraser |Navarro |1996|ppp=88-90}}<ref>{{Ref-web|títol=Se cumplen 69 años de la llegada de Evita a España|url=https://www.europapress.es/#tbl-em-lnlvdeie9uneqbf7ti|consulta=2023-10-11|llengua=es|editor=[[Europa Press]]|data=2016-06-08|cognom=del Corro|nom=Fernando}}</ref>
 
La gira es va estendre durant 64 dies, entre el 6 de juny i el [[23 d'agost]] de 1947. Va visitar [[Espanya]] (18 dies), [[Itàlia]] i el [[Vaticà]] (20 dies), [[Portugal]] (3 dies), [[França]] (12 dies), [[Suïssa]] (6 dies), el [[Brasil]] (3 dies) i [[Uruguai]] (2 dies). Va voler oficiar d'ambaixadora de bona voluntat i conèixer els sistemes d'ajuda social desenvolupats a Europa amb la intenció d'impulsar al seu retorn un nou sistema d'obres socials del que se'n faria càrrec. En el viatge l'acompanyava el pare [[jesuïta]] Hernán Benítez, per qui ella es deixava aconsellar, i que tindria influència, al seu retorn, en la creació de la [[Fundació Eva Perón]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Yo fui el confesor de Eva Perón: conversaciones con el Padre Hernán Benítez|url=https://books.google.cat/books/about/Yo_fui_el_confesor_de_Eva_Per%C3%B3n.html?id=fpl7AAAAMAAJ&redir_esc=y|editorial=Homo Sapiens Ediciones|data=1999|isbn=978-950-808-254-1|llengua=es|nom=Hernán|cognom=Benítez|nom2=Norberto|cognom2=Galasso}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=El cura jesuita que fue confesor de Eva Perón y su opinión de Montoneros: “No son peronistas, no son del pueblo”|url=https://www.infobae.com/sociedad/2023/02/12/el-cura-jesuita-que-fue-confesor-de-eva-peron-y-su-opinion-de-montoneros-no-son-peronistas-no-son-del-pueblo/|data=2023-02-12|consulta=2023-10-11|llengua=es-ES|nom=Juan Bautista|cognom=Tata Yofre|editor=[[Infobae]]}}</ref>
 
L'[[Franquisme|Espanya franquista]] va ser la primera escala del seu viatge on va estar a [[Villa Cisneros]], [[Madrid]], [[Toledo]], [[Segòvia]], [[Galícia]], [[Sevilla]], [[Granada]], [[Saragossa]] i [[Barcelona]]. Va evidenciar un desgrat sobre com es tractava als obrers i a les persones humils a Espanya. Va mantenir una situació tibant amb l'esposa de Franco, [[Carmen Polo]], a causa del seu intent de mostrar-li el Madrid històric dels [[Casa d'Àustria|Àustries]] i els [[Borbons]] en lloc dels hospitals públics i els [[barris de barraques]].<ref name="elmundo20020724">{{ref-publicació|cognom=Herren|nom=Ricardo|títol=Palacios y chabolas para Evita|publicació=[[El Mundo]]|data=24-707-2002|url=http://www.elmundo.es/especiales/2002/07/internacional/evita/miercoles.html|consulta=28 juny 2014}}</ref> VaTot manteniri no existir una situacióversió tibantoficial, sembla que va utilitzar la seva diplomàcia i influència amb Franco per obtenir l'esposaindult de Franco,la militant comunista [[CarmenJuana PoloDoña Jiménez|Juana Doña]], aque causafeia deld'enllaç seuentre intentla deguerrilla mostrar-lii el Madridburó històricpolític delsdel [[Casa d'Àustria|ÀustriesPCE]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Chávez|nom=Fermín|títol=Eva Perón: Sin Mitos|pàgines=pàg. 91 i els210|editorial=Ediciones [[Borbons]]Theoría|any=1996|isbn=9789879048115|url=http://books.google.cat/books?id=kkXjAAAAMAAJ&q=%22Juana+do%C3%B1a%22+%22Eva+Per%C3%B3n%22&dq=%22Juana+do%C3%B1a%22+%22Eva+Per%C3%B3n%22&hl=ca&sa=X&ei=4iSvU5rmHeGM0AWr3oEQ&ved=0CDkQ6AEwBA}}</ref> enAquesta llochistòria delsva hospitalsser públicsportada ial elscinema pel director [[barrisAgustí de barraquesVillaronga]] sota el títol «Una carta para Evita».<ref>{{ref-publicació|cognom=Redacció|títol=Carmen namePolo, Juana Doña y Eva Perón entrecruzan sus vidas en 'Una carta para Evita'|publicació="elmundo20020724"El Referente|data=2-11-2011|url=http://www.elreferente.es/television/carmen-polo-juana-dona-y-eva-peron-entrecruzan-sus-vidas-en-una-carta-para-evita-16068|consulta=28 juny 2014|arxiuurl=https://archive.today/20130701111713/http://www.elreferente.es/television/carmen-polo-juana-dona-y-eva-peron-entrecruzan-sus-vidas-en-una-carta-para-evita-16068|arxiudata=1 de juliol 2013}}</ref>
Tot i no existir una versió oficial, sembla que va utilitzar la seva diplomàcia i influència amb Franco per obtenir l'indult de la militant [[comunista]] [[Juana Doña Jiménez|Juana Doña]] que feia d'enllaç entre la guerrilla i el buró polític del [[PCE]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Chávez|nom=Fermín|títol=Eva Perón: Sin Mitos|pàgines=pàg. 91 i 210|editorial=Ediciones Theoría|any=1996|isbn=9789879048115|url=http://books.google.cat/books?id=kkXjAAAAMAAJ&q=%22Juana+do%C3%B1a%22+%22Eva+Per%C3%B3n%22&dq=%22Juana+do%C3%B1a%22+%22Eva+Per%C3%B3n%22&hl=ca&sa=X&ei=4iSvU5rmHeGM0AWr3oEQ&ved=0CDkQ6AEwBA}}</ref> Aquesta història va ser portada al cinema pel director [[Agustí Villaronga]] sota el títol «Una carta para Evita».<ref>{{ref-publicació|cognom=Redacció|títol=Carmen Polo, Juana Doña y Eva Perón entrecruzan sus vidas en 'Una carta para Evita'|publicació=El Refenrente|data=2-11-2011|url=http://archive.is/IYmXo#selection-515.0-515.83|consulta=28 juny 2014}}</ref>
 
Els enfrontaments amb la dona de Franco van ser evidents i de retorn en l'[[Argentina]], explicaria:<ref>{{Ref-web|títol=Evita y Carmen Polo, duelo de damas|url=https://www.lne.es/vida-y-estilo/gente/2013/07/21/evita-carmen-polo-duelo-damas-20606501.html|data=2013-07-21|consulta=2023-10-11|llengua=es|editor=[[La Nueva España]]}}</ref>
{{Citació|A la dona de Franco no li agradaven els obrers, i cada vegada que podia els titllava de ''«rojos»'' perquè havien participat a la guerra civil. Jo em vaig aguantar un parell de vegades fins que no vaig poder més, i li vaig dir que el seu marit no era un governant pels vots del poble sinó per imposició d'una victòria. A la grossa no li va agradar gens.<ref>T.P. [http://www.lne.es/vida-y-estilo/gente/2013/07/21/evita-carmen-polo-duelo-damas/1444983.html Evita y Carmen Polo, duelo de damas]. La Nueva España (en castellà). 22-7-2013</ref>}}
 
El viatge va continuar per [[Itàlia]], on va esmorzar amb el ministre de Relacions Exteriors, va visitar guarderies infantils i va rebre crítiques de grups comunistes que assimilaven el peronisme al [[feixisme]].<ref>{{Ref-publicació|article=Evita en Italia: La Gira Arco Iris, un espectáculo de la política|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7982289|publicació=Rassegna iberistica|data=2021|issn=0392-4777|pàgines=99–122|exemplar=115|nom=Fernando Diego|cognom=Rodríguez}}</ref>
 
Al [[Vaticà]] va ser rebuda pel papa [[Pius XII]], qui li va lliurar el rosari d'or i la medalla pontifícia que va portar a les seves mans al moment de morir, després de mantenir una molt curta reunió.<ref>{{Ref-web|títol=El viaje de Eva Perón a Italia: audiencia con el Papa, encuentro con mujeres y visita a una galería de arte|url=https://www.infobae.com/historia/2019/07/27/el-viaje-de-eva-peron-a-italia-audiencia-con-el-papa-encuentro-con-mujeres-y-visita-a-una-galeria-de-arte/|data=2019-07-27|consulta=2023-10-11|llengua=es-ES|nom=Ezequiel|cognom=Medina|editor=[[Infobae]]}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=El día que Eva Perón estuvo en el Vaticano|url=https://www.perfil.com/noticias/opinion/ignacio-cloppet-el-dia-que-eva-peron-estuvo-en-el-vaticano.phtml|data=2021-06-27|consulta=2023-10-11|llengua=es|editor=Perfil}}</ref> Del que allí van parlar el Papa i Eva no ha quedat cap testimoniatge directe, amb excepció d'un breu comentari posterior de Perón sobre el que la seva esposa li havia explicat. El diari [[La Razón (Argentina)|''La Razón'']] de Buenos Aires cobria la notícia de la següent manera:<ref>{{ref-publicació|títol=Histórico encuentro con Pío XII|publicació=La Razon|data=27-06-1947|url=http://www.larazon.com.ar/diario_lr/especial/2005/04/15/0-958131.htm|consulta=28 juny 2014|lloc=Buenos Aires|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070713130338/http://www.larazon.com.ar/diario_lr/especial/2005/04/15/0-958131.htm|arxiudata=13 de juliol 2007}}</ref>
{{Citació|El Papa la va convidar llavors a prendre seient al costat del seu escriptori i va començar l'audiència. Ni una sola paraula s'ha donat a conèixer oficialment de la conversa que van sostenir el Summe Pontífex i la senyora de Perón, però un membre de la casa papal va indicar que [[Pius XII]] li va fer present el seu agraïment personal per l'ajuda que l'Argentina ha prestat a les nacions europees assolades per la guerra, i per la col·laboració que aquest país ha prestat a l'obra de socors de la Comissió Pontifícia. Al cap de 27 minuts, el Summe Pontífex va oprimir un petit botó blanc en el seu escriptori. Una campaneta va sonar en l'avantcambra i l'audiència va arribar a la seva fi. Pius XII va obsequiar a la senyora de Perón un rosari amb una medalla d'or commemorativa del seu pontificat.<ref>{{ref-publicació|cognom=Redacció La Razon|títol=Histórico encuentro con Pío XII|publicació=La Razon|data=27-06-1947|url=http://www.larazon.com.ar/diario_lr/especial/2005/04/15/0-958131.htm|consulta=28 juny 2014|lloc=Buenos Aires}}</ref>}}
 
Després va visitar [[Portugal]], on va ser rebuda per multituds al carrer i va reunir-se amb [[Joan de Borbó i Battenberg|Joan de Borbó]].<ref>{{Ref-publicació|article=Eva Duarte en España: repercusión y propaganda de una visita política (1947-1948)|url=https://erevistas.uca.edu.ar/index.php/EHE/article/view/3663|publicació=Estudios de historia de España|data=2021-07|pàgines=77–95|volum=23|exemplar=1|doi=10.46553/EHE.23.1.2021.p77-95|cognom=Tessada Sepúlveda|nom=Vanessa|editorial=Universidad Autónoma de Chile}}</ref> A continuació es va dirigir a [[França]], on es va veure afectada per la publicació en la revista ''France Dimanche'' d'una foto seva en una propaganda de sabó realitzada alguns anys enrere, en la qual apareixia amb una cama descoberta, cosa molt qüestionable per a una dona segons els estàndards morals de llavors.<ref>{{Ref-tesi|url=http://repositorio.udesa.edu.ar/jspui/handle/10908/17846|data=2017-08|nom=Valeria Fabiana|cognom=Alcino|títol=Cinderella from the Pampas : Eva Perón, ícono de la Argentina. Cultura visual y propaganda política internacional|llengua=es-AR|universitat=Universidad de San Andrés|lloc=Buenos Aires}}</ref> De totes maneres es va entrevistar amb el president de l'[[Assemblea Nacional (França)|Assemblea Nacional]], el socialista [[Édouard Herriot]], entre altres polítics.{{sfn|Fraser|Navarro|1996|p=105}} El jesuïta Benítez la va portar a [[Notre-Dame de París]] a parlar amb el [[Nunciatura apostòlica a França|Nunci Apostòlic de París]], Monsenyor Angelo Giuseppe Roncalli, futur papa [[Joan XXIII]].<ref>{{Ref-web|títol=El papa bueno, Eva Perón y los judíos|url=https://www.raoulwallenberg.net/es/articulos-58/papa-bueno-eva-peron-judios/|consulta=2023-10-11|llengua=es-ES|cognom=Dujovne Ortiz|editor=The International Raoul Wallenberg Foundation|data=2003-08-30|nom=Alicia|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230717001905/https://www.raoulwallenberg.net/es/articulos-58/papa-bueno-eva-peron-judios/#federation=archive.wikiwix.com&tab=url|arxiudata=2023-07-17}}</ref>
{{Citació|El Papa la va convidar llavors a prendre seient al costat del seu escriptori i va començar l'audiència. Ni una sola paraula s'ha donat a conèixer oficialment de la conversa que van sostenir el Summe Pontífex i la senyora de Perón, però un membre de la casa papal va indicar que [[Pius XII]] li va fer present el seu agraïment personal per l'ajuda que l'Argentina ha prestat a les nacions europees assolades per la guerra, i per la col·laboració que aquest país ha prestat a l'obra de socors de la Comissió Pontifícia. Al cap de 27 minuts, el Summe Pontífex va oprimir un petit botó blanc en el seu escriptori. Una campaneta va sonar en l'avantcambra i l'audiència va arribar a la seva fi. Pius XII va obsequiar a la senyora de Perón un rosari amb una medalla d'or commemorativa del seu pontificat.<ref>{{ref-publicació|cognom=Redacció La Razon|títol=Histórico encuentro con Pío XII|publicació=La Razon|data=27-06-1947|url=http://www.larazon.com.ar/diario_lr/especial/2005/04/15/0-958131.htm|consulta=28 juny 2014|lloc=Buenos Aires}}</ref>}}
 
Després de visitar Portugal, on va ser rebuda per multituds, es va dirigir a França, on es va veure afectada per la publicació en la revista ''France Dimanche'' d'una foto seva en una propaganda de sabó realitzada alguns anys enrere, en la qual apareixia amb una cama descoberta, cosa molt qüestionable per a una dona segons els estàndards morals de llavors. De totes maneres es va entrevistar amb el president de l'[[Assemblea Nacional (França)|Assemblea Nacional]], el socialista [[Édouard Herriot]], entre altres polítics. El jesuïta Benítez la va portar a [[Notre-Dame de París]] a parlar amb el Nunci Apostòlic de París, Monsenyor Angelo Giuseppe Roncalli, futur papa [[Joan XXIII]].
 
== Darrers temps ==
Va morir de [[càncer]]. [[Cadàver d'Evita|El seu cadàver]] va estar desaparegut gairebé setze anys.<ref>{{ref-web|url= http://edant.clarin.com/suplementos/especiales2/2002/07/26/l-420677.htm|títol= Un cadáver secuestrado, ultrajado y desterrado|consulta= |autor= |cognom= Rubín|nom= Sergio|enllaçautor= |coautors= |format= |llengua= castellà|obra= Clarín|pàgines= |lloc= |editor= |data= 26 de juliol de 2002|any= |mes= |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20121022223653/http://edant.clarin.com/suplementos/especiales2/2002/07/26/l-420677.htm|arxiudata= |doi= |citació=2012-10-22}}</ref> Actualment, les restes mortals d'Eva Perón descansen a la cripta de la família Duarte al [[Cementiri de la Recoleta]].<ref>{{Ref-publicació|article=70 años de la muerte de Evita: el extraordinario y macabro destino del cuerpo de Eva Perón|url=https://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-62185500|publicació=BBC News Mundo|llengua=es|cognom=Smink|nom=Veronica|data=26 juliol 2022}}</ref>
 
Basant-se en la seva vida, [[Andrew Lloyd Webber]] va estrenar [[Evita (musical)|un musical]] a [[Londres]] el [[1978]]. Guanyador del [[Premi Laurence Olivier al Millor Musical]], comptava amb [[Elaine Paige]] en el paper de la Primera Dama. El [[1996]], [[Madonna]] va protagonitzar-ne [[Evita (pel·lícula)|la versió cinematogràfica]], dirigida per [[Alan Parker]]. El film va endur-se un [[Oscar]] i tres [[Globus d'Or]].<ref>{{Ref-web|títol=“Evita, el musical” cumple 40 años: una historia de polémicas, éxito y fanatismo detrás del clásico de Broadway|url=https://www.infobae.com/america/cultura/2019/09/25/evita-el-musical-cumple-40-anos-una-historia-de-polemicas-exito-y-fanatismo-detras-del-clasico-de-broadway/|data=2019-09-25|consulta=2023-10-11|llengua=es-ES|nom=Matías|cognom=Bauso|editor=[[Infobae]]}}</ref>
Basada en la seva vida es va fer el [[Evita (musical)|musical]] i la pel·lícula ''[[Evita (pel·lícula)|Evita]]''.
 
== Vegeu tambéNotes ==
{{notes}}
* ''[[Evita (musical)]]''
* ''[[Evita (pel·lícula)]]''
 
== Referències ==
Línia 52 ⟶ 38:
 
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre |cognom = Fraser |nom = Nicholas |cognom2 = Navarro |nom2 = Marysa |títol=Evita: The Real Life of Eva Perón |llengua=anglès|editorial = W.W. Norton|any = 1996| isbn=9780393315752}}
{{Commonscat}}
* {{Ref-llibre|títol=Eva Perón|url=https://books.google.cat/books/about/Eva_Per%C3%B3n.html?id=EPcJAQAAIAAJ&redir_esc=y|editorial=Centro Editor de América Latina|data=1970a|llengua=es|nom=Otelo|cognom=Borroni|nom2=Roberto|cognom2=Vacca}}
* {{Ref-llibre|títol=La vida de Eva Perón: Testimonios para su historia|url=https://books.google.cat/books/about/La_vida_de_Eva_Per%C3%B3n_Testimonios_para_s.html?id=gMk0AAAAIAAJ&redir_esc=y|editorial=Editorial Galerna|data=1970b|llengua=es|nom=Otelo|cognom=Borroni|nom2=Roberto|cognom2=Vacca}}
* {{Ref-llibre|títol=Eva Perón: sin mitos|url=https://books.google.cat/books?id=sc4ZAAAAYAAJ&newbks=0&hl=ca|editorial=Ediciones Theoría|data=1996|isbn=978-987-9048-11-5|llengua=es|nom=Fermín|cognom=Chávez}}
* {{Ref-llibre|títol=Mi hermana Evita|url=https://books.google.cat/books?id=K0_jAAAAMAAJ&newbks=0&hl=ca|editorial=Centro de Estudios Eva Perón|data=1973|llengua=es|nom=Erminda|cognom=Duarte}}
* {{Ref-llibre|títol=Eva Perón: la biografía|url=https://books.google.cat/books?id=KWl7AAAAMAAJ&newbks=0&hl=ca|editorial=El País|data=1996|isbn=978-84-03-59720-4|llengua=es|nom=Alicia Dujovne|cognom=Ortiz}}
* {{Refref-llibre |cognom = Fraser |nom = Nicholas |cognom2 = Navarro |nom2 = Marysa |títol=Evita: The Real Life of Eva Perón |llengua=anglès|editorial = W.W. Norton|any = 1996| isbn=9780393315752}}
* {{Ref-llibre|títol=La compañera Evita: vida de Eva Duarte de Perón|url=https://books.google.cat/books?id=fy-6MwEACAAJ&newbks=0&hl=ca|editorial=Colihue|data=2012|isbn=978-987-684-321-8|llengua=es|nom=Norberto|cognom=Galasso}}
* {{Ref-llibre|títol=Las mujeres y la patria, nuevas historias de amor de la historia argentina|url=https://books.google.cat/books?id=ZrsX1eOwlIYC&newbks=0&hl=ca|editorial=Penguin Random House Grupo Editorial Argentina|data=2012-07-04|isbn=978-987-04-2566-3|llengua=es|nom=Lucía|cognom=Gálvez}}
* {{Ref-llibre|títol=Yo fui testigo: Eva Perón|url=https://books.google.cat/books?id=M4ovAQAAMAAJ&newbks=0&hl=ca|editorial=Editorial Perfil|data=1986|isbn=978-950-639-007-5|llengua=es|nom=Ricardo|cognom=Halac|cognom2=Cernadas|nom2=J. C.}}
* {{Ref-llibre|títol=Evita|url=https://books.google.cat/books?id=izG9QgAACAAJ&newbks=0&hl=ca|editorial=Planeta|data=1994|isbn=978-950-742-533-2|llengua=es|nom=Marysa|cognom=Navarro}}
* {{Ref-llibre|títol=Evita: mitos y representaciones|url=https://books.google.cat/books?id=7Rl7AAAAMAAJ&newbks=1&newbks_redir=0&printsec=frontcover&dq=inauthor:%22Marysa+Navarro%22&q=inauthor:%22Marysa+Navarro%22&hl=ca&redir_esc=y|editorial=Fondo de Cultura Económica|data=2002|isbn=978-950-557-521-3|llengua=es|nom=Marysa|cognom=Navarro}}
* {{Ref-llibre|títol=Evita|url=https://books.google.cat/books?id=SWx9AAAAMAAJ&q=inauthor:%22Felipe+Pigna%22+evita&dq=inauthor:%22Felipe+Pigna%22+evita&hl=ca&newbks=1&newbks_redir=0&sa=X&redir_esc=y|editorial=Planeta|data=2007|isbn=978-950-49-1798-4|llengua=es|nom=Felipe|cognom=Pigna}}
* {{Ref-llibre|títol=La pasión según Eva|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=189427|editorial=Grupo Planeta|data=1995|isbn=978-84-08-01294-8|nom=Abel|cognom=Posse}}
* {{Ref-publicació|cognom=Viñas|nom=David|article=14 hipótesis de trabajo en torno a Eva Perón.|publicació=Revista Marcha|data=1965|llengua=es}}
 
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Peron, Eva}}
[[Categoria:PeronismeEva Perón| ]]
[[Categoria:Peronistes]]
[[Categoria:Polítics argentins]]
[[Categoria:Primeres dames]]
[[Categoria:Primeres dames i primers cavallers de l'Argentina]]
[[Categoria:Polítics de la província de Buenos Aires]]
[[Categoria:Actors de cinema argentins]]
[[Categoria:Actors de Buenos Aires]]
[[Categoria:PolíticsSufragistes argentins]]
[[Categoria:Argentins d'ascendència basca|P]]
[[Categoria:Naixements del 1919]]
[[Categoria:PeronistesMorts el 1952]]
[[Categoria:Morts a Buenos Aires]]
[[Categoria:Morts de càncer a l'Argentina]]
[[Categoria:Mortes de càncer cervical]]
[[Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica]]
[[Categoria:PrimeresDoctors dameshonoris icausa primersper cavallersla Universitat Nacional de l'ArgentinaLa Plata]]