Evolució dels mamífers: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Espais |
|||
| (35 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
Línia 34:
=== Ossos de l'orella i l'articulació mandibular ===
Els
=== Dentadura ===
Línia 55:
Els primers [[tetràpodes]] aparegueren a la segona meitat del [[Devonià]],{{sfn|Boenigk|Wodniok|Glücksman|2015|p=112}} entre 372 i 390 milions d'anys enrere,{{sfn|Simões|Pierce|2021|p=1.403}} i evolucionaren a partir de [[peixos d'aletes lobulades]] capaços de respirar aire. Les [[adaptació (biologia)|adaptacions]] necessàries per a la vida a la terra comportaren modificacions radicals en els mecanismes de [[respiració]], [[alimentació]], [[locomoció]], [[balanç hidroelectrolític]], [[sentit (percepció)|percepció]] i [[reproducció]], entre altres aspectes. Els avantpassats directes dels tetràpodes ja havien desenvolupat [[extremitats]] en els últims 20 milions d'anys abans de sortir de l'aigua,{{sfn|Graham|Lee|2004|p=721}} probablement com a [[òrgan (anatomia)|òrgans]] de [[locomoció aquàtica]],{{sfn|Kemp|2005|p=14}} emprats com [[platós]].{{sfn|Kliman|2016|loc=«Land Vertebrates, the Origin and Evolution of» (J. A. Clack)}} Les [[mà (anatomia animal)|mans]] dels tetràpodes són amb tota probabilitat una estructura [[homologia (biologia)|homòloga]] a les [[aletes pectorals]] de peixos d'aletes lobulades com ''[[Eusthenopteron]]''. En aquest moment d'intensa [[radiació evolutiva]], el nombre de [[dits]] dels tetràpodes, que gairebé sempre és de cinc, encara no havia quedat fixat. Per exemple, ''[[Acanthostega]]'' en tenia vuit a cada pota anterior i set a cada pota posterior.{{sfn|Boenigk|Wodniok|Glücksman|2015|p=113}} Sembla que el gros dels primers tetràpodes estaven dotats tant de [[pulmons]] com de [[brànquies]].{{sfn|Graham|Lee|2004|p=721}} Aquestes últimes encara els servien per a l'excreció del [[nitrogen]] i el [[diòxid de carboni]].{{sfn|Kemp|2005|p=15}} De totes maneres, segurament tenien un estil de vida completament aquàtic, com ho indica la presència d'una orella adaptada a sentir-hi sota l'aigua en animals com ''[[Ichthyostega]]''.{{sfn|Kemp|2005|p=14}} Hi ha indicis que els tetràpodes evolucionaren en medis marginals marins ([[llacunes]], [[estuaris]] i [[delta fluvial|deltes]]), [[zones de marees]] o [[salabroses]], tot i que tampoc no es pot descartar que sorgissin en cossos d'[[aigua dolça]],{{sfn|Graham|Lee|2004|p=722 i 723}} Al final del Devonià, ja tenien una distribució gairebé [[distribució cosmopolita|cosmopolita]] a les latituds [[tropicals]] i [[subtropicals]], on vivien majoritàriament en medis d'aigua dolça.{{sfn|Graham|Lee|2004|p=721}}
En el [[registre fòssil]] hi ha [[bretxa de Romer|una bretxa]] d'entre 15{{sfn|Kliman|2016|loc=«Land Animals, Origins of» (P. A. Selden)}} i 30 milions d'anys entre els tetràpodes més primitius, com ara ''Acanthostega'' i ''Ichthyostega'', i les formes més [[apomorfia|derivades]] del [[Carbonífer]], com ara
==== Sinàpsids del Carbonífer ====
Línia 87:
=== Mamífers del Juràssic ===
[[Fitxer:Ptilodus skull BW.jpg|miniatura|Crani del multituberculat ''[[Ptilodus]]'']]
Els [[multituberculats]] existiren durant uns 115 milions d'anys (des del [[Juràssic superior]] fins a l'[[Eocè superior]]), cosa que en fa el segon grup de mamífers més longeu de tots els temps, després dels monotremes.{{sfn|Rose|2006|p=56}}
[[Fitxer:Castorocauda BW.jpg|miniatura|Il·lustració de ''[[Castorocauda]]''. Cal destacar-ne el pelatge i les adaptacions per nedar (una cua ampla i plana i peus palmats) i per excavar (potes i urpes robustes).]]
Línia 142:
[[Fitxer:Sinodelphys szalayi.JPG|miniatura|esquerra|''[[Sinodelphys|Sinodelphys szalayi]]'' és el metateri més antic conegut. El seu nom vol dir ‘[[opòssum]] [[Xina|xinès]]’ i l'estructura de les seves potes indica que era arborícola.<ref>Z.-X. Luo, Q. Ji, J. R. Wible i C.-X. Yuan. 2003. An Early Cretaceous tribosphenic mammal and metatherian evolution. Science 302:1934-1939</ref>]]
{{article principal|Metateris}}
Els [[metateris]] vivents són tots [[marsupials]]. Alguns [[gèneres]] fòssils, com ara l'[[asiateri]] ([[Cretaci superior]] de [[Mongòlia]]), podrien ser marsupials o metateris basals.<ref>{{ref-web| url = http://www.palaeos.com/Vertebrates/Units/Unit440/440.100.html| títol = Metatheria - Palaeos| consulta = 2008-11-29| arxiuurl = https://web.archive.org/web/20070608042030/http://www.palaeos.com/Vertebrates/Units/Unit440/440.100.html| arxiudata = 2007-06-08}}</ref><ref>{{citar ref|cognom=Szalay |nom=F.S. |cognom2=Trofimov
El marsupial més antic conegut és ''[[Sinodelphys]]'', descobert en [[esquist]]s [[cretaci]]s de 125 milions d'anys d'antiguitat a la província de [[Liaoning]] (nord-est de la [[República Popular de la Xina|Xina]]). El fòssil està gairebé complet i inclou flocs de [[pèl]] i empremtes de teixit tou.<ref>{{ref-web| url = http://news.nationalgeographic.com/news/2003/12/1215_031215_oldestmarsupial.html|títol= Oldest Marsupial Fossil Found in China| editor = National Geographic News| data = 15-12-2003
Línia 153:
Tot i que alguns marsupials s'assemblen molt als placentaris, els esquelets dels marsupials tenen algunes característiques que els distingeixen dels placentaris.<ref>{{ref-web| url = http://lancelet.blogspot.com/2005/12/species-is-as-species-does-part-ii.html|títol= Species is as species does... Part II}}</ref> Alguns, com ara el [[llop marsupial]], tenen quatre [[dents molars]]. Cap placentari no en té més de tres. A més, els marsupials tenen un parell de [[finestra (anatomia)|finestres]] palatals, situades a la part inferior del crani.
Els marsupials també tenen un parell d'ossos, els [[os epipúbic|ossos epipúbics]], que suporten el marsupi en les femelles. Tanmateix, aquest no és un tret distintiu dels marsupials, car ha estat trobat en fòssils de multituberculats, monotremes i fins i tot euteris, de manera que és probablement una característica ancestral comuna que desaparegué en algun punt després que divergissin els llinatges marsupial i placentari.<ref>{{ref-web| url = http://paleo.amnh.org/bjburger/fossilmammal/ma3.html| títol = Marsupials| consulta = 2008-11-29| arxiuurl = https://web.archive.org/web/20030405212007/http://paleo.amnh.org/bjburger/fossilmammal/ma3.html| arxiudata = 2003-04-05}}</ref><ref>{{citar ref|cognom=Novacek |nom=M.J. |cognom2=Rougier
==== Euteris ====
Línia 222:
==== Miocè ====
[[Fitxer:Oreopithecus bambolii.jpg|miniatura|''[[Oreopithecus bambolii]]'', un dels últims hominoïdeus a aparèixer al Miocè]]
El Miocè és la primera època del [[Neogen]], i el món ja començava a assemblar-se marcadament al d'avui en dia. Tant la [[fauna]] marina com la terrestre eren bastant modernes, tot i que els mamífers marins eren menys nombrosos. Tanmateix, encara romanien animals molt divergents a Sud-amèrica i Austràlia, que es trobaven aïllades de la resta dels continents. A principis del Miocè encara hi havia diversos grups de l'Oligocè amb una gran diversitat, com ara els [[nimràvids]], els [[entelodonts]] i els cavalls de tres peülles. Com a l'Oligocè, els [[mericoidodontoïdeus]] encara eren diversos, però acabarien desapareguent al [[Pliocè]] molt primerenc. A finals del Miocè, els mamífers esdevingueren encara més moderns, amb l'aparició de [[cànids]], [[os rentador|ossos rentadors]], [[cavalls]], [[castors]], [[cérvols]], [[camell]]s i [[balenes]] recognoscibles, així com grups extints com ara els [[borofagí|borofagins]], els [[gomfoteri]]s, els cavalls de tres peülles, o [[rinoceronts]] semiaquàtics i amb banyes petites com ara ''[[Teleoceras]]'' o
Els [[simis]] i [[micos]] començaren a estendre's d'[[Àfrica]] a [[Europa]] i [[Àsia]] durant el Miocè.<ref name="Andrews">{{ref-publicació|autor= Andrews, P.; Kelley, J. |títol= Middle Miocene Dispersals of Apes |publicació= Folia Primatologica |volum= 78 |any= 2007 |pàgines= 328-343 | doi = 10.1159/000105148}}</ref> Poc després, els seguiren els [[Loris (subfamília)|loris]] i els [[tarser]]s, Els primers fòssils d'[[homínid]]s foren descoberts al nord d'Àfrica i daten de fa entre vuit i cinc milions d'anys.<ref name="evolution">{{ref-llibre|títol=Primates in Perspective|autor=Hartwig, W|capítol=Primate Evolution|editor=Campbell, C.; Fuentes, A.; MacKinnon, K.; Panger, M.; Bearder, S.|any=2007|editorial=Oxford University Press|isbn=978-0-19-517133-4|pàgines=13-17}}</ref> Els micos del Vell Món no desapareixerien d'Europa fins fa uns 1,8 milions d'anys.<ref name="Strier2007">{{ref-llibre|títol=Primate Behavioral Ecology|autor=Strier, K.|editorial = Allyn & Bacon| edició =3a ed.|any=2007|isbn=0-205-44432-6|pàgines=7, 64, 71, 77, 182-185, 273-280, 284, 287-298}}</ref> També evolucionaren els primers [[cercopitecoïdeus]], incloent-hi [[gèneres]] coneguts com ara ''[[Proconsul]]'', ''[[Dendropithecus]]'' o ''[[Nyanzapithecus]]'', tots de l'est d'Àfrica. La presència d'altres hominoïdeus no cercopitècids del Miocè mitjà de localitats molt distants (com ''[[Otavipithecus]]'' de jaciments cavernosos de Namíbia, o ''[[Pierolapithecus]]'' i ''[[Dryopithecus]]'' de França, [[Catalunya]] i Àustria) demostra una gran diversitat de formes arreu d'Àfrica i la conca del [[Mediterrani]] durant els règims climàtics càlids i relativament estables del Miocè inferior i mitjà. L'hominoïdeu més recent del Miocè, ''[[Oreopithecus]]'', fou descobert en estrats italians de fa nou milions d'anys.
Línia 269:
Les primeres proves clares de la presència de [[pèl]] es troben en fòssils de ''[[Castorocauda]]'', del [[Juràssic mitjà]] (fa 164 milions d'anys), encara que el fòssil més antic conegut en el qual s'ha conservat el pelatge és el de ''[[Spinolestes xenarthrosus]]'', que visqué durant el [[Cretaci inferior]] (fa 125 milions d'anys).{{sfn|Martin|Marugán-Lobón|Vullo|Martín-Abad|2015|p=380}}
A partir del 1955, alguns científics començaren a interpretar els
</ref>
Línia 325:
=== Potes erectes ===
L'evolució de les potes erectes en els mamífers és incompleta, car tots els monotremes vivents i fòssils tenen les potes eixancarrades. De fet, hi ha científics que creuen que la posició parasagital (no eixancarrada) de les potes és una [[sinapomorfia]], o tret característic, dels [[tribosfènides]], un grup que conté els [[teri]]s i que per tant inclou l'últim avantpassat comú tant dels marsupials com dels placentaris vivents i per consegüent, tots els mamífers anteriors haurien tingut potes eixancarrades.<ref>{{ref-publicació |cognom=Kielan−Jaworowska |nom=Z. |cognom2=Hurum
Els [[teràpsids]] tenien les potes anteriors eixancarrades i les potes posteriors semierectes.<ref>{{ref-publicació|cognom=Jenkins |nom=F. A. Jr. |títol=The postcranial skeleton of African cynodonts |publicació=Bulletin of the Peabody Museum of Natural History |exemplar=36 |pàgines=1-216 |any=1971|llengua= anglès}}</ref><ref name=Kemp/> Això suggereix que la [[limitació de Carrier]] hauria fet que fos bastant difícil per ells moure's i respirar alhora, però no tan difícil com ho és per animals com ara les sargantanes, que tenen les potes completament eixancarrades.<ref>{{ref-llibre | cognom=Pough | nom=F.H | cognom2=Heiser | nom2=J.B. | cognom3=McFarland | nom3=W.N. | títol=Vertebrate Life | editorial=Prentice-Hall | any=1996 | lloc=Nova Jersey | pàgines=798|llengua= anglès}}</ref> Tanmateix, els [[cinodonts]] tenien plaques costals que rigidificaven la [[caixa toràcica]] i haurien pogut reduir la flexió lateral del tronc durant el moviment, facilitant una mica respiració quan es movien.<ref>{{ref-publicació|cognom=Sidor |nom=C.A. |cognom2=Hopson
=== Sang calenta ===
Línia 335:
* '''[[Endotèrmia]]''', la capacitat de generar calor internament en lloc de comportaments com ara prendre el sol o l'activitat muscular.
* '''[[Homeotèrmia]]''', la capacitat de mantenir una temperatura corporal constant.
* '''[[Taquimetabolisme]]''', la capacitat de mantenir un [[metabolisme basal]] elevat, especialment en repòs. Això requereix una temperatura corporal bastant alta i estable, car els processos [[bioquímic]]s funcionen a la meitat de velocitat si la temperatura de l'animal cau
Els monotremes moderns tenen una temperatura corporal més baixa i un ritme metabòlic més variable que els marsupials i placentaris.<ref>{{ref-llibre | cognom=Paul | nom=G.S. | títol=Predatory Dinosaurs of the World | editorial=Simon and Schuster | any=1988| lloc=Nova York | pàgines=464}}</ref> Per tant, la qüestió principal és quan evolucionà un metabolisme semblant al dels monotremes en els mamífers. Les proves obtingudes fins ara suggereixen que els cinodonts del [[Triàsic]] podrien haver tingut un ritme metabòlic bastant elevat, però no són concloents.
Línia 343:
=== Paladar secundari ossi ===
Els mamífers tenen un paladar secundari ossi que separa les vies respiratòries de la boca, permetent-los menjar i respirar alhora. S'han trobat paladars secundaris ossis en els cinodonts més avançats, suggerint que tenien un ritme metabòlic elevat.<ref name=Brink/><ref name=Kemp/> Tanmateix, alguns vertebrats de [[sang freda]] també tenen paladars secundaris ossis ([[crocodilians]] i algunes sargantanes), mentre que els [[ocells]], que són de sang calenta, no en tenen.<ref name=Bennet_Ruben>{{citar ref|cognom=Bennett |nom=A.F. |cognom2=Ruben
=== Diafragma ===
Línia 359:
* {{ref-llibre|cognom=Berkovitz|nom=B.|cognom2=Shellis|nom2=P.|títol=The Teeth of Mammalian Vertebrates|data=2018|editorial=[[Associated Press]]|isbn=978-0-12-802818-6|doi=10.1016/B978-0-12-802818-6.00004-1|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|cognom=Boenigk|nom=J.|enllaçautor=Jens Boenigk|cognom2=Wodniok|nom2=S|cognom3=Glücksman|nom3=E|títol=Biodiversity and Earth History|data=2015|editorial=[[Springer (editorial)|Springer]]|isbn=9783662463949|llengua=anglès}}
* {{ref-publicació|cognom=Canudo|nom=J. I.|cognom2=Cuenca-Bescós|nom2=G.|enllaçautor2=Gloria Cuenca-Bescós|títol=Two new mammalian teeth (Multituberculata and Peramura) from the Lower Cretaceous (Barremian) of Spain|data=1996|publicació=Cretaceous Research|volum=17|pàgines=215-228|doi=10.1006/cres.1996.0016|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|cognom=Carlton|nom=R. L|títol=A Concise Dictionary of Paleontology|data=2019|editorial=Springer|edició=2a edició|isbn=978-3-030-25586-2|llengua=anglès}}
* {{ref-publicació|cognom=Cartanyà Martí|nom=J.|títol=Breu repàs al registre fòssil dels primers mamífers a la Conca de Barberà|data=2005|publicació=Reboll: butlletí del Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà|volum=2|exemplar=7|pàgines=11-14|url=https://raco.cat/index.php/Reboll/article/view/216198/294649}}
| |||