Evolució dels mamífers: diferència entre les revisions

En general, els mamífers del Mesozoic eren petits i gairebé cap no passava de la mida d'un [[ratolí]] o una [[rata]]. Les [[dents]] indiquen que la majoria de les [[espècies]] s'alimentaven d'[[insectes]] i altres invertebrats, mentre que la forma del [[cervell]] i els òrgans sensorials apunten a un estil de vida fonamentalment [[animal nocturn|nocturn]]. No es coneixen amb certesa els motius pels quals la mida, la fisiologia i l'estil de vida de la majoria dels mamífers es mantingueren relativament constants durant el Mesozoic; una de les teories és que la [[competència (biologia)|competència]] amb els dinosaures hauria exercit una [[pressió selectiva]] que hauria impedit l'[[evolució]] de mamífers de grans dimensions. Des de mitjans de la dècada del 2000 hi ha hagut nous descobriments que mostren un major grau d'especialització entre els mamífers i els seus parents més propers del Mesozoic. Per exemple, el mamaliaforme ''[[Castorocauda lutrasimilis]]'' era parcialment [[mamífer aquàtic|aquàtic]], mentre que el [[volaticoteri]] tenia membranes per planar i ''[[Fruitafossor windscheffeli]]'' presentava [[adaptació (biologia)|adaptacions]] per menjar insectes semblants a les dels [[ossos formiguers]].

 

 

== Característiques dels mamífers ==

 

=== Ossos de l'orella i l'articulació mandibular ===

 

=== Dentadura ===

Els primers [[tetràpodes]] aparegueren a la segona meitat del [[Devonià]],{{sfn|Boenigk|Wodniok|Glücksman|2015|p=112}} entre 372 i 390 milions d'anys enrere,{{sfn|Simões|Pierce|2021|p=1.403}} i evolucionaren a partir de [[peixos d'aletes lobulades]] capaços de respirar aire. Les [[adaptació (biologia)|adaptacions]] necessàries per a la vida a la terra comportaren modificacions radicals en els mecanismes de [[respiració]], [[alimentació]], [[locomoció]], [[balanç hidroelectrolític]], [[sentit (percepció)|percepció]] i [[reproducció]], entre altres aspectes. Els avantpassats directes dels tetràpodes ja havien desenvolupat [[extremitats]] en els últims 20 milions d'anys abans de sortir de l'aigua,{{sfn|Graham|Lee|2004|p=721}} probablement com a [[òrgan (anatomia)|òrgans]] de [[locomoció aquàtica]],{{sfn|Kemp|2005|p=14}} emprats com [[platós]].{{sfn|Kliman|2016|loc=«Land Vertebrates, the Origin and Evolution of» (J. A. Clack)}} Les [[mà (anatomia animal)|mans]] dels tetràpodes són amb tota probabilitat una estructura [[homologia (biologia)|homòloga]] a les [[aletes pectorals]] de peixos d'aletes lobulades com ''[[Eusthenopteron]]''. En aquest moment d'intensa [[radiació evolutiva]], el nombre de [[dits]] dels tetràpodes, que gairebé sempre és de cinc, encara no havia quedat fixat. Per exemple, ''[[Acanthostega]]'' en tenia vuit a cada pota anterior i set a cada pota posterior.{{sfn|Boenigk|Wodniok|Glücksman|2015|p=113}} Sembla que el gros dels primers tetràpodes estaven dotats tant de [[pulmons]] com de [[brànquies]].{{sfn|Graham|Lee|2004|p=721}} Aquestes últimes encara els servien per a l'excreció del [[nitrogen]] i el [[diòxid de carboni]].{{sfn|Kemp|2005|p=15}} De totes maneres, segurament tenien un estil de vida completament aquàtic, com ho indica la presència d'una orella adaptada a sentir-hi sota l'aigua en animals com ''[[Ichthyostega]]''.{{sfn|Kemp|2005|p=14}} Hi ha indicis que els tetràpodes evolucionaren en medis marginals marins ([[llacunes]], [[estuaris]] i [[delta fluvial|deltes]]), [[zones de marees]] o [[salabroses]], tot i que tampoc no es pot descartar que sorgissin en cossos d'[[aigua dolça]],{{sfn|Graham|Lee|2004|p=722 i 723}} Al final del Devonià, ja tenien una distribució gairebé [[distribució cosmopolita|cosmopolita]] a les latituds [[tropicals]] i [[subtropicals]], on vivien majoritàriament en medis d'aigua dolça.{{sfn|Graham|Lee|2004|p=721}}

 

 

==== Sinàpsids del Carbonífer ====

=== Mamífers del Juràssic ===

[[Fitxer:Ptilodus skull BW.jpg|miniatura|Crani del multituberculat ''[[Ptilodus]]'']]

 

 

 

[[Fitxer:Castorocauda BW.jpg|miniatura|Il·lustració de ''[[Castorocauda]]''. Cal destacar-ne el pelatge i les adaptacions per nedar (una cua ampla i plana i peus palmats) i per excavar (potes i urpes robustes).]]

[[Fitxer:Sinodelphys szalayi.JPG|miniatura|esquerra|''[[Sinodelphys|Sinodelphys szalayi]]'' és el metateri més antic conegut. El seu nom vol dir ‘[[opòssum]] [[Xina|xinès]]’ i l'estructura de les seves potes indica que era arborícola.<ref>Z.-X. Luo, Q. Ji, J. R. Wible i C.-X. Yuan. 2003. An Early Cretaceous tribosphenic mammal and metatherian evolution. Science 302:1934-1939</ref>]]

{{article principal|Metateris}}

 

El marsupial més antic conegut és ''[[Sinodelphys]]'', descobert en [[esquist]]s [[cretaci]]s de 125 milions d'anys d'antiguitat a la província de [[Liaoning]] (nord-est de la [[República Popular de la Xina|Xina]]). El fòssil està gairebé complet i inclou flocs de [[pèl]] i empremtes de teixit tou.<ref>{{ref-web| url = http://news.nationalgeographic.com/news/2003/12/1215_031215_oldestmarsupial.html|títol= Oldest Marsupial Fossil Found in China| editor = National Geographic News| data = 15-12-2003

Tot i que alguns marsupials s'assemblen molt als placentaris, els esquelets dels marsupials tenen algunes característiques que els distingeixen dels placentaris.<ref>{{ref-web| url = http://lancelet.blogspot.com/2005/12/species-is-as-species-does-part-ii.html|títol= Species is as species does... Part II}}</ref> Alguns, com ara el [[llop marsupial]], tenen quatre [[dents molars]]. Cap placentari no en té més de tres. A més, els marsupials tenen un parell de [[finestra (anatomia)|finestres]] palatals, situades a la part inferior del crani.

 

 

==== Euteris ====

==== Miocè ====

[[Fitxer:Oreopithecus bambolii.jpg|miniatura|''[[Oreopithecus bambolii]]'', un dels últims hominoïdeus a aparèixer al Miocè]]

 

Els [[simis]] i [[micos]] començaren a estendre's d'[[Àfrica]] a [[Europa]] i [[Àsia]] durant el Miocè.<ref name="Andrews">{{ref-publicació|autor= Andrews, P.; Kelley, J. |títol= Middle Miocene Dispersals of Apes |publicació= Folia Primatologica |volum= 78 |any= 2007 |pàgines= 328-343 | doi = 10.1159/000105148}}</ref> Poc després, els seguiren els [[Loris (subfamília)|loris]] i els [[tarser]]s, Els primers fòssils d'[[homínid]]s foren descoberts al nord d'Àfrica i daten de fa entre vuit i cinc milions d'anys.<ref name="evolution">{{ref-llibre|títol=Primates in Perspective|autor=Hartwig, W|capítol=Primate Evolution|editor=Campbell, C.; Fuentes, A.; MacKinnon, K.; Panger, M.; Bearder, S.|any=2007|editorial=Oxford University Press|isbn=978-0-19-517133-4|pàgines=13-17}}</ref> Els micos del Vell Món no desapareixerien d'Europa fins fa uns 1,8 milions d'anys.<ref name="Strier2007">{{ref-llibre|títol=Primate Behavioral Ecology|autor=Strier, K.|editorial = Allyn & Bacon| edició =3a ed.|any=2007|isbn=0-205-44432-6|pàgines=7, 64, 71, 77, 182-185, 273-280, 284, 287-298}}</ref> També evolucionaren els primers [[cercopitecoïdeus]], incloent-hi [[gèneres]] coneguts com ara ''[[Proconsul]]'', ''[[Dendropithecus]]'' o ''[[Nyanzapithecus]]'', tots de l'est d'Àfrica. La presència d'altres hominoïdeus no cercopitècids del Miocè mitjà de localitats molt distants (com ''[[Otavipithecus]]'' de jaciments cavernosos de Namíbia, o ''[[Pierolapithecus]]'' i ''[[Dryopithecus]]'' de França, [[Catalunya]] i Àustria) demostra una gran diversitat de formes arreu d'Àfrica i la conca del [[Mediterrani]] durant els règims climàtics càlids i relativament estables del Miocè inferior i mitjà. L'hominoïdeu més recent del Miocè, ''[[Oreopithecus]]'', fou descobert en estrats italians de fa nou milions d'anys.

Les primeres proves clares de la presència de [[pèl]] es troben en fòssils de ''[[Castorocauda]]'', del [[Juràssic mitjà]] (fa 164 milions d'anys), encara que el fòssil més antic conegut en el qual s'ha conservat el pelatge és el de ''[[Spinolestes xenarthrosus]]'', que visqué durant el [[Cretaci inferior]] (fa 125 milions d'anys).{{sfn|Martin|Marugán-Lobón|Vullo|Martín-Abad|2015|p=380}}

 

</ref>

 

 

=== Potes erectes ===

 

 

=== Sang calenta ===

* '''[[Endotèrmia]]''', la capacitat de generar calor internament en lloc de comportaments com ara prendre el sol o l'activitat muscular.

* '''[[Homeotèrmia]]''', la capacitat de mantenir una temperatura corporal constant.

 

Els monotremes moderns tenen una temperatura corporal més baixa i un ritme metabòlic més variable que els marsupials i placentaris.<ref>{{ref-llibre | cognom=Paul | nom=G.S. | títol=Predatory Dinosaurs of the World | editorial=Simon and Schuster | any=1988| lloc=Nova York | pàgines=464}}</ref> Per tant, la qüestió principal és quan evolucionà un metabolisme semblant al dels monotremes en els mamífers. Les proves obtingudes fins ara suggereixen que els cinodonts del [[Triàsic]] podrien haver tingut un ritme metabòlic bastant elevat, però no són concloents.

 

=== Paladar secundari ossi ===

 

=== Diafragma ===

* {{ref-llibre|cognom=Berkovitz|nom=B.|cognom2=Shellis|nom2=P.|títol=The Teeth of Mammalian Vertebrates|data=2018|editorial=[[Associated Press]]|isbn=978-0-12-802818-6|doi=10.1016/B978-0-12-802818-6.00004-1|llengua=anglès}}

* {{ref-llibre|cognom=Boenigk|nom=J.|enllaçautor=Jens Boenigk|cognom2=Wodniok|nom2=S|cognom3=Glücksman|nom3=E|títol=Biodiversity and Earth History|data=2015|editorial=[[Springer (editorial)|Springer]]|isbn=9783662463949|llengua=anglès}}

* {{ref-llibre|cognom=Carlton|nom=R. L|títol=A Concise Dictionary of Paleontology|data=2019|editorial=Springer|edició=2a edició|isbn=978-3-030-25586-2|llengua=anglès}}

* {{ref-publicació|cognom=Cartanyà Martí|nom=J.|títol=Breu repàs al registre fòssil dels primers mamífers a la Conca de Barberà|data=2005|publicació=Reboll: butlletí del Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà|volum=2|exemplar=7|pàgines=11-14|url=https://raco.cat/index.php/Reboll/article/view/216198/294649}}

* {{ref-llibre|cognom=Striedter|nom=G. F|enllaçautor=Georg F. Striedter|títol=Evolution of Nervous Systems|data=2017|editorial=Academic Press|volum=Volum 1|edició=2a edició|isbn=978-0-12-804042-3|llengua=anglès}}

* {{ref-llibre|cognom=Sues|nom=H.-D.|enllaçautor=Hans-Dieter Sues|cognom2=Fraser|nom2=N. C|enllaçautor2=Nicholas Campbell Fraser|títol=Triassic Life on Land: The Great Transition|data=2010|editorial=[[Columbia University Press]]|isbn=978-0-231-13522-1|llengua=anglès}}

* {{ref-llibre|cognom=Vaughan|nom=T. A.|cognom2=Ryan|nom2=J. M.|cognom3=Czaplewski|nom3=N. J|títol=Mammalogy|data=2015|editorial=[[Jones & Bartlett Learning]]|edició=6a edició|isbn=9781284032185|llengua=anglès}}

* {{ref-llibre|cognom=Zachos|nom=F. E.|cognom2=Asher|nom2=R. J|títol=Mammalian Evolution, Diversity and Systematics|data=2018|editorial=[[De Gruyter]]|isbn=978-3-11-027590-2|llengua=anglès}}