Oligocè: diferència entre les revisions

L{{'}}'''Oligocè'''<ref name="Orientals" group="nota">En els [[català oriental|parlars orientals]].</ref> o '''Oligocé'''<ref name="Occidentals" group="nota">En els [[català occidental|parlars occidentals]].</ref> és l'[[època geològica]] que començà fa {{Geoinici/Oligocè}} milions d'anys i s'acabà fa {{Geoinici/Miocè}} milions d'anys. Es tracta de la tercera època del [[període geològic|període]] [[Paleogen]] i de l'era del [[Cenozoic]], que encara dura. El seu nom deriva de les paraules [[gregues antigues]] ὀλίγος (''oligos''), que significa 'poc'‘poc’, i καινός (''kenós''), que significa 'recent'‘recent’, i en el seu conjunt vol dir 'poc‘poc recent'recent’.{{sfn|Riba i Arderiu|Reguant i Serra|1986|loc=«Oligocè»}}

ElLa seu''[[Grande iniciCoupure]]'', quedaun marcat[[canvi perfaunístic]] ladefinit per l''arribada de nombroses [[Eocè#Grandeespècies]] Coupure|Grandede Coupure[[mamífers]] d'',origen o[[asiàtic]] extincióa massiva[[Europa]] i l'[[extinció]] de determinadesmoltes espècies autòctones d'aquest continent, marca el principi de l'Oligocè.{{sfn|Gosàlbez|1987|loc=«[https://www.enciclopedia.cat/historia-natural-dels-paisos-catalans/els-mamifers-fossils Els mamífers fòssils]» (J. Agustí)}} En canvi, el límit Oligocè-Miocè no queda marcat per un únic esdeveniment global de fàcil identificació, sinó que es troba en límits regionals entre el [[Catià]], més càlid, i el [[Miocè inferior]], més fred. Com en altres [[períodes geològics]], els [[estrat (geologia)|estrats]] que delimiten aquest període estan ben identificats, però no han estat datats amb màxima precisió.

El nom de l'Oligocè, definit per l'[[Alemanya|alemany]] [[Heinrich Ernst von Beyrich]], provées dels mots [[grec antic|grecs]] ὀλίγος (''oligos'', 'poc') i καινός (''kenós'', 'nou'), en referènciarefereix a l'escassetat de nous grups moderns de [[mamífers]] en comparació amb l'[[evolució|explosió evolutiva]] de l'[[Eocè]].

* '''[[Rupelià]]''': començà fa 33,9 ± 0,1{{Geoinici/Rupelià}} milions d'anys amb el final de la ''[[Eocè#Grande Coupure|Grande Coupure]]'', un episodi d'extincions, de canvis faunístics i d'abundant [[especiació]], sobretot entre els [[mamífers]]. [[Estratigrafia|Estratigràficament]], el seu inici queda marcat per [[foraminífers]] [[plàncton|planctònics]] i l'extinció del gènere ''[[Hantkenina]]''. S'acabà fa 28,4 ± 0,1 milions d'anys i el seu nom, encunyat el [[1850]] pel [[geòleg]] [[Bèlgica|belga]] [[André Hubert Dumont]], fa referència al [[Rupel (riu)|Rupel]], un riu del nord de [[Bèlgica]], afluent de l'[[Escalda]].<ref name="Rupelià">{{ref-web |cognom= Rohde |nom = Robert A. |any= 2005 |url = http://www.stratigraphy.org/geowhen/stages/Rupelian.html |títol = Rupelian ICS Stage |obra = [http://web.archive.org/web/http://www.stratigraphy.org/geowhen/ GeoWhen Database] | editor = Comissió Internacional d'Estratigrafia | consulta = 13 set 2008 |arxiuurl = https://web.archive.org/web/20081122021833/http://www.stratigraphy.org/geowhen/stages/Rupelian.html |arxiudata = 22 nov 2008}}</ref>

* '''[[Catià]]''': començà fa 28,4 ± 0,1{{Geoinici/Catià}} milions d'anys. [[Estratigrafia|Estratigràficament]], el seu inici queda marcat per [[foraminífers]] [[plàncton|planctònics]] i l'extinció del gènere ''[[Chiloguembelina]]''. Durant aquest període tingué lloc l'[[erupció volcànica]] individual més gran coneguda: l'erupció de [[Fish Canyon]] a [[La Garita]], amb un [[Índex d'Explosivitat Volcànica|IEV]] de 9,2 (un volum d'ejecció de &gt; 10.000 km³),<ref name="Mason2004">{{ref-publicació|cognom=Mason |nom=Ben G. |coautors=Pyle, David M., Oppenheimer, Clive |any=2004 |article=The size and frequency of the largest explosive eruptions on Earth |publicació=Bulletin of Volcanology |volum=66 |exemplar=8 |pàgines=735–748 |doi=10.1007/s00445-004-0355-9}}</ref> i que tingué lloc fa 27,51 milions d'anys.<ref>{{ref-publicació|cognom=Lanphere |nom=Marvin A. |coautors=Baadsgaard, H. |any=2001 |article=Precise K–Ar, ⁴⁰Ar/³⁹Ar, Rb–Sr and U/Pb mineral ages from the 27.5 Ma Fish Canyon Tuff reference standard |publicació=Chemical Geology |volum=175 |exemplar=3–4 |pàgines=653–671 |doi=10.1016/S0009-2541(00)00291-6}}</ref> L'estatge s'acabà fa 23,03 ± 0,05 milions d'anys i el seu nom, encunyat el [[1894]] pel [[geòleg]] [[Alemanya|alemany]] [[Theodor Fuchs]], fa referència als [[Cats (Germània)|cats]], una tribu de l'antiga [[Germània (regió)|Germània]], coneguts amb el nom [[llatí]] de ''Chatti''.<ref name="Catià">{{ref-web |cognom = Rohde |nom = Robert A. |any = 2005 |url = http://www.stratigraphy.org/geowhen/stages/Chattian.html |títol= Chattian ICS Stage |obra = [http://web.archive.org/web/http://www.stratigraphy.org/geowhen/ GeoWhen Database] | editor = Comissió Internacional d'Estratigrafia | consulta = 13 set 2008 |arxiuurl = https://web.archive.org/web/20081118070330/http://www.stratigraphy.org/geowhen/stages/Chattian.html |arxiudata = 18 nov 2008}}</ref>

L'Oligocè ha estat descrit com un "«període crucial, carja que fa enllaçaentroncar el món arcaic de l'[[Eocè]] tropical iamb els ecosistemes d'aspecte més modern del [[Miocè]]»."<ref name="Haines2001">{{ref-llibre| cognom = Haines | nom = Tim | títol = Walking with Beasts | url = http://www.amazon.com/WALKING-BEASTS-TIM-HAINES/dp/0563537639/ref=sr_1_2?ie=UTF8&s=books&qid=1199057543&sr=1-2 | consulta = 13-09-2008 | any = 2001 | editorial = BBC Books | lloc = Londres | capítol = Land of the Giants}}</ref> En efecte, aquesta època fou un període de transició que provocà grans alteracions en els [[ecosistemes]], i molts grups d'animals foren incapaços d'adaptar-se i s'extingiren. El canvi més destacat fou l'obertura dels boscos que havien cobert la Terra fins a l'Eocè, creant grans planes obertes, [[matollars]] i fins i tot zones [[desert|semidesèrtiques]]. Tanmateix, l'herba encara no havia experimentat la gran expansió que tindria més tard, de manera que les planes no s'assemblaven gaire a les [[sabanes]] d'avui en dia, i estaven poblades per altre tipus de vegetació.<ref name="Haines2001"/>

Amb la seva separació del [[continent australià]] fa uns 45 milions d'anys, durant l'[[Eocè]], l'[[Antàrtida]] havia quedat privada del flux d'aigües [[línia equatorial|equatorials]] que fins aleshores en suavitzaven el clima. Privada d'aquestes aigües càlides, l'Antàrtida es refredà i l'[[oceà Antàrtic]] inicià la seva [[glaciació]], creant un flux d'aigua freda (vegeu ''[[Corrent circumpolar antàrtic]]'') i [[banquisa|banquises]] que reforçaren l'efecte refredant. Per això, durant l'Oligocè, el [[Polpol Sud]] quedà [[edat glacial|glaçat]] per primera vegada des de principis del [[Permià]], mentre que el [[Polpol Nord]] romangué lliure de glaç.<ref>{{ref-web| url = http://www.scotese.com/oligocen.htm| títol = Oligocene Climate| consulta = 13-09-2008| autor = [[Christopher Scotese]] | obra = Paleomap Project| data = 2000

Malgrat un breu augment de les temperatures a l'acabament del [[Rupelià]], durant l'Oligocè començà a accelerar-se i prendre força el refredament iniciat per un esdeveniment que tingué lloc fa uns cinquanta milions d'anys: l'[[esdeveniment d'Azolla]]. Creixeren grans quantitats de la [[falguera]] d'[[aigua dolça]] ''[[Azolla]]'' a l'[[oceà Àrtic]]. A mesura que s'enfonsaven al fons marí, les plantes quedaven incorporades als [[sediments]], on no es descomponien a causa del baix nivell d'[[oxigen]] de les capes d'aigua profundes. La reducció resultant de la quantitat de [[carboni]] a l'[[atmosfera terrestre]] contribuí a transformar el planeta d'una «Terra hivernacle», prou càlida perquè prosperessin [[tortugues]] i [[arecàcia|palmeres]] als [[pol geogràfic|pols]], a l'estat actual de «Terra glaçada».<ref name=NatGeo>{{ref-publicació|publicació=National Geographic|data=Maig del 2005|url= http://www7.nationalgeographic.com/ngm/0505/resources_geo.html|article=Great green north|autor=Tim Appenzeller|consulta=2008-09-13|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070601050421/http://www7.nationalgeographic.com/ngm/0505/resources_geo.html|arxiudata=2007-06-01}}</ref><ref>{{ref-llibre| autor = Doug MacDougall| títol = Frozen Earth: The Once and Future Story of Ice Ages| any = 2004| editorial = University of California Press| isbn = 0-520-24824-4}}</ref><ref>{{ref-llibre| autor = Kieran Mulvaney| títol = At the Ends of the Earth: A History of the Polar Regions| any = 2001| editorial = Washington, D.C.: Island Press| isbn = 1-55963-908-3}}</ref> Es creu que l'esdeveniment d'Azolla i les seves conseqüències són una de les principals causes, en combinació amb l'aïllament i glaciació de l'Antàrtida, del declivi gradual de la temperatura del planeta des de mitjan Paleogen fins avui en dia.

[[Fitxer:Grand Teton2.jpg|miniatura|esquerra|Les [[Muntanyesmuntanyes RocallosesRocoses]] acabaren de formar-se a l'Oligocè.<ref name="usgs">{{ref-web|url=http://wrgis.wr.usgs.gov/docs/parks/province/rockymtn.html|títol=Geologic Provinces of the United States: Rocky Mountains|consulta=10-12-2006|format=HTML|obra=USGS Geology in the Parks|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20041204235539/http://wrgis.wr.usgs.gov/docs/parks/province/rockymtn.html|arxiudata=2004-12-04}} (public domain source)</ref>]]

El tancament gradual de l'[[oceà de Tetis]], entre [[Euràsia]] al nord i [[Àfrica]] i l'[[Índia]] al sud, causà la formació de serralades [[muntanya|muntanyoses]] com ara els [[Alps]], els [[Pirineus]] i l'[[Himàlaia]], en un gran procés [[orogènesi|orogènic]] anomenat [[orogènesi alpina]]. L'aixecament de les muntanyes formades per aquesta orogènesi separaren una bona part de l'oceà de Tetis de l'[[oceà Índic]], creant un nou mar tancat que rep el nom de [[Paratetis]]. A l'acabament de l'oligocè, el [[subcontinent indi]] s'acoblà amb [[Àsia]], accelerant la formació de l'Himàlaia. Aquest moviment convergent de les [[placa tectònica|plaques]] encara continua avui en dia, i fa que l'Himàlaia sigui uns cinc mil·límetres més alt cada any.<ref name="China">{{ref-publicació | cognom = Husson | nom = Laurent | coautors = Jean-Louis Mugnier, Pascal Leturmy i Gérard Vidal | data = 2004 | article = Kinetics and Sedimentary Balance of the Subhimalayan Zone, West Nepal | publicació = Thrust Tectonics and Hydrocarbon Systems | volum = 82 | pàgines = 115-130 | url = http://web.mit.edu/~lhusson/www/PAP/hussonetal.pdf | consulta = 2008-09-20 | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20070418031453/http://web.mit.edu/~lhusson/www/PAP/hussonetal.pdf | arxiudata = 2007-04-18 }}</ref>

Mentrestant, els [[anseriformeanseriformes]]s (els membres actuals dels quals inclouen els [[ànec]]s i les [[oques]]) continuaren el vertiginós procés evolutiu que havien començat a l'[[Eocè]]. A [[Austràlia]], lliures de la competència dels mamífers [[euteris]] que patien les aus en altres indrets del món, els anseriformes creixeren fins a mides mai vistes abans.<ref>Murray, P. F. & Megirian, D. (1998): The skull of dromornithid birds: anatomical evidence for their relationship to Anseriformes (Dromornithidae, Anseriformes). Records of the South Australian Museum 31: 51-97.</ref> Els [[dromornítid]]s (una família d'anseriformes) més petits ja eren igual de grans que els [[casuari]]s d'avui en dia. Malgrat la seva aparença terrorífica, no és clar fins a quin punt eren [[carnivorisme|carnívors]]. Els becs massius i potents d'algunes espècies suggereixen que almenys alguns membres de la família eren o bé [[depredador|caçadors]] i [[carronyaires]] o bé [[omnivorisme|omnívors]]. Altres característiques, com ara les seves potes similars a peülles, l'estructura de l'[[estómac]], i l'estructura [[ull|ocular]], que permetia un gran abast de visió però que creava un punt cec d'uns 40° (cosa que hauria representat un gran problema per la caça), suggereixen un estil de vida més [[herbivorisme|herbívor]] i migratori. Tanmateix, els dromornítids de l'Oligocè encara eren relativament petits en comparació amb [[Dromornis stirtoni|el que vindria després]].<ref>Rich, P. (1979): The Dromornithidae, an extinct family of large ground birds endemic to Australia. Bureau of National Resources, Geology and Geophysics Bulletin 184: 1-196.</ref>

Després dels primers passos en l'[[evolució dels cetacis]] durant l'Eocè, una segona onada de mamífers s'[[adaptació (biologia)|adaptaren]] a la vida marina. Les proves moleculars recents suggereixen que els [[pinnípede]]s evolucionaren d'un avantpassat semblant a un [[óssos|os]] fa aproximadament 23 milions d'anys durant el [[Catià]].<ref>{{ref-publicació| autor=John J. Flynn ''et al''.| article=Molecular Phylogeny of the Carnivora| publicació=Systematic Biology| any=2005| volum=54| pàgines=317 – 337| url=http://home.uchicago.edu/~johnf/pdf/Flynn_etal_2005.pdf| format=^{[http://scholar.google.co.ukcat/scholar?hl=ca&lr=&q=intitle%3AMolecular+Phylogeny+of+the+Carnivora&as_publication=Systematic+Biology&as_ylo=2005&as_yhi=2005&btnG=Search Scholar search]}}}| {{Webarchiveconsulta=2008-11-12|url arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070630051528/http://home.uchicago.edu/~johnf/pdf/Flynn_etal_2005.pdf |date arxiudata=2007-06-30}}</ref> Els [[fòssils]] de pinnípede més primitius descoberts són els del gènere ''[[Enaliarctos]]'', que visqué entre fa 24 i 22 milions d'anys. Es creu que era un bon nedador, però era capaç de moure's igual de bé a la terra que a l'aigua, més similar a una [[llúdria]] que als pinnípedes moderns. Fa temps que dura el debat de si les [[morsa|morses]] divergiren d'un avantpassat comú [[otàrid]]-[[fòcid]], o si els fòcids divergiren d'un avantpassat comú otàrid-odobènid. Les proves més recents suggereixen que aquesta última hipòtesi és més probable.<ref>{{ref-publicació| autor=Ulfur Arnason, Anette Gullberg, Axel Janke, ''et al''.| article=Pinniped phylogeny and a new hypothesis for their origin and dispersal| publicació=Molecular Phylogenetics and Evolution| any=2006| volum=41 | pàgines=345–354| doi=10.1016/j.ympev.2006.05.022}}1</ref> A diferència de les [[foques]] actuals, els pinnípedes de l'Oligocè disposaven de [[dent carnissera|dents carnisseres]] per tallar [[carn]].<ref>Berta, A., C.E. Ray and A.R. Wyss. 1989. Skeleton of the oldest known pinniped, Enaliarctos mealsi. Science 244:60-62.</ref>

El fòssil més antic conegut de [[diprotodont]] (l'ordre més gran de [[marsupials]] avui en dia) data del [[Catià]] d'[[Austràlia]] i pertany a ''[[Litokoala kanunkaensis]]''.<ref name=PaleoDB-ReferènciaRefPD>{{RefPD | consulta = 20 desembre 2022 | títol = Diprotodontia | fitxa = 66275}}</ref> Tanmateix, és probable que aquests animals siguin molt anteriors, tenint en compte la gran diversitat dels diprotodonts coneguts de principis del [[Miocè]].<ref>Robert William Mederith, ''Phylogeny and evolution of Diprotodontia marsupials'' (2008). Thesis (Ph. D.)--University of California, Riverside</ref> Els grans buits en el registre fòssil d'[[Austràlia]] i de [[Nova Guinea]] explicarien per què no s'han trobat fòssils anteriors de diprotodonts. Els [[dasiüromorf]]s, que inclouen gairebé tots els marsupials [[carnivorisme|carnívors]], també aparegueren a l'Oligocè.

D'altra banda, també es coneixen restes fòssils destacables de [[tortugues]]. A més d'''[[Anosteira]]'', ''[[Chelydropsis]]'' i ''[[Psephophorus]]'', és d'especial interès ''[[Meiolania]]'', que amb una llargada de dos metres i mig fou la tortuga terrestre més gran de tots els temps.<ref>Barry Cox, Colin Harrison, R.J.G. Savage, and Brian Gardiner. (1999): The Simon & Schuster Encyclopedia of Dinosaurs and Prehistoric Creatures: A Visual Who's Who of Prehistoric Life. Simon & Schuster</ref> Tanmateix, la seva mida no era l'únic tret característic d'aquesta tortuga. ''Meiolania'' tenia un [[crani]] inusual amb moltes protrustions semblants a bonys o banyes. Tenia dues grans [[banyes]] que apuntaven als costats, donant al crani una amplada total de 60 cm. Aquestes banyes li haurien impedit amagar el cap dins la closca. La cua estava protegida per "«anells"» blindats i presentava punxes a l'extrem. D'una certa manera, dona la impressió que la [[morfologia (biologia)|morfologia]] de ''Meiolania'' [[evolució convergent|convergia]] amb la dels [[dinosaures]] [[anquilosàuridancilosàurid]]s i els [[xenartres]] [[gliptodont]]s.<ref>Vegeu [[:Fitxer:Meiolania.jpg|aquesta imatge]] per una il·lustració de com hauria semblat ''Meiolania'' en vida.</ref>

Hi ha indicis que els [[herbassar]]s ([[ecosistemes]] on les herbes són la vegetació dominant) aparegueren abans a [[Àsia]] que la resta del món, segons es pot deduir de les [[adaptació (biologia)|adaptacions]] observades en els [[rosegadors]] i [[lagomorfs]] fòssils d'aquest continent. Aquests animals tenien unes [[dentdents]]s i un [[aparell digestiu]] especialment adaptats per processar les bastes fulles i tiges de les herbes.<ref name="Haines2001"/>

La '''formació de Hsanda Gol''' (pronunciat [ʃændə ɡɒl]) és un [[jaciment paleontològic]] situat a la part [[Mongòlia|mongol]] del [[desert del Gobi]], especialment conegut per la seva riquesa en [[fòssils]] de [[mamífers]] de l'època de l'Oligocè, com ara [[hienodont]]s, [[entelodont]]s o els fòssils més complets coneguts de [[paracerateri]]s. Entre aquests últims es troba un esquelet únic de paracerateri que havia mort dempeus. Probablement degué morir atrapat en [[sorra movent]], i la posició de les potes indica que estava lluitant per escapar-se'n.

L'exploració [[paleontologia|paleontològica]] del {{segle|XIX}} i principis del {{segle|XX|s}} s'havia concentrar principalment en jaciments europeus i nord-americans, com les fosforites del [[Regió del Carcí|Carcí]] o la formació de [[Hell Creek]]. Tanmateix, [[Roy Chapman Andrews]], del [[Museu Americà d'Història Natural]], aconseguí reunir fons per fer una expedició al desert del Gobi, fins aleshores ignorat pels perills que representava. Andrews esperava trobar al Gobi l'anella perduda entre els [[simis]] i els [[humans]]. El que descobrí fou uns estrats que permeteren ampliar molt la informació coneguda sobre la fauna asiàtica de l'Oligocè. Tanmateix, la recerca científica a Hsanda Gol es veié interrompuda el [[1930]] a causa de la inquietud política de la zona, i el jaciment no tornà a quedar obert als científics estrangers fins als [[dècada del 1990|anys noranta]].

'''Riversleigh''', situat al nord-oest de [[Queensland]], és un dels [[jaciment paleontològic|jaciments paleontològics]] més cèlebres d'[[Austràlia]]. Aquesta zona de 100 km² té restes [[fòssils]] de [[mamífers]], [[ocells]] i [[rèptils]] de l'Oligocè i el [[Miocè]]. El jaciment fou declarat [[Patrimoni de la Humanitat]] el 1994 i és una extensió del [[Parc Nacional de Boodjamulla|Parc Nacional de Lawn Hill]].

Els fòssils de Riversleigh es troben en roques [[calcària|calcàries]], al costat de basses d'aiguesaigua dolça riquesrica en [[calç]] i en coves, i data de quan l'[[ecosistema]] evolucionava d'una rica [[jungla]] a una comunitat d'[[herbassar]] semiàrida. S'han identificat trenta-cinc fòssils de [[ratpenats]], fent que sigui el jaciment més ric del món en aquest sentit. Entre les troballes de l'Oligocè de Riversleigh són especialment destacables ''[[Nimbacinus]]'', un parent prehistòric del [[llop marsupial]]; i ''[[Baru]]'', un cocodril [[mekosuquí]] amb el cap en forma de mitja lluna.