Efecte d'hivernacle: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 31253105 de 213.97.37.213 (Discussió) vandalisme Etiqueta: Desfés |
m Edicions supervisades per posar l'enllaç a l'article corresponent al context d'aquest article. |
||
| (39 revisions intermèdies per 23 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
[[Fitxer:Efecte_hivernacle.svg|miniatura|Una representació esquemàtica dels intercanvis d'energia entre l'[[espai exterior]], l'[[atmosfera terrestre]], i la superfície de la Terra. L'habilitat de l'atmosfera de capturar i reciclar energia emesa per la superfície terrestre és la definició característica de l'efecte hivernacle.]]
L{{'}}'''efecte d'hivernacle'''<ref>{{Ref-web|url = http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2015/12/03/termedelasetmana-efecte-dhivernacle/|títol=Efecte d'hivernacle| consulta=19/12/2015|editor=[[TERMCAT]]}}</ref> o '''efecte hivernacle'''<ref>{{Ref-web|url=https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=efecte&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False|títol=efecte|consulta=29 desembre 2023|llengua=ca|editor=[[Institut d'Estudis Catalans]]|obra=[[DIEC2]]}}</ref> és el procés pel qual l'[[Atmosfera d'un cos celest|atmosfera]] d'un [[planeta]] fa que s'escalfi, permetent l'entrada de [[radiació]] [[sol]]ar visible, però impedint o dificultant l'emissió de [[calor]] des del planeta.<ref>{{ref-llibre |cognom=Rodriguez Becerra |nom=Manuel |títol=cambio climatico: lo que esta en juego |url=http://library.fes.de/pdf-files/bueros/kolumbien/07216.pdf |consulta=20/12/2016 |any=2009 |editorial=Juan Andrés Valderrama |llengua=castellà |lloc=Colombia |pàgines=9}}</ref> El nom d{{'}}''efecte d'hivernacle'' s'utilitza perquè, d'acord amb una descripció simple, els hivernacles s'escalfen d'una manera semblant. L'efecte d'hivernacle es
A l'atmosfera de la Terra alguns gasos, com ara el [[Diòxid de carboni|CO₂]], el [[vapor d'aigua]] i en menys quantitat l'[[ozó]],<ref>[https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0233175.xml «Efecte Hivernacle»], ''Enciclopedia Catalana''</ref> retenen la radiació que produeix, absorbeixen gran part de l'energia i eviten que torni a l'espai. Això contribueix a mantenir el planeta calent. Des de principi del {{segle|XX}} hi ha hagut una preocupació creixent que el canvi de composició de gasos de l'atmosfera, amb una creixent presència del CO₂ [[Impacte humà sobre el medi ambient|antropogènic]], canvïi l'[[equilibri tèrmic]] del planeta i acceleri el seu [[canvi climàtic antropogènic|canvi climàtic]].
== Concepte i problemàtica ==
Part de la radiació solar que arriba a l'atmosfera terrestre és reflectida, una altra part és absorbida, i la major part arriba a la superfície terrestre. Això fa que s'escalfi la superfície, i que es transformi part d'aquesta calor en forma de radiació, però a [[longitud d'ona|longituds d'ona]] més llargues que la de la radiació solar original. Part d'aquesta [[radiació infraroja]] torna a l'espai, però una altra part escalfa l'atmosfera, i de retruc, reescalfa la superfície terrestre. D'aquesta manera, aquests gasos impedeixen que part d'aquesta radiació escapi de la terra, tot contribuint a fer que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui apta per a la vida. L'efecte hivernacle és per tant, un fenomen natural de l'atmosfera, sense el qual la vida a la Terra, tal com la coneixem, no seria possible.<ref>{{ref-web| url = https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/quequicom/els-gasos-defecte-hivernacle/video/5919449/| títol = Els gasos d'efecte hivernacle| obra= Quèquicom| editor= CCMA| data= 18 setembre 2019}}</ref>
Aquests gasos, que tan sols representen aproximadament l'1% de l'atmosfera contribueixen a la retenció de la calor i a mantenir el planeta uns 30 °C més calent que si aquesta capa no existís: en la seva absència, la superfície de la Terra es congelaria a –18,1 °C; gràcies a la seva presència, té una mitjana de 15 °C.
Cap altre canvi ambiental global té tantes conseqüències com l'augment de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle atmosfèrics en general i del CO₂ antropogènic en particular. La raó és senzilla: el canvi climàtic resultant afectarà totes les parts de la biosfera així com totes les activitats humanes.<ref name=:0>{{Ref-llibre|cognom=Smil|nom=Vaclav|títol=Grand Transitions. How the Modern World was Made
== Història del concepte i evolució en registres històrics ==
Línia 18:
Fa més d'un segle que es coneixen els efectes relacionats amb les noves emissions de CO₂, però, al mateix temps, l'existència de vida a la Terra depèn de la presència de gasos d'efecte hivernacle. El vapor d'aigua representa gairebé dos terços de l'efecte global; el CO₂ gairebé una quarta part; i els [[Metà|CH₄]], [[Òxid de dinitrogen|N₂O]] i [[Ozó|O₃]] fan la majoria de la resta. El CO₂ es manté a l'atmosfera durant centenars d'anys, i a mesura que n'augmenta la concentració canvien el balanç de radiació de la biosfera: des de mitjan del {{segle|XIX}} el forçament de radiació atribuïble al CO₂ ha estat d'uns 2 W/m2, i el total és d'uns 3 W/m2 després d'afegir-hi l'efecte d'altres gasos d'efecte hivernacle.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Butler, J.H. i S.A. Montzka|article=The NOAA annual greenhouse gas index (AGGI)|publicació=AGGI|url=https://www.esrl.noaa.gov/gmd/aggi/aggi.html|data=2019}}</ref>
Durant el darrer mil·lenni, les concentracions de CO₂ han estat notablement estables, des de la mínima de 275 ppm a principis del {{segle|XVII}}
== Fonaments ==
Tots els cossos, pel simple fet d'estar a una certa [[temperatura]] superior al [[zero absolut]], emeten una determinada quantitat de [[radiació electromagnètica]] (vegeu [[cos negre]]).
Quan l'energia del [[Sol]] arriba a la superfície de la [[Terra]], aquesta s'escalfa. L'energia absorbida és remesa com [[radiació infraroja]]. Tanmateix, no tota aquesta radiació pot pot ser reflectida a l'espai, ja que una part és absorbida novament per l'atmosfera (al voltant d'un 90 %). L'atmosfera fa efecte d'un «mantell aïllant», que és un fenomen semblant a què manté la temperatura càlida en l'interior d'un [[hivernacle]], fenomen del qual rep el seu nom.<ref>{{Ref-web|títol=Les funcions de l'atmosfera, quins són?|url=https://www.renovablesverdes.com/ca/la-funci%C3%B3-de-l%27atmosfera-sobre-la-terra/|data=2017-06-20|consulta=2022-05-28|nom=Fausto|cognom=Ramírez|obra=Renovables verder}}</ref> A més d'estabilitzar la temperatura, l'atmosfera també protegeix de la radiació còsmica.<ref>{{Ref-web|url=https://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/educacio_i_sostenibilitat/educacio_per_a_la_sostenibilitat/suport_educatiu/ambits_tematics/atmosfera/recursos-educatius-atmosfera/quimica/la_quimica_de_laire_03.pdf|títol=La Química de l'aire|editor=Generalitat de Catalunya|data=s.d|pàgina=1-62|format=pdf|consulta=2022-10-07|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20220709204228/https://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/educacio_i_sostenibilitat/educacio_per_a_la_sostenibilitat/suport_educatiu/ambits_tematics/atmosfera/recursos-educatius-atmosfera/quimica/la_quimica_de_laire_03.pdf|arxiudata=2022-07-09}}</ref>
El balanç entre radiació absorbida i transmesa per l'atmosfera a diferents longituds d'ona és el que produeix l'efecte hivernacle. L'atmosfera absorbeix més fàcilment la radiació infraroja de sortida que no pas la radiació visible rebuda del Sol, i això és el que fa que la Terra sigui més calenta del que ho seria sense atmosfera.
Línia 34:
== Efecte de l'augment dels gasos a efecte d'hivernacle ==
{{article principal|escalfament global|canvi climàtic}}
Les conseqüències en són
* [[Desertització]] i [[sequera|sequeres]], que causen fam endèmica
* Grans incendis forestals, que augmenta encara més el canvi.
Línia 40:
* [[Fusió (canvi d'estat)|Fusió]] del gel [[Antàrtida|antàrtic]], que causa un ascens del nivell del [[mar]], el que nega les zones costaneres i accelera l'erosió de les platges<ref>{{Ref-llibre|títol=Efectes del canvi climàtica al literal de Barcelona|url=http://www3.amb.cat/repositori/CANVICLIMATIC/METROBS/METROBS_cc.litoral.pdf|data=octubre 2015|editorial=Àrea Metropolitana de Barcelona|pàgines=9-11|format=pdf|col·lecció=Metrobs 2015|editor=Direcció de Serveis Ambientals de l'AMB & Universitat Politècnica de Catalunya}}</ref>
* Destrucció d'[[ecosistemes]].
El [[protocol de Kioto|protocol de Kyoto]] de [[1997]], que va entrar en vigor el [[16 de febrer]] de [[2005]],<ref>{{Ref-web|url = http://newsroom.unfccc.int/es/bienvenida/10-aniversario-del-protocolo-de-kyoto-oportuno-recordatorio-de-que-los-acuerdos-climaticos-funcionan/|títol=10º aniversario del Protocolo de Kyoto. Oportuno recordatorio de que los acuerdos climáticos funcionan|consulta = 16 febrer 2015|llengua = castellà|editor= CMNUCC}}</ref> i l'[[Acord de París]] de 2015, en vigor a partir de l'any 2020<ref name=:2>{{Ref-publicació|cognom = Sánchez|nom = Sònia|article = 1,5 °C sense
{{VT|factors de Kaya| efecte Callendar}}
| |||