Efecte d'hivernacle: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 31253105 de 213.97.37.213 (Discussió) vandalisme
Etiqueta: Desfés
m Edicions supervisades per posar l'enllaç a l'article corresponent al context d'aquest article.
 
(39 revisions intermèdies per 23 usuaris que no es mostren)
Línia 1:
[[Fitxer:Efecte_hivernacle.svg|miniatura|Una representació esquemàtica dels intercanvis d'energia entre l'[[espai exterior]], l'[[atmosfera terrestre]], i la superfície de la Terra. L'habilitat de l'atmosfera de capturar i reciclar energia emesa per la superfície terrestre és la definició característica de l'efecte hivernacle.]]
L{{'}}'''efecte d'hivernacle'''<ref>{{Ref-web|url = http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2015/12/03/termedelasetmana-efecte-dhivernacle/|títol=Efecte d'hivernacle| consulta=19/12/2015|editor=[[TERMCAT]]}}</ref> o '''efecte hivernacle'''<ref>{{Ref-web|url=https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=efecte&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False|títol=efecte|consulta=29 desembre 2023|llengua=ca|editor=[[Institut d'Estudis Catalans]]|obra=[[DIEC2]]}}</ref> és el procés pel qual l'[[Atmosfera d'un cos celest|atmosfera]] d'un [[planeta]] fa que s'escalfi, permetent l'entrada de [[radiació]] [[sol]]ar visible, però impedint o dificultant l'emissió de [[calor]] des del planeta.<ref>{{ref-llibre |cognom=Rodriguez Becerra |nom=Manuel |títol=cambio climatico: lo que esta en juego |url=http://library.fes.de/pdf-files/bueros/kolumbien/07216.pdf |consulta=20/12/2016 |any=2009 |editorial=Juan Andrés Valderrama |llengua=castellà |lloc=Colombia |pàgines=9}}</ref> El nom d{{'}}''efecte d'hivernacle'' s'utilitza perquè, d'acord amb una descripció simple, els hivernacles s'escalfen d'una manera semblant. L'efecte d'hivernacle es dónadona a la [[Terra]] i es produeix de forma similar a [[Venus (planeta)|Venus]], [[Mart (planeta)|Mart]] i probablement a d'altres planetes amb atmosferes.
 
A l'atmosfera de la Terra alguns gasos, com ara el [[Diòxid de carboni|CO₂]], el [[vapor d'aigua]] i en menys quantitat l'[[ozó]],<ref>[https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0233175.xml «Efecte Hivernacle»], ''Enciclopedia Catalana''</ref> retenen la radiació que produeix, absorbeixen gran part de l'energia i eviten que torni a l'espai. Això contribueix a mantenir el planeta calent. Des de principi del {{segle|XX}} hi ha hagut una preocupació creixent que el canvi de composició de gasos de l'atmosfera, amb una creixent presència del CO₂ [[Impacte humà sobre el medi ambient|antropogènic]], canvïi l'[[equilibri tèrmic]] del planeta i acceleri el seu [[canvi climàtic antropogènic|canvi climàtic]].
 
== Concepte i problemàtica ==
Part de la radiació solar que arriba a l'atmosfera terrestre és reflectida, una altra part és absorbida, i la major part arriba a la superfície terrestre. Això fa que s'escalfi la superfície, i que es transformi part d'aquesta calor en forma de radiació, però a [[longitud d'ona|longituds d'ona]] més llargues que la de la radiació solar original. Part d'aquesta [[radiació infraroja]] torna a l'espai, però una altra part escalfa l'atmosfera, i de retruc, reescalfa la superfície terrestre. D'aquesta manera, aquests gasos impedeixen que part d'aquesta radiació escapi de la terra, tot contribuint a fer que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui apta per a la vida. L'efecte hivernacle és per tant, un fenomen natural de l'atmosfera, sense el qual la vida a la Terra, tal com la coneixem, no seria possible.<ref>{{ref-web| url = https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/quequicom/els-gasos-defecte-hivernacle/video/5919449/| títol = Els gasos d'efecte hivernacle| obra= Quèquicom| editor= CCMA| data= 18 setembre 2019}}</ref>
 
Aquests gasos, que tan sols representen aproximadament l'1% de l'atmosfera contribueixen a la retenció de la calor i a mantenir el planeta uns 30 °C més calent que si aquesta capa no existís: en la seva absència, la superfície de la Terra es congelaria a –18,1 °C;  gràcies a la seva presència, té una mitjana de 15 °C. El problema actual és que la quantitat d'aquests gasos naturals amb efecte d'hivernacle han augmentat a l'atmosfera i s'hi han abocat, a més, gasos amb efecte hivernacle no presents de manera natural. S'admet que un augment d'aquest efecte natural per l'increment en la concentració d'aquests gasos, posarà en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i es preveu que l'increment continuat de la temperatura alterarà les regions climàtiques i els corrents oceànics, amb possibles conseqüències importants sobre les activitats humanes.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Institut d'Estudis Catalans|títol = Diccionari de les ciències ambientals|url = http://cit.iec.cat/DCA/default.asp}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://canviclimatic.gencat.cat/ca/el_canvi_climatic/efecte_hivernacle/|títol = Els gasos amb efecte d'hivernacle|consulta = 17 de novembre de 2015|editor = Oficina Catalana del Canvi Climàtic.|data = 31 d'agost de 2015|arxiuurl = https://web.archive.org/web/20190420080608/http://canviclimatic.gencat.cat/ca/el_canvi_climatic/efecte_hivernacle|arxiudata = 2019-04-20}}</ref>
 
Cap altre canvi ambiental global té tantes conseqüències com l'augment de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle atmosfèrics en general i del CO₂ antropogènic en particular. La raó és senzilla: el canvi climàtic resultant afectarà totes les parts de la biosfera així com totes les activitats humanes.<ref name=:0>{{Ref-llibre|cognom=Smil|nom=Vaclav|títol=Grand Transitions. How the Modern World was Made|edició=1a edició|llengua=anglès|data=2021|editorial=Oxford University Press|lloc=Nova York|pàgines=239-240|isbn=9780190060664}}</ref>
 
== Història del concepte i evolució en registres històrics ==
Línia 18:
Fa més d'un segle que es coneixen els efectes relacionats amb les noves emissions de CO₂, però, al mateix temps, l'existència de vida a la Terra depèn de la presència de gasos d'efecte hivernacle. El vapor d'aigua representa gairebé dos terços de l'efecte global; el CO₂ gairebé una quarta part; i els [[Metà|CH₄]], [[Òxid de dinitrogen|N₂O]] i [[Ozó|O₃]] fan la majoria de la resta. El CO₂ es manté a l'atmosfera durant centenars d'anys, i a mesura que n'augmenta la concentració canvien el balanç de radiació de la biosfera: des de mitjan del {{segle|XIX}} el forçament de radiació atribuïble al CO₂ ha estat d'uns 2 W/m2, i el total és d'uns 3 W/m2 després d'afegir-hi l'efecte d'altres gasos d'efecte hivernacle.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Butler, J.H. i S.A. Montzka|article=The NOAA annual greenhouse gas index (AGGI)|publicació=AGGI|url=https://www.esrl.noaa.gov/gmd/aggi/aggi.html|data=2019}}</ref>
 
Durant el darrer mil·lenni, les concentracions de CO₂ han estat notablement estables, des de la mínima de 275 ppm a principis del {{segle|XVII}} fins a la màxima de gairebé 285 ppm a finals del {{segle|XX}} (CO₂-Terra 2019; figura 6.1).  En canvi, els guanys recents han estat extraordinàriament ràpids. Van arribar a les 350 ppm el 1998, les 400 ppm el 2015 i han superat les 414 ppm el juliol del 2020.<ref>{{Ref-publicació|cognom=VVAA|article=Trends in atmospheric carbon dioxide|publicació=NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration)|url=https://www.esrl.noaa.gov/gmd/ccgg/trends|data=2020}}</ref>
 
== Fonaments ==
Tots els cossos, pel simple fet d'estar a una certa [[temperatura]] superior al [[zero absolut]], emeten una determinada quantitat de [[radiació electromagnètica]] (vegeu [[cos negre]]).
 
Quan l'energia del [[Sol]] arriba a la superfície de la [[Terra]], aquesta s'escalfa. L'energia absorbida és remesa com [[radiació infraroja]]. Tanmateix, no tota aquesta radiació pot pot ser reflectida a l'espai, ja que una part és absorbida novament per l'atmosfera (al voltant d'un 90 %). L'atmosfera fa efecte d'un «mantell aïllant», que és un fenomen semblant a què manté la temperatura càlida en l'interior d'un [[hivernacle]], fenomen del qual rep el seu nom.<ref>{{Ref-web|títol=Les funcions de l'atmosfera, quins són?|url=https://www.renovablesverdes.com/ca/la-funci%C3%B3-de-l%27atmosfera-sobre-la-terra/|data=2017-06-20|consulta=2022-05-28|nom=Fausto|cognom=Ramírez|obra=Renovables verder}}</ref> A més d'estabilitzar la temperatura, l'atmosfera també protegeix de la radiació còsmica.<ref>{{Ref-web|url=https://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/educacio_i_sostenibilitat/educacio_per_a_la_sostenibilitat/suport_educatiu/ambits_tematics/atmosfera/recursos-educatius-atmosfera/quimica/la_quimica_de_laire_03.pdf|títol=La Química de l'aire|editor=Generalitat de Catalunya|data=s.d|pàgina=1-62|format=pdf|consulta=2022-10-07|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20220709204228/https://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/educacio_i_sostenibilitat/educacio_per_a_la_sostenibilitat/suport_educatiu/ambits_tematics/atmosfera/recursos-educatius-atmosfera/quimica/la_quimica_de_laire_03.pdf|arxiudata=2022-07-09}}</ref>
 
El balanç entre radiació absorbida i transmesa per l'atmosfera a diferents longituds d'ona és el que produeix l'efecte hivernacle. L'atmosfera absorbeix més fàcilment la radiació infraroja de sortida que no pas la radiació visible rebuda del Sol, i això és el que fa que la Terra sigui més calenta del que ho seria sense atmosfera.
Línia 34:
== Efecte de l'augment dels gasos a efecte d'hivernacle ==
{{article principal|escalfament global|canvi climàtic}}
Les conseqüències en són principalmenprincipalment:
* [[Desertització]] i [[sequera|sequeres]], que causen fam endèmica
* Grans incendis forestals, que augmenta encara més el canvi.
Línia 40:
* [[Fusió (canvi d'estat)|Fusió]] del gel [[Antàrtida|antàrtic]], que causa un ascens del nivell del [[mar]], el que nega les zones costaneres i accelera l'erosió de les platges<ref>{{Ref-llibre|títol=Efectes del canvi climàtica al literal de Barcelona|url=http://www3.amb.cat/repositori/CANVICLIMATIC/METROBS/METROBS_cc.litoral.pdf|data=octubre 2015|editorial=Àrea Metropolitana de Barcelona|pàgines=9-11|format=pdf|col·lecció=Metrobs 2015|editor=Direcció de Serveis Ambientals de l'AMB & Universitat Politècnica de Catalunya}}</ref>
* Destrucció d'[[ecosistemes]].
El [[protocol de Kioto|protocol de Kyoto]] de [[1997]], que va entrar en vigor el [[16 de febrer]] de [[2005]],<ref>{{Ref-web|url = http://newsroom.unfccc.int/es/bienvenida/10-aniversario-del-protocolo-de-kyoto-oportuno-recordatorio-de-que-los-acuerdos-climaticos-funcionan/|títol=10º aniversario del Protocolo de Kyoto. Oportuno recordatorio de que los acuerdos climáticos funcionan|consulta = 16 febrer 2015|llengua = castellà|editor= CMNUCC}}</ref> i l'[[Acord de París]] de 2015, en vigor a partir de l'any 2020<ref name=:2>{{Ref-publicació|cognom = Sánchez|nom = Sònia|article = 1,5 °C sense "[[descarbonització"]]: l'Acord de París, en 10 claus|publicació = Ara.cat|url = http://www.ara.cat/internacional/possible-acord-Paris-claus_0_1484251804.html|data = 12 de desembre de 2015}}</ref> son uns convenis internacionals que intenten limitar globalment les emissions de [[Gas amb efecte d'hivernacle|gasos amb efecte d'hivernacle]], sorgits de la preocupació internacional per l'[[escalfament global]] que podrien incrementar les emissions descontrolades d'aquests gasos.
 
{{VT|factors de Kaya| efecte Callendar}}