Guerra de l'Alt Karabakh: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Enllaços |
||
| (47 revisions intermèdies per 14 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{Confusió|Guerra de l'Alt Karabakh de 2020}}
{{Infotaula conflicte militar
|nom=Guerra de l'Alt Karabakh
Línia 8 ⟶ 6:
|data=[[1988]]-[[1994]]
|localitat=[[Alt Karabakh]], [[Armènia]] i [[Azerbaidjan]]
|resultat=Victòria Militar de les forces Armènia. <br /> Cessament del foc després del tractat de 1994 signat pels representants d'[[Armènia]], l'[[Azerbaidjan]], i [[Alt Karabakh]].
|casus=Disputa de territori entre [[Armènia]] i [[Azerbaidjan]].
|bàndol1 ={{flag|Artsakh}}<br />{{flag|Armènia}}<br />{{bandera|CEI}} [[Mercenaris]] de la [[Comunitat d'Estats Independents|CEI]]
Línia 14 ⟶ 12:
{{bandera|República Txetxena d'Itxkèria}} [[República Txetxena d'Itxkèria|Voluntaris Txetxens]]
<br />{{bandera|CEI}} [[Mercenaris]] de la [[Comunitat d'Estats Independents|CEI]]
|general1=[[Samvel Babayan]] <br /> [[Hemayag Haroyan]] <br /> [[Mont Melkonian]] <br /> [[
|general2=[[İsgandar Hamidov]] <br /> [[Sûreté Huseynov]] <br /> [[Rahim Gaziev]] <br /> [[Xamil Bassàiev]]
|oficial1=20.000
Línia 21 ⟶ 19:
|baixes2=20.000–30.000{{sfn|de Waal|2003|p=285}}
}}
La '''Guerra de l'Alt Karabakh'''<ref>{{ref-web|títol=l'Alt Karabakh|autor=[[Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals]]|obra=ésAdir|url=http://esadir.cat/Toponims/Toponims_del_mon/Asia/Azerbaidjan/Alt_Karabakh|consulta=2020-02-28|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200228200657/http://esadir.cat/Toponims/Toponims_del_mon/Asia/Azerbaidjan/Alt_Karabakh|arxiudata=2020-02-28}}</ref><ref>{{ref-web|títol=armeni|autor=[[TERMCAT]]|obra=Diccionari de llengües del món|url=https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/130/fitxa/MTUyOTg0OA==}}</ref> fou un [[Guerra|conflicte armat]] ocorregut entre [[febrer]] de [[1988]] i
Al llarg del conflicte, tant [[Armènia]] com l'[[Azerbaidjan]] es van veure embolicats en una progressiva guerra no declarada en les zones muntanyoses del Karabagh, per tal de suprimir els moviments [[Secessió|secessionista]] i [[irredemptista]] de l'antiga [[província]] autònoma. El febrer de 1988, el Consell de l'enclavament va votar a favor de la unió amb la República Armènia,<ref name=
Aquest conflicte es va transformar en el més greu de tots els fets que van succeir després de la desintegració de l'[[URSS]], el desembre de [[1991]]. Els combats interètnics es van iniciar poc després que el parlament de la província votés a favor de la unió amb [[Armènia]] el [[20 de febrer]] de [[1988]].<ref name=
Juntament amb els moviments secessionistes de les [[repúbliques bàltiques]] d'[[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]], el conflicte va significar un dels més importants elements que van jugar un rol preponderant en la desintegració de la [[Unió Soviètica]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Whelan |nom=Joseph G. |títol=Soviet diplomacy and negotiating behavior--1988-90: Gorbachev-Reagan-Bush meetings at the summit |volum=Volum 3 |pàgines=120 |editorial=U.S. G.P.O. |any=1991 |llengua=anglès}}</ref> La proclama d'independència de l'Azerbaidjan, seguida dels esdeveniments coneguts com a "''[[gener Negre]]''", va significar la pas dels poders exercits pel govern central en mans de l'administració de [[Bakú]]. Una de les primeres mesures exercides per la naixent república va ser la d'eliminar el govern provincial autònom de l'Alt Karabakh, fet que va provocar com a reacció la massiva votació per part de la majoria [[
L'escalada de violència es va accentuar al llarg de l'hivern de [[1992]]. Malgrat els intents de mediació internacional patrocinats per l'[[OSCE]], els quals van fallar en intentar resoldre el conflicte i poder treballar conjuntament en una solució concordada. A la primavera de [[1993]], forces armènies van capturar regions fora de l'enclavament, en un intent d'involucrar a altres països a la zona. Per [[1994]] els [[armenis]] de l'[[Alt Karabakh]] no només controlaven el territori propi de la república, sinó que també a prop d'un 14% del territori de l'Azerbaidjan. Un [[alto el foc]] acordat el [[1994]] sota els auspicis de [[Rússia]], va posar terme a la part armada de la guerra, mentre que un organisme anomenat [[Grup de Minsk]] de l'OSCE va ser establert per poder efectuar les negociacions de pau.
== Antecedents ==
{{AP|Conflicte de l'Alt Karabakh}}
La sobirania sobre el territori de l'[[Alt Karabakh]]
=== Guerra armènia-àzeria (1918-1920) ===
Poc després de la dissolució de la
=== Ocupació soviètica ===
[[Fitxer:Nagorno Karabakh03.png|miniatura|Mapa de l'Òblast Autònom de Nagorno-Karabakh]]
Tot i estar la decisió pendent, l'11è [[Exèrcit Soviètic]] va envair el [[Caucas]] i en el termini de tres anys va organitzar als diferents països en la [[República Federativa Socialista Soviètica de Transcaucàsia]], com a part de la [[Unió Soviètica]]. Inspirant-se en l'organització de l'estat soviètic, els bolxevics van crear llavors un [[Buró caucàsic]], conformat per set membres, supervisats pel [[Comissari del Poble per a les Nacionalitats]] [[Stalin]]. Malgrat que el Buró va votar 4-3 a favor de localitzar l'[[Alt Karabakh]] sota l'autoritat de l'acabada de crear [[República Socialista Soviètica d'Armènia]], protestes emanades dels líders del [[Partit Comunista de l'Azerbaidjan]], inclòs el seu líder [[Nariman Narimanov]], a més d'un alçament antisoviètic a [[Erevan]] a [[1921]], complicar les relacions entre [[Armènia]] i Rússia. Aquests factors van conduir al comitè a revisar la seva decisió, perquè en definitiva es resolgués incorporar a l'acabat de crear [[Òblast Autònom de Nagorno-Karabakh]] dins de
=== El ressorgiment de la qüestió d'Alt Karabakh ===
L'elecció de [[Mikhaïl Gorbatxov]] com a [[Secretari General]] del [[PCUS]] a [[1985]], va comportar la implementació dels seus dos grans plans de reforma, coneguts com a ''[[perestroika]]'' i ''[[glasnost]]''. Mentre que els fins de la reforma econòmica va cristal·litzar en la perestroika, la glasnost permetre que els ciutadans de la Unió Soviètica gaudiran d'una relativa [[llibertat de premsa]], especialment pel que va poder per primera vegada criticar obertament als líders. Dins d'aquest marc, els líders soviètics de l'Alt Karabakh van capitalitzar tal obertura aconseguint obtenir un vot del parlament regional a favor de la unió de la regió autònoma amb Armènia, el [[20 de febrer]] de [[1988]]. Els dirigents armenis de la província es queixaven perquè la regió no comptava amb textos escolars ni canals de [[televisió]] que transmetessin en [[armeni]], en el mateix sentit que el [[Secretari General]] del [[Partit Comunista de l'Azerbaidjan]] [[Heider Aliev]] havia intentat fer una azerització de la zona, incrementant la presència, nombre i influència dels àzeris que vivien a l'Alt Karabakh, al mateix moment que la població armènia estava en declivi. Per [[1988]] la població armènia que vivia a la regió havia disminuït a prop de tres quartes parts.
El moviment [[Regionalisme|autonomista]] havia estat liderat per diverses figures populars armènies, igual que per membres de la "''[[intelligentsia]]''" com el conegut [[dissident]] soviètic i [[premi Nobel de la Pau]] [[Andrei Dmítrievitx Sàkharov]]. Abans de la declaració del 20 de febrer, els armenis havien començat a protestar, en conjunt de vagues per part dels treballadors d'Erevan que demandaven la unificació amb l'enclavament. Aquestes protestes van ser contestades en termes similars en manifestacions realitzades en [[Bakú]]. Com a reacció a les protestes, el premier Gorbatxov va afirmar que les fronteres entre les repúbliques soviètiques no serien modificades, d'acord amb el que disposa l'article 78 de la [[constitució de l'URSS]]. El secretari general de la Unió va afirmar també que altres nacionalitats i pobles del país estaven demanant per canvis territorials, i que una nova fixació de límits a [[Alt Karabakh]] establiria un perillós [[precedent]]. Els armenis
=== Sumgait ===
Els combats ètnics entre membres de les comunitats àzeri i [[armènia]] que vivien a [[Alt Karabakh]] van esclatar al cap de poc temps. El [[22 de febrer]] de [[1988]] prop d'[[Asker]] (a l'Alt Karabakh, a la carretera entre [[Agdam]] i [[Stepanakert]]), una confrontació directa entre membres d'ambdós grups va acabar en violents incidents que van deixar com a saldo prop de 50 armenis ferits. Durant els combats, un [[policia]] local, suposadament armeni, va disparar mortalment sobre dos joves àzeris. El [[27 de febrer|27]] del mateix mes, mentre parlava a la televisió central de Bakú, el [[Fiscal (dret) |fiscal]] soviètic [[Alexander Katusev]] va esmentar la nacionalitat dels ferits.
Poques hores després de la intervenció, un [[pogrom]] dirigit contra els residents armenis es va iniciar a la ciutat de [[Sumgait]], situada a 25
La forma en què els armenis van ser assassinats va provocar una gran indignació entre els seus connacionals, que van considerar que el pogrom havia estat avalat per part de les autoritats oficials soviètiques, per tal d'intimidar als membres del moviment d'Alt Karabakh. La violència va començar a poc a poc a augmentar després dels fets de Sumgait, fins que Gorbatxov va decidir finalment intervenir [[Armènia]] amb tropes federals a setembre de [[1988]]. Per al mes d'octubre, s'estimava que més de 100
Els intents de Gorbatxov per estabilitzar la regió van ser infructuosos, ja que es van enfrontar una intransigència per ambdós bàndols. Els armenis per una banda, no es van conformar amb la promesa del govern central de destinar 400
=== Gener Negre ===
La creixent violència interètnica va començar a prendre cada vegada més víctimes, el que va obligar a la majoria de la població àzeri resident a [[Armènia]] a refugiar-se al seu país, al mateix temps que els armenis de l'[[Azerbaidjan]] fugien al seu país. L'escalada del conflicte semblava escapar-se de les mans, de manera que la decisió dels líders soviètics de Moscou de prendre el control directe de la regió el gener de [[1989]] va ser rebuda amb gust per molts armenis. L'[[estiu]] de 1989, els líders del [[Front popular]] i els seus seguidors van aconseguir que
A [[gener]] de [[1990]] es va produir un altre pogrom contra armenis a Bakú, cosa que va obligar el govern de Gorbatxov a declarar l'estat d'emergència i enviar a tropes de l'[[MVD]] a restablir l'ordre. Es va establir un [[toc de queda]] (cosa no vista a l'URSS des de la [[Segona Guerra Mundial]]), al mateix temps que es produïen forts combats entre les forces soviètiques i membres del [[Front Popular Àzeri]]. Aquests incidents van deixar com a saldo més de 120 àzeris i 8 soldats de la MVD morts a Bakú. No obstant això, durant aquest temps el Partit Comunista de l'[[Azerbaidjan]] havia caigut, transformant l'ordre en un velat manteniment del PC al poder, abans que protegir la població [[Armènia]] del país. Aquests esdeveniments, coneguts com a "[[Gener Negre]]" van delinear la relació futura entre [[Azerbaidjan]] i Rússia.
=== Operació Anell ===
A la primavera de [[1991]] el govern de Gorbatxov va desenvolupar un [[referèndum]] especial al llarg del país, anomenat [[Tractat de la Unió]], per tal de decidir si les repúbliques soviètiques es
Davant la perspectiva de desenvolupament de la situació, molts armenis i àzeris van començar a adquirir [[arme]]s localitzades en dipòsits a l'Alt Karabakh, per tal de defensar-se. Davant d'això Mütallibov va aconseguir el suport de Gorbatxov per realitzar una operació militar conjunta amb forces de l'Exèrcit Soviètic i la milícia àzeri, per tal de desarmar la milícia armènia. Aquesta mesura, coneguda com a "''Operació Anell''", va significar la deportació forçada dels armenis que habitaven les viles de la regió de [[Shahumian]]. Aquests actes van ser considerats tant pels oficials soviètics del Kremlin com pel govern armeni com un mètode d'intimidació contra els que sostenien les demandes d'unificació.
Els resultats de l'operació van ser contraproduents davant l'objectiu perseguit, ja que la situació va empènyer als armenis més reticents cap a
== Desintegració de l'URSS i buit de poder armat ==
Quan la desintegració de l'URSS es va convertir en realitat per als ciutadans soviètics a la tardor de 1991, ambdues parts van començar a buscar les formes i prendre les mesures per
Amb l'inici de la retirada de les forces del [[Ministeri de l'Interior Soviètic]], van deixar com llegats a ambdós bàndols grans [[Arsenal (armament)|arsenals]] de municions i una bona quantitat de vehicles armats. Les forces enviades per Gorbatxov tres anys abans provenien de diferents regions de l'URSS i no tenien intencions de mantenir-se en la regió molt de temps. La major part d'aquestes unitats estava composta per joves i pobres reclutes, molts dels quals simplement van vendre les seves armes a canvi de [[diners]] o fins i tot intercanviar per [[vodka]], mentre que altres arribaven fins i tot a intentar vendre [[tanc]] sobre [[transport blindat de personal|transports blindats de personal]] (APC). L'existència de dipòsits tan pobrament protegits, que van permetre el fàcil accés a armes per part dels dos bàndols, va portar a culpar i burlar-se de les polítiques de Gorbatxov com la causa última del conflicte. Els azerbaidjanesos van adquirir una bona quantitat d'aquestes unitats, segons el que va informar el ministre azerbaidjanès de relacions exteriors el novembre de 1993, quan va assenyalar que s'havien adquirit 286 tancs, 842 vehicles armats i 386
Proves posteriors van demostrar que l'[[Azerbaidjan]] va comptar amb substancial suport militar per part de l'Iran, [[Israel]] i Turquia, a més de nombrosos països àrabs. La gran majoria de l'armament consistia en armes d'origen rus o de països del bloc oriental, amb algun grau d'armes de pròpia manufactura local. De l'altra banda, la [[diàspora armènia]] va aconseguir donar una gran quantitat de diners a Armènia, a més d'aconseguir que el [[Congrés dels Estats Units]] aprovés una resolució que condemnava el bloqueig azerbaidjanès a [[Armènia]] i prohibia tota ajuda militar a l'[[Azerbaidjan]] a [[1992]]. Mentre que Azerbaidjan va sostenir que Rússia va donar suport militarment a [[Armènia]] en els inicis, es va assenyalar que "els soldats àzeris a la regió estaven molt millor equipats amb pertrets soviètics que els seus oponents".
La renúncia de Gorbatxov a la presidència de l'URSS el [[26 de desembre]] de 1991, va empènyer a la resta de repúbliques de la Unió ([[
La retirada de les forces de l'interior soviètiques de l'[[Alt Karabakh]] va ser només momentània, ja que el febrer de 1992, les antigues repúbliques soviètiques van conformar la [[Comunitat d'Estats Independents]]. Mentre que l'[[Azerbaidjan]] es va abstenir de participar-hi, Armènia, sota la por d'una possible invasió turca davant l'escalada del conflicte, va ingressar a la CEI per tal de posar-se sota la protecció del "paraigua de seguretat col·lectiva". El gener de 1992, forces de la CEI es van moure cap a la zona i van ingressar, establint les seves casernes i centre de comandament a [[Stepenakert]], adquirint un rol més actiu en el manteniment de la pau, incorporant antigues unitats com 366è. Regiment de rifles Motoritzat i el 4t. Exèrcit Soviètic.
Línia 82 ⟶ 81:
[[Fitxer:Location Nagorno-Karabakh en.png|miniatura|Les fronteres al final del conflicte després de l'alto el foc de 1994. Les forces armènies de l'Artsakh actualment controlen gairebé el 9% del territori de l'Azerbaidjan fora del territori de l'anterior Òblast Autònom de Nagorno-Karabakh. Les forces de l'Azerbaidjan, per altra banda, controlen [[Shahumian]] i algunes parts a l'est de Martakert i Martuni.]]
Els esporàdics combats entre armenis i àzeris, augmentats des de la posada en marxa de l'[[Operació Anell]], van conduir ràpidament a la creació d'exèrcits voluntaris tant a [[Armènia]] com a l'Azerbaidjan. Entre els armenis va ser comú rescatar figures històriques de [[guerriller]]s de la causa nacionalista com [[Andranik Ozanian]] i [[Garegin Njdeh]], que van combatre l'[[Imperi Otomà]] al pas del {{
Moltes dones es van allistar a les forces armades armènies, encara que la seva participació en combats va ser escassa, dedicant-se especialment a l'atenció dels ferits i l'evacuació dels malalts dels camps de batalla. Les forces àzeris tenien un funcionament similar, encara que la seva organització era millor al començament del conflicte. El govern de l'[[Azerbaidjan]] també va realitzar lleves i reclutaments massius d'àzeris que amb entusiasme es van allistar durant els primers mesos després de l'esfondrament soviètic. L'[[Exèrcit Nacional de l'Azerbaidjan]] estava compost per prop de 30.000 individus, a més de 10.000 pertanyents a les forces paramilitars OMON, a més de diversos centenars d'integrants del [[Front popular]]. Un acabalat àzeri anomenat [[Sûreté Huseynov]] organitzar personalment una [[brigada]] de l'exèrcit de l'Azerbaidjan (la 709), comprant moltes de les seves armes i vehicles de l'arsenal de la 23a. Divisió Motoritzada soviètica. La brigada [[nacionalisme turc|ultranacionalista turca]] [[Llops Grisos]]<ref>{{ref-llibre |títol=Russia and the Commonwealth of Independent States |pàgines=616 |editorial=M.E. Sharpe |any=1997 |isbn=1563246376 |url=https://books.google.
També es van oferir per combatre per tots dos bàndols diferents unitats de tropes soviètiques, que havien quedat als llimbs que va seguir al final de l'URSS. Per exemple, un dels més destacats integrants de les forces armènies va ser el general soviètic [[Anatoly Zinevich]], que va estar a l'[[Alt Karabakh]] entre [[1992]] i [[1997]], prestant serveis i organitzant operacions per les forces armènies. En acabar-se el conflicte Zinevich detenia el càrrec de cap de l'[[Estat Major]] de les forces de l'Alt Karabakh.
Línia 90 ⟶ 89:
S'estima que el personal militar així com els diferents béns utilitzats en el conflicte en el període entre 1993 i 1994 era el següent:
{| class=
|- Bgcolor="cccccc"
! width=
|-
|[[República d'Artsakh]]||20.000||16||13||120||N/D||N/D
Línia 101 ⟶ 100:
|}
La guerra va acabar amb el control efectiu armeni de la major part de l'Alt Karabakh i els districtes propers, unificant-lo de fet amb [[Armènia]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Hughes|nom=James|títol=Ethnicity and Territory in the Former Soviet Union: Regions in Conflict |any=2002 |editorial=Cass |lloc=
== Referències ==
Línia 107 ⟶ 106:
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre
== Vegeu també ==
Línia 119 ⟶ 118:
[[Categoria:Guerres del segle XX|Alt Karabakh]]
[[Categoria:
[[Categoria:Història militar de l'Azerbaidjan]]
[[Categoria:
[[Categoria:Guerres civils del segle XX|Alt Karabakh]]
[[Categoria:Artsakh]]
| |||