Ibers: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: Revertida Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Revertides les edicions de 90.167.174.252. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
| (27 revisions intermèdies per 17 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{
Els '''ibers''' són un
El concepte de cultura ibèrica no és un patró que es repeteix de manera uniforme en cadascun dels pobles identificats com a ibers, sinó la suma de les cultures individuals que sovint presenten trets similars, però que es diferencien clarament en d'altres i que, a vegades, comparteixen amb pobles no identificats com a ibers. Així, cal destacar l'ús de dos sistemes d'escriptura diferents al [[escriptura ibèrica nord-oriental|nord]] i al [[escriptura ibèrica sud-oriental|sud]], l'ús exhaustiu de l'escriptura al nord enfront de l'ús residual al sud, l'absència d'escultura al nord que contrasta amb les manifestacions brillants del sud, l'ús de [[falcata|falcates]] al sud i d'espases cèltiques tipus La Tène al nord, grans tombes i monuments funeraris al sud, en contrast amb els petits túmuls i esteles inscrites del nord, decoració ceràmica geomètrica al nord i figurada al sud, etc.
Línia 25:
# 650-200 aC. Desenvolupament i plenitud de la cultura ibèrica.
# Segle {{Versaleta|iii}} aC. [[Guerres Púniques]].
# [[Revolta ibera de 197 aC|Revolta ibera de 195 aC]]. Després de la [[
# Segle {{Versaleta|ii}}-{{Versaleta|i}} aC. Procés de romanització, pel qual la població ibera resta sotmesa i la cultura ibera decau progressivament fins a ser engolida per la cultura llatina.
=== L'arribada dels indoeuropeus ===
{{
Sabem que els primers pobladors [[indoeuropeus]] establerts a les nostres terres havien vingut de l'[[Europa]] central cap al {{segle|xv|-}}. En primer lloc colonitzaren, sembla que de manera pacífica, les terres situades al nord del curs de l'[[Ebre]] i a poc a poc les penetracions d'aquests pobles s'estengueren per quasi tota la península. Així, segons Villar (1996), a [[Catalunya]], al [[País Valencià]] i al sud peninsular, hi ha indicis de toponímia protoindoeuropea, pertanyent al llenguatge que aquest indoeuropeista anomena ''antic europeu'', parlat abans de l'arribada dels [[celtes]] a la península (s. {{Versaleta|viii}} aC). És el cas de molts noms de lloc (especialment de rius) i d'alguns noms comuns (com, per exemple, la paraula ''turó''). García Alonso (2004) també ha documentat molts topònims indoeuropeus a la meitat nord de Catalunya.
Línia 37:
Aquesta gent es barrejaran amb la massa de població autòctona i formaran un nou grup ètnic que amb l'esdevenir del temps acabarem per conèixer com a ''ibers''.
La presència d'un adstrat procedent dels [[camps d'urnes]] a la Catalunya costanera del nord del [[Llobregat]] quedaria reflectida amb la presència d'alguns déus com Bel ([[Rubí]]) o Herotoragus ([[Rellinars]]), que tenen paral·lelismes en el món gal del sud de França i topònims com [[Burriac]], lloc on se situà el poblat més important dels [[laietans]]. A més, M. Pilar García-Bellido (1998) també assenyala que la propensió a la còpia de la [[moneda]] aliena que practiquen els pobles preromans de l'actual Catalunya, que cerca el caire decoratiu de les línies, són característiques típiques de les monedes cèltiques. També alguns elements del [[folklore]] català, especialment al del nord del país, tenen clares reminiscències cèltiques o indoeuropees, com la creença en les [[mag|bruixes]], els [[follet]]s, les [[Dona d'aigua|dones d'aigua]]… García Alonso (2004) afirma que una sèrie de penetracions gàl·liques ja d'època tardana, és a dir, del {{segle|
=== L'origen del poble ibèric ===
{{
{{imatge múltiple|direcció=vertical
|amplada=210
Línia 106:
La producció [[ceràmica]] és molt variada i de molt bona qualitat, amb pastes treballades, depurades i cuites a alta temperatura: àmfores per al transport, vaixella de taula, vasos d'emmagatzematge i per la transformació d'aliments, etc. Les decoracions acostumen a ser pintades en vermell, tant geomètriques com figuratives.
El [[comerç]] d'importació es documenta fonamentalment per la troballa de vaixella de taula i grans envasos de transport de productes alimentaris (vi, oli i salons de peix) [[grecs]], [[fenicis|fenicio]]-[[púnics]], [[etruscs]] i [[antiga Roma|
=== Moneda ===
| |||