Kíiv: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 9:
== Història ==
'''Fundació'''
Segons la llegenda "''Primera Crònica''", Kíiv va ser fundada pel llegendari príncep de poliani Kiy juntament amb els seus germans Xtxek i Khoryv i la seva germana Lybid. La crònica no té data de fundació de la ciutat. Fonts arqueològiques i escrites testifiquen que Kíiv es va desenvolupar sobre la base d'un assentament paga i el començament del seu desenvolupament continu es remunta a la segona meitat del segle V — la primera meitat del segle VI. Segons la informació donada al llibre de historiador Petro Tolochko "Novetats a l'arqueologia de Kíiv", la ciutat va ser fundada a finals del segle V, principis del segle VI. El seu centre era Starokyivska Hora a la riba dreta del Dnieper. Als segles VI i VII, les elevacions veïnes ja estaven habitades. La ubicació de Kíiv a la [[Ruta comercial dels varegs als grecs|la Ruta comercial dels varegs als grecs]] del Dnieper, a la zona fronterera ètnica, a la frontera del bosc i l'estepa forestal, va contribuir que la ciutat ha esdevingut el centre polític del Dnieper Mitjà.<ref>{{Ref-llibre|títol=Encyklopedija istoriï Ukraïny. T. 4: Ka - Kom|editorial=Naukova Dumka|data=2007|lloc=Kyïv|isbn=978-966-00-0692-8}}</ref>
Al llarg de la seva història, Kíiv, una de les ciutats més antigues de l'Europa de l'Est, ha passat per diverses etapes de gran prominència i de relativa obscuritat. Es considera que la ciutat va ser fundada al {{segle|V|s}} com una ciutat comercial a la terra dels [[primers eslaus orientals]], és a dir, els que s'autoanomenarien els [[Rus de Kíev]]. Gradualment va començar a guanyar prestigi com el centre de la civilització eslava oriental, esdevenint del {{segle|X}} al {{Romanes|XII}} la capital cultural i política del [[Principat de Kíev]] o Rus' de Kíev, l'estat eslau oriental de l'[[edat mitjana]] precursor directe de l'estat ucraïnès modern. La ciutat va ser completament destruïda durant la [[Invasió mongola de Rússia|invasió mongola]] de [[1240]], i perdé la seva influència en els següents segles. Malgrat la devastació i la destrucció durant la invasió mongola de 1240, Kíiv va continuar tenint un paper destacat en la vida política de l'Europa de l'Est. Tot i que el nombre dels seus habitants va disminuir bruscament, tots els seus principals districtes històrics (Ciutat Alta, Podil, Zamkova Hora, Petxersk, Berestov, Klov, Vydubytxi, etc.) estaven habitats. El nucli principal de la ciutat (Hora i Podil) es trobava dins dels límits tradicionals: les Portes Daurades i Portes Lyadski a Hora i el riu Potxayna a Podil. A la segona meitat del segle XIV, Zamkova Hora es va convertir en la centre de la ciutat.<ref>{{Ref-web|títol=Kyiv - Ancient Capital, Slavic Culture, Kievan Rus {{!}} Britannica|url=https://www.britannica.com/place/Kyiv/History|data=2024-11-09|consulta=2024-11-09|llengua=en}}</ref>
Línia 15 ⟶ 19:
Des de finals del segle XIV, els noms dels estudiants de Kíiv apareixen a les llistes de la Sorbona de París i altres universitats europees on podem trobar l'any 1436 el primer metge de la "nació rutena de Kíiv" - Ivan Tinkevic.
El 1440, el principat de Kíiv va ser restaurat sota el lideratge del príncep Olelko Volodymyrovytx. En els anys 1455-1470,
Kíiv era un centre potencial per a la unificació de les terres ruthenes que formaven part del Gran Ducat de Lituània, per tant, després de la mort del príncep de Kíiv Semyon Olelkovitx, les autoritats lituanes van convertir el principat en un voivodat. El 1497, el Gran Duc de Lituània i Ruthenia, Oleksandr Jagiellonchik, va concedir el Dret de Magdeburg a Kíiv. A finals del segle XV hi havia un castell a la ciutat, residència dels governadors de Kíiv, i un ajuntament, seu del magistrat de Kíiv. L'any 1569, a petició de la noblesa de Kíiv i per decisió de la Unió de Lublin entre el Gran Ducat de Lituània i el Regne de Polònia, que formava l'estat federal de la Mancomunitat de Polònia-Lituània, Kíiv juntament amb el voivodat van passar a formar part de la corona polonesa.
El final del segle XV va ser l'inici de la decadència de Kíiv, que va ser causada per la crisi general del Gran Ducat de Lituània: la seva incapacitat per organitzar la defensa de les terres sotmeses a ell dels atacs dels tàrtars de Crimea, el la més gran es va dur a terme el 1482. Després de la Unió de Lublin, malgrat la pressió dels senyors feudals polonesos i de l'Església catòlica, l'auge econòmic de la ciutat es va produir en aquella època. Des de 1625, Kíiv ha estat el centre del Regiment cosac de Kíiv, que el 1649, com a resultat de la [[Rebel·lió de Khmelnitski|revolta de Khmelnytskyi]], va passar a formar part de l'estat de [[Hetmanat cosac|l'Exèrcit de Zaporizhzhya]]. Malgrat la petita grandària de Kíiv, era el centre ortodox més gran de la Confederació Polonesa-Lituana i de l'estat cosac. La ciutat va acollir la residència dels metropolitans ortodoxos de Kíiv i el Col·legi ortodox de Kíiv, que el 1659 va rebre l'estatus d'acadèmia.<ref>{{Ref-publicació|article=Конституційні права людини, громадянина та гарантії їх забезпечення (за матеріалами Науково-практичної конференції Конституційного Суду України та Інституту держави і права ім. В. М. Корецького НАН України, м. Київ, 21 червня 2018 р.)|url=http://dx.doi.org/10.33498/louu-2018-06-248|publicació=Право України|data=2018|issn=2310-323X|pàgines=248|exemplar=2018/06|doi=10.33498/louu-2018-06-248|nom=ОЛЕКСАНДР|cognom=СКРИПНЮК}}</ref>
La plaga de [[pesta bubònica]] va arribar a Kíiv el [[1770]].<ref>{{ref-llibre|nom=Matthew |cognom=Smallman-Raynor |nom2=Andrew David |cognom2=Cliff |url= http://books.google.cat/books?id=K4JxoPVfSvMC&pg=PA98&dq=moscow+plague&hl=ca&ei=oc4oTdDQK4ygOuu9xZED&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCUQ6AEwAA#v=onepage&q=moscow%20plague&f=false| títol=War epidemics: an historical geography of infectious diseases in military|llengua = anglès|pàgina= 98| col·lecció =Oxford Geographical and Environmental Studies Series| editorial= Oxford University Press|lloc=Oxford|data =2004|isbn=9780198233640}}</ref>▼
El següent període de la història de Kíiv va començar amb l'establiment d'una guarnició de tropes de Moscou a la ciutat després de la Unió de Pereyaslav el 1654, conclosa entre l'Exèrcit de Zaporizhzhya i Moscovia. El govern de Moscou necessitava Kíiv com a "base de la política colonialista al sud". Kíiv es va convertir en la residència dels governadors de Moscou. L'any 1667, arran de la signatura de la Pau d'Andrus, que dividia l'estat cosac entre la Mancomunitat de Polònia-Lituània i l'Imperi de Moscou, la ciutat va passar a formar part d'aquest últim. Formalment, Kíiv va romandre sota el domini de l'Exèrcit de Zaporizhzhya, però de fet l'administració de Moscou va operar a la ciutat, malgrat això, la ciutat va continuar vivint la seva pròpia vida utilitzant l'autogovern. Segons la "[[Tractat de Pau Eterna|Pau eterna]]" de 1686, Kíiv finalment va passar al protectorat de l'estat de Moscou. La ruptura dels llaços amb les regions occidentals d'Ucraïna va conduir al segle XVIII a l'estancament de l'economia i el comerç. A partir de 1782, Kíev es va convertir en la ciutat principal del virregnat, el territori del qual cobria una part important de l'Hetmanxina. Després de la 2a partició de Polònia (1793) i l'annexió dels voivodats d'Ucraïna occidental a Moscòvia, el 1797 es va formar la província de Kíiv. La Fira de Contractes anual (al gener) es va traslladar de Dubno a Kíiv. Aquests esdeveniments van renovar els llaços de Kíiv amb les regions occidentals i van contribuir a l'afluència de polonesos, principalment la noblesa, que va ocupar un lloc important en la vida de Kíiv fins a l'aixecament polonès de 1830-1831. En aquell moment, el govern de Moscou va prendre mesures per transformar Kíiv, mitjançant la russificació i el desplaçament de la població polonesa i jueva, "en una ciutat purament russa". A causa del caràcter fronterer de Kíiv, l'exercit de Moscou hi estava constantment. A principis del segle XVIII es va acabar la construcció de la fortalesa de Petxrsk. Kíiv va perdre la seva condició de centre del Regiment de Kíiv en relació amb el trasllat de l'oficina del regiment a Kozelets. El 1708, la ciutat es va convertir en el centre administratiu de la província de Kíiv de l'Imperi Rus. La plaga de [[pesta bubònica]] va arribar a Kíiv el [[1770]]. Van morir 2.819 persones, la majoria a Podil. Després de l'abolició de l'autonomia de l'Exèrcit de Zaporizhzhya el 1782, Kíiv finalment va quedar sota el domini dels russos. Només les esglésies construides durant la governació de hetman [[Ivan Mazepa|Mazepa]] romanen com a monuments de l'època cosaca a la ciutat.
▲
La ciutat va tornar a prosperar durant la [[revolució industrial]] de l'[[Imperi Rus]] al final del {{segle|XIX}}. Després del període turbulent que va seguir a la [[Revolució Russa]] de 1917, fou capital de la República Popular d'Ucraïna i des de [[1921]] Kíev va ser una ciutat important de la [[República Socialista Soviètica d'Ucraïna|Ucraïna soviètica]], i des de [[1934]], la seva capital. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], la ciutat va ser destruïda de nou, gairebé completament, però es va recuperar ràpidament als anys de post-guerra, arribant a ser la tercera ciutat més important de l'[[URSS]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Nikolaevich Mikhaĭlov |nom=Nikolaĭ |títol=Panorama of the Soviet Union |url= http://books.google.cat/books?id=hrwcAAAAMAAJ&q=kiev+third+city+ussr&dq=kiev+third+city+ussr&hl=ca&sa=X&ei=wFqJUfDSBYiS7AbyuoCwCQ&ved=0CFAQ6AEwBw |llengua=anglès| editorial=Progress Publishers |data=1983 |pàgines=164}}</ref>
Línia 28 ⟶ 36:
Amb el començament de segle, Kíiv es va convertir repetidament en el centre de les protestes d'Ucraïna. Entre el 2000 i 2001, Kíiv es va convertir en el centre de la campanya política [[Ucraïna sense Kutxma]], va ser la major protesta de poder contra el govern des de la independència. Des de novembre de 2004 fins al gener de 2005, hi va haver protestes massives a la ciutat contra la manipulació de les eleccions presidencials, anomenada la [[Revolució Taronja]]. Des del novembre del 2013 fins al febrer del 2014, Kíiv es va convertir al centre de l'[[Euromaidan]], durant el qual van morir més de cent manifestants i centenars van resultar ferits en enfrontaments amb les forces especials de [[Berkut|Bèrkut]] al centre de la ciutat.
Des del 24 de febrer de 2022 la ciutat pateix bombardejos i el setge de tropes de l'exèrcit rus a la [[
{{galeria
| |||