Kíiv: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
(30 revisions intermèdies per 17 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 2:
{{Infotaula geografia política
| etiqueta_llengua = [[Predomini lingüístic|Predom. ling.]]
| llengua
}}
'''Kíiv'''<ref name=iec>{{Ref-web|url= https://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?id_noticies=3263|títol=Secció Filològica de
Administrativament, Kíiv és un
== Història ==
'''Fundació'''
Al llarg de la seva història, Kíiv, una de les ciutats més antigues de l'Europa de l'Est, ha passat per diverses etapes de gran prominència i de relativa obscuritat. Es considera que la ciutat va ser fundada al {{segle|V|s}} com una ciutat comercial a la terra dels [[primers eslaus orientals]], és a dir, els que s'autoanomenarien els [[Rus de Kíev]]. Gradualment va començar a guanyar prestigi com el centre de la civilització eslava oriental, esdevenint del {{segle|X}} al {{Romanes|XII}} la capital cultural i política del [[Principat de Kíev]] o Rus' de Kíev, l'estat eslau oriental de l'[[edat mitjana]] precursor directe de l'estat ucraïnès modern. La ciutat va ser completament destruïda durant la [[Invasió mongola de Rússia|invasió mongola]] de [[1240]], i perdé la seva influència en els següents segles.▼
Segons la llegenda "''Primera Crònica''", Kíiv va ser fundada pel llegendari príncep de poliani Kiy juntament amb els seus germans Xtxek i Khoryv i la seva germana Lybid. La crònica no té data de fundació de la ciutat. Fonts arqueològiques i escrites testifiquen que Kíiv es va desenvolupar sobre la base d'un assentament paga i el començament del seu desenvolupament continu es remunta a la segona meitat del segle V — la primera meitat del segle VI. Segons la informació donada al llibre de historiador Petro Tolochko "Novetats a l'arqueologia de Kíiv", la ciutat va ser fundada a finals del segle V, principis del segle VI. El seu centre era Starokyivska Hora a la riba dreta del Dnieper. Als segles VI i VII, les elevacions veïnes ja estaven habitades. La ubicació de Kíiv a la [[Ruta comercial dels varegs als grecs|la Ruta comercial dels varegs als grecs]] del Dnieper, a la zona fronterera ètnica, a la frontera del bosc i l'estepa forestal, va contribuir que la ciutat ha esdevingut el centre polític del Dnieper Mitjà.<ref>{{Ref-llibre|títol=Encyklopedija istoriï Ukraïny. T. 4: Ka - Kom|editorial=Naukova Dumka|data=2007|lloc=Kyïv|isbn=978-966-00-0692-8}}</ref>
Va ser una capital provincial d'importància marginal als afores dels territoris controlats pels seus poderosos veïns: primer el [[Gran Ducat de Lituània]], seguit per la [[Mancomunitat poloneso-lituana]] i, finalment, [[Rússia]]. La plaga de [[pesta bubònica]] va arribar a Kíev el [[1770]].<ref>{{ref-llibre|nom=Matthew |cognom=Smallman-Raynor |nom2=Andrew David |cognom2=Cliff |url=http://books.google.cat/books?id=K4JxoPVfSvMC&pg=PA98&dq=moscow+plague&hl=ca&ei=oc4oTdDQK4ygOuu9xZED&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCUQ6AEwAA#v=onepage&q=moscow%20plague&f=false| títol=War epidemics: an historical geography of infectious diseases in military|llengua = anglès|pàgina= 98| col·lecció =Oxford Geographical and Environmental Studies Series|editorial= Oxford University Press|lloc=Oxford|data =2004|isbn=9780198233640}}</ref>▼
▲Al llarg de la seva història, Kíiv, una de les ciutats més antigues de l'Europa de l'Est, ha passat per diverses etapes de gran prominència i de relativa obscuritat. Es considera que la ciutat va ser fundada al {{segle|V|s}} com una ciutat comercial a la terra dels [[primers eslaus orientals]], és a dir, els que s'autoanomenarien els [[Rus de Kíev]]. Gradualment va començar a guanyar prestigi com el centre de la civilització eslava oriental, esdevenint del {{segle|X}} al {{Romanes|XII}} la capital cultural i política del [[Principat de Kíev]] o Rus' de Kíev, l'estat eslau oriental de l'[[edat mitjana]] precursor directe de l'estat ucraïnès modern. La ciutat va ser completament destruïda durant la [[Invasió mongola de Rússia|invasió mongola]] de [[1240]], i perdé la seva influència en els següents segles. Malgrat la devastació i la destrucció durant la invasió mongola de 1240, Kíiv va continuar tenint un paper destacat en la vida política de l'Europa de l'Est. Tot i que el nombre dels seus habitants va disminuir bruscament, tots els seus principals districtes històrics (Ciutat Alta, Podil, Zamkova Hora, Petxersk, Berestov, Klov, Vydubytxi, etc.) estaven habitats. El nucli principal de la ciutat (Hora i Podil) es trobava dins dels límits tradicionals: les Portes Daurades i Portes Lyadski a Hora i el riu Potxayna a Podil. A la segona meitat del segle XIV, Zamkova Hora es va convertir en la centre de la ciutat.<ref>{{Ref-web|títol=Kyiv - Ancient Capital, Slavic Culture, Kievan Rus {{!}} Britannica|url=https://www.britannica.com/place/Kyiv/History|data=2024-11-09|consulta=2024-11-09|llengua=en}}</ref>
La ciutat va tornar a prosperar durant la [[revolució industrial]] de l'[[Imperi Rus]] al final del {{segle|XIX}}. Després del període turbulent que va seguir a la [[Revolució Russa]] de 1917, fou capital de la República Popular d'Ucraïna i des de [[1921]] Kíev va ser una ciutat important de la [[República Socialista Soviètica d'Ucraïna|Ucraïna soviètica]], i des de [[1934]], la seva capital. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], la ciutat va ser destruïda de nou, gairebé completament, però es va recuperar ràpidament als anys de post-guerra, arribant a ser la tercera ciutat més important de la [[URSS]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Nikolaevich Mikhaĭlov |nom=Nikolaĭ |títol=Panorama of the Soviet Union |url=http://books.google.cat/books?id=hrwcAAAAMAAJ&q=kiev+third+city+ussr&dq=kiev+third+city+ussr&hl=ca&sa=X&ei=wFqJUfDSBYiS7AbyuoCwCQ&ved=0CFAQ6AEwBw |llengua=anglès|editorial=Progress Publishers |data=1983 |pàgines=164}}</ref>▼
Al voltant de 1362, Kíiv va passar a formar part del Gran Ducat de Lituània. Volodymyr Olherdovytx es va convertir en el seu príncep. L'entrada es va fer de manera pacífica, segons acords que ho van deixar tot "a l'antiga". Volodymyr va dur a terme una política independent, va encunyar la seva pròpia moneda, que, però, va portar a la seva substitució el 1394 pel príncep Skirgail Olherdovytx, i després de la mort d'aquest, a l'establiment d'un virregnat. A finals del segle XIV i principis del XV, Kíiv era un centre polític on els gran duc de Lituània, Vytautas, el rei de Polònia i el príncep suprem de Lituània Vladislav II Jagailo, el gran duc de Moscou Vasiliy Dmytrovytx, Els metropolitans Kyprian, Photius, Grigoriy (Tsamblak), Khan Tokhtamysh van mantenir negociacions. La ciutat es va convertir en la base principal de l'exèrcit de Vytautas. Va ser una capital provincial d'importància marginal als afores dels territoris controlats pels seus poderosos veïns: primer el [[Gran Ducat de Lituània]], que la va ocupar després de la [[batalla de les Aigües Blaves]] de [[1362]]<ref>{{ref-llibre| url= http://books.google.cat/books?id=xxREnBcMFcEC&pg=PA88&sig=TcQb-bgU5mnTcUYhrvzC7eWBgjg#PPA86,M1 |títol=A Companion to Russian Studies: An Introduction to Russian History |nom=Robert |cognom=Auty |nom2= Dimitri |cognom2=Obolensky | editorial=Cambridge University Press |any=1981 | isbn=0521280389 |llengua=anglès |pàgines=86}}</ref> seguit per la [[Mancomunitat poloneso-lituana]] i, finalment, [[Rússia]].
Des de finals del segle XIV, els noms dels estudiants de Kíiv apareixen a les llistes de la Sorbona de París i altres universitats europees on podem trobar l'any 1436 el primer metge de la "nació rutena de Kíiv" - Ivan Tinkevic.
El 1440, el principat de Kíiv va ser restaurat sota el lideratge del príncep Olelko Volodymyrovytx. En els anys 1455-1470, Semion Olelkovitx va regnar a Kíiv. Tots dos prínceps tenien autoritat, tenien llaços dinàstics amb els grans prínceps de Moscou i Tver, el senyor moldau Esteve III el Gran. L'època del seu govern es va convertir en un període de desenvolupament per a Kíiv (que es va basar en les tradicions de la cultura material i espiritual de l'època ruthena antiga): es van reparar la catedral de l'Assumpció i altres esglésies, es van crear baixos relleus de pedra que representaven Oranta, com així com noves edicions de Paterik de monestir Kíiv-Petxersky i altres obres escrites. Kíiv va continuar sent un important centre de comerç nacional i internacional. Moltes rutes comercials d'Orient a Europa o de Moscòvia, etc. van passar per la ciutat.
Kíiv era un centre potencial per a la unificació de les terres ruthenes que formaven part del Gran Ducat de Lituània, per tant, després de la mort del príncep de Kíiv Semyon Olelkovitx, les autoritats lituanes van convertir el principat en un voivodat. El 1497, el Gran Duc de Lituània i Ruthenia, Oleksandr Jagiellonchik, va concedir el Dret de Magdeburg a Kíiv. A finals del segle XV hi havia un castell a la ciutat, residència dels governadors de Kíiv, i un ajuntament, seu del magistrat de Kíiv. L'any 1569, a petició de la noblesa de Kíiv i per decisió de la Unió de Lublin entre el Gran Ducat de Lituània i el Regne de Polònia, que formava l'estat federal de la Mancomunitat de Polònia-Lituània, Kíiv juntament amb el voivodat van passar a formar part de la corona polonesa.
El final del segle XV va ser l'inici de la decadència de Kíiv, que va ser causada per la crisi general del Gran Ducat de Lituània: la seva incapacitat per organitzar la defensa de les terres sotmeses a ell dels atacs dels tàrtars de Crimea, el la més gran es va dur a terme el 1482. Després de la Unió de Lublin, malgrat la pressió dels senyors feudals polonesos i de l'Església catòlica, l'auge econòmic de la ciutat es va produir en aquella època. Des de 1625, Kíiv ha estat el centre del Regiment cosac de Kíiv, que el 1649, com a resultat de la [[Rebel·lió de Khmelnitski|revolta de Khmelnytskyi]], va passar a formar part de l'estat de [[Hetmanat cosac|l'Exèrcit de Zaporizhzhya]]. Malgrat la petita grandària de Kíiv, era el centre ortodox més gran de la Confederació Polonesa-Lituana i de l'estat cosac. La ciutat va acollir la residència dels metropolitans ortodoxos de Kíiv i el Col·legi ortodox de Kíiv, que el 1659 va rebre l'estatus d'acadèmia.<ref>{{Ref-publicació|article=Конституційні права людини, громадянина та гарантії їх забезпечення (за матеріалами Науково-практичної конференції Конституційного Суду України та Інституту держави і права ім. В. М. Корецького НАН України, м. Київ, 21 червня 2018 р.)|url=http://dx.doi.org/10.33498/louu-2018-06-248|publicació=Право України|data=2018|issn=2310-323X|pàgines=248|exemplar=2018/06|doi=10.33498/louu-2018-06-248|nom=ОЛЕКСАНДР|cognom=СКРИПНЮК}}</ref>
El següent període de la història de Kíiv va començar amb l'establiment d'una guarnició de tropes de Moscou a la ciutat després de la Unió de Pereyaslav el 1654, conclosa entre l'Exèrcit de Zaporizhzhya i Moscovia. El govern de Moscou necessitava Kíiv com a "base de la política colonialista al sud". Kíiv es va convertir en la residència dels governadors de Moscou. L'any 1667, arran de la signatura de la Pau d'Andrus, que dividia l'estat cosac entre la Mancomunitat de Polònia-Lituània i l'Imperi de Moscou, la ciutat va passar a formar part d'aquest últim. Formalment, Kíiv va romandre sota el domini de l'Exèrcit de Zaporizhzhya, però de fet l'administració de Moscou va operar a la ciutat, malgrat això, la ciutat va continuar vivint la seva pròpia vida utilitzant l'autogovern. Segons la "[[Tractat de Pau Eterna|Pau eterna]]" de 1686, Kíiv finalment va passar al protectorat de l'estat de Moscou. La ruptura dels llaços amb les regions occidentals d'Ucraïna va conduir al segle XVIII a l'estancament de l'economia i el comerç. A partir de 1782, Kíev es va convertir en la ciutat principal del virregnat, el territori del qual cobria una part important de l'Hetmanxina. Després de la 2a partició de Polònia (1793) i l'annexió dels voivodats d'Ucraïna occidental a Moscòvia, el 1797 es va formar la província de Kíiv. La Fira de Contractes anual (al gener) es va traslladar de Dubno a Kíiv. Aquests esdeveniments van renovar els llaços de Kíiv amb les regions occidentals i van contribuir a l'afluència de polonesos, principalment la noblesa, que va ocupar un lloc important en la vida de Kíiv fins a l'aixecament polonès de 1830-1831. En aquell moment, el govern de Moscou va prendre mesures per transformar Kíiv, mitjançant la russificació i el desplaçament de la població polonesa i jueva, "en una ciutat purament russa". A causa del caràcter fronterer de Kíiv, l'exercit de Moscou hi estava constantment. A principis del segle XVIII es va acabar la construcció de la fortalesa de Petxrsk. Kíiv va perdre la seva condició de centre del Regiment de Kíiv en relació amb el trasllat de l'oficina del regiment a Kozelets. El 1708, la ciutat es va convertir en el centre administratiu de la província de Kíiv de l'Imperi Rus. La plaga de [[pesta bubònica]] va arribar a Kíiv el [[1770]]. Van morir 2.819 persones, la majoria a Podil. Després de l'abolició de l'autonomia de l'Exèrcit de Zaporizhzhya el 1782, Kíiv finalment va quedar sota el domini dels russos. Només les esglésies construides durant la governació de hetman [[Ivan Mazepa|Mazepa]] romanen com a monuments de l'època cosaca a la ciutat.
▲
▲La ciutat va tornar a prosperar durant la [[revolució industrial]] de l'[[Imperi Rus]] al final del {{segle|XIX}}. Després del període turbulent que va seguir a la [[Revolució Russa]] de 1917, fou capital de la República Popular d'Ucraïna i des de [[1921]] Kíev va ser una ciutat important de la [[República Socialista Soviètica d'Ucraïna|Ucraïna soviètica]], i des de [[1934]], la seva capital. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], la ciutat va ser destruïda de nou, gairebé completament, però es va recuperar ràpidament als anys de post-guerra, arribant a ser la tercera ciutat més important de
=== Post Unió Soviètica ===
Amb la dissolució de la Unió Soviètica, després de cinquanta-set anys com a capital de
Amb el començament de segle, Kíiv es va convertir repetidament en el centre de les protestes d'Ucraïna. Entre el 2000 i 2001, Kíiv es va convertir en el centre de la campanya política [[Ucraïna sense Kutxma]], va ser la major protesta de poder contra el govern des de la independència. Des de novembre de 2004 fins al gener de 2005, hi va haver protestes massives a la ciutat contra la manipulació de les eleccions presidencials, anomenada la [[Revolució Taronja]]. Des del novembre del 2013 fins al febrer del 2014, Kíiv es va convertir al centre de l'[[Euromaidan]], durant el qual van morir més de cent manifestants i centenars van resultar ferits en enfrontaments amb les forces especials de [[Berkut|Bèrkut]] al centre de la ciutat.
Des del 24 de febrer de 2022 la ciutat pateix bombardejos i el setge de tropes de l'exèrcit rus a la [[
{{galeria
|títol=
|amplada=250
| alçada=160
|línies=2
|align=center
|Fitxer:Kiev downtown.jpg|Un carrer de
|Fitxer:Ruined Kiev in WWII.jpg|
}}
== Clima ==
Kíiv té un [[clima continental]] [[humit]]. Els mesos més càlids són [[juny]], [[juliol]] i [[agost]], amb temperatures mitjanes de 13,8-24,8
== Govern i política ==
Línia 39 ⟶ 55:
El municipi de la ciutat de Kíiv té un estatus jurídic especial dins Ucraïna en comparació amb les altres subdivisions administratives del país. La diferència més significativa és que la ciutat es considera una regió d'Ucraïna. És l'única ciutat que té doble jurisdicció. El Cap de l'Administració Estatal de la Ciutat -el governador de la ciutat- és nomenat pel [[President d'Ucraïna]], mentre que el Cap del Consell de la Ciutat -l'alcalde de Kíiv- és elegit per votació popular local.
L'alcalde de Kíiv és [[Vitali Klitxkó]], que va jurar el càrrec el 5 de juny
La majoria dels edificis principals del govern nacional estan situats al llarg del carrer Hruixevski (vulytsia Mykhaila Hrushevskoho) i el carrer de l'Institut (vulytsia Instytutska). El carrer Hruixevski porta el nom de l'acadèmic, polític, historiador i estadista ucraïnès [[Mikhailo Hruixevski]], que va escriure un llibre acadèmic titulat: "Bar Starostvo: Notes històriques: <small>XV-XVIII</small>" sobre la història de [[Bar (Ucraïna)|Bar, Ucraïna]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Barsʹke starostvo : istorychni narysy XV-XVIII st.|url= https://www.worldcat.org/oclc/37989459| editorial=In-t ukraïnsʹkoï arkheohrafiï ta dz︠h︡ereloznavstva im. M.S. Hrushevsʹkoho|data=1996|lloc=Lʹviv|isbn=5-12-004335-6|nom=Mykhaĭlo|cognom=Hrushevsʹkyĭ|nom2=Михайло|cognom2=Грушевський|pàgines=1 – 623}}</ref> Aquella part de la ciutat també es coneix extraoficialment com el barri governamental (en [[ucraïnès]]: урядовий квартал).
L'administració i el consell estatal de la ciutat es troben a l'edifici del consell de la ciutat de Kíiv, al carrer Khreshchatyk. L'administració i el consell estatal de l'[[óblast]] (o província) es troben a l'edifici del consell de l'[[Província de Kíiv|óblast de Kíiv]], a la plaça Lesi Ukrayinky (Plaça Lesya Ukrayinka). L'administració estatal del raion de Kíiv-Sviatoxyn es troba prop de Kiltseva doroha (carretera de circumval·lació) a prospekt Peremohy (avinguda de la Victòria), mentre que el consell local del raion de Kíiv-Sviatoxyn es troba a vulytsia Yantarna (carrer Yantarnaya).{{Gallery||The [[Verkhovna Rada building]].|File:Kiev Cabinet of Ministers.jpg|La seu del [[Consell de Ministres d'Ucraïna]] |File:Pres-adm-ukraine-2008.jpg|L'edifici de l'[[President d'Ucraïna|oficina presidencial]] |File:Ministry of Foreign Affairs of Ukraine.JPG|El Ministeri d'Afers Exteriors|File:Крещатик, 36 (01) - Мэрия.jpg|La seu de l'administració i el consell estatal, al carrer Khreshchatyk|title=Edificis governamentals de Kíiv|width=170| height=120|lines=3|align=center}}
=== Organització territorial ===
La ciutat de Kíiv es divideix en 10 [[raion]]s (barris o districtes), igual que les províncies o [[
{| border="2" cellpadding=
|- bgcolor="#4c619a" style="color:white"
!Mapa
Línia 117 ⟶ 133:
|5195
|-
| colspan=
|'''847,67'''
|'''2 888 470'''
Línia 126 ⟶ 142:
|títol=
|amplada=180
| alçada=130
|línies=4
|align=center
Línia 139 ⟶ 155:
Des de fa 9 segles, Kíiv ha estat un centre important del procés intel·lectual a Europa Oriental.
Des del {{segle|XVII}}, l'[[Acadèmia Mohila]] de
La primera universitat anomenada com a tal es va obrir a
Avui, Kíiv és el centre de recerca major de l'estat. Entre els centres d'educació superior, es compten, ordenats per especialització:
;General, pedagogia :
* [[Universitat de
* [[Acadèmia Nacional de Mohyla]] de Kíiv (Національний університет Києво-Могилянська академія)
* Universitat Internacional de Kíiv (Київський міжнародний університет, КиМУ)
Línia 175 ⟶ 191:
=== Patrimoni de la Humanitat de Kíiv ===
{{Infotaula edifici
|nom
|imatge
|peu
|item
|coord_display= inline
}}
La [[Catedral de Santa Sofia de Kíiv]] (Собор святої Софії, [[ucraïnès#L'alfabet ucraïnès|transliterat]] amb el sistema científic: ''Sobor svjatoj Sofiï'', [[ucraïnès#L'alfabet ucraïnès|transcrit]] en català: ''Sobor Sviatoï Sofiï'', o Софійський собор, [[ucraïnès#L'alfabet ucraïnès|transcrit]] en català: ''Sofiis'kyi sobor''), i el '''[[conjunt monàstic de Kýievo-Petxerska Lavra]]''' (Ки́єво-Пече́рська ла́вра, [[ucraïnès#L'alfabet ucraïnès|transliterat]] amb el sistema científic: ''Kyjevo-Pečerska lavra'', [[ucraïnès#L'alfabet ucraïnès|transcrit]] en català: ''Kýievo-Petxerska Lavra'', que significa Monestir de les Coves de Kíiv), els dos dels segles <small>XI-XVIII</small>, formen part del [[Patrimoni Mundial de la Humanitat]] inscrit per la [[UNESCO]] el 1990.
Quant al [[conjunt monàstic de Kýievo-Petxerska Lavra]] (Ки́єво-Пече́рська ла́вра), el nom oficial d'aquest conjunt a la pàgina de la [[UNESCO]] en anglès i en francès és "Kiev-Petxersk Lavra" i la "laure de Kievo-Petxersk", respectivament. En tots dos casos, el nom original ha perdut la "a" final de la forma femenina de l'adjectiu "petxerska" (de la cova o de les coves), que descriu el substantiu femení "''lavra''" (monestir), potser per referència al districte històric de Kíiv anomenat Petxersk (Печерськ), precisament en honor de la [[Lavra]] en qüestió. En català podem dir "'''conjunt monàstic de Kýievo-Petxerska Lavra'''", "'''Conjunt monàstic de Kíiv-Petxersk'''", o traduir-ho directament com "'''Monestir de les Coves de Kíiv'''".
Línia 198 ⟶ 214:
* Centre de cultura folklòrica d'Ucraïna - Museu Ivan Hontxar (Український центр народної культури «Музей Івана Гончара») <ref>vegeu la [http://www.honchar.org.ua/ pàgina oficial].</ref>
* Museu del patrimoni cultural d'Ucraïna - obres d'art d'artistes que es veieren forçats a viure a l'exili
* Museu d'art Occidental i Oriental de Kíiv (Київський музей західного та східного мистецтва), també conegut com a Museu d'art de Bohdan i Vàrvaro Khanenko (Музей Мистецтв імені Богдана та Варвари Ханенків) - museu dedicat a l'art d'[[Europa Occidental]], per una banda, i per l'altre, a l'art Oriental ([[Orient Llunyà]], [[Orient Pròxim]], [[Àsia
* Museu Nacional d'Art Russa (Національний музей російського мистецтва), museu dedicat exclusivament a l'art russa.
* PintxukArtCentre, museu o galeria d'art contemporani, vegeu a baix sota "galeries d'art".
Línia 221 ⟶ 237:
* Museu de tresors històrics d'Ucraïna (Музе́й істори́чних кошто́вностей Украї́ни), dintre del conjunt del [[Monestir de les Coves de Kíiv]].
* Museu d'arqueologia (Археологічний музей) <ref>vegeu la [http://www.iananu.kiev.ua/Institute/uamus.html pàgina oficial]</ref>
* Museu nacional de
* Museu de la Gran Guerra Patriòtica (Національний музей історії Великої Вітчизняної Війни 1941-1945 років). Sobre la [[Segona Guerra Mundial]].
* Fortalesa de Kíiv (Київська фортеця, ''Kýïvska fortètsia''), fortificacions de l'[[imperi Rus]] a Kíiv, {{segle|XIX}}.
Línia 243 ⟶ 259:
* [[Església de Sant Andreu]] (Андрiївська церква)
* [[Catedral de Santa Sofia de Kíiv]]
* Conjunt del [[monestir de les coves de Kíiv]] - a part de les esglésies i coves, inclou 4 museus separats d'art i tècnica- vegeu a dalt- i una biblioteca important.<ref>Vegeu també la seva [http://www.kplavra.kiev.ua/cgi-bin/view.cgi?part=museums&act=mus&lang=ua&id=7 pàgina oficial] {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20091017134117/http://www.kplavra.kiev.ua/cgi-bin/view.cgi?part=museums&act=mus&lang=ua&id=7 |date=2009-10-17}} (en ucraïnès i rus)</ref>
* [[Gran Sinagoga Coral]]
* [[Sinagoga Galitska]]
;Pobles-museu a Kíiv, pobles museu i cases-museu als alentorns :
* Assentament d'en [[Mamai]], Centre d'informació "[[Cosac Mamai]]" (Мамаєва Слобода, Центр народознавства "Козак Мамай"), es troba al Vidradnyi park (Відрадний парк), al Solomianskyi raion o districte (Солом'янський район) de la ciutat. Recreació d'un assentament [[cosac]] del
* [[Museu d'Arquitectura Popular i Etnografia]] d'Ucraïna (Музей народної архітектури та побуту України), prop del poble de [[Pyróhiv]], l'[[óblast de Kíiv]]. És un museu a l'aire lliure o ecomuseu que conté arquitectura (diversos edificis, com ara habitatges, molins de vent, etc.) i objectes d'art tradicional de tota Ucraïna.
* [[Casa-museu Savka]]. Una casa-museu de la vida rural a 10
;Algunes galeries d'art importants :
Línia 289 ⟶ 305:
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|títol=Criteris per a la fixació de la toponímia valenciana
== Enllaços externs ==
Línia 304 ⟶ 320:
{{ORDENA:Kiiv}}
[[Categoria:
[[Categoria:Herois de la Unió Soviètica]]
|