Banc (empresa): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
intro |
m Format de referències |
||
| (11 revisions intermèdies per 6 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
[[Fitxer:World Bank building at Washington.jpg|
Un '''banc''' o una '''banca''' és una [[entitat financera]] de crèdit que utilitza els fons dipositats per empreses i particulars per tal de prestar-los a altres empreses i particulars,<ref>{{ref-web|url=https://www.diariosigno.com/como-trabajar-en-un-banco/|títol=Cómo trabajar en un banco|consulta= 16 d'octubre de 2020}}</ref> a canvi d'un percentatge de benefici. El sistema bancari és un complex dispositiu que ha de distribuir els recursos capitalitzats entre aquells amb necessitat de capital.<ref name="Diccionari">{{ref-llibre|cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=p. 91, entrada: "banca"|isbn=84-297-3521-6}}</ref><ref name="banca">{{ref-llibre|cognom=Calvet|nom=Caterina|títol=Manual bàsic de Banca|lloc=Sabadell|editorial=Edicions Comercials|any=1999|consulta=25 agost 2013}}</ref>
En alguns moments històrics han arribat a crear moneda,<ref name="Diccionari"/> funció que avui dia només tenen els [[bancs centrals]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0222649.xml|títol=banc {{!}} enciclopèdia.cat|consulta=2018-11-18}}</ref>
Línia 6:
Avui dia, la internacionalització i la [[globalització]] promouen la creació d'una [[banca universal]], essent possible gràcies al desenvolupament tecnològic que permet la [[digitalització]] de serveis i l'accés immediat a un conjunt de serveis a través de [[internet]] des de qualsevol part del món.
Un banc és una institució financera, juntament amb les [[entitats de crèdit]] i les [[
== Etimologia ==
La paraula banc procedeix del [[francès mitjà]], ''banc'', que al seu torn va adoptar la paraula [[Alt alemany antic|alt alemanya antiga]] ''bank'' o ''banc'', amb el sentit del moble —[[Banc (moble)|banc]] i més tard [[Taulell (comerç)|taulell—]]. Els bancs (mobles) solien servir com a taulells de transaccions durant la [[Edat mitjana]] i part de la [[Edat moderna]], quan gran part dels diners que canviaven de mans i dels contractes de comerç es tancaven a l'aire lliure , en establiments o mercats reunits amb aquesta finalitat (com els [[Mercat lliure (concepte històric)|mercats lliures]] alemanys). El terme es va popularitzar durant el [[Renaixement]] pels banquers [[Florència|florentins]], que realitzaven les seves transaccions sobre petits mobles coberts d'un llenç de color verd.<ref>{{
Avui dia, aquesta paraula és usada en la gran majoria de llengües, incloses les [[Llengües romanços|romances]], [[Llengües germàniques|germàniques]] o [[Llengües semítiques|semítiques]], entre altres. En moltes segueix guardant, almenys en part, també el significat original del moble ('banc' en català, 'bank' en alemany, 'bench' en anglès, etc.). A causa de la funció dels bancs com a lloc d'emmagatzematge de diners, actualment l'ús de la paraula s'ha expandit per fer referència a diferents repositoris, com en els termes [[Base de dades|banc de dades]], [[banc de sang]], o en el sentit més genèric.
Línia 28:
* Bancs centrals: Són les cases bancàries de categoria superior que autoritzen el funcionament d'entitats de crèdits, les revisen i les controlen.
* Bancs de segon pis: Són aquells que canalitzen els recursos financers al mercat a través d'altres institucions financeres que actuen com intermediaris. S'utilitzen fonamentalment per canalitzar recursos cap a sectors productius.
* Banc de desenvolupament: El seu objectiu fonamental és facilitar l'accés al finançament a persones físiques i morals.
=== Segons la categorització clàssica ===
Línia 35 ⟶ 36:
* Bancs industrials: entitats que concedien préstecs a llarg termini basant-se en una [[hipoteca]], sovint amb l'objectiu que el capital prestat s'invertís en la creació d'alguna gran empresa.
* Bancs de serveis: entitats que oferien serveis de simple intermediació, és a dir sense la imposició d'un crèdit o deute. Entre aquests serveis hi comptem la gestió de valors, la compravenda de lletres, etc.
=== Altres tipologies ===
Altres tipologies de bancs que podem trobar, no estrictament lligades a cap de les categoritzacions anteriors són:
* [[Banc zombi]]: (de l'[[anglès]]: ''zombie bank'') és una [[entitat financera]] amb un valor econòmic net menor que zero, però que continua operant perquè la seva habilitat per pagar els seus deutes és sostinguda per crèdit governamental implícit o explícit.<ref name="kane2">{{ref-publicació|nom= Edward J. Kane |títol= What Lessons Should Japan Learn from the U.S. Deposit-Insurance Mess? | doi = 10.1006/jjie.1993.1021 |publicació= Journal of the Japanese and International Economics |editorial= [[Elsevier]] | issn = 0889-1583 |volum= 7 |exemplar= 4 |mes= December |any= 1993 |pàgines= 329–355}}</ref>
* [[Banc dolent]]: (de l'[[anglès]]: ''bad bank''), o en termes econòmics, «Fons per a la reestructuració dels actius financers», és una entitat financera que compra els anomenats [[actius tòxics]] —actius compatibilitzats en el balanç d'un banc per un valor sobrevalorat— a fi de salvar el sistema financer.
* [[Banca ètica]]: està formada per aquelles entitats '''bancàries''' que apliquen els principis de les finances ètiques, és a dir aquelles que tenen per objectiu fer compatible la rendibilitat [[finances|financera]] i [[economia|econòmica]] amb l'assoliment d'objectius socials i ambientals.<ref>{{ref-web|títol=Ethical Investing - February 2014|url=http://www.ftadviser.com/2014/02/10/our-publications/special-reports/ethical-investing-february-EZbKZdRfkCQc36pywl3TLL/article.html|website=FT Adviser|consulta= 20 juliol 2015}}</ref>
* [[Banc democràtic]]: la banca democràtica es caracteritzarà per ser un “bé comunal democràtic”, aquest és una empresa pública col·lectiva controlada per la sobirania dels ciutadans i no per l'Estat, i estarà obligatòriament orientada cap al bé comú, no cap a la maximització del benefici.<ref>Felber (2015, pp. 120-314</ref>
== Història de la banca ==
Línia 52 ⟶ 60:
== La funció monetària dels bancs ==
Els dipòsits bancaris són el component més important de l’oferta monetària. Els bancs poden crear liquiditat, ja que poden proporcionar actius líquids en forma de dipòsits bancaris als clients i invertir gran part dels fons en
El balanç de l’empresa, que resumeix la situació financera, en el cas dels bancs, de forma simplificada, presenta a l’Actiu les reserves del banc (efectiu i dipòsits en el banc central) i els actius rendibles, crèdits i préstecs, a l'espera que els receptors els tornin al banc. En el Passiu, com a fonts de finançament, els dipòsits dels clients, fons que el banc ha de tornar als dipositants, préstecs del banc central i intermediaris financers i els fons propis del banc, a més d’altres comptes tant a l’actiu com al passiu.<ref name=Mochon/><ref name=Fonaments/>
Línia 62 ⟶ 70:
Un banc sistèmic o banc d'importància sistèmica és un banc la possible fallida del qual pot causar danys greus a la resta del sistema financer i a l'economia real. El Financial Stability Board (FSB) és un organisme internacional que supervisa i fa recomanacions sobre el sistema financer global. Promou l'estabilitat financera internacional; ho fa coordinant les autoritats financeres estatals i els organismes internacionals d'establiment de normes treballant per desenvolupar polítiques de regulació, supervisió i altres polítiques sòlides del sector financer.<ref>{{Ref-web|títol=FSB|url=https://www.bde.es/wbe/es/areas-actuacion/supervision-entidades-financieras/actividad-internacional-supervision/fsb/|consulta=2023-09-05|llengua=es|editor=BDE.es}}</ref>
El FSB, d'acord amb els Bancs Centrals, determina els bancs sistèmics a escala global. La llista 2022 de bancs globalment sistèmics (G-SIB) es basa en dades de finals de 2021 i en una metodologia d'avaluació dissenyada pel Comitè de Supervisió Bancària de Basilea (BCBS), que es va revisar el 2018. Hi ha trenta bancs, amb diferents nivells de dipòsits, entre els quals es troben [[JPMorgan Chase|JP Morgan Chase]] en el nivell més elevat, seguit de [[Bank of America]], Citigroup, [[HSBC]] en el següent cub, segueixen [[Bank of China]], Barclays, [[BNP Paribas]], [[Deutsche Bank]], [[Goldman Sachs]]. En el darrer nivell es troben, entre d'altres, [[Grupo Santander|Santander]], [[Société Générale]], [[Crédit Agricole|Groupe Crédit Agricole]], [[Grup ING|ING]].<ref>{{Ref-web|títol=2022 List of Global Systemically Important Banks (G-SIBs)|url=https://www.fsb.org/2022/11/2022-list-of-global-systemically-important-banks-g-sibs/|data=2022-11-21|consulta=2023-09-05|llengua=en|editor=FSB}}</ref>
== Referències ==
{{Referències}}
== Bibliografia ==
* FELBER, Christian (2015): La Economía del Bien Común, Barcelona, Deusto, Grupo Planeta.
== Vegeu també ==
| |||