Mandir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Temples usant HotCat |
mCap resum de modificació |
||
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 2:
Un '''mandir''' és un temple de la religió [[hinduisme|hinduista]]. Segons la regió, també es pot dir deval, deula, mondir, kovil, devalayam o devasthanam.
Els més antics que es conserven són dels [[segle IV|segles <small>IV</small>]] i [[segle V|<small>V</small>]].<ref>{{Ref-web|títol=Wikispaces|url=https://kimerarevolutions.wikispaces.com/8.+El+temple+hind%C3%BA|consulta=2020-02-07}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref>
Són la llar d'una divinitat, de la mateixa manera que a altres religions, com a [[Mesopotàmia]] o la [[Antiga Grècia|Grècia antiga]], però en el cas del hinduisme es tracta d'una concepció mitjançant la qual es vol unificar la divinitat amb els devots mitjançant el simbolisme.
== Simbolisme ==
Com que es consideraven com la llar d'un déu, cada temple estava ple d'escultures que representaven la divinitat a la qual feia honor el temple, tot i que podia estar dedicat a una divinitat principal i diverses de secundàries. Aquestes escultures es denominaven “murtis”.
Es important, a més a més, del simbolisme de la pròpia estructura i la seva decoració, que la situació de l'estructura també estava dotada d'una simbologia a causa que es trobaven sempre en punts on predominava la natura en una forma exuberant, com una cascada, una cova, un riu o el cim d'una muntanya. Això es devia al fet que consideraven que les divinitats estaven molt presents i molt relacionades amb la natura, i que es presentaven només a espais naturals.<ref name="robinson"> Robinson, James. Las religiones'' del mundo: el hinduismo'' 1er. Chelsea House Publishers, 2004. Página 72.
Cal tenir en compte que una construcció hindú no segueix cap tradició eclesiàstica, és a dir, no existeix cap autoritat que dirigeixi les exigències exactes que han de seguir o que censuri certs aspectes. Es tracta més aviat d'una filosofia de vida basada en textos sagrats com els Vedes o els Upanishads, tot i que aquests es poden interpretar i per això es poden trobar diferencies segon la zona on s'hagi construït el temple.
Línia 15:
A més, els temples mostren aquest model individual d'interpretació de la religió, per això l'estructura interior té cambres individuals que permeten la realització del culte a la manera pròpia de cadascú.
De fet, incorporen una paraula per designar els diferents camins que poden seguir els devots: es tracta del mot “darsana”, que enmarca escoles tals com Nyana, [[Vaixesika|Vaisesika]], [[Ioga
== Estructura ==
Línia 24:
Si es construeixen amb la intenció de que siguin una casa, es preveuen com un refugi, simplement com l'habitacle de la divinitat, el lloc on la divinitat i els devots es poden reunir, el lloc on es pot visitar a la divinitat. Mentre que si es tracta d'una concepció com a palau incorporen una arquitectura més monumental i una decoració més elaborada.
El temple hindú, mitjançant la seva estructura, vol mostrar una comunió de les arts i els ideals i valors de la religió, explicats a la llei del [[dharma]], i també la filosofia de vida que defensen. És, aleshores, una síntesis de tot el que representa l'hinduisme en una mateixa estructura. A més
L'arquitectura del temple s'articula mitjançant una terrassa elevada i oberta que mostra el pas d'allò profà a allò sagrat. Els temples més antics tenien entrades monumentals que estaven decorades amb molt de detallisme i sense porta. Aquesta absència de porta reflectia la filosofia hindú, la qual no creia en una separació o prohibició per separar allò profà d'allò sagrat, però si marcar-ne la diferència.
Línia 34:
Aquestes donacions provenien de tota la població i servien també per ajudar els pobres. Tant els reis com els sacerdots feien els seus donatius fins al punt que els temples situats a les ciutats més importants aconseguien reunir grans quantitats d'or i tresors.
[[Fitxer:(1)Hindu Temple Homebush West-
D'altra banda també eren centres on es preservaven manuscrits antics i textos sagrats, molts d'ells utilitzats per transmetre coneixements i mantenir-los. De la mateixa manera que als monestirs cristians, es copiaven textos i es difonien arreu del territori. Aquestes biblioteques es coneixien amb el nom de “Sarasvati-bhandara”.
A més a més, a prop dels temples podien desenvolupar-se escoles, que s'anomenaven “Ghatikas” o Mathas” i estudiaven generalment els textos i la gramàtica antiga que es preserva als temples, és a dir, la filosofia o religió hinduista. Però no es concebien com les escoles d'avui dia en el sentit de només impartien coneixements als alumnes, sinó que també s'hi celebraven debats i competicions esportives.
Al voltant del segle <small>X</small>, els temples hindús també van adquirir un rol d'hospitals i menjadors comunitaris, de manera que els religiosos cuidaven i alimentaven els pacients que ho necessitaven. Hi ha casos en què els temples van arribar a tenir una estructura adossada que servia d'hospital equipada amb cambres pels pacients.
== Referències ==
| |||