Mandir: diferència entre les revisions

Com que es consideraven com la llar d’und'un déu, cada temple estava ple d’esculturesd'escultures que representaven la divinitat a la qual feia honor el temple, tot i que podia estar dedicat a una divinitat principal yi diverses de secundàries. Aquestes escultures es denominaven “murtis”.

Es important, a més a més, del simbolisme de la pròpia estructura yi la seva decoració, que la situació de l'estructura també estava dotada d’unad'una simbologia degut a causa que es trobaven sempre en punts en queon predominava la natura en una forma exuberant, com una cascada, una cova, un riu o lael cimacim d’unad'una muntanya. Això es devia al fet que consideraven que les divinitats estaven molt presentespresents i molt relacionades amb la naturalesanatura, i que aquests es presentaven nomesnomés ena espais naturals.<ref name="robinson"> Robinson, James. Las religiones'' del mundo: el hinduismo'' 1er. Chelsea House Publishers, 2004. Página 72.</ref>

Cal tenir en compte que una construcció hindú no segueix cap tradició eclesiàstica, és a dir, no existeix cap autoritat que dirigeixi les exigències exactes que han de seguir o que censuri certs aspectes,. esEs tracta més d’unaaviat d'una filosofia de vida que encara que es basabasada en textos sagrats com els Vedes o els Upanishads, tot i que aquests es poden interpretar i degut aper això es poden trobar diferencies segon la zona on s’hagis'hagi construït el temple.

A més, els temples mostren aquest model individual de d'interpretació de la religió, per això la estructuraciól'estructura interior ofereixté cambres individuals o de petits grups, que permeten la realització del culte a la pròpia manera pròpia de cadascú.

De fet, incorporen una paraula per designar els diferents camins que poden seguir els devots,: es tracta del mot “darsana”, aquestque enmarca escoles tals com Nyana, [[Vaixesika|Vaisesika]], [[Ioga|Yoga]], [[Vedanta]], [[Mimamsa]] o [[Samkhya|Sankhya]].

La L'estructura principal del temple es realitzavafeia mitjançant la superposició de cercles o quadrats ena la seva planta,. aquestsAquests tenen el seu origen enals les tradicions vèdiques, aquestes dictaven alstextos antics textos (com els [[Veda|Vedes]] o els [[Upanixad|Upanishads]]), que dictaven els processos constructius, els rituals a seguir, els simbolismes geomètrics, etc.  i representen la relació i similitud entre el macrocosmos i el microcosmos. Es tracta d’unad'una simbologia molt recurrent ja que volen representar tots els elements de la realitat que ells entenien, és a dir,. dinsDins d’und'un temple hindú es representava la completa existència del mon, les coses bones i les malesdolentes, el bé i el mal.

Cal destacar que generalment es donen dues formes bàsiques per la construcció d’und'un temple,. perPer una banda, poden seguir el model  d’unad'una casa i, per altra banda, poden seguir lael funcionalitatmodel d’und'un palau.

Si es construeixen amb la intenció de que siguin una casa, es preveuen com un refugi, simplement com l'habitacle de la divinitat, el lloc on la divinitat i els devots es poden reunir, el lloc on es pot visitar a la divinitat,. mentreMentre que si ees tracta d’unad'una concepció com a palau incorporen una arquitectura mesmés monumental i una decoració mesmés elaborada, però la funció es la mateixa.

El temple hindú, mitjançant la seva estructura, vol mostrar una comunió de les arts i els ideals i valors de la religió, explicats a la llei del [[dharma]], aixíi comtambé la filosofia de vida que defensen. És, es aleshores, una síntesis de tot el que representa l'hinduisme en una mateixa estructura. A més esse servien de l'astronomia merper cercar un simbolisme entre les divinitats i l'estructura del temple.

La L'arquitectura del temple s’articulas'articula mitjançant una terrassa elevada i oberta que mostra el pas d’allòd'allò profà a allò sagrat. Els temples mesmés antics tenien entrades monumentals que estaven decorades amb molt de detallisme i sense porta, era l'element que servia de pas de la mateixa manera que la terrassa. Aquesta absència de porta reflectia la filosofia hindú, la qual no creia en una separació o prohibició per separar allò profà deld'allò sagrat, però si marcar-ne la diferència.

Els murs es decoraven amb figures geomètriques i estaven oberts per tots els costats amb la l'única excepció de l'espai interior, el qual només posseïa una obertura pel “''darsana''”.

Els temples hindús tenien a la vegada que una funció religiosa oi votiva,també una funció com a punt de reunió o nucli al quequal es desenvolupaven activitats socials, econòmiques i artístiques. De fet, eren el lloc on s’administrava la disposicióllocs regionaladministratius on es disputaven drets i obligacions de les terres, és a dir, desenvolupament del regadiu, recuperació de parcel·les, etc. Tot això gràcies als donatius que els devots feien, anomenats “''melvarum''”.

Aquestes donacions provenien de tota la població i servien a mestambé per ajudar alsels pobres. Tant els reis com els sacerdots feien els seus donatius fins al punt que els temples situats a les ciutats mesmés importants aconseguien reunir grans quantitats d’ord'or i tresors.

[[Fitxer:(1)Hindu Temple Homebush West-44a.jpg|miniatura|Temple Sri Karphaga Vinayakar (Homebush, [[Sydney]]).]]

D’altraD'altra banda també eren centres on es preservaven manuscrits antics manuscrits i textos sagrats, molts d’ellsd'ells utilitzats per transmetre els sabersconeixements i mantenir-los. De la mateixa manera que als monestirs cristians, es copiaven textos i es difonien arreu del territori. Aquestes llibreriesbiblioteques es coneixien amb el nom de “Sarasvati-bhandara”.

A més a més, a prop dels temples podien desenvolupar-se escoles, aquestes erenque nomenadess'anomenaven “Ghatikas” o Mathas” i estudiaven generalment els textos i la gramàtica antiga que es preservavenpreserva als temples, és a dir, la filosofia o religió hinduista. Però no es concebien com les escoles d’avuid'avui dia en el sentit de que només impartien saberconeixements als alumnes, sinó que també s'hi celebraven debats i competicions esportives.

Per últim, se sap que alAl voltant del segle <small>X dc</small>, els temples hindús també van adquirir un rol d’hospitalsd'hospitals i menjadors comunitaris, de manera que els religiosos cuidaven i alimentaven els pacients que ho necessitaven,. n’hiHi ha casos en què els temples van arribar a tenir una estructura adossada que servia d’hospitald'hospital equipada amb habitacionscambres pels pacients.

{{CommonscatReferències}}

[[Categoria:HinduismeTemples hinduistes]]